Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques; i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris a l’època en que més enllà de la recaptació i l’ordre públic no tenien ni competències ni recursos econòmics.
Aleshores TOTHOM tenia clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.
A servir aquesta funció ornamental i artística es van dedicar mestres d’obres, arquitectes, artesans i artistes, dels que només per excepció se’n serva memòria.
Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) fotografies de les fonts públiques de Blanes.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/4ba837f1a85837e7c1257c7b00356f7a/$FILE/BLANDA_16.pdf
Blanes ha fet ‘tabula rasa’ d’una bona part d’aquell patrimoni.
La font de la plaça, la Placeta del capdamunt del carrer Mollet, va ser inaugurada el 6 de febrer de 1881, sent alcalde Bartomeu Bosch.
Fou construïda pel mestre d’obres Josep Carreras amb un cost de 365 pessetes.
Les canonades des del repartidor de la font de la Creu les va fer un altre constructor, de nom Pere Martí, per un cost de 260 pessetes.
L’aigua procedia del repartidor de la mina Primitiva i anava a càrrec del municipi.
No trobava la data en que s’ensulsiava la font, la raó però, la tinc força clara, s’enderrocava per beneficiar el culte de Nostra Senyora de l’Especulació immobiliària de gran veneració a la Vila de Blanes, i als pobles, viles i ciutats situats al costat del mar.
Es superaven les 5000 ànimes, quan s’acordava en la reunió del consistori municipal del 20 d’agost de 1853 , la construcció d’una font pública – fins aquella data existia únicament la font Gòtica - que podria situar-se en el començament del carrer Raval, a tocar de la Riera, on hi havia una creu que donà nom a la font; no tenim dades de l’autor malgrat que en l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols.
La font de la Creu la varen enderrocar el 10 de juliol de 1969, amb la justificació de “fer més fluid el trànsit rodat en el carrer Raval”.
Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, necessiten –reclamen – un esforç REAL per recuperar la memòria històrica.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-placa-mollet-fototipia-thomas-sin-circular~x61430867
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-riera-font-creu-fototipia-thomas-sin-circular~x61429443
Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols de la Font de la Creu, de la Font de l’Esperança, i de la Font de la PLAZA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA
Font de la Creu.
Font de l'Esperança
Font de la Plaça de LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA
Algú en conserva imatges de La font de s’Auguer?.
El 25 de novembre de 1903 el consistori municipal va aprovar fer arribar aigua potable a una font que es va situar a l’entrada del carrer Méndez Núñez. La font era de ferro i fou construïda per un taller de Barcelona. L’alcalde del moment es va desplaçar a la ciutat expressament per a comprar-la.
En el 1926 l’aigua d’aquesta font, que fi ns aquell moment procedia de les mines Cristal·lina i Primitiva, va ser reemplaçada per aigua municipal, procedent del Racó d’en Portes.
La desaparició d’aquesta font tingué lloc quan a l’any 1982 es va obrir el passeig de la Marina, a l’esquerra del carrer Méndez Núñez, i es va ampliar la plaça de Catalunya. Per fer aquesta obra va ser necessari enderrocar la penya dita dels Piteus.
A Catalunya és urgent que s’acordi la creació d’algun reconeixement públic per a les persones, entitats i/o organismes, que s’han destacat en la tasca de destruir el patrimoni històric i/o artístic.
diumenge, 13 de gener del 2019
dissabte, 5 de gener del 2019
ARRIBADA DELS REIS A LES 18,00 HORA DE CANÀRIES A CASTELLAR DEL VALLÈS
La referència a l’hora de Canàries, s’ha d’entendre en el marc de la controvèrsia clàssica de l’horari d’estiu i l’horari d’hivern, que fa anar de corcoll fins als mateixos Reis d’Orient.
Trobava – em succeeix des de fa més de mig segle – a faltar els cavalls o camells, ara és en elk millor dels casos una ‘desfilada’ d’automòbils i tractors.
Bé, ja els tenim a la Vila, i ara ens toca esperar que aquest any si, a banda de les regals ‘convencionals’ per a grans i petits, es facin realitats TOTS els somnis i anhels.
Trobava – em succeeix des de fa més de mig segle – a faltar els cavalls o camells, ara és en elk millor dels casos una ‘desfilada’ d’automòbils i tractors.
Bé, ja els tenim a la Vila, i ara ens toca esperar que aquest any si, a banda de les regals ‘convencionals’ per a grans i petits, es facin realitats TOTS els somnis i anhels.
divendres, 4 de gener del 2019
EN MALA MEMÒRIA DE L’ESGLÉSIA DE SANT SADURNI DEL CASTELL DE CONQUES. CONQUES. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA
Reivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers l’església del Castell de Conques, advocada Sant Sadurní, que fins a darreries del segle XVI exercia com l’església parroquial de Conques, i que retratava Pere Català Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009) l’any 1965.
Pere Català Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009) l’any 1965.
Pepita Costa. 3.01.2019
Entre 1582 i 1592 Sant Sadurni (segle XI?) deixarà de tenir la categoria de parròquia , i esdevindrà sufragània de l’església situada al nucli de la població advocada ara a l’Arcàngel Sant Miquel.
Es tracta d'un temple romànic molt alterat sobretot en època barroca. Era d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, tot fet amb aparell del segle XII: carreus grossos, ben tallats, sense cap altra ornamentació que la motllura que forma el ràfec damunt del qual hi hagué, en un primer moment, la teulada.
La part baixa de la façana sud de l'església presenta algunes diferències amb la resta de la construcció romànica. Es deu tractar, segurament, del que queda de la primera església romànica, també del segle XII, que degué ser engrandida pel creixement de la població de Conques. També s'hi veuen dues portes paredades, una de les quals devia correspondre a la principal de la primera església.
La porta principal és a la façana de ponent, com se sol trobar en obres del romànic tardà. Està feta amb un arc de mig punt, que arrenca d'una motllura semblant a la que es veu a l'absis. Al capdamunt de la façana es poden veure les traces d'un campanar d'espadanya, que es va menjar el sobrealçat de la nau. Entre l'espadanya i la porta, també es pot veure una finestra romànica, molt transformada.
En època barroca es va engrandir la nau, sobrealçant-la i donant-li l'aspecte actual. També s'hi construí, a l'angle sud-est, la capella del Sant Crist, finament i rica ornamentada dins del moviment barroc, tot i que fou malmesa durant la Guerra Civil, conserva gran part de les seves pintures murals originals.
A l'època romànica pertany també la Mare de Déu de les Esplugues, una imatge romànica que era custodiada en cases particulars fins al febrer de 2016, que ha estat dipositada a l'església parroquial. Per l'aplec del Dilluns de Pasqua es porta al seu santuari on s'hi celebra una missa i un aplec popular de llarga tradició a la comarca.
A la gòtica, en canvi, es devia la figura del sant Crist, originària segons la tradició del poble de Covet i coneguda a la comarca per la demanda dels favors de la pluja. Fou cremat durant la Guerra Civil.
Pepita Costa. Fotografia de 1930
Actualment se'n venera una còpia a l'altar que porta el seu nom.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-miquel-conques-pallars-jussa-lleida-catalunya/1051261
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/01/goigs-al-sant-crist-de-conques-pallars.html
Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i correcta documentació és un imperatiu ètic
L’any 1920, abans de la criminal sedició dels militars feixistes, el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929), visitava Conques :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/conques/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
I Retratava entre altres el campanar de l’església de Sant Sadurní, en el runam que ja era aleshores el Castell de Conques.
Pere Català Roca (Valls, Alt Camp, 1923 - Barcelona, 2009) l’any 1965.
Pepita Costa. 3.01.2019
Entre 1582 i 1592 Sant Sadurni (segle XI?) deixarà de tenir la categoria de parròquia , i esdevindrà sufragània de l’església situada al nucli de la població advocada ara a l’Arcàngel Sant Miquel.
Es tracta d'un temple romànic molt alterat sobretot en època barroca. Era d'una sola nau, amb absis semicircular a llevant, tot fet amb aparell del segle XII: carreus grossos, ben tallats, sense cap altra ornamentació que la motllura que forma el ràfec damunt del qual hi hagué, en un primer moment, la teulada.
La part baixa de la façana sud de l'església presenta algunes diferències amb la resta de la construcció romànica. Es deu tractar, segurament, del que queda de la primera església romànica, també del segle XII, que degué ser engrandida pel creixement de la població de Conques. També s'hi veuen dues portes paredades, una de les quals devia correspondre a la principal de la primera església.
La porta principal és a la façana de ponent, com se sol trobar en obres del romànic tardà. Està feta amb un arc de mig punt, que arrenca d'una motllura semblant a la que es veu a l'absis. Al capdamunt de la façana es poden veure les traces d'un campanar d'espadanya, que es va menjar el sobrealçat de la nau. Entre l'espadanya i la porta, també es pot veure una finestra romànica, molt transformada.
En època barroca es va engrandir la nau, sobrealçant-la i donant-li l'aspecte actual. També s'hi construí, a l'angle sud-est, la capella del Sant Crist, finament i rica ornamentada dins del moviment barroc, tot i que fou malmesa durant la Guerra Civil, conserva gran part de les seves pintures murals originals.
A l'època romànica pertany també la Mare de Déu de les Esplugues, una imatge romànica que era custodiada en cases particulars fins al febrer de 2016, que ha estat dipositada a l'església parroquial. Per l'aplec del Dilluns de Pasqua es porta al seu santuari on s'hi celebra una missa i un aplec popular de llarga tradició a la comarca.
A la gòtica, en canvi, es devia la figura del sant Crist, originària segons la tradició del poble de Covet i coneguda a la comarca per la demanda dels favors de la pluja. Fou cremat durant la Guerra Civil.
Pepita Costa. Fotografia de 1930
Actualment se'n venera una còpia a l'altar que porta el seu nom.
Fotografia del interior. Jordi Contijoch Boada
http://relatsencatala.cat/relat/esglesia-parroquial-de-sant-miquel-conques-pallars-jussa-lleida-catalunya/1051261
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/01/goigs-al-sant-crist-de-conques-pallars.html
Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i correcta documentació és un imperatiu ètic
L’any 1920, abans de la criminal sedició dels militars feixistes, el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929), visitava Conques :
http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/conques/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc
I Retratava entre altres el campanar de l’església de Sant Sadurní, en el runam que ja era aleshores el Castell de Conques.
dimecres, 2 de gener del 2019
IN MEMORIAM DE L’ATENEU DE SABADELL A LA PLAÇA SANT ROC, 11.
Llegia; l'Ateneu de Sabadell , hereu del Casino Obrer i del Casino Catalán Industrial, va obrir les seves portes el 1854, gràcies al recolzament de figures destacades de l'època com Víctor Balaguer Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824-Madrid, 14 de gener de 1901), Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona, 17 de maig de 1806-Génova, 11 de desembre de 1870 ), Salustiano de Olózaga Almandoz (Oyón, Álava, 8 de juny de 1805–Enghien-les-Bains, Francia, 26 de setembre de 1873),..
A l'Ateneu de Sabadell es va obrir la primera biblioteca pública de Sabadell, i s’impartien cursos de formació per a adults.
Patrimoni encat ens diu; edifici entre mitgeres format per planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una voluminosa balconada amb quatre obertures d'accés de forma rectangular i, al segon, quatre petites finestres, les dues centrals més grans que les laterals. El primer pis i el coronament estan decorats amb relleus de pedra, testes venerables i símbols de les arts i oficis. Hi ha també unes vidrieres amb les quatre barres i unes escultures.
Joaquim Codina i Matalí. Mestre d'Obres
Actualment es troba reformat per al seu ús com a dependències municipals ("Institut Municipal de Serveis Socials i Sanitaris").
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27663
https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c
Som una Nació?.
A l'Ateneu de Sabadell es va obrir la primera biblioteca pública de Sabadell, i s’impartien cursos de formació per a adults.
Patrimoni encat ens diu; edifici entre mitgeres format per planta baixa i dos pisos. Al primer pis hi ha una voluminosa balconada amb quatre obertures d'accés de forma rectangular i, al segon, quatre petites finestres, les dues centrals més grans que les laterals. El primer pis i el coronament estan decorats amb relleus de pedra, testes venerables i símbols de les arts i oficis. Hi ha també unes vidrieres amb les quatre barres i unes escultures.
Joaquim Codina i Matalí. Mestre d'Obres
Actualment es troba reformat per al seu ús com a dependències municipals ("Institut Municipal de Serveis Socials i Sanitaris").
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27663
https://www.youtube.com/watch?v=4skMnle8R1c
Som una Nació?.
diumenge, 30 de desembre del 2018
EL TRÀNSIT INEXPLICAT DES D’UN EDIFICI MODERNISTA A LA SEU DEL MUSEU ABELLÓ. MOLLET DEL VALLÈS. VALLÈS ORIENTAL.
El Jonathan Gómez Molina publica una fotografia, Racons. Museu Abelló nocturn, a la pàgina del facebook , Mollet del Vallès
Llegia que el Museu Abelló és un museu municipal d'art situat a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental. Inaugurat el 29 de març de 1999, la seva col·lecció inicial està formada pels fons de l'artista i col·leccionista d'art Joan Abelló i Prat (Mollet del Vallès, 26 de desembre de 1922 — Barcelona, 25 de desembre de 2008)
http://www.museuabello.cat/bibliografia-ampliada/
El museu es troba dins d'un edifici de caràcter modernista construït el 1908, del que només conserva la façana, després d'una renovació interna realitzada durant els anys 1990. Està situat al carrer Berenguer III núm. 122, tot i que també ocupa el seu pati posterior, limitat pels carrers Àngel Guimerà i Lluís Duran, del barri de l’Estació de França de Mollet. És un dels edificis residencials més importants dels que es van construir a principis del segle XX al municipi, degut a la seva mida i al seu disseny. Es va fer servir com a caserna de la Guàrdia Civil fins als anys 80.[2]
L'edifici consta de tres plantes i un soterrani. Inicialment, cada planta tenia dos habitatges, i el soterrani es feia servir com a cavallerissa i posteriorment com a calabós. Actualment, les dues primeres plantes estan ocupades per la col·lecció permanent, mentre que a la planta baixa hi ha la sala d'exposicions temporals i l'espai conegut com a L'Aparador. Al soterrani s'ha habilitat un espai on es donen cursos, conferències i micro-exposicions. En aquesta planta també hi ha un espai didàctic amb material audiovisual amb informació sobre Joan Abelló. L'edifici també disposa de diferents serveis, com una àrea de descans per als visitants, una botiga i servei de recepció.
Quan va ser catalogat el 1984, es van destacar els seus elements ornamentals, com motllures i baranes de ferro forjat, així com la seva composició, típica de l'arquitectura residencial noucentista de començaments del segle xx. Durant la reforma dels anys 90 es va procedir a l'enderrocament total de l'edifici, tret de les dues façanes, protegint-les de les obres mitjançant un estintolament total, amb una estructura auxiliar de tub de ferro desmuntable.
Una vegada més cap dada del promotor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., ni de l’autor, d’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; està FORA DE DUBTE que aquestes dades en un edifici construït al cor de la població NO ES PODIEN PERDRE.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35159
https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Abell%C3%B3
Mollet del Vallès, es va afegir amb entusiasme al ‘ avance estratégico hacia la retaguardia ‘ que duien a terme de forma magistral les tropes de l’Alemanya nazi, on estava integrada la División Azul. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia ja han assolit el primer triomf, gràcies en bona part a la política de ‘història cremada’ duta a terme durant la Dictadura Franquista i la Democraciola que la substituïa. Qui perd el orígens,...
Llegia que el Museu Abelló és un museu municipal d'art situat a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental. Inaugurat el 29 de març de 1999, la seva col·lecció inicial està formada pels fons de l'artista i col·leccionista d'art Joan Abelló i Prat (Mollet del Vallès, 26 de desembre de 1922 — Barcelona, 25 de desembre de 2008)
http://www.museuabello.cat/bibliografia-ampliada/
El museu es troba dins d'un edifici de caràcter modernista construït el 1908, del que només conserva la façana, després d'una renovació interna realitzada durant els anys 1990. Està situat al carrer Berenguer III núm. 122, tot i que també ocupa el seu pati posterior, limitat pels carrers Àngel Guimerà i Lluís Duran, del barri de l’Estació de França de Mollet. És un dels edificis residencials més importants dels que es van construir a principis del segle XX al municipi, degut a la seva mida i al seu disseny. Es va fer servir com a caserna de la Guàrdia Civil fins als anys 80.[2]
L'edifici consta de tres plantes i un soterrani. Inicialment, cada planta tenia dos habitatges, i el soterrani es feia servir com a cavallerissa i posteriorment com a calabós. Actualment, les dues primeres plantes estan ocupades per la col·lecció permanent, mentre que a la planta baixa hi ha la sala d'exposicions temporals i l'espai conegut com a L'Aparador. Al soterrani s'ha habilitat un espai on es donen cursos, conferències i micro-exposicions. En aquesta planta també hi ha un espai didàctic amb material audiovisual amb informació sobre Joan Abelló. L'edifici també disposa de diferents serveis, com una àrea de descans per als visitants, una botiga i servei de recepció.
Quan va ser catalogat el 1984, es van destacar els seus elements ornamentals, com motllures i baranes de ferro forjat, així com la seva composició, típica de l'arquitectura residencial noucentista de començaments del segle xx. Durant la reforma dels anys 90 es va procedir a l'enderrocament total de l'edifici, tret de les dues façanes, protegint-les de les obres mitjançant un estintolament total, amb una estructura auxiliar de tub de ferro desmuntable.
Una vegada més cap dada del promotor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., ni de l’autor, d’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; està FORA DE DUBTE que aquestes dades en un edifici construït al cor de la població NO ES PODIEN PERDRE.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=35159
https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Abell%C3%B3
Mollet del Vallès, es va afegir amb entusiasme al ‘ avance estratégico hacia la retaguardia ‘ que duien a terme de forma magistral les tropes de l’Alemanya nazi, on estava integrada la División Azul. A la Comunitat Autònoma d’Andalusia ja han assolit el primer triomf, gràcies en bona part a la política de ‘història cremada’ duta a terme durant la Dictadura Franquista i la Democraciola que la substituïa. Qui perd el orígens,...
dijous, 27 de desembre del 2018
EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA PASTISSERIA PLANELLS.
El creixement exponencial – en qualsevol àmbit – més que una formula d’èxit, acaba esdevenint un dissolvent – molt eficaç de la memòria històrica - , un clar exemple el trobem a la imatge que publicava el Joan Portas de la façana de la pastisseria de Joan Baptista Planells Cruanyes , germà del pintor Àngel Planells i Cruanyes (Cadaqués, 2 de desembre de 1901 – Barcelona, 23 de juliol de 1989) hi anava l'escriptor xilè Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 28 d'abril de 1953 – Barcelona, 14 de juliol de 2003), que va venir a viure a Blanes amb la seva dona l'any 1985 i s'hi va estar fins el juliol de 2003, que va ser quan va morir amb cinquanta anys d'edat.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/e63b66c775b2a631c12569d00044e1ab/$FILE/BLANDA%2003.pdf
L’edifici es coneix avui com la Casa Balliu:
http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-43-histories-i-relats-per-mora-i-auge/
http://www.xtec.cat/crp-blanes/angelplanells/MonPlanells-QP.pdf
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051423.xml
https://www.revistaarcadia.com/agenda/articulo/roberto-bolano-formaciond-escritor-cartas-de-la-juventud/64593
Blanes, conserva avui aquella ‘vis atractiva’ que la feia objecte de desig per als intel·lectuals i artistes ?
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/e63b66c775b2a631c12569d00044e1ab/$FILE/BLANDA%2003.pdf
L’edifici es coneix avui com la Casa Balliu:
http://blogscat.com/diariciutatblanes/racons-de-blanes-43-histories-i-relats-per-mora-i-auge/
http://www.xtec.cat/crp-blanes/angelplanells/MonPlanells-QP.pdf
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0051423.xml
https://www.revistaarcadia.com/agenda/articulo/roberto-bolano-formaciond-escritor-cartas-de-la-juventud/64593
Blanes, conserva avui aquella ‘vis atractiva’ que la feia objecte de desig per als intel·lectuals i artistes ?
dimecres, 26 de desembre del 2018
EL BLANES QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL MONUMENT A CARL FAUST
El Joan Portas publica una fotografia on apareix al costat de l’obra de l’escultor Andreu Miquel Ginestet Menke - [ Andres Ginestet ] Dortmund. Alemanya, 1964, feta en recordança de Carl Faust ( Hadamar, Alemanya, 1874 + Blanes, la Selva, 24 d’abril de 1952) l fundador del Jardí Botànic Marimurtra.
https://metode.cat/revistes-metode/article/llegat-carl-faust.html
http://www.marimurtra.cat/es/carl-faust/
https://metode.cat/revistes-metode/article/llegat-carl-faust.html
http://www.marimurtra.cat/es/carl-faust/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)













