Absis d'una església en ruïnes
Matèria Baix Empordà ; Catalunya ; Absis ; Esglésies
Autor Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
Sabeu l’advocació?.
Gràcies.
Antonio Mora Vergés
dimarts, 30 de gener del 2018
Gent de Girona. Ens podeu ajudar ?.
El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica com :
Absis d'una església en ruïnes
Matèria Baix Empordà ; Catalunya ; Absis ; Esglésies
Autor Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
Sabeu l’advocació?.
Gràcies.
Antonio Mora Vergés
Absis d'una església en ruïnes
Matèria Baix Empordà ; Catalunya ; Absis ; Esglésies
Autor Salvany i Blanch, Josep, 1866-1929
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
Sabeu l’advocació?.
Gràcies.
Antonio Mora Vergés
Gent de Tarragona . Ens podeu ajudar ?.
El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica com :
Capella de Sant Antoni
Matèria Vilalba dels Arcs ; Terra Alta ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats de grup ; Façanes
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
És correcta l’advocació?. Pàdua Abat ?.
Gràcies
Antonio Mora Vergés
Capella de Sant Antoni
Matèria Vilalba dels Arcs ; Terra Alta ; Catalunya ; Esglésies ; Retrats de grup ; Façanes
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
És correcta l’advocació?. Pàdua Abat ?.
Gràcies
Antonio Mora Vergés
Gent de Lleida. Ens podeu ajudar ?.
El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya la identifica com :
Títol Ermita de Castellnou
Matèria Montferrer i Castellbò ; Segarra ; Catalunya ; Camins ; Ermites
Identifica la comarca com SEGARRA. quan Montferrer i Castellbó, estan a la comarca de l'ALT URGELL.
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
En sabeu l’advocació?.
Gràcies
Antonio Mora Vergés
Títol Ermita de Castellnou
Matèria Montferrer i Castellbò ; Segarra ; Catalunya ; Camins ; Ermites
Identifica la comarca com SEGARRA. quan Montferrer i Castellbó, estan a la comarca de l'ALT URGELL.
Existeix encara aquesta església ?.
En quin lloc està situada?
En sabeu l’advocació?.
Gràcies
Antonio Mora Vergés
IN MEMORIAM DE LA PRESÓ DE MANRESA & EDIFICI DELS ANTICS JUTJATS. EL BAGES. CATALUNYA
Patimoni Gencat ens diu ; edifici públic de caràcter monumental amb dues façanes principals fent cantonada. Arquitectura civil barroca-classicista.
Està format per un cos principal de planta quadrangular i altres dos cossos afegits. De planta baixa i pis, de composició simètrica i unitària. Les façanes ordenades simètricament, amb ritme de finestres i balcons verticals. Sòcol a la base i coronació amb cornisa motllurada recta, senzilla.
Destaca el gran portal d'entrada adovellat de mig punt. L'interior està reformat.
1661:projecte.
1671: final de les obres.
1860,1882,1979: reformes i ampliacions.
Autors. Nom Cognoms
Francesc GRAU [ Manresa (1638 – 1693) . Escultor?.
Antoni ROVIRA i Trias (Barcelona, 27 de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889)
.jpeg)
Pere LLIMONA i TORRAS ( Barcelona , 1929 +)
https://www.behance.net/gallery/26801675/The-work-of-Pere-Llimona-architect
Abans d'aglutinar els jutjats, l'esmentat edifici va fer les funcions de presó:
http://www.regio7.cat/manresa/2017/01/12/antics-jutjats-funcionar-preso-havien/394436.html
Està format per un cos principal de planta quadrangular i altres dos cossos afegits. De planta baixa i pis, de composició simètrica i unitària. Les façanes ordenades simètricament, amb ritme de finestres i balcons verticals. Sòcol a la base i coronació amb cornisa motllurada recta, senzilla.
Destaca el gran portal d'entrada adovellat de mig punt. L'interior està reformat.
1661:projecte.
1671: final de les obres.
1860,1882,1979: reformes i ampliacions.
Autors. Nom Cognoms
Francesc GRAU [ Manresa (1638 – 1693) . Escultor?.
Antoni ROVIRA i Trias (Barcelona, 27 de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889)
.jpeg)
https://www.behance.net/gallery/26801675/The-work-of-Pere-Llimona-architect
Abans d'aglutinar els jutjats, l'esmentat edifici va fer les funcions de presó:
http://www.regio7.cat/manresa/2017/01/12/antics-jutjats-funcionar-preso-havien/394436.html
https://www.memoria.cat/passat/baixada-de-la-seu-i-edifici-del-jutjat/#!jig[1]/ML/73704
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per vosaltres mateixos, en memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,..., i perquè ho sàpiguen i puguin explicar-ho també els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,...
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per vosaltres mateixos, en memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,..., i perquè ho sàpiguen i puguin explicar-ho també els vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts,...
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
diumenge, 28 de gener del 2018
IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DEL CASINO. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA
Llegia que l'edifici fou bastit l'any 1906 per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914).
L’any 1917 es du a terme una reforma i s'inaugura el saló-cafè decorat per Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970) i el 1919 es construeix la nova terrassa (l'actual). L'edifici no s'acabà, i actualment el seu estat de conservació no és òptim.
L’any 1970 començà una llarga batalla per evitar-ne l'enderroc. Finalment, el 1985 els propietaris el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, a condició que els permeti l'explotació comercial de certes zones de l'edifici, així com la construcció d'un edifici d'oficines i d'un pàrquing en el que havia estat el jardí posterior. Al mateix temps, l'Ajuntament n'ha cedit l'ús a la Generalitat de Catalunya perquè hi instal·li alguns serveis.
El Casino es troba ubicat al centre neuràlgic de la població i ocupa un solar de 66.000 pams quadrats. És un edifici de grans dimensions, amb la façana alineada al Passeig, de planta rectangular i simètrica, que consta de semi-soterrani, entresòl i principal. És format per tres cossos, el central més destacat i els laterals perpendiculars a ell, articulats per dues escales situades als dos costats del cos central, el qual s'avança formant una tribuna semicircular. Les façanes són de composició simètrica, amb una gran profusió d'elements decoratius de tipus historicista, classicista i floral. La façana principal i la posterior estaven rodejades per uns jardins que ocupaven 84.000 pams quadrats.
L'edifici no fou totalment acabat, ni es respectà plenament el projecte original. L'entresòl és una modificació que s’ adiu poc amb la resta de l'edifici, feta l'any 1917 per l'arquitecte Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970) a fi d'instal·lar-hi un bar. El 1919 fou inaugurada la terrassa que dóna al Passeig. En la sala principal de l'ala sud, l'única que s'acabà d'acord amb el projecte, es pot apreciar, tot i el seu deteriorament, la rica decoració de tipus eclèctic i modernista. Molts dels elements decoratius, tan interiors com exteriors, restaren sense acabar.
En el decurs dels darrers anys s'han dut a terme diverses obres de reforma i rehabilitació de l'edifici.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’any 1917 es du a terme una reforma i s'inaugura el saló-cafè decorat per Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970) i el 1919 es construeix la nova terrassa (l'actual). L'edifici no s'acabà, i actualment el seu estat de conservació no és òptim.
L’any 1970 començà una llarga batalla per evitar-ne l'enderroc. Finalment, el 1985 els propietaris el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, a condició que els permeti l'explotació comercial de certes zones de l'edifici, així com la construcció d'un edifici d'oficines i d'un pàrquing en el que havia estat el jardí posterior. Al mateix temps, l'Ajuntament n'ha cedit l'ús a la Generalitat de Catalunya perquè hi instal·li alguns serveis.
El Casino es troba ubicat al centre neuràlgic de la població i ocupa un solar de 66.000 pams quadrats. És un edifici de grans dimensions, amb la façana alineada al Passeig, de planta rectangular i simètrica, que consta de semi-soterrani, entresòl i principal. És format per tres cossos, el central més destacat i els laterals perpendiculars a ell, articulats per dues escales situades als dos costats del cos central, el qual s'avança formant una tribuna semicircular. Les façanes són de composició simètrica, amb una gran profusió d'elements decoratius de tipus historicista, classicista i floral. La façana principal i la posterior estaven rodejades per uns jardins que ocupaven 84.000 pams quadrats.
L'edifici no fou totalment acabat, ni es respectà plenament el projecte original. L'entresòl és una modificació que s’ adiu poc amb la resta de l'edifici, feta l'any 1917 per l'arquitecte Josep Firmat Serramalera (Manresa, 1889-1970) a fi d'instal·lar-hi un bar. El 1919 fou inaugurada la terrassa que dóna al Passeig. En la sala principal de l'ala sud, l'única que s'acabà d'acord amb el projecte, es pot apreciar, tot i el seu deteriorament, la rica decoració de tipus eclèctic i modernista. Molts dels elements decoratius, tan interiors com exteriors, restaren sense acabar.
En el decurs dels darrers anys s'han dut a terme diverses obres de reforma i rehabilitació de l'edifici.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
CASA MIRÓ I CAVES. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA
Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta en forma de L. Ocupa el xamfrà d'un solar que recull així mateix edificis industrials de caves. Presenta una estructura complexa i simètrica, organitzada a l'entorn del jardí. El cos central consta de planta baixa i pis amb porxo i balustrada superior, les ales, també i dos pisos. Les cobertes són de teula àrab. Hi són elements remarcables dintre del llenguatge noucentista utilitzat per l'arquitecte els arcs de mig punt, les columnes clàssiques, els balustres, els gerros i les boles de coronament.
La Casa Miró es troba situada a l'eixample del carrer de la Diputació, al costat de l'edifici de les Caves Miró, edificat pocs anys abans. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del mig de 1929, tot i que no va ser aprovat fins el 13 de juny de 1932.
La realització de l'obra fou encarregada a l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) que l’any 1929 ja havia dirigit la construcció de les caves, per Joan Miró i Bages, procedent de Vila-rodona. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest industrial cavista.
La construcció d'aquest edifici es relaciona amb el procés general d'expansió, tant econòmica com urbanística, de Sant Sadurní a partir del darrer terç del segle XIX. Aquesta expansió fou deguda a la implantació a la vila de la indústria de vins escumosos, que ha convertit Sant Sadurní en el primer centre productor de l'estat espanyol.
No disposa l’Ajuntament de Sant Sadurní d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Antonio Mora Vergés
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta en forma de L. Ocupa el xamfrà d'un solar que recull així mateix edificis industrials de caves. Presenta una estructura complexa i simètrica, organitzada a l'entorn del jardí. El cos central consta de planta baixa i pis amb porxo i balustrada superior, les ales, també i dos pisos. Les cobertes són de teula àrab. Hi són elements remarcables dintre del llenguatge noucentista utilitzat per l'arquitecte els arcs de mig punt, les columnes clàssiques, els balustres, els gerros i les boles de coronament.
La Casa Miró es troba situada a l'eixample del carrer de la Diputació, al costat de l'edifici de les Caves Miró, edificat pocs anys abans. El projecte, conservat a l'arxiu de l'Ajuntament, data del mig de 1929, tot i que no va ser aprovat fins el 13 de juny de 1932.
La realització de l'obra fou encarregada a l'arquitecte Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) que l’any 1929 ja havia dirigit la construcció de les caves, per Joan Miró i Bages, procedent de Vila-rodona. Ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs d’aquest industrial cavista.
La construcció d'aquest edifici es relaciona amb el procés general d'expansió, tant econòmica com urbanística, de Sant Sadurní a partir del darrer terç del segle XIX. Aquesta expansió fou deguda a la implantació a la vila de la indústria de vins escumosos, que ha convertit Sant Sadurní en el primer centre productor de l'estat espanyol.
No disposa l’Ajuntament de Sant Sadurní d’un Catàleg de Patrimoni en línia.
Antonio Mora Vergés
IN MEMORIAM DE LA CASA AMIGANT. NUCLI ANTIC DE MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA
El nucli antic de Manresa està patint un procés d’abandó accelerat, em confirmava en aquesta percepció la passejada que fèiem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés en que retratava – entre altres – la Casa Amigant.
Llegia que els Amigant van ser una poderosa família a la Manresa que va conèixer Sant Ignasi de Loiola. El futur sant va mantenir sempre contacte amb el matrimoni format per Andreu Amigant i Àngela Seguí, als quals va agrair l’acollida que li van dispensar. Al segle XVI diverses famílies controlaven l’economia i les institucions de la ciutat. La majoria havien prosperat a partir d’activitats artesanals i comercials i algunes havien assolit la condició de nobles. També van tenir relació amb Ignasi altres nissagues influents com els Peguera, els Canyelles, els Dalmau, els Ferrer i els Casamitjana.
Aquest edifici és l'antiga residència renaixentista de la família noble dels Amigant, que van acollir Ignasi de Loiola entre 1522 i 1523. Construïda entre els segles XIII i XV, és situada a la zona més antiga del nucli històric de Manresa, entre els carrers d’Amigant i de Sant Miquel.
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos. A la façana, la portalada és formada per carreus i dovelles de grans dimensions. A la part superior, s’hi pot veure l’escut dels Amigant, format per dos braços posats en faixa que s’estrenyen les mans, acompanyats de dues estrelles d’or, que simbolitzen l’amistat i la bona ventura.
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2013/04/sant-ignasi-de-loiola-i-els-amigant.html
http://www.lavanguardia.com/local/bages/20140508/54407716120/manresa-compra-casa-ocupada-ateneu-popular-la-sequia.html
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/43623/ateneu/sequia/descontent/compra/casa/amigant
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/40150/fundacio/sociosanitaria/va/voler/comprar/casa/amigant/fa/12/an
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/40080/jutge/dona/esquena/ateneu/sequia/ordena/desallotjament
L’escult que llueix a la capella de Sant Ignasi Malalt, que inclous les armes dels marquesos de Palmarola i comtes de Fonollar , legítims successors de la casa Amigant, fa que els dos braços posats en faixa que s’estrenyen les mans, acompanyats de dues estrelles d’or, que simbolitzen l’amistat i la bona ventura, siguin únicament una referència més entre els camps en que es divideix l’escut.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Llegia que els Amigant van ser una poderosa família a la Manresa que va conèixer Sant Ignasi de Loiola. El futur sant va mantenir sempre contacte amb el matrimoni format per Andreu Amigant i Àngela Seguí, als quals va agrair l’acollida que li van dispensar. Al segle XVI diverses famílies controlaven l’economia i les institucions de la ciutat. La majoria havien prosperat a partir d’activitats artesanals i comercials i algunes havien assolit la condició de nobles. També van tenir relació amb Ignasi altres nissagues influents com els Peguera, els Canyelles, els Dalmau, els Ferrer i els Casamitjana.
Aquest edifici és l'antiga residència renaixentista de la família noble dels Amigant, que van acollir Ignasi de Loiola entre 1522 i 1523. Construïda entre els segles XIII i XV, és situada a la zona més antiga del nucli històric de Manresa, entre els carrers d’Amigant i de Sant Miquel.
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos. A la façana, la portalada és formada per carreus i dovelles de grans dimensions. A la part superior, s’hi pot veure l’escut dels Amigant, format per dos braços posats en faixa que s’estrenyen les mans, acompanyats de dues estrelles d’or, que simbolitzen l’amistat i la bona ventura.
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2013/04/sant-ignasi-de-loiola-i-els-amigant.html
http://www.lavanguardia.com/local/bages/20140508/54407716120/manresa-compra-casa-ocupada-ateneu-popular-la-sequia.html
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/43623/ateneu/sequia/descontent/compra/casa/amigant
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/40150/fundacio/sociosanitaria/va/voler/comprar/casa/amigant/fa/12/an
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/40080/jutge/dona/esquena/ateneu/sequia/ordena/desallotjament
L’escult que llueix a la capella de Sant Ignasi Malalt, que inclous les armes dels marquesos de Palmarola i comtes de Fonollar , legítims successors de la casa Amigant, fa que els dos braços posats en faixa que s’estrenyen les mans, acompanyats de dues estrelles d’or, que simbolitzen l’amistat i la bona ventura, siguin únicament una referència més entre els camps en que es divideix l’escut.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Benvolgut sr.
Antonio Mora Vergés;
Un article molt
interessant en què explica la història de la casa dels Amigant, a Manresa.
Permeti'm que
li faci un aclariment respecte de l'escut que presenta.
Les armes dels
Amigant, en llenguatge heràldic, el blasonament és:
D'atzur (blau),
una fe al natural (definició que vol dir, en aquest cas, de carnació) acompanyada
de 2 estrelles d'or.
Puntualitzar
que, en aquest cas, la fe, porta els dos braços vestits, hi ha heraldistes que els
pinten de gules, vermell).
Pel que
respecte a l'altre escut amb quatre quarters i els amigant sobre el tot, dir
que les armes dels quatre llinatges, d'esquerra a dreta i de dalt a baix, corresponen
als llinatges Cartellà, Farnés, Olzina o Alzina i Marimon; sobre el tot, les
armes dels Amigant.
Tot quedant a
la seva disposició, una atenta i cordial salutació,
Pere F.
Puigderrajols i Jarque
Institució Catalana
de Genealogia i Heràldica
Secció
d'heràldica
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
