IN MEMORIAM. SANT ROMÀ DE LA COMA DE NABINERS. RIBERA D’URGELLET. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roma-de-la-coma-de-nabiners-ribera-durgellet

De Sant Romà de la Coma de Nabiners , al terme de Ribera d’Urgellet, a l’Urgell sobirà, llegia;  edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat, amb un cel ras pla, i acabada a llevant amb un absis semicircular, obert directament a la nau, que presenta signes evidents d’haver estat reformat, després que l’absis original s’enderrocà. Fou reconstruït més alt, deixant l’arc d’obertura absidal original com una mena d’arc triomfal de l’absis actual; a nivell baix no presenta cap tipus de ressalt i a mitja alçada es conserva l’arrencada de la volta de l’absis original.

 

A la nau primitiva s’afegí un porxo a ponent. Aquest fou incorporat posterioment a l’interior de l’església, tot construint-se una nova façana a la meitat de l’amplada del porxo i anul·lant els seus arcs laterals. El mur de façana original fou substituït per un gran arc que suporta un cor, però s’hi mantingué el campanar d’espadanya de dos ulls, amb arcs escanyats, que queda, curiosament, emplaçat a la part central de la teulada.

L’edifici és totalment arrebossat per dins i per fora, fet que impedeix de precisar-ne les característiques constructives, que en alguns punts deixen entreveure un aparell de reble irregular, amb cantonades ben formades.

En el seu estat actual es fa difícil precisar una data per a aquest edifici, força senzill, que en qualsevol cas és una obra rural, i potser arcaïtzant, probablement construïda dins el segle XI, sense excloure, però, cap altra hipòtesi cronològic

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Al llarg dels anys he tingut ocasió de trobar-me amb vehicles que s'enduien teules i material de masies, esglésies,..., no he llegit mai que les forces de l'ordre públic, m'hagin aturat  cap. 

L’abandó del Patrimoni Històric de Catalunya, només s’explica per l’odi visceral vers Catalunya  per part del REINO DE ESPAÑA

ESGLÉSIA D’AGULLÓ, ADVOCADA A SANT MATEU. ÀGER. LA NOGUERA.

 

L’església d’Agulló,  al terme d’Àger, a la comarca de la Noguera, és un temple del segle XIX,  de planta rectangular amb porta a ponent, d'arc de mig punt.

Òcul d'il·luminació del cor, campanar de cadireta de dues plantes amb tres obertures i dues campanes a la façana principal, que ha estat arrebossada i blanquejada.

La coberta superior de teula àrab i la part superior van ser reconstruïts.

Els murs són de carreus reblats.

Ens agradarà, si existeixen, rebre imatges dels Goigs i del interior de l’Església a l’email castellardiari@gmail.com

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE PEDRA. ÀGER. LA NOGUERA.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-pedra-ager

La primitiva església de la Mare de Déu de Pedra es troba adossada al santuari modern, situat al N de la vila d’Àger, en un contrafort de la serra del Montsec.

L’antiga església castral esdevingué ermita al segle XIII; a partir de la segona meitat d’aquesta centúria es documenten força deixes testamentàries adreçades a Santa Maria de Pedra, com els 12 diners que li llegà Avinyonet el 1272. Això és el que sembla desprendre’s també d’una notícia de l’any 1336 segons la qual l’abat d’Àger Hug de Cervelló comprà un hort a Bernat Llop, donat de l’església de Pedra. El rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’obligació des del segle XIV d’acudir en processó un dissabte del mes de maig a la capella de Pedra. Amb el temps es convertí en el santuari marià principal de la vall d’Àger i ja al segle XV s’hi col·locà una bella imatge de pedra policromada, que malauradament fou destruïda durant la guerra civil de 1936-39; només se n’ha conservat fragments de l’original i una rèplica que fou entronitzada en el santuari els anys cinquanta.

El que avui podem contemplar a Pedra és el gran casal del santuari dels segles XVII-XVIII, que té adossada com una estança més l’antiga capella romànica, abandonada, l’entrada de la qual es tapià arran del despreniment d’una roca que esventrà la volta. Com en el cas d’Oroners, aquest tipus de despreniments s’han degut produir en distintes èpoques. Fa pocs anys es produí el darrer, sense conseqüències greus, malgrat que va malmetre parts del santuari modern. Els darrers anys s’ha obert novament l’accés tapiat i s’ha restaurat la volta.

L’església primitiva presenta una planta força peculiar actualment, a causa de les reformes que ha patit.

 Es tracta d’un temple d’una sola nau, amb capçalera orientada a llevant, però amb una testera recta que ressalta externament. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil semicircular amb dos arcs torals. De les finestres primitives, no en resta res. La que es conserva en el mur meridional és moderna. Tampoc l’accés actual no és original. Dins l’església criden l’atenció les fornícules buidades al mur septentrional, segurament disposades per a les ofrenes. Unes són quadrangulars i d’altres triangulars i es troben a una certa alçada del terra.

Segons que es desprèn de les diferències en els paraments dels murs, l’església de Pedra és un edifici del segle XI, remodelat al segle XII, quan es degué procedir a remodelar la capçalera i possiblement s’afegiren els arcs torals.

https://www.guimera.blog/tribuna/santuari-de-la-madre-de-deu-de-pedra-ager-la-noguera-lleida/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-la-mare-de-deu-de-pedra-ager-la.html

 El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional

CAPELLA DEL CASTELL DE MONTLLÉO, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA, PER LA INFLUÈNCIA HERÈTICA DE L’ESGLÉSIA CATÒLICA DEL REINO DE ESPAÑA. ÀGER.

 

L’any 1265 Ramon d’Àger feia donació a aquesta capella del delme de Montlleó i de quatre maials d’oli per a la lluminària de l’altar de la Verge. Per la seva banda, l’abat d’Àger s’obligava que s’hi cantés i s’hi celebrés missa tots els diumenges.

L’església funcionà com a ermita de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger. Sabem que s’hi anava des de la vila d’Àger un dels quatre dissabtes del mes de maig, per tal de beneir el terme, com documentem al segle XV. Les tres ermites restants, a les quals s’anava, eren la de la Trinitat de la Régola, la Mare de Déu de Pedra i l’ermita de Santa Helena o de la Bassa de la Creu.

Es conserva encara, en mans d’un particular, la imatge de la Verge de Montlleó, una talla policromada de fusta del segle XV d’una marededéu coronada portant el Nen Jesús, vestida amb túnica i un mantell que li cobreix la testa. Ens agraarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Lleida és una de les províncies on hi ha un major nombre d'imatges de la Marededéu d’advocació desconeguda

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’.

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional

ERMITA DE LA SANTA CREU O SANTA ELENA. ÀGER. LA NOGUERA

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-creu-o-santa-helena-ager

Antiga capella del terme d’Àger situada entre la vila i el poble d’Agulló. Avui és coneguda amb el nom de santuari de la Vasa de la Vera Creu o Santa Helena. Els seus orígens són molt antics. Ja es documenta en el testament sacramental del difunt Exabel, senyor de Pedra, de l’any 1059. També s’esmenta en el testament de Pere Exabel del 1145, el qual féu una donació d’un trull ad Sancta Cruce. Des del segle XIV es documenten les processons que la parròquia de Sant Vicenç d’Àger hi feia al mes de maig.

https://guimera.blog/coneixer/ermita-de-santa-elena-d%E2%80%99ager-la-noguera/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/12/goigs-santa-helena-ager-noguera-lleida.html

L'ermita se situava en un dels extrems del terme d'Àger. Les altres tres esglésies que marcaven el terme eren Santa Maria de Montlleó, Santa Maria de Pedra i la Santíssima Trinitat de la Règola.

https://elromanic.wordpress.com/2018/09/22/santa-maria-de-montlleo-ager/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-de-pedra-ager

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2025/02/ermita-de-la-trinitat-ager-la-noguera.html

Identifiquem Santa Elena amb l'ermita que apareix documentada com de la Santa Creu en diferents documents del segle XIII. Un dels documents és el testament de Berenguera, filla de Ramon d'Àger, de 18 d'agost de 1277, en el qual la testadora fa diverses deixes a la totalitat de les capelles de la Vall d'Àger. També apareix documentada l'any 1241, en el testament de Maria, filla d'Andreu Romà. Era una capella depenent de Sant Vicenç d'Àger, encara al segle XVIII.

El 1970 els veïns impulsen la restauració de l'ermita i és portada a terme per Fermín Porta Dòria.

Quan al topònim Àger, en temps dels romans,  el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a  fortificació: «fossas aggere explere»

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121

IN MEMORIAM. MAREDEDÉU DE LLORET SALVATGE. AMER.LA SELVA

 

Lloret,   de LAURËTUM derivat  col·lectiu  del llatí  LAURUS , nom de l'arbre Laurus nobilis.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/34301

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-agusti-de-lloret-salvatge-amer

La marededéu de Lloret Salvatge, de fusta, ha desaparegut, però hom la coneix gràcies a una fotografia .

 

 Amb una policromia que devia ésser posterior, l’estat de conservació ja era minvat per algunes pèrdues, a part d’altres erosions. Bé que la indumentària (túniques i mantells), la composició (gairebé simètrica, amb els gestos i la rigidesa habituals, etc) i els elements iconogràfics responen als dels exemplars romànics, els trets facials de les dues figures, amb pretensions de versemblança, i intentant defugir els esquematismes, denoten un moment estilístic posterior al romànic. Així ho fan pensar també alguns detalls dels plecs, com les línies en V de les cames de la Mare, encartonades. Sembla que es tracta, doncs, d’una obra de caràcter popular, que seguia esquemes anteriors i de molt èxit durant segles, malgrat que hom l’ha considerada romànica, i dins l’anomenat “tipus bizantí”.

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català pe assolir la seva llibertat nacional. 

CAPELLA DE LA MASIA DE FIGOLS, ADVOCADA A SANTA MAGDALENA, ABANS A SANT SADURNÍ. MONTMAJOR. EL BERGUEDÀ

 

Pepe Figueredo Aguilera , publica fotografies de l' 'església, advocada a Santa Magdalena, abans a Sant Sadurní,   que forma part de la masia de Fígols, a Montmajor, a la comarca del Berguedà.

Llegia que és un edifici de petites dimensions amb algunes construccions adossades que destorben la visibilitat de la construcció. D'estructura molt simple formada per una sola nau, amb la porta oberta a ponent, coberta amb volta lleugerament apuntada i sense absis. L'interior presenta l'aparell molt ben disposat i es conserva bé el punt d'arrencada de la volta ornat amb una petita cornisa, no del tot visible degut a la quantitat d'encalat que encara cobreix les parets.

La porta de l'església és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i porta la data 1689, està aixoplugada per un porxo. Aquesta mateixa façana està coronada per un campanar d'espadanya en el que s'obren dues finestres d'arc de mig punt fets amb dovelles petites.

 Al 1709 Josep Pujol va fer unes ampliacions a banda i banda de l'edifici en les que es va disposar unes capelles laterals i la sagristia.

 L'interior és molt senzill, destacant la decoració del presbiteri amb un altar modern d'estil neoclàssic i uns fragments de taules policromades que representen escenes de la vida de Sant Serní, que son reaprofitades d'un anterior retaule de finals del gòtic fragmentat.

De l'antic cementiri, que es trobava al costat sud de l'església, tan sols resta una làpida al terra, ja que després de l'incendi del 1994 es va fer el paviment nou de pedra i es van treure els ossos que es van portar al cementiri de Gargallà.

Si existeixen,  ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Escrivia suara que sóc - com tantíssims catalans - un catòlic “fix discontinu “,  recordo el anys de la meva infantessa, misses Intersetmanals, i  missa dominical que calia “ acreditar”  amb un segell de la parròquia a la “ cartilla” que  ens facilitaven a l’escola.   El rebuig en acabar aquella etapa era la norma, i la continuació de la pràctica religiosa l’excepció, afegiu “ cosetes” com allò de portar sota pal·li al dictador Francisco Franco Bahamonde​​, l’abús de la llengua castellana – que encara continua - ; l’església catòlica de l’època lluïa orgullosament  “ nacional “  , nacionalcatòlica  i anava de bracet – i en massa situacions continua anant – dels que consideren la democràcia com un “ mal sistema de govern “.

Continuo encabronat amb “ aquesta església catòlica” que decidia callar davant els despropòsits aberrants de Donald John Trump, i la seva cohort de “ rics del cagar “ , em semblava admirable que  Mariann Edgar Budde (Nueva Jersey, 10 de desembre de 1959) bisbe de Washington des de l'any 2011,  es fes  seves les preocupacions de milions de persones davant les accions anunciades pel  Donald John Trump

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-bisbessa-washington-investidura-trump-discurs/

La darreres propostes  del genocida  Donald John Trump passen per fer marxar als palestins de Gaza, ho feia públic el dia 27 de gener -efemèride de l’alliberament d’Auschwitz- ,  data designada per les Nacions Unides com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Em sorprenia. gratament,  Esteban González Pons ( València , 21 de agosto de 1964 )

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2025/01/27/esteban-gonzalez-pons-donald-trump-ogro-naranja-macho-alfa-manada-gorilas-1795226.html

Imagino que li costarà algun disgust - en el millor del casos - , esperem que  des del PP tinguin compassió,  els neofeixistes en demanen la capitis deminutio  , la mort civil.  

La jutgessa Loren L. AliKhan, (Comtat  de Baltimore, Maryland, EEUU ,  24 de juny de 1983 ) suspèn l’ordre executiva  de tancar l'aixeta de les subvencions i els préstecs a les agències federals, argumenta que l'ordre emesa per l'Oficina de Gestió i Pressupost (OMB, segons les sigles en anglès) viola la primera esmena, així com una llei federal que limita com s'han d'aplicar les ordres executives.  Costa posar blanc sobre negre, que la suspensió que afecta als més febles, amaga ànim genocida, oi?.  Tot arribarà 

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/jutgessa-bloqueja-ordre-trump-congelar-subvencions-prestecs-federals_1353955_102.html

També vol recuperar Guantánamo com a Camp de concentració i/o d'extermini, està clar que que el II Reich dels EUA, serà qualsevol cosa, menys positiu per la humanitat. 

https://www.elmundo.es/internacional/2025/01/29/679a9f1efdddffd7b48b4570.html

El silenci de la resta de confessions, cristianes i no cristianes, esdevenia eixordador

El silenci dels feixistes, neofeixistes , cleptofeixistes , era previsible, oi?.