SANT NIN I SANT NON [ ABDÓ I SENEN ]. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

L’ amic Sergi Campas Canalias refeia un camí recorregut entre molts altres en dades anteriors pel Xavier Burcet Darde, que el portaria fins a l’ermita de sant Abdó i sant Senen, dita també de Sant Non i Sant Nen, i/o en la versió que li explicaven al Sergi Sant Nin i Sant Non.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/search?q=Sant+Abd%C3%B3+i+Senen

La tradició ens explica que entre els protocols de la notaria de Santa Pau es conserva l'acta de fundació d'aquesta capella: 13 de juliol de 1417, essent baró Galcerán Ademar de Santa Pau.

En aquells dies el terme va ser envaït per uns animalots de la mida d'un gos que la gent anomenava "somiots", que provocaven per arreu greus danys ; espatllaven els cultius, esvalotaven els ramats, espantaven als viatgers solitaris, ... com era costum a l’època - Déu intervenia de forma activa en la vida dels humans – feren un vot solemne d'edificar damunt el Puigsacreu una capella pública amb l’advocació d'aquests dos sants.

La decisió d'edificar la capella al Puigsacreu, centre geogràfic de les parròquies de Santa Pau, Batet i Begudà, es va consensuar perquè des de l'ermita es divisa Arlés – avui en terres de França en virtut de la signatura del ‘desgraciat’ Tractat dels Pirineus, pel qual Felip IV de Castella i III d'Aragó lliurava (sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats) la Catalunya Nord a Lluís XIV de França; l’estimació del REINO DE ESPAÑA vers Catalunya, ve de lluny com podeu veure - ; la tradició de l’església catòlica romana, diu que els cossos dels dos Sants, foren enterrats en aquela ciutat Catalana.

La descripció tècnica ens diu ; entre el coll de Boixedes i el coll de Palomeres, damunt un tossal conegut antigament amb el nom de Puigsacreu, es troba situada la petita capella de sant Abdó i sant Senen, dita també de Sant Non i Sant Nen, i/o en la versió que li explicaven al Sergi Sant Nin i Sant Non.

És un petit temple d'una sola nau amb dos cossos afegits a cada costat, a manera de sagristia, volta de canó molt baixa i la porta adovellada a ponent; la teulada de l'absis, avui de teules, conserva gran part de lloses originàries, mig amagades. Fou bastida amb carreus ben escairats en els angles i les finestres.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LE PETIT CHÂTEAU DE VILA-RODONA. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava l’edifici conegut com ‘el castell de Vila-rodona ‘ que es troba situat a la part superior de la vila, damunt d’un tossal; l'obra aprofita la disposició del terreny per integrar-lo com a part dels murs de defensa.

El recinte era de planta aproximadament trapezoïdal i les estances estaven situades en un dels extrems. A l'angle nord-est es pot veure encara l'estructura de la torre original, de planta ovalada, que ha estat reconstruïda i habilitada com a residència. Al seu costat sobresurt una torre, de planta quadrada amb els cantons arrodonits, d'època carlina.

També es conserven restes de les primitives muralles medievals que tancaven el conjunt. El material de l'obra és la pedra amb argamassa.

La primera notícia directa que fa referència al castell data de començaments del segle XIV, i documenta el pas del bisbe barceloní Ponç de Gualba. Mort l'any 1334 a Barcelona, va ser bisbe de Barcelona.(1303-1334). , tornant del Concili Provincial de la ciutat de Tarragona.

L'any 1337 trobem citada la capella de Sant Llorenç, ubicada dins de la parròquia del castell episcopal de Vila-rodona.
El castell de Vila-rodona té un paper destacat en el transcurs de les guerres contra Joan II (1462-1472). Vila-rodona és una de les localitats que més resistència oposa al monarca, en la seva lluita amb la Diputació de Barcelona. El 1464 era l'únic poble del camp fidel a les institucions del país, defensat per Joan de Gaiàs i Guillem Pina contra els atacs de Rodrigo de Rebolledo i després de I’arquebisbe de Saragossa, Joan d'Aragó (?, 1439/1440 - Albalate de Cinca, 19 de novembre de 1475) fou un religiós i militar aragonès fill bastard de Joan II d'Aragó, que ocupa el poble conquerint carrer per carrer, però que no pot fer retre el castell, ocupat finalment l'agost de 1465 per Rodrigo de Rebolledo.
A final del segle XV els fogatges li comptabilitzen 48 famílies.

Durant la guerra dels Segadors el lloc documenta tropes franceses; I’any 1647 els francesos reconstrueixen les muralles i fortificacions, entre les quals s'hi suposa el castell.

Vila-rodona és ocupada per les tropes franceses l'any 1808, i el castell és lloc d'allotjament de tropes espanyoles el 1811.

Durant la primera guerra carlina (1833-1841) el castell és refugi per a tot el poble, que oficialment defensa la causa de la reina Maria Cristina.

Amb les desamortitzacions, que suposen l'extinció del règim senyorial, el castell de Vila-rodona es ven a Josep Sanahuja, tot i que durant l’ interval de les terceres guerres carlines, l'any 1874, es confiscat pel municipi, i passa a ser condicionat per a la tropa.

Al llarg del segle XX, perduda la seva funció de castell, s'ha anat deteriorant progressivament i en part, ha estat adaptat com a habitatge.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA FÀBRICA MODERNISTA DE SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS. BAGES. CATALUNYA

L’any 1920, Joaquim Borràs Ferrer - de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar - comprava la fàbrica dita aleshores del ‘ Pastor’ ; diuen les cròniques que fou rebut amb una orquestra per l’ajuntament de l’època, aquest idil•li es perllongarà fins al començament de la dècada dels seixanta, en que l’estultícia de les elits politiques deixarà caure la industria tèxtil catalana.

La descripció tècnica ens diu ; conjunt fabril que imita l'estructura de colònia closa. Una mica separades de la fàbrica, hom troba les vivendes dels treballadors (blocs de pisos) i la reixa que tanca el conjunt. De tota l'estructura industrial, formada per diverses naus construïdes en diferents èpoques, destaquen les dues construccions dels extrems. Ambdues són de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. L'edifici de la banda nord, destinat a despatxos i magatzem, té uns interessants espais oberts amb decoracions de maó. El de la banda sud, vivenda de l'amo, destaca pel mateix tipus d'obertures amb predomini de balcons i per unes rajoles que representen la Verge de Montserrat amb un fanalet al seu damunt amb treball de ferro forjat. Ambdues construccions aconsegueixen un gran efecte ornamental combinant el vermell del totxo amb el blau de la ceràmica i el dels cabirons de fusta.

No trobava la data en que s’aixecava aquest edifici, obra del Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953) , que curiosament havia estat l’arquitecte municipal de Sant Pol de Mar, on va realitzar un bon nombre d'edificis modernistes.

Josep Sauleda Roca, de Sant Pol de Mar , la comprava l'any 1963 posant-la en funcionament dos anys més tard.

L'any 1989 Sauleda S.A, era la segona industria espanyola en fabricació de lona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DELS PARES SERVITES. VILA-RODONA. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava – intentant treure’n la millor imatge – l 'edifici de la que fou església de Sant Llorenç, del convent dels Dolors, del Pares Servites.

Situat als afores de vila-rodona, a l'antic camí que la comunicava amb Aiguamúrcia, és un edifici de planta basilical, molt ‘visible’, per les seves proporcions.

Del conjunt NOMÉS val la pena remarcar la composició de la façana, amb un porta, avui tapiada d'arc escarser i escut centrat, una obertura circular, també tapiada ,i a la part superior, i un acabament de línies sinuoses.

Tot l'edifici presenta modificacions quant a les obertures, practicades irregularment. El material emprat és la pedra vista

Llegia que el conjunt s'havia començat a construir l'any 1599, i que en diverses ocasions, els frares van haver de deixar l'edifici a causa d'esdeveniments bèl•lics.

L'any 1835 , com a conseqüència de la desgraciada desamortització que va comportar la pèrdua irremissible d’una bona part del Patrimoni Històric i/o Artístic, per tapar ‘ els forats ‘ de l’endèmica estultícia i corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, el convent fou definitivament abandonat, i va patir incendis i robatoris.

En els dies de la Primera Guerra Carlina – veritable Guerra Civil, més enllà d’aquest eufemisme qualificatiu - , el convent va ser enderrocat per fortificar Vila-rodona, l'església de Sant Llorenç fou conservada com a magatzem de vi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANTA MADRONA DEL CALVARI. LA POBLA DE MASSALUCA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Serra Saún, escriu en relació a aquesta esglesiola advocada a de Santa Madrona; situada en un tossal a tocar la carretera procedent de Vilalba dels Arcs, cal deixar el cotxe per enfilar el camí , on hi ha un seguit de capelletes del Via Creu, amb ceràmiques dibuixades fins la petita explanada on està l’església.

La seva construcció es remunta a finals del segle XVIII, hom especula que s’aixecava damunt del lloc on s’alçava la Capella advocada a la Mare de Déu del Roser.

La descripció ens diu ; Ermita de planta rectangular feta de mamposteria i carreus de reforç, d'una nau i un afegit com a sagristia a la part posterior, de menys alçada. Coberta de teula a dues vessants de teula àrab, portalada de mig punt adovellada i un òcul a sobre. Petites finestres (una per lateral) a gran alçada, tot l'exterior és pla i molt restaurat, a l'interior hi ha un petit cor als peus i rematant el conjunt una espadanya de pedra.

Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal, beneïa l’any 1953 la restauració de l’edifici, i l’any 1955 la instal•lació del viacrucis ; alhora que es va oposar aferrissadament al retorn de les despulles mortals de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’únic que s’havia negat a l’adhesió de l’església al feixisme, i que advertia dels riscos immediats ( els assassinats de clergues, religiosos i laics ), i de les conseqüències a futur ( l’abandó massiu dels fidels ). Els bisbes volien en aquella hora màrtirs – i els van tenir – i subscrivien alegrement la seva quota de responsabilitat en el més d’un milió de morts que comportava la sedició feixista.

Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou Arquebisbe de Tarragona (1983-1996), beneïa l’any la instal•lació de la campana.

Ens agradarà rebre, si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email  castellardiari@gmail.com  coneixercatalunya@gmail.com

Domingo Mulà i García ( Pineda de Mar, 25 de setembre de 1932 + Pineda de Mar, 23 de juny de 2010 ),  posava veu a la decepció que viuen d'ençà del dia  2-10-2026 tantíssimes persones 

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

Que  santa Madrona  i tot l'estol celestial l , elevin a l’Altíssim la pregària dels massalucans ,  guixolencs o ganxons, morerencs . prioratins , pobletans,  torroellencs , montgrins i dels catalans, que des de 1714 maldem per recuperar la seva llibertat nacional, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 14  victimes. 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

 

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT CORNELI DE BUIRA. SARROCA DE BELLERA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes publicava una imatge de l’absis de Sant Corneli de Buira, poble ribagorçà del municipi de Sarroca de Bellera, a la comarca del Pallars Jussà; fins a l’any 1972, formava part de l'antic terme de Benés, de la comarca de l'Alta Ribagorça o Ribagorça sobirana.

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 — Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ? , ‘ el mestre defensa que aquest mot ‘«Buira» procedeix del mot grecollatí «boreas» (vent del nord).

De Sant Corneli la descripció ens diu , edifici és d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. La unió de l'absis amb la nau es resol amb un arc presbiteral. Tenia una porta original, ara paredada, a la faça meridional, als peus de la nau. L'arc que la corona és apuntat. La porta actual és a la façana de ponent, i està aixoplugada per un porxo que s'obre només pel costat sud. A prop de la porta hi ha també una finestra de doble esqueixada acabada en arc apuntat, cosa que fa veure l'acabament sota la influència gòtica d'aquesta església.

En general, l'aparell és irregular, rústec, propi d'una obra popular, rural. És molt tardana, possiblement del segle XIII.

En èpoques posteriors, a més, es feren reformes importants: sobrealçat de la nau, construcció de capelles al nord i al sud, redecoració interior i construcció d'un cor, que modificaren substancialment l'obra medieval.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT ANTONI ABAT DE LA POBLA DE MASSALUCA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

El Joan Serra Saún retratava l’església parroquial de Sant Antoni Abat de la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta; respecte del topònim hom defensa que fa referència a l’assentament d’una tribu, grup familiar, i/o ètnic .

La descripció tècnica ens diu; edifici d'una nau i capelles laterals, construïda amb carreus. Planta rectangular exteriorment, d'absis recte a l'interior. La capçalera és poligonal de cinc panys. S'estructura amb tres capelles laterals per banda, separades per contraforts que surten a l'exterior per la part alta i entre mig dels quals hi ha finestres. Les voltes dels tres trams són de creueria amb tercerols, igual que la de la capçalera, que és poligonal. Les voltes de les capelles laterals són de creueria simple. S'observen nombroses claus esculpides. El conjunt és bàsicament gòtic fins a la imposta que rep els arcs i les voltes. La resta és renaixentista. La façana principal és plana i austera, amb una petita portalada clàssica. El campanar és de planta quadrada i poca alçada.

Pertany al tipus d'esglésies on les voltes són gòtiques i la resta del renaixement i/o del barroc, bastides des de principis del segle XVII fins al XVIII; la tipologia és comú a la de Vilalba dels Arcs i a la de Fatarella, encara que aquí l'escala és més petita i no té una portalada tan gran com les anteriors.

No existeix una comarca dita ‘ La Terra Baixa’, i en la llengua catalana anterior al genocidi de 1714, teníem ja un mots específics per tractar qüestions d’orografia; sobirà i jussà. Em consta que hi ha un desig de recuperar la llengua catalana en aquesta ‘ terra de frontera’, que té el trist privilegi de ser l’ase del cops d’aquesta Catalunya ‘ cefalòpodica’ que acostuma a mirar-se les terres del sud, sud-oest amb aires de ‘germà gran’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com