L’any 1265 Ramon d’Àger feia donació a aquesta capella del delme de Montlleó i de quatre maials d’oli per a la lluminària de l’altar de la Verge. Per la seva banda, l’abat d’Àger s’obligava que s’hi cantés i s’hi celebrés missa tots els diumenges.
L’església funcionà com a ermita de la parròquia de Sant Vicenç d’Àger.
Sabem que s’hi anava des de la vila d’Àger un dels quatre dissabtes del mes de
maig, per tal de beneir el terme, com documentem al segle XV. Les tres ermites
restants, a les quals s’anava, eren la de la Trinitat de la Régola, la Mare de
Déu de Pedra i l’ermita de Santa Helena o de la Bassa de la Creu.
Es conserva encara, en mans d’un particular, la imatge de la Verge de
Montlleó, una talla policromada de fusta del segle XV d’una marededéu coronada
portant el Nen Jesús, vestida amb túnica i un mantell que li cobreix la testa.
Ens agraarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com
Lleida és una de les províncies on hi ha un major nombre d'imatges de la Marededéu d’advocació
desconeguda
https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Lleida
El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos). Es va decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat en el mateix concili.
L’església catalana, i les esglésies Orientals, es refereixen a Maria com “ Marededéu”.
L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), pel que fa a la denominació " correcta" de la mare de Jesús, es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de ‘sostenella y no enmendalla’.
Quan al topònim Àger, en temps dels romans,
el mot agger es deia espiralment del terraplenar per a fortificació: «fossas aggere explere»
hhttps://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=121
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada