divendres, 19 de juliol del 2013
PONT MEDIEVAL DE LES CODINES. SORA-MONTESQUIU. OSONA
És el darrer pont Osonenc d'aquest important camí ( Els ponts del camí Ral de Barcelona a Puigcerdà) , al límit entre Montesquiu i Sora, sobre la riera de Sora.
La tradició l'anomena pont medieval de les Codines, possiblement però, dati del segle XVI.
La bellesa del lloc al que s’accedeix des del cami dels Emprius, que s’agafa a la rotonda, uns metres abans de l’entrada en direcció Vic / Barcelona, i la senzillesa de les seves línies, el feien destinació habitual d’afeccionats a la pintura.
El Josep Olivé Escarré gaudia com un nen amb sabates noves transitant per damunt del pont.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE BORGONYÀ. LA COLÒNIA DELS ESCOCESOS. SANT VICENÇ DE TORELLO
La història d’aquesta colònia comença l’any 1863, quan es va autoritzar a Josep Callís i Puigrubí, del mas Callís d'Orís, a aprofitar un salt d'aigua en terme de Sant Vicenç i un altre en terme d'Orís.
En el segon enclavament hi havia el mas i el Santuari la Mare de Déu de Borgonyà, l’any 1895 les terres són adquirides per la companyia Filatures del Ter per a construir-hi una fàbrica i colònia industrials.
El santuari antic és enderrocat i substituït per una nova capella i la casa rectoral, que va ser beneïda pel bisbe de Vic, Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) el Dilluns de Pasqua Florida de l'any 1898, amb l'assistència de tota la vall de Torelló i les colònies del Ter.
La descripció tècnica a ens diu ; La capella de la Mare de Déu de Borgonyà està situada dominant la colònia industrial, sobre la vessant del puig on s'hi van construir les cases dels obrers. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta. Es composa d'una sola nau dividida en quatre trams a través d'arcs diafragmàtics que descansen sobre columnes de marbre i pilastres. Els capitells de les columnes queden enllaçades amb una cornisa decorada amb motius vegetals que recorre tota la nau. Les dues capelles laterals s'obren a la nau amb arcs apuntats, que es recolzen sobre columnes i pilastres de les mateixes característiques. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora, al costat de l'altar, un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda datada de l'any "1706" amb una creu intercalada, que probablement constitueix l'únic vestigi conservat de l'antiga ermita. Aquest portal dóna accés a la sagristia. Als peus del temple hi ha el cor de fusta, que presenta un enteixinat policromat com el del sostre de la nau. Al costat del cor s'obre un portal d'arc de mig punt amb guardapols que condueix al baptisteri. La il•luminació del temple s'obté a través de finestres ogivals intercalades entre les columnes i una rosassa, totes elles decorades amb vitralls. A la façana de llevant hi ha un portal com el del baptisteri que comunica el temple amb la casa rectoral.
A nivell exterior, la portalada és d'arc ogival amb arquivoltes i guardapols, que descansen sobre impostes motllurades i brancals de columnes de marbre. De cada extrem del frontis arrenca una pilastra que dóna una marcada verticalitat a l'edifici, quedant rematades amb capitells de pedra decorats. El capcer triangular del coronament es recolza sobre els capitells i està acabat amb una cornisa recolzada sobre mènsules. L'accés al temple es fa a través d'una llarga escalinata, que en el seu tram final es bifurca deixant veure, sota el portal, una finestra d'arc carpanell amb guardapols que es correspon amb la cripta. A la part de ponent del frontis en sobresurt el campanar, de planta rectangular amb petites finestres lobulades i un rellotge circular. La part superior, separada de l'anterior per una cornisa, està acabada amb un cos quadrangular amb obertures d'arc de mig punt on s'hi allotgen les campanes. A les façanes laterals i posterior les finestres estan rematades amb guardapols i les capelles laterals presenten ràfecs suportats per mènsules. El revestiment dels murs es manté arrebossat de color rosat al frontis i de color terrós a la resta. A la façana de llevant hi ha adossada la casa del capellà.
Us deixem un exemplar dels Goigs per gentilesa de http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/11/goigs-la-mare-de-deu-de-borgonya-cicle.html
Els escocesos de J & P Coats Ltd, com també el suís , Edmund Bebié Wild, van tenir més respecte per la confessió religiosa dels seus treballadors, de la que era habitual al REINO DE ESPAÑA.
LA SAGRADA FAMÍLIA DE LA COLÒNIA VILASECA DE SANT VICENÇ DE TORELLÓ
En el primer indret, hi havia un mas conegut com a Can Vilaseca, que va acabar donant nom a la colònia industrial que s'hi havia d'implantar.
l'any 1881 es construïa l'església de la colònia, en una plaça situada en una cota superior, dedicada a l'advocació de la Sagrada Família.
No apareix a la fitxa ‘tècnica’ cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici – i potser del conjunt de la Colònia - , es fa esment a la presència del bisbe de Vic , Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901), el dia 22 d'octubre de 1882, en ‘ la posada en marxa’ d’aquest temple.
La descripció ens diu ; Capella de nau única amb la façana orientada a ponent i l'absis a llevant. A l'interior el sostre és pla, el presbiteri està marcat i els murs estan decorats amb pilastres estriades i decoracions d'estuc i policromats. Al fons hi ha una fornícula que ubica la Sagrada Família, un cambril i la sagristia. S'il•lumina amb finestres que s'obren a la part de la façana, que té el capcer triangular amb un frontó amb els signes de l'alfa i l'omega. És coronada per un campanaret d'espadanya. Segurament és construïda amb totxo i arrebossada i pintada al damunt.
L'interior conserva pintures de Ramon Torrents i Riu (Vic, Osona, 1910 —Vic, Osona, 1971) de l'any 1940.
Sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimecres, 17 de juliol del 2013
SANT MACARI DE GUISSONA O DE L’ÀREA. LA SEGARRA. LLEIDA
S’observa que ha estat ‘refeta’ a base de grans filades de carreus irregulars de pedra. La façana principal presenta una porta adintellada lleugerament descentrada amb una rosassa en la part central del mur que il•lumina l'interior de la nau, coberta a dues aigües, observem que no hi ha campanes.
L'interior de l'ermita – al que no podíem accedir el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 e maig de 2019 ) i l’Antonio Mora Vergés ( l'Argentera, el Camp jussà de Tarragona, 1 de gener de 1951 ) - presenta una nau amb un absis retallat on s'obre una petita espitllera i una coberta amb arc apuntat.
Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com
Joan Amades i Gelats (Barcelona, 23 de juliol de 1890 - íd. 17 de gener de 1959), explica la “Tradició catalana” de Sant Macari Aventí, formada a partir de tradicions llegendàries vinculades al nom de Macari, segons aquestes tradicions, Macari era pagès i va inventar la fanga, cosa que va facilitar molt el conreu de la terra, raó per la qual era venerat pels pagesos de l'Empordà – i d’arreu del món - .
Després es va fer pastisser i es convertí en el primer fideuer, ja que va inventar una pasta de fideus gruixuts que s'anomenaren macaris i després macarrons. Per això els fideuers el tenien per patró, com també els passamaners.
Des del seu setial presideix l’Àrea de Guissona, i podem afegir als ‘mèrits’ que li adjudica el Costumari Català, el fet innegable d’haver generat una activitat de negoci, en un entorn acostumat a veure marxar als seus fills.
Joan Amades , insisteixi però, que el 2 de gener se celebrava el dia d'un sant fictici, Macari Aventí.
Que sant Macari i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels guissonencs , trempolins, llersencs , , urgellencs , montclarencs , figuerencs , pontarrins , , pallaresos , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís, iranians, libanesos, usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya, victimes a Catalunya, i victimes arreu del món del monolingüisme genocida, , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA , ... , continuen en llibertat
Les eleccions d’Extremadura venien a confirmar el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE de la “ milana bonita “
Badalona ens recordava - dolorosament - que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
MARE DE DÉU DE LES NEUS DE GUARDA-SI-VENES. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA
Així ho confirma la documentació des dels seus origen, en temps de reconquesta. (Guardiasiveniunt, Guarda si veniunt, Guardasivenen, Guarda si venes).
La descripció tècnica ens explica que és una ermita romànica de petites dimensions, construïda amb carreus de pedra molt ben tallats i coberta a dues aigües. La façana principal presenta una portada adovellada amb arc de mig punt, damunt de la qual trobem una rosassa amb una traceria molt treballada i un campanar d'espadanya d'un sol ull.
L'interior de la ermita – al que no podíem accedir - ha estat recentment restaurat i presenta una única volta apuntada de pedra, amb murs laterals arrebossats i pintats, on trobem petites fornícules rectangulars amb imatges de Sants.
L’altar està presidit per una imatge de fusta de la Mare de Déu de les Neus que alleta el seu fill Jesús. Aquesta imatge data del segle XII. La façana nord d'aquesta ermita serveix com a mur de tancament del cementiri de Guarda-si-Venes, al que tampoc podíem accedir.
Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com una imatge d’aquesta Mare de Déu, i un exemplar dels Goigs d’aquesta esglesiola.
L’esperit – preventiu – que aixecava aquest petit nucli continua viu, i diríem que fins s’ha accentuat.
dimarts, 16 de juliol del 2013
SANTA MADRONA DE LA MANRESANA. SANT RAMON. LA SEGARRA. LLEIDA
CONÈIXER CATALUNYA
ERMITA DE LA MARE DE DEU DE LES FLORS DE MAIG DE TORREFETA. LA SEGARRA. LLEIDA
La descripció tècnica ens diu : Ermita d'una sola nau. A la façana principal, entrada amb arc de mig punt, amb frontal llis, sostingut per dues columnes amb el fust llis.
Te campanar d'espadanya amb una sola obertura. Te decoració amb arcs cecs i bandes llombardes. L'absis semicircular, amb una petita obertura.
La resta de façanes amb decoracions llombardes. La coberta és de dues vessants, acabada en teules.
Rebia un e-mail del Jaume Moya [Camins de Sikarra: http://caminsdesikarra.com ] , en el que m’explica que l’ermita fou construïda entre 1947-1957, segons el projecte arquitectònic de Josep Garganté, de Torrefeta, i el patrocini econòmic de Gabriel Benet Campabadal ( 1888 + 17.05.1976 ) , de la Morana, per celebrar-hi l’aplec de cloenda del mes de Maria, al maig. El lloc triat fou l’esplanada de Nial, cruïlla equidistant de la Morana, Sant Martí, Torrefeta i Gra i un punt elevat per fer-la visible des dels quatre pobles.
Anteriorment, al lloc s’alçava una creu de pedra que albergava la imatge des de 1939.
La capella és d'estil neoromànic, de petites dimensions, d'una sola nau coberta amb volta de canó capçada per un absis semicircular. Els murs exteriors estan decorats amb bandes llombardes i lesenes, imitant la decoració del romànic llombard. A la façana principal, la portada és d'arc adovellat amb dues columnes sobre podi, rematades per capitells decorats amb motius vegetals, i, sobre la vertical, s’alça un petit campanar de cadireta d'un ull. L'aparell constructiu és de carreus ben treballats, aprofitats de properes edificacions en ruïnes, i la teulada de dues vessants està coberta per teula àrab.
L'interior està decorat per pintures murals inacabades.
Representen personatges reals en actitud de fer una ofrena floral a la Verge, que es representa com una jove fent punta al coixí, acompanyada de dues nenes que fan costura i lectura, respectivament.
