.jpeg)
L' Olga Sacrest i
Roca ( Olot, la Garrota,; 16 de juny de 1960 ) retratava l’any 1987, la CASA I
CAPELLA DE SANTA LLÚCIA al terme de Beuda a la comarca de la Garrotxa, ubicada
al pla, al costat del camí que porta de Maià de Montcal a Segueró, la petita capella, havia estat dedicada antigament a Sant
Salvador.
La casa és de
planta rectangular amb teulat a dues aigües i els vessants vers les façanes
laterals. Cal destacar el ràfec fet amb motius geomètrics. Disposa de baixos,
pis i golfes. Va ser bastida amb pedra poc escairada del país, llevat de la
utilitzada per fer les obertures. La façana principal està orientada a migdia i
té una àmplia porta adovellada; la resta d'obertures són allandades excepte la
finestra de les golfes que és d'arc rebaixat. La pallissa, unida a la casa pel
costat del sud, està orientada a migdia, disposa de baixos i pis.
L'església és
d'una sola nau amb volta de canó i recorre els murs interiors una cornisa;
l'absis, semicircular, presenta cornisa i finestra. Al costat nord hi ha una
cornisa i un contrafort. La porta d'entrada, rectangular, és a l'oest i damunt
seu hi ha una finestra i l'espadanya d'un sol ull.
A l'interior de
l'església i per la banda de migdia hi ha dues finestres tapiades per causa de
la masoveria unida als seus murs.
.jpeg)
Fotografia de
Jordi Contijoch Boada.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-llucia-de-beuda
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9921
Pere de Noguer i
de Rocafiguera, piadós i culte, fou sens dubte l'últim hereu de les èpoques
brillants de Can Noguer, l’any 1825
restaurà la capella de Santa Llúcia, abans de Sant Salvador, de Segueró, fent
de nou el retaule de l'altar, el cor, la cornisa, bancs, teulats.
Després d'ell,
amb la desaparició dels delmes i senyoratges, amb l'extinció de les branques
baronívoles i amb repetides particions testamentàries, comença un lent i llarg
crepuscle, els resplendors dels quals perduren fins avui.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/07/goigs-santa-llucia-beuda-garrotxa-girona.html
Escrivia suara que sóc - com tantíssims catalans - un catòlic “fix discontinu “, recordo el anys de la meva infantessa, misses Intersetmanals, i missa dominical que calia “ acreditar” amb un segell de la parròquia a la “ cartilla” que ens facilitaven a l’escola. El rebuig en acabar aquella etapa era la norma, i la continuació de la pràctica religiosa l’excepció, afegiu “ cosetes” com allò de portar sota pal·li al dictador Francisco Franco Bahamonde, l’abús de la llengua castellana – que encara continua - ; l’església catòlica de l’època lluïa orgullosament “ nacional “ , nacionalcatòlica i anava de bracet – i en massa situacions continua anant – dels que consideren la democràcia com un “ mal sistema de govern “.
Continuo encabronat amb “ aquesta església catòlica” que decidia callar davant els despropòsits aberrants de Donald John Trump, i la seva cohort de “ rics del cagar “ , em semblava admirable que Mariann Edgar Budde (Nueva Jersey, 10 de desembre de 1959) bisbe de Washington des de l'any 2011, es fes seves les preocupacions de milions de persones davant les accions anunciades pel Donald John Trump
https://www.vilaweb.cat/noticies/video-bisbessa-washington-investidura-trump-discurs/
La darrera proposta del genocida Donald John Trump passa per fer marxar als palestins de Gaza, abans d'ahir, 27 de gener -efemèride de l’alliberament d’Auschwitz- és la data designada per les Nacions Unides com el Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
Em sorprenia. gratament, Esteban González Pons ( València , 21 de agosto de 1964 )
Imagino que li costarà algun disgust - en el millor del casos - , esperem que des del PP tinguin compassió, els neofeixistes en demanen la capitis deminutio , la mort civil.
La jutgessa Loren L. AliKhan, (Comtat de Baltimore, Maryland, EEUU , 24 de juny de 1983 ) suspèn l’ordre executiva de tancar l'aixeta de les subvencions i els préstecs a les agències federals, argumenta que l'ordre emesa per l'Oficina de Gestió i Pressupost (OMB, segons les sigles en anglès) viola la primera esmena, així com una llei federal que limita com s'han d'aplicar les ordres executives. Costa posar blanc sobre negre, que la suspensió que afecta als més febles, amaga ànim genocida, oi?. Tot arribarà
El silenci de la resta de confessions, cristianes i no cristianes, esdevenia eixordador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada