dijous, 27 d’octubre de 2011

ELS SARCÒFAGS DE CLARET DE SEGARRA TORA. CATALUNYA

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés per les terres de la Catalunya interior, amorosament designades com ‘ del Forat Negre’ ; volien arribar-nos fins al poble de Claret, dit Claret de Figuerola per una de les grans masies i antic terme del municipi, o també Claret dels Pagesos en oposició a Claret dels Cavallers del Bages, em sembla que Claret de Segarra és el topònim més ajustat. A Torà no hi ha a dia d’avui cap indicador de l’antiga carretera LV-3005, i donem gràcies al bon Déu per haver trobat un toranec que ens explicava per on havíem d’anar. La desastrosa situació econòmica, no és justificació suficient per enretirar les plaques informatives.

Claret es troba al SE del terme, al sector esquerre de la riera de Llanera, en un planell sota uns contraforts de la serra de Pinós, centrat per l'antiga església parroquial de Santa Maria.

Teníem un particular interès per veure i retratar els conjunt de tres sarcòfags o osseres medievals, localitzats en l'antic fossar de Claret, davant mateix de la capçalera de Santa Maria.



Els tres sarcòfags de pedra del país (sauló), consten de vas i tapa i mostren diferents nivells escultòrics. Segons A. Bach, aquests sarcòfags podien haver pertangut als senyors feudals de Claret ; un dels darrers fou Francisco Claret, Oliu de Oluja y de Meca, Señor de Claret, Sellés, Figarola, Vall de Gormau y de la Cardosa, Carlà de la villa de Mager, segle XVIII. [J. M. Madurel]



La primer ossera, la més petita de les tres, presenta una decoració a base de motius florals, inscrits en cercles. A l'exterior hi ha una orla que recorre els quatre costats, formada per tres línies de punts, en la cara principal, i una sola, en les laterals. La tapadora té forma de prisma irregular i presenta una decoració a base de creus en relleu i flors de vuit pètals. Aquesta ossera és la única que s'inscriu dins la tipologia pròpia del romànic, és a dir, abans de 1300.



La segona ossera, la més espectacular quant a dimensions, presenta en les cares principals, una decoració a base de tres escuts en relleu, de tipus triangular curvilini, amb el camper buit. La tapa, en forma de prisma triangular, també presenta els mateixos escuts. La seva factura, podria correspondre a una obra dels segles XIV o XV.



La tercera ossera presenta una decoració a base de creus llatines incises. La tapadora té la particularitat de ser plana i no mostra cap tipus de decoració. Tot i que per alguns elements, ens podria remetre a un origen romànic, resulta difícil determinar l'època en que va ser esculpida.

Originàriament les osseres es trobaven situades entre les pedres del mur de ponent del fossar, l’execució d’unes obres per millorar l’accés a la Plaça de l’Esglesia de Santa Maria , han modificat l'aparença del fossar i han obligat a canviar l'emplaçament de les osseres.

Actualment s’han incorporat unes escales per superar el desnivell elevat que suposava el fossar, s’ha arranjat el terra amb lloses planes i grava, i s’han col•locat els tres sarcòfags sobre uns podis, situats sota una coberta amb estructura de fusta i teula catalana a doble vessant, això alhora que permet donar-los una mínima salvaguarda de les inclemències del temps , els atorga un caràcter ‘monumental, i per damunt de tot facilita una millor visibilitat al conjunt.

Ens expliquen que a mitjans del segle XX existia encara una quarta ossera, que va ser venuda com una bona part del nostre patrimoni col•lectiu en circumstàncies poc clares; en un indret tant menut com Claret ens costa de creure que això es pugues fer en secret i/o d’amagat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada