dimecres, 29 de gener del 2025

CASA I CAPELLA DE SANTA LLÚCIA, ABANS DE SANT SALVADOR. BEUDA. LA GARROTXA

 


L' Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrota,; 16 de juny de 1960 ) retratava l’any 1987, la CASA I CAPELLA DE SANTA LLÚCIA al terme de Beuda a la comarca de la Garrotxa, ubicada al pla, al costat del camí que porta de Maià de Montcal a Segueró,  la  petita capella,  havia estat dedicada antigament a Sant Salvador.

La casa és de planta rectangular amb teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes laterals. Cal destacar el ràfec fet amb motius geomètrics. Disposa de baixos, pis i golfes. Va ser bastida amb pedra poc escairada del país, llevat de la utilitzada per fer les obertures. La façana principal està orientada a migdia i té una àmplia porta adovellada; la resta d'obertures són allandades excepte la finestra de les golfes que és d'arc rebaixat. La pallissa, unida a la casa pel costat del sud, està orientada a migdia, disposa de baixos i pis.

L'església és d'una sola nau amb volta de canó i recorre els murs interiors una cornisa; l'absis, semicircular, presenta cornisa i finestra. Al costat nord hi ha una cornisa i un contrafort. La porta d'entrada, rectangular, és a l'oest i damunt seu hi ha una finestra i l'espadanya d'un sol ull.

A l'interior de l'església i per la banda de migdia hi ha dues finestres tapiades per causa de la masoveria unida als seus murs.

 


Fotografia de Jordi Contijoch Boada.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-beuda

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9921

Pere de Noguer i de Rocafiguera, piadós i culte, fou sens dubte l'últim hereu de les èpoques brillants de Can Noguer, l’any  1825 restaurà la capella de Santa Llúcia, abans de Sant Salvador, de Segueró, fent de nou el retaule de l'altar, el cor, la cornisa, bancs, teulats.

Després d'ell, amb la desaparició dels delmes i senyoratges, amb l'extinció de les branques baronívoles i amb repetides particions testamentàries, comença un lent i llarg crepuscle, els resplendors dels quals perduren fins avui.

https://www.portalgironi.cat/index.php/historia/genealog/3057-genealogia-persones/3400-noguer-rocafiguera-pere

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-santa-llucia-beuda-garrotxa-girona.html

Escrivia suara que sóc - com tantíssims catalans - un catòlic “fix discontinu “,  recordo el anys de la meva infantessa, misses Intersetmanals, i  missa dominical que calia “ acreditar”  amb un segell de la parròquia a la “ cartilla” que  ens facilitaven a l’escola.   El rebuig en acabar aquella etapa era la norma, i la continuació de la pràctica religiosa l’excepció, afegiu “ cosetes” com allò de portar sota pal·li al dictador Francisco Franco Bahamonde​​, l’abús de la llengua castellana – que encara continua - ; l’església catòlica de l’època lluïa orgullosament  “ nacional “  , nacionalcatòlica  i anava de bracet – i en massa situacions continua anant – dels que consideren la democràcia com un “ mal sistema de govern “.

Continuo encabronat amb “ aquesta església catòlica” que decidia callar davant els despropòsits aberrants de Donald John Trump, i la seva cohort de “ rics del cagar “ , em semblava admirable que  Mariann Edgar Budde (Nueva Jersey, 10 de desembre de 1959) bisbe de Washington des de l'any 2011,  es fes  seves les preocupacions de milions de persones davant les accions anunciades pel  Donald John Trump

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-bisbessa-washington-investidura-trump-discurs/

La darrera proposta del genocida  Donald John Trump passa per fer marxar als palestins de Gaza, abans d'ahir,   27 de gener -efemèride de l’alliberament d’Auschwitz- és la data designada per les Nacions Unides com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Em sorprenia. gratament,  Esteban González Pons ( València , 21 de agosto de 1964 )

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2025/01/27/esteban-gonzalez-pons-donald-trump-ogro-naranja-macho-alfa-manada-gorilas-1795226.html

Imagino que li costarà algun disgust - en el millor del casos - , esperem que  des del PP tinguin compassió,  els neofeixistes en demanen la capitis deminutio  , la mort civil.  

La jutgessa Loren L. AliKhan, (Comtat  de Baltimore, Maryland, EEUU ,  24 de juny de 1983 ) suspèn l’ordre executiva  de tancar l'aixeta de les subvencions i els préstecs a les agències federals, argumenta que l'ordre emesa per l'Oficina de Gestió i Pressupost (OMB, segons les sigles en anglès) viola la primera esmena, així com una llei federal que limita com s'han d'aplicar les ordres executives.  Costa posar blanc sobre negre, que la suspensió que afecta als més febles, amaga ànim genocida, oi?.  Tot arribarà 

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/jutgessa-bloqueja-ordre-trump-congelar-subvencions-prestecs-federals_1353955_102.html

El silenci de la resta de confessions, cristianes i no cristianes, esdevenia eixordador

ERMITA DE SANT CEBRIÀ. SANT ESTEVE DE LLEMENA. SANT ANIOL DE FINESTRES. LA GARROTXA

 

El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de l’ermita de Sant Cebrià que havia estat sufragània de Sant Esteve de Llémena, al terme de Sant Aniol de Finestres, a la comarca de la Garrotxa.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cebria-sant-aniol-de-finestres

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10500


Avui l’edifici de l’ermita, situada damunt un pujolet des d'on es domina quasi tota la vall de Llémena,    presenta símptomes d’abandó. Francesc Montsalvatge i Fossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) esmenta en el seu Nomenclator Histórico que a l’ermita s'hi feia culte només dues o tres vegades l'any.

Santa Cebrià està dins el terme municipal de Sant Aniol de Finestres,  i era  sufragània de Sant Esteve de Llémena.

El temple és una construcció de carreus poc tallats, d'una sola nau i absis semicircular al costat de llevant amb una petita finestra espitllerada a la part central.

La porta d'ingrés és al costat de ponent i damunt ella s'aixeca el campanar d'espadanya, de doble obertura.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Facebook em feia saber que els desagrada profundament que escrigui en llengua catalana, i que divulgui el Patrimoni històric, intueixo que la repressió bé d’algun empleat de l’àmbit dels Partits Antidemocràtics del REINO DE ESPAÑA. En qualsevol cas,  com   Salvador Espriu i Castelló. (Santa Coloma de Farners, Selva, 10 de juliol de 1913 — Barcelona, 22 de febrer de 1985). "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble". Us estalvio el comentari escatològic adreçat a Facebook i/o a l’empleat repressor de la llengua i la cultura catalana.

29 ene. 2025

Eliminamos tu publicación

Antonio Mora Vergés

29 ene. 2025

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/01/qui-va-ser-larquitecte-que-va-dissenyar.html

Compartido en Esglésies i campanars de Catalunya

Escrivia suara que sóc - com tantíssims catalans - un catòlic “fix discontinu “,  recordo el anys de la meva infantessa, misses Intersetmanals, i  missa dominical que calia “ acreditar”  amb un segell de la parròquia a la “ cartilla” que  ens facilitaven a l’escola.   El rebuig en acabar aquella etapa era la norma, i la continuació de la pràctica religiosa l’excepció, afegiu “ cosetes” com allò de portar sota pal·li al dictador Francisco Franco Bahamonde​​, l’abús de la llengua castellana – que encara continua - ; l’església catòlica de l’època lluïa orgullosament  “ nacional “  , nacionalcatòlica  i anava de bracet – i en massa situacions continua anant – dels que consideren la democràcia com un “ mal sistema de govern “.

Continuo encabronat amb “ aquesta església catòlica” que decidia callar davant els despropòsits aberrants de Donald John Trump, i la seva cohort de “ rics del cagar “ , em semblava admirable que  Mariann Edgar Budde (Nueva Jersey, 10 de desembre de 1959) bisbe de Washington des de l'any 2011,  es fes  seves les preocupacions de milions de persones davant les accions anunciades pel  Donald John Trump

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-bisbessa-washington-investidura-trump-discurs/

La darrera proposta del genocida  Donald John Trump passa per fer marxar als palestins de Gaza, abans d'ahir,   27 de gener -efemèride de l’alliberament d’Auschwitz- és la data designada per les Nacions Unides com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Em sorprenia. gratament,  Esteban González Pons ( València , 21 de agosto de 1964 )

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2025/01/27/esteban-gonzalez-pons-donald-trump-ogro-naranja-macho-alfa-manada-gorilas-1795226.html

Imagino que li costarà algun disgust - en el millor del casos - , esperem que  des del PP tinguin compassió,  els neofeixistes en demanen la capitis deminutio  , la mort civil.  

El silenci de la resta de confessions, cristianes i no cristianes, esdevenia eixordador

SANT ANDREU DE PEDRINYÀ. LA PERA. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 La Carmen Rodriguez, publica fotografies de Sant Andreu de Pedrinyà , al terme de la Pera, a l’Empordà jussà.



 https://www.facebook.com/photo?fbid=4020534864849513&set=pcb.9220175068041775

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-pedrinya-la-pera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7258

Llegia; capella rural situada a l'extrem nord del petit veïnat de Pedrinyà, prop del nucli de la Pera, on hi havia les pintures murals de més qualitat conservades a l'Empordà, actualment al Museu d'Art de Girona.

Característica església de tipus llombard del segle XI, d'una nau i absis semicircular amb decoració a l'exterior.

Es conserva un tram de la volta de canó original però la resta va ser substituïda per una d'apuntada.

 La porta primitiva, al sud, és d'arc de mig punt i al frontis hi ha una porta més tardana precedida per un pòrtic.

El campanar és d'espadanya, de dos arcs.


Escrivia suara que sóc - com tantíssims catalans - un catòlic “fix discontinu “,  recordo el anys de la meva infantessa, misses Intersetmanals, i  missa dominical que calia “ acreditar”  amb un segell de la parròquia a la “ cartilla” que  ens facilitaven a l’escola.   El rebuig en acabar aquella etapa era la norma, i la continuació de la pràctica religiosa l’excepció, afegiu “ cosetes” com allò de portar sota pal·li al dictador Francisco Franco Bahamonde​​, l’abús de la llengua castellana – que encara continua - ; l’església catòlica de l’època lluïa orgullosament  “ nacional “  , nacionalcatòlica  i anava de bracet – i en massa situacions continua anant – dels que consideren la democràcia com un “ mal sistema de govern “.

Continuo encabronat amb “ aquesta església catòlica” que decidia callar davant els despropòsits aberrants de Donald John Trump, i la seva cohort de “ rics del cagar “ , em semblava admirable que  Mariann Edgar Budde (Nueva Jersey, 10 de desembre de 1959) bisbe de Washington des de l'any 2011,  es fes  seves les preocupacions de milions de persones davant les accions anunciades pel  Donald John Trump

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-bisbessa-washington-investidura-trump-discurs/

La darrera proposta del genocida  Donald John Trump passa per fer marxar als palestins de Gaza,  Abans d'ahir,   27 de gener -efemèride de l’alliberament d’Auschwitz- és la data designada per les Nacions Unides com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.

Em sorprenia,  gratament,  Esteban González Pons (València , 21 de agosto de 1964 )

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2025/01/27/esteban-gonzalez-pons-donald-trump-ogro-naranja-macho-alfa-manada-gorilas-1795226.html

Imagino que li costarà algun disgust - en el millor del casos - , esperem que  des del PP tinguin compassió,  els neofeixistes en demanen la capitis deminutio  , la mort civil.  

El silenci de la resta de confessions, cristianes i no cristianes, esdevenia eixordador

dimecres, 22 de gener del 2025

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D’EINA. LA CATALUNYA SEGRESTADA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de  Sant Miquel d'Eina ,  l'església parroquial del poble i comuna cerdana d'Eina, a la mal dita ,  Catalunya del Nord.

Està situada a la part més alta del poble, al seu sud-oest, dins del que havia estat el recinte del castell d'Eina.

 


És una església petita, fruit d'una reconstrucció del segle XVIII . Està documentada des del 1270, i consta d'una sola nau, acabada amb un cor sobreelevat separat de la nau per un arc triomfal. Hi ha dues capelles laterals, una a cada banda, i al costat de l'església es dreça una torre-campanar quadrada, amb teulada principal. La façana sud-oest té la porta de l'església, damunt de la qual es troba una espadanya adovellada, amb dos arcs de mig punt.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-miquel-deina

El joiell d’aquesta església parroquial era la marededeu romànica, malauradament robada, com ja s’ha esmentat, fa uns vint anys. La imatge de fusta fa 77 cm d’alçària. El cap de la marededeu fa 20 cm i la figura del Nen Jesús, 34 cm. La Mare està asseguda en un tron, les quatre columnetes del qual acaben amb una pinya llisa. A diferència de la imatge de Cornellà, la Mare i l’Infant porten una corona adornada de fulles de trèvol. La marededeu porta una túnica que cau en plecs harmoniosos sobre els genolls i deixa sortir la punta de les sabates, entre les quals els plecs del vestit dibuixen una mena de trèvol, mentre que el mantell deixa veure els cabells sota la corona; les dues mans, esteses horitzontalment, emmarquen el Nen Jesús, assegut al mig de la falda. L’Infant, que té els peus nus, beneeix amb la mà dreta i amb l’esquerra sosté el Llibre. Entre la fisonomia de la Mare i del Nen hi ha una semblança sorprenent, particularment en la forma del nas i dels ulls. El monestir de Cornellà de Conflent tingué subjecta la parròquia de Sant Miquel d’Eina, a més de tenir d’altres béns al castell i vila d’Eina, cosa que explica que la Mare de Déu de Cornellà fos imitada a Eina (Delcor, 1970, pàg. 31 i segs.).

 


Tant la imatge d’Eina com la de Cornellà són del segle XII. Desafortunadament, no coneixem cap document d’arxiu que en parli. Sens dubte era venerada pels pelegrins que per la vall glacial d’Eina i el coll d’Eina anaven al santuari de Núria.

https://deigenitrix.net/galeria-01.php?prov=Zona%20colindante&ver=1503#tgv



dimarts, 7 de gener del 2025

LA FOTOGRAFIA ÉS DE SANT JULIÀ DE CABRERA?. L’ESQUIROL. OSONA.

 


El Pere Julià Sobirana, publica una fotografia que podria ser l’església de Sant Julià de Cabrera,  al terme de l’Esquirol a la comarca d’Osona. Agrairem confirmació a l'email castellardiari@gmail.com 

Llegia , edifici d'origen romànic, molt modificada per les reformes i ampliacions de les que ha estat objecte al llarg del temps.

És d'una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral i capçada al cantó de llevant per un absis semicircular, el qual s'hi obre mitjançant un senzill plec. L'absis està orientat a llevant i el portal situat a ponent.

La planta de l'església original es completava amb un petit transsepte, del que només es conserva el braç de tramuntana, on s'obre una absidiola semicircular perforada per una finestra de doble esqueixada.

El costat de migjorn està totalment modificat respecte a l'edifici romànic, amb la construcció d'una sagristia i d'una capella.

Exteriorment, l'absidiola està decorada amb arcuacions llombardes entre lesenes, i a l'absis central, molt alterat per la sagristia, també s'observen indicis de lesenes.

La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt, amb grans dovelles, sobre el que s'obre un petit òcul. El capcer és coronat per una campanar d'espadanya de dos ulls.

L'aparell original és a base de petits carreus desbastats, de mides irregulars, lligats amb morter de calç i disposats en filades uniformes.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/11/sant-julia-de-cabrera-cabreres-osona.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/01/goigs-sant-julia-cabrera-lesquirol.html



Que els vents del món us siguin tothora favorables .


dilluns, 30 de desembre del 2024

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DELS ARCS. SANTA PAU. LA GARROTXA

 


El Josep Valldeoriola , publica una fotografia de la façana del  santuari de la Mare de Déu dels Arcs que es troba 1 km a llevant de la vila de Santa Pau, al veïnat dels Arcs, en una vall afluent de capçalera del Ser, la del torrent dels Arcs, que davalla de Puigsallança, a la serra de Finestres.

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3379/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-dels-arcs-de-santa.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/08/marededeu-dels-arcs-santa-pau-la.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-dels-arcs-santa-pau

L’església de la Mare de Déu dels Arcs és un edifici d’una nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, reforçada per tres arcs torals, també apuntats, que arrenquen de sengles pilars adossats als murs perimetrals. Els dos arcs més propers a la capçalera i llurs pilars presenten un acusat ressalt.

 


La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, molt malmès interiorment per les reformes barroques del temple que el convertiren en quadrat, retallant els murs, i actualment és en curs de restauració. A cada cantó de la nau, a tocar el plec que obre l’absis, s’obren els braços d’un transsepte estret i baix, coberts amb voltes de canó, perpendiculars a la nau, que per la gran diferència d’alçades no arriben a interrompre el ritme dominant de l’espai de la nau, que conserva la impressió de nau única. A cada braç del transsepte s’obre una absidiola semicircular encastada en el mur de llevant, sense acusar-se a l’exterior.

 


A cada tram de nau s’obren dues finestres de doble esqueixada, l’una a la façana de tramuntana i l’altra a la de migjorn, malmeses per ulls de bou posteriors, del mateix tipus que la que s’obre a la testera de tramuntana del transsepte, i similar, probablement, a la que s’obria al centre de l’absis. És diferent la finestra oberta a la testera de migjorn del transsepte, que exteriorment és ornamentada per una arquivolta de dovelles esculpides, i dues columnes amb capitells i àbacs esculpits.

A la façana de migjorn de la nau s’obre una porta estreta. La porta principal s’obre a la façana de ponent. Actualment aquesta porta presenta un correcte disseny de tipus barroc, que respon a la renovació de la porta original, que devia ésser probablement del tipus garrotxí, amb arquivoltes en gradació, ornades amb columnes, llinda i timpà, que era esculpit. Sobre aquesta mateixa façana de ponent es dreça el campanar, una massissa espadanya de dos ulls, desfigurada pel sobrealçament de la nau, ambla construcció d’unes golfes, que també abasten l’absis.

Raons de salut - de mala salut - impedeixen que practiqui les meves visites per Catalunya, agraeixo infinitament al  Josep Valldeoriola que em permeti fer servir les seves imatges. I confio poder reprendre les meves visites. 


dijous, 26 de desembre del 2024

IN MEMORIAM DELS MOLINS HIDRÀULICS DEL TARTER. CANILLO. L’ANDORRA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

El Tarter és un nucli de població del Principat d'Andorra situat a la parròquia de Canillo.

El Jordi Vila Juncá, notari gràfic , publica una fotografia del Moli Fariner del Tarter , es conserva en molt bones condicions i es pot veure part de la seva estructura original.


Antigament  hi havia fins a 7 molins seguits que aprofitaven l'aigua del torrent, solien ser d'ús particular

L’any 1950, la població del Principat era de 6176 ànimes.

A  31 de desembre de 2022 era de 81.588 habitants, dels quals 38.867 eren andorrans, 20.216 espanyols, 8.777 portuguesos, 3.665 francesos i 10.063 d'altres nacionalitats

Des del 1963 (primera data que es disposa de registres per nacionalitat)  fins a l'any 2004 la primera nacionalitat del país era l'espanyola, sent la nacionalitat andorrana la segona. Des de l'any 2005 l'andorrana és la primera nacionalitat, seguida de prop de l'espanyola.

Aquest fet s'ha produït arran de la flexibilització de forma parcial la política restrictiva de l'adquisició de la nacionalitat andorrana per preservar "els usos i costums de les valls d'Andorra".

En conjunt, els ciutadans que no disposen de la nacionalitat andorrana són majoritaris però no tenen dret a vot en les eleccions comunals, ni tampoc poden ser presidents o posseir més del 33% del capital social d'una empresa

Hi ha una dita d`èpoques molt antigues “A qui Déu no li dóna fills, el diable li dóna nebots “ ,  sembla que en el cas andorrà els nebots han estat substituïts per espanyols, oi?.