dijous, 25 d’agost de 2011

TORRE DEL COMTE DE FIGOLS. CERCS. EL BERGUEDÀ

Rebia una belles imatges de l’anomenada Torre d’Olano [Jose Enrique de Olano y Loyzaga ],





que rebria d’Alfons XIII , el títol de comte de Fígols, desprès de la visita que l'any 1908 , va fer el monarca per les Colònies del Berguedà :

Va visitar la Colònia Pons de Puig-reig.
La Colònia agrícola de Graugés dels Rosal.
La colonia textil de l' Ametlla de Monegal.
La fabrica Asland del Clot del Moro d'Eusebi Güell

L'explotació minera d'Olano, on el rei, Antonio Maura i la seva comitiva van fer estada. Sembla que no les tenia totes pel que fa a la seva seguretat, si es quedava a la ciutat de Berga desprès de visitar-la.

La torre, anomenada ara també ‘ del comte de Fígols’.està avui en venda, si teniu 750.000 euros (uns 125 milions de pessetes), la propietat, , l'empresari guardiolenc Adolf Valldeperes, està en disposició de negociar aquest preu.

Aquesta ‘Torre de l’Amo’, construïda a principis del segle passat, és com la resta de les homònimes del Berguedà, un llegat històric, en aquest cas en concret de la indústria minera a l'alt Berguedà.

Dècades en desús, en fan però imprescindible una restauració a fons, el deteriorament sembla majúscul especialment a l'interior, on no podem accedir.

Reproduïm d’un article de premsa :

L'accés a la finca és fàcil i ràpid perquè és pràcticament a tocar de la C-16, tot i que s'hi ha d'arribar pel trencall que va cap a Fígols.

Les edificacions estan molt malmeses, i l'abandonament de tot aquest conjunt monumental implicarà una inversió considerable en la seva restauració, especialment pel que fa a la torre i el seu entorn, que pràcticament ocupa una hectàrea de superfície.

Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos superiors, amb una torre quadrada que dóna cabuda a les escales.

L'exterior, fet de pedra i maó, conserva l'estructura intacta, tot i les desincrustacions pròpies del pas del temps i l'absència de cap tipus d'intervenció durant anys per a la seva conservació.

Les nombroses finestres i portals que permetien la claror natural a tot l'interior també han desaparegut i han quedat obertures amb les restes de vidres incrustats.

Un estudi detallat que va realitzar recentment l'Arxiu Comarcal del Berguedà descriu aquest edifici com una torre quadrada i amb un predomini de línies rectes amb l'excepció dels balcons i les tribunes que hi ha a la façana meridional, que sobresurten del cos de l'edifici en forma de plantes semicirculars sota una cúpula, i que feien de terrassa de les habitacions (la del comte, a la primera planta).

L'espai interior és el més delicat, i el que està en pitjor estat de conservació. Els sostres estan sostinguts per bigues de fusta, que en determinats casos la humitat i el pas del temps han fet caure, així com algunes de les peces de maó situades en forma d'arc entre biga i biga.

Un dels accessos que hi havia a la planta baixa des de tres de les quatre façanes de l'edifici està tapiat, però la resta es conserven. A dins, es manté l'espai d'un gran saló presidit per una llar de foc, així com diverses estances de serveis, un altre saló annex, i un passadís que donava accés directe al jardí.

L'escala que condueix a la primera planta no té barana, però conserva tots els graons, alguns dels quals escantonats. Al primer pis, hi ha un gran saló sense sostre que el separi de la segona planta, que es completava amb una gran llanterna amb finestrals, ara tapiats, que deixaven entrar la llum. Les estances, tant d'aquesta planta com de la segona s, ales diverses i habitacions amb banys privats, conserven una part de l'estructura, amb envans en runes, inclosa alguna banyera.

El Tomàs, com sempre, feia una feina d’excepcional qualitat.

Us deixem un interessant enllaç, que us situarà en el context històric en que es va aixecar aquesta ‘ Torre de l’Amo’.

http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000074/00000004.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada