TORRE FATJÓ. CERDANYOLA DEL VALLÈS

 

Malgrat el fred intens anava  el 24.01.2022 , fins a Cerdanyola del Vallès – potser caldria adaptar el nom, perquè de “ petita”  Cerdanyola, res , oi?, i retratava entre altres edificis la Torre  Fatjó, quina autoria atribueix el TOT CERDANYOLA  a l’arquitecte l’  arquitecte  Eduard M. Balcells i Buigas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)

https://www.totcerdanyola.cat/actualitat/cultura/el-llegat-del-modernisme-arquitectonic-cerdanyola_2155831102.html

Els amics de Festa Catalunya expliquen que originàriament es coneixia com Villa Maria ,  i la descriuen com;  gran torre d'estiueig , envoltada de jardí, construïda cap cap al 1900 per encàrrec de Maria Roca , de planta baixa, pis i golfes. La seva estructura està formada per dos cossos principals , la planta inferior i un pis superior de dimensions inferiors i que es superposa a la planta originant d'aquesta manera dues terrasses laterals i una posterior . El segon cos està coronat per una teulada de quatre vessants i de gran voladís sostingut per mènsules. En el carener de la teulada i com a pinacles que rematen el crestall s'utilitzen peces de ceràmica vidriada de color verd , que contrasten amb el color marró de les teules. Les baranes de les terrasses i el fris que envolta la planta baixa, en la seva part superior, presenten decoració floral. Les finestres estan emmarcades per motllures i els murs estan arrebossats

Cap al 1940, compra la finca Domingo de Gomar , casat amb Engràcia Fatjó Vallés , passant l'edifici a anomenar-se Torre Fatjó,  i tot i que es van mantenir bona part dels trets característics de la primera construcció, en una reforma de 1944 es va modificar l'organització interior canviant l'accés de la façana oest a la nord.

L’any 1970 la família Gomar-Fatjó va cedir la propietat a l'Ajuntament per a ser destinada a ús educatiu, formant-se un patronat que decidí destinar-la a guarderia, passant a ser coneguda com a Guarderia Patufet .

https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1975-21526

No podia accedir a l’església parroquial advocada a Sant Martí de Tours on volia veure el Crist de Juventeny.

Això de que els bars estiguin oberts i les esglésies tancades  ja cansa, oi?

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE JOANETES. LA VALL D'EN BAS. LA GARROTXA.

En la visita que fèiem a Joanetes el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + 6 de maig de 2019 )  i l’Antonio Mora Vergés, retratava l’edifici que havia donat aixopluc a l’escola pública, del que – com és mal costum en aquest dissortat reialme – no en trobava cap informació.

Sou pregats d’explicar-nos a l’email castellardiari@gmail.com quan es va fer l’edifici, qui en va ser l’autor, i fins a quina data va servir com escola.

Catalunya us ho agrairà.

LA TORRE DE GERMAN SCHIERBECK O EL RO DE RIGOLISA. CERDANYA

 

El Toni Lora publica una fotografia de la torre de  German Schierbeck (Copenhaguen 1842 – Barcelona 1912 ) Cònsol general de Dinamarca a Barcelona i un dels promotors de l'anomenat eixample de Puigcerdà al Segle  XIX i de la construcció del Parc Schierbeck.

Patrimoni Gencat ens diu de l’edifici conegut també  com Ro de Rigolisa;  habitatge unifamiliar de planta baixa i tres pisos, formant dos cossos rectangulars que es creuen en el centre. Presenta una torratxa circular amb coberta de xapa de zenc, de molt pendent, coronada per un parallamps. Arestes i forja emfasitzats per una franja arrebossada que deixa refosa l'obra vista.

German Schierbeck  donà tota mena de facilitats pel millorament públic i urbanístic de Puigcerdà., alguns exemples són el millorament del camí de Llívia dut a terme el 1900, la compra dels terrenys per la creació d'una urbanització i el seu corresponent vial que actualment du el seu nom i, la més important de totes, la compra dels terrenys adjacents al l'estany de Puigcerdà per construir-hi un parc que també du el seu nom. Aquests projectes foren acabats anys després de la seva mort. Amb presència de la seva filla Maria Schierbeck Esclús el 7 de setembre de 1924 s'inaugurava l'avinguda Schierbeck i el 9 de setembre de l'any següent el parc.

http://www.endrets.cat/index.php/indret/2977/parc-schierbeck-ca.html

Suara interpelavem – sense cap resposta, fins al moment – sobre l’autoria de la Torre que podría ser obra de l’arquitecte Emili Sala Cortès (Barcelona, 1841- La Garriga, 1920). Ajuda poc el fet que Puigcerdà hagi estat i sigui  encara , una destinació, si més no, poc atractiva per als funcionaris adscrits a l’exercit i/o els cossos de control de fronteres.

QUI SERVIA DE MODEL PER A FER ELS ÀNGELS DEL RETAULE DE GUIMERÀ?.

 

Havíem anat amb el Joan Vives Castells a Roda de Berà, i visitàvem el “Centre Cívic la Roca Foradada”, propietat de l’Ajuntament de Roda de Berà ,  habilitat alhora com a Galeria d’art d’exposicions itinerants, espai d’exposició permanent d’aparells de ràdio de la col·lecció del Luis del Olmo Marote (Ponferrada, Lleó, 31 de gener 1937), un petitíssim espai dedicat a l’obra de l’arquitecte  Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949) que havia treballat al mas Carreras, i la seva capella advocada alSagrat Cor , i a l’Església parroquial advocada a San Bartomeu,    i una  sala d’actes que s’utilitza per a casaments civils.

M’admiraven les fotografies d’un parell d’àngels que formen part del retaule de Guimerà, i em preguntava si algú d’aquella vila de la Vall del Corb,  recordaria qui va servir de model a l’artista.  

https://www.guimera.info/poble/guimera/pas-a-pas/25-els-retaules-de-mur-i-jujol/

Em semblava d’una vanitat extrema qualificar l’entrada a la sala, com “ rèplica de la porta principal de l’església de San Pedro d’Àvila”

Poseu el Roc de Sant Gaietà, Roda de Berà, Tarragona, Catalunya, a la vostra agenda, eviteu desplaçar-vos a Palència, almenys fins que la justícia actuï contra  Pablo Casado, com instigador de violència contra  Catalunya i la seva  llengua. Eviteu relacionar-vos amb aquesta mena de gent.  

ESGLÉSIA DEL CEMENTIRI DE CORTVASSILL, ADVOCADA A SANT MARÇAL ( ABANS A SANT QUINTÍ ). LA CATALUNYA SEGRESTADA PER LA REPÚBLICA FRANCESA.

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955),  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), Llibert Claver i Salvat, Joan Cruanyes i Ràfols , Enric Romea i Rosas ,  Rosa Maria Asensi i Estruch, escriuen de  Sant Marçal, abans Sant Quintí, de Cortvassill ,al municipi de Porta (Alta Cerdanya), a la vall de Querol, a l’esquerra del riu d’Avaró, aigua avall de Querol, que retratava el  Josep Llacuna.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0720901.xml

L'església és al capdamunt, al nord-est, de la població, aturonada en un coster en el qual s'ordenen les cases del poble. Té el cementiri del poble al seu costat.

Edifici  d’una nau de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular. L’edifici ha patit importants modificacions que afecten pràcticament tota l’estructura.

 

La porta d’entrada és situada a la façana sud, entre dos contraforts afegits tardanament. En aquesta mateixa façana apareixen dues petites finestres amb arcs de mig punt i dues d’obertura rectangular.

 

L’absis té una finestra d’arc de mig punt, i a la part inferior hi ha una porta moderna, oberta sense cap mena de criteri ni de respecte.

 

Al costat nord-est de l’església hi ha afegida una capella. La façana de ponent és totalment cega i és coronada per un campanar de paret, amb dues obertures amb arc de mig punt per a les campanes i un arquet superior, central i més petit.

 Aquest campanar es retalla seguint les obertures esmentades i té, per tant, dues cobertes a un vessant i en l’arc superior, una coberta a dos vessants. Malgrat les modificacions que ha sofert, aquesta església pot ser datada, per la seva tipologia, al segle XII.

MAS MORATÓ.OLOT. LA GARROTXA

 

Josep M Canals Ferrarons, publica una fotografia, Mas Morató,  Camí dels Desamparats, 103, Olot , La Garrotxa.

Patrimoni Gencat en diu ;

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=41017

Edificació amb diferents volums i afegits sobre masia exterior. Antic casal senyorial, amb façanes i obertures desordenades per les transformacions i ampliacions successives. Hi ha una galeria porxada cega a la façana de llevant. El conjunt està a un nivell superior dels vials i s'hi accedeix per un portal on figura la data de 1640.

No el sabia trobar al Catàleg de masies d’Olot.

http://webvella.olot.cat/skin/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=6579D32CB08575F99AE681EE12821D85AF8662ACCC5DCF6484B8797DA3AD55F6F8D03CB1639D85CD040BDCEFAACFDAB34A7DC0D1DA205CBF063E5A55B8722851

EL REFET COMUNIDOR DE LA TORRE DEL VICARI SOBRE EL PORTAL DE L'ASSUMPTA DEL MONESTIR DE SANTES CREUS. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

El Francesc Fabre Fornaguera, em feia arribar  un email en que adjuntava el seu excel·lent treball “ Record i memòria dels Comunidors”

Apreciat Antonio Mora  Vergés i altres col·laboradors de Conèixer Catalunya.

 

En un dels correus que ens vam creuar en ocasió del comunidor o no de terrabastall de Caçà de Pelràs, us deia que feia molt de temps que estava preparant una compilació del comunidors i similars que havia pogut localitzar, vius o morts, al llarg de prop de 60 anys de persecució. Ja n’he enllestit una primera versió i tinc la intenció d’anar-lo actualitzant trimestralment amb les novetats i correccions que vagi descobrint o se’m facin arribar, que estic segur que n’hi haurà moltes.

 

Tenia alguns dubtes i finalment he pres la decisió de publicar-lo el dia 15, en format digital obert a www.academia.edu i, si puc, en alguna web que em pugui crear jo mateix. Però precisament perquè serà en digital obert, sense cap pagament ni procés de subscripció, ja em puc avançar i enviar el PDF original a aquelles persones amb qui he tingut alguna relació i que considero que els podrà ser útil. Que és el vostre cas. També n’espero, no ho negaré, que persones com vosaltres que heu trobat i descrit molts comunidors en el vostre anar i venir per les terres catalanes em pugueu contrastar moltes de les informacions que hi publico i, tant de bo, proporcionar-me’n de noves. De fet, la sola lectura de les vostres ressenyes ja m’ha permès aquesta tasca de contrast i també n’he tret algun nou coneixement que em faltava. Per això us demano que el feu arribar a qualsevol persona o entitat que cregueu que li pot interessar. No hi ha cap limitació de possibilitats de difusió, llevat que algú pensés en treure’n algun tipus de rendibilitat econòmica. Per la resta, que no es manipuli el text i que sempre s’esmenti l’autor, com és habitual.

 

Gaudiu-ne, que per això l’he fet, i critiqueu-lo tant com vulgueu que això em permetrà millorar-lo per a millor conservació del Record i Memòria d’una activitat que va ser viscuda molt dramàticament pels nostres avantpassats.

Cita  la planta superior de la Torre del Vicari, integrada en l’edifici del recinte del Monestir de Santes Creus, al terme d’Aiguamúrcia, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona,   per la banda del Portal de l’Assumpta en el qual residia i atenia els visitants el monjo encarregat de la capella de Santa Llúcia.

Que després de la caiguda d’un llamp el 2018 que va malmetre part de la coberta que ja estava prou delicada, es va rehabilitar totalment i es va donar consistència a tota la torre.

La Vanguardia – entre altres mitjans – es feia ressò d’aquella rehabilitació obra de l’arquitecte Pau Jansà i Olivé.

https://www.lavanguardia.com/local/tarragona/20211011/7783421/rehabilitan-torre-monasterio-santes-creus.html

https://www.constecnia.com/constecnia-repara-el-badalot-del-portal-de-lassumpta-del-monestir-de-santes-creus/

Li farem seguir aquesta publicació al Francesc Fabre Fornaguera, francesc.fabre@gmail.com