ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA. SITGES. EL GARRAF. BARCELONA

No trobava cap indicació de l’arquitecte que bastia l’Església parroquial de Sant Joan del Poble Sec, de la que es col•locava la primera pedra el 25 de juny de 1989, i el dia 24 de Juny de 1991, essent l’arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles i Gordó (València, 24 de setembre de 1926 — Tortosa, Baix Ebre, 17 de desembre de 2013), fou inaugurada la nova Església com a centre de culte amb dependència de la Parròquia de Sitges, és un edifici d’estil ‘mariner’ , que retratava el Feliu Añaños i Masllovet , i es troba en el centre d'un dels barris amb més vitalitat de Sitges

El patronat de Sant Joan Baptista recollia la llarga relació del barri amb aquest sant ( aquí també és on també hi ha ubicat l'Hospital de Sant Joan Baptista, avui convertit en residència geriàtrica).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAL SIMÓ I LA LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. LA BEGUDA ALTA. SANT LLORENÇ D’HORTONS. EL PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA. CATALUNYA

L’any 1911 l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951) va dirigir la reforma de la façana i l’interior de la masia, d'acord amb l'estètica modernista i amb incorporació d'elements del repertori noucentista.

La descripció tècnica ens explica ; Cal Simó és una masia de grans dimensions situada al nucli de la Beguda Alta. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula a dues vessants. Hi ha un pati central d'arcs carpanells a la planta baixa i balcons perimetrals al primer pis. La façana principal, de composició simètrica, té coronament ondulat, amb motllures i boles. Hi ha balcons al primer pis. La porta d'accés és d'arc carpanell. Un cos d'edifici que té una galeria d'arcs carpanells a la façana uneix el nucli principal de la masia amb una capella advocada a la Immaculada Concepció de Maria, construïda l'any 1814, té una sola nau i volta de canó amb capçalera rectangular i coberta a dues vessants amb espadanya. L'obra es troba arrebossada i emblanquinada, imitant carreus.

Hom pensa que l’autor de la Capella de la Immaculada Concepció de Maria, fos l'arquitecte Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951); ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Espero que pugueu veure i llegir la publicació

FACHAVOX m’ha estirat les orelles, sembla que la recuperació del virregnat els ha esperonat a continuar perseguint la llengua catalana.

L’inefable Pedro Sánchez Pérez-Castejón ,  creu que li estant fent lawfare :

https://efe.com/mundo/2024-08-31/sanchez-amplia-la-querella-por-prevaricacion-contra-el-juez-peinado-segun-el-pais/

Fins quan però, permetrà que  alguns sectors de la judicatura NO APLIQUIN  LA Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña ?.

 L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

Tenia  ocasió de fer-la petar amb una persona “ gran” , digueu-li Siset, que insistia en que  ;

Ens cal pregar  amb fe i esperança, ens cal continuar perseverant en la lluita ,  perquè l’adveniment de la democràcia i la llibertat,

No esdevinguin un somni impossible

Perquè la corrupció endèmica i sistèmica desaparegui,  

Perquè els jutges prevaricadors  siguin remoguts dels seus càrrecs

I desprès d’un judici,  expulsats de la carrera judicial,

Espoliats dels bens i drets que constin al seu nom ,

O al dels seus familiars fins a segon grau.

Insistia  en  el fet que ningú amb les mans plenes de sang,  

Ja  per acció, ja  per  omissió.

Està legitimitat a donar lliçons de res.

https://www.youtube.com/watch?v=SblbtyHoyWs

Que la Marededéu    i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels begudencs ,   vilasecans  , pallaresos , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia,..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. FONOLLERES. GRANYANELLA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

L’església de Santa Maria, en el seu dia Capella del Castell de Fonolleres, i més tard església Parroquial, conserva trets romànics, malgrat que la seva estructura original, ha estat molt modificada en segles posteriors.

El sol s’havia aturat per permetre’ns al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, tenir ocasió de retratar-la.

La descripció tècnica ens diu que té coberta a dues aigües, amb el mur format per carreus irregulars de pedra local, i comptà amb capelles laterals i campanar d'espadanya afegit posteriorment a la l'edifici original, de tres ulls, dos dels quals estan ocupats per les campanes.

A la façana principal s'observa la porta d’accés amb llinda superior sense cap tipus de decoració, i una obertura circular a la part superior, modificació contemporània de les capelles i el campanar.

Feta la feina el sol queia a plom, i havíem de fer el cami de tornada al Vallès Occidental, amb els llums del vehicle encesos.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. VILANOVA DE BELLPUIG. EL PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Anàvem de tornada el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, quan ens aturàvem per retratar aquesta església monumental en la que manifestament , queden paleses en la fàbrica del temple , en relació a l’augment demogràfic, i/o la situació econòmica , les diferents èpoques constructives o de reforma.

La primera construcció seria gòtica, de la qual encara en resta una part (l'arcada del mur nord), reformada i ampliada al segle XVII, reforma a la qual pertany quasi tota l'estructura actual.

La penúltima reforma la féu l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol (Barcelona, maig de 1925) arquitecte , director i coordinador de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des de 1985 fins al 2012, en què fou substituït per Jordi Faulí i Oller, actualment segueix vinculat a les obres de la Sagrada Família com a director emèrit i coordinador del temple expiatori alhora que realitza una tasca divulgativa i d'interpretació sobre l'obra de Gaudí amb conferències arreu del món; que aixecava de nou el cimbori i el campanar amb un material constructiu diferent al de la resta de la fàbrica.

L’any 1990 es va reformar la façana dels peus, coronant-la amb una estructura triangular, la qual emmarca un medalló on hi són representades les claus de Sant Pere, patró de l'església.

La descripció tècnica ens diu ; Església de carreus de pedra. Consta de tres naus i les cobertes són: volta de canó amb llunetes a la nau central, volta de canó a la lateral, sent d'aresta la coberta de l'entrada. La nau central està separada de les laterals per arcs de mig punt sense pilastres. Aquesta té quatre trams i tres vitralls a cada costat. El cor es troba als peus. La portada és quadrada i pel damunt s'obra una rosassa. Sobre les naus laterals hi ha dos contraforts.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU DEL TORN. SANT FERRIOL. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

La Merce Mañach retratava l’església parroquial del poble del Torn, advocada a Sant Andreu, al terme de Sant Ferriol, a la comarca de la Garrotxa, l’edifici es va aixecar en el decurs del segle XVIII - amb els diners d’ Amèrica - damunt d'estructures romàniques i preromàniques.

La descripció tècnica ens explica que es va donar una nova orientació al temple: frontispici a migdia i absis semicircular al nord, tot aprofitant l'antic absis de llevant com a sagristia, és un edifici de tres naus, separades per arcs de mig punt, sostinguts per pilars.

La porta d'ingrés és a migjorn, feta de grans carreus, ben tallats, i llinda amb la data: "1737" La ferramenta romànica i les reixes del cementiri de l'església, es conserven des d'abans de l'ampliació del temple. Destaca el forrellat d'uns 55 cm, acabat amb un cap de drac i ornamentat amb diversos motius geomètrics

Els murs han estat decorats amb pintures fetes en temps recents i el seu estat general és bo; la pica romànica conservada a l'interior del temple, està actualment en desús, es troba situada als peus de la nau lateral esquerra, dins d'una petita capella, amb finestra exterior i tancada per una reixa, està ornamentada amb petites arcuacions cegues, en dues de les quals hi ha, respectivament, una creu i un motiu floral estilitzat, la seva forma és de copa, i en els peus es repeteixen les arcuacions cegues sense cap més altre element decoratiu.

ERMITA DE SANT JOAN SAMORA. SANT LLORENÇ D’HORTONS. PENEDÈS SOBIRÀ. BARCELONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarrè s’agafava al reixat de ferro que tanca perimetralment l’accés; diuen que la mesura es va prendre per garantir la indemnitat de l’edifici, enfront els atacs ferotges de brètols i vàndals, tribus que de fa temps s’ensenyorejen de la nostra terra.

No succeïa això l’any 1922 quan el Josep Salvany Blanch retratava un grup de persones davant la façana avui invisible.

La descripció tècnica ens explica que és un edifici d'una sola nau amb una capella afegida a la façana nord. L'absis, semicircular, té una finestra de doble esqueixada. La coberta interior és de volta apuntada sobre arcs torals. La porta d'accés, d'arc de mig punt amb arquivolta i impostes, es troba situada al mur de migdia. La construcció es completa amb un campanar d'espadanya de dues arcades de mig punt i coberta exterior de teula a dues vessants. El material emprat en l'obra és la pedra, tallada en carreus regulars a l'absis i irregulars a la resta. Al mur de ponent hi ha restes d'Opus spicatum. Pica baptismal. Té forma troncocònica amb les parets rectes. S'assenta damunt d'un peu afegit posteriorment. La seva decoració consisteix en dos gruixuts bordons immediats a la boca i un altre junt a la base que emmarquen un espai decorat amb motius geomètrics. Sota dels bordons superiors hi ha una sanefa repussada en dent de serra, amb les puntes dirigides a terra. Sortint del bordó inferior hi ha una altra sanefa formada per un seguit de triangles molt allargats amb un rombe a cada una de les seves puntes

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA EULÀLIA. VILANOVA DE LA MUGA. PERALADA. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Centre d'Estudis Rubinencs Gcmr publicava una fotografia de l’església parroquial de Vilanova de la Muga , advocada a Santa Eulàlia; actualment el forma part del municipi de Peralada a l’Empordà sobirà.

La descripció d’aquest edifici religiós situat al centre del poble, a davant del riu Muga., ens diu que és un temple de planta basilical, de tres naus i tres absis semicirculars. La façana està formada per una portalada de dos arcs en degradació, llinda i timpà llis. La llinda està decorada amb tres creus gregues,inscrites dins cercles. Damunt la porta, a la part central de la façana hi ha una finestra amb arc de mig punt de mida inferior que les dues que trobem a cada costat de la portalada. Damunt el frontis, s'hi bastí una torre-campanar octogonal, que posseeix quatre arcades. al mur lateral veiem dues finestres amb arcs de mig punt, i a la part superior es conserva la cornisa. L'altre mur lateral no té obertures i la cornisa és de secció de bisell. La capçalera de l'església és formada per l'absis central semicircular i dues absidioles de la mateixa forma. La volta de la nau central és apuntada i seguida. Les naus laterals posseeixen cobertes de quart de cercle. Els arcs formers són de forma rebaixada sostinguts per pilastres quadrades. L'arc triomfal és de punt rodó i la volta de l'ansis és de quart d'esfera. Les absidioles laterals també presenten arcs triomfals de mig punt i voltes en forma de quart d'esfera. A l'absis central hi ha la decoració mural romànica, restaurada el 1946. al fons de la conca absidal hi veiem el Pantocràtor dins l'ametlla mística. El braç dret és en posició de beneir, mentre la mà esquerra sosté el llibre. El Pantocràtor està envoltat pel Tetramorf; cada símbol ostenta el nom de l'evangelista en uns rètols que sostenen amb les mans, ungles o peülles segons el cas. Aquest tema superior és completat dos àngels serafins de llargues ales encreuades i proveïdes d'ulls. Una franja amb motius geomètrics separa aquesta part del fris situat a cada banda de la finestra central. A la dreta hi podem veure l'escena del rentament de peus; la figura de Sant Pere queda a l'intradós de la finestra. A l'esquerra de l'ansis hi ha l'escena de l'entrada a Jerusalem: Jesús és representat dalt de l'ase seguit dels deixebles. Al seu davant hi ha un arbre i al costat una torre i els murs de la ciutat. En un fris més baix hi ha uns calzes d'on brollen unes tiges amb fulles molt estilitzades. Una franja amb línies amb ziga-zaga separa aquest motiu de la draperia que ocupa la part inferior del conjunt. En el vèrtex de l'arc triomfal hi ha el crismó i en el mateix arc i els muntants, decoració geomètrica i floral. A l'interior de l'església hi ha una pila baptismal romànica monolítica de forma ovoide. És decorada amb un seguit d'arcs cecs de mig punt que arrenquen d'unes falses columnetes,esculpides en baix relleu. També trobem una arqueta amb una inscripció en llatí i un escut a cada costat en baix relleu. Aquesta arqueta està foradada ja que un dels mossens de l'església la va utilitzar com a menjadora per les gallines.