ESGLÉSIA DE SANT JOAN BAPTISTA O SANT JOAN DEGOLLAT DE GRÀCIA. CONEGUDA TAMBÉ COM ‘ LA DEL DUBTE’. BARCELONA.

La Fina Becerra publica una fotografia de la façana de l’Església parroquial de Sant Joan Baptista o Sant Joan Degollat, situada a la plaça de la Virreina del barri de Gràcia de Barcelona

http://w123.bcn.cat/APPS/cat_patri/editElement.do?reqCode=inspect&id.identificador=2704&id.districte=06

El temple és de nau única amb capelles i transsepte i volta d'ansa-paner. A la façana, organitzada amb els mateixos materials que la rectoria, es posa de manifest l'alçada de la nau, coberta exteriorment a dues vessants i amb arcuacions sota el ràfec. Rere el presbiteri està ubicada la capella del Santíssim, amb una rica ornamentació que enclou rajoletes fetes per Mario Maragliano (Génova, 1864 – Barcelona, 1944)

Pel que fa a les façanes de la casa rectoral, Francesc Berenguer i Mestres s'interessà en el contrast entre els materials amb intencions expressives, en utilitzar l'obra de maçoneria travada amb filades de maó i recórrer a la pedra treballada per emmarcar les obertures i definir la cornisa perimetral.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Berenguer_i_Mestres

Autor: Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914). Col·laborador de l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Audet_i_Puig

projecte: Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938), arquitecte

De la Capella del Santíssim d‘aquesta església se’n ha escrit força, per això la qualifiquem com ‘LA DEL DUBTE’, que no s’ha de confondre però, amb el SANTUARI DE SANTA MARIA, O DEL SANT DUBTE. IVORRA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA, quina visita TAMBÉ us recomanem:

https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20160928/placa-de-la-virreina-oculta-capella-inedita-gaudi-gracia-5424465

https://cadenaser.com/emisora/2016/09/29/sercat/1475166367_968198.html

https://criticartt.blogspot.com/2016/10/ni-gaudi-ni-berenguer-lescultor-josep.html

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/josep-maria-camps-i-arnau

Josep Maria Camps i Arnau (Sarrià, 29 d’octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968)
Autor: Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914).

Cal recordar, ara i aquí, que Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952), fill de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914), quan a la mot del seu pare, Gaudí repeteix l'oferta de treball que en el seu dia li havia fet al seu pare, la proposta va fer que Berenguer respongués a Gaudí "que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l'ombra de ningú".

Lògicament això produí un distanciament entre la família Berenguer i Gaudí cosa que va fer que Francesc Berenguer i Bellvehí sempre s'enorgullís i digués que "ell havia fet fora de casa seva en Gaudí".

A finals del 1914 acabà els estudis d'arquitectura amb 25 anys.

Francesc Berenguer i Mestres, Antoni Gaudí i Cornet i Francesc Berenguer i Bellvehí, son tots traspassats. Tinc la convicció que el distanciament que es produïa entre ambdós arquitectes, va tenir més a veure amb intervencions de tercers que fomentaven ja el culte idolàtric de l’Antoni Gaudí i Cornet, que amb accions concretes d’aquest, a quin tots els seus biògrafs – honestos – reconeixen com una ‘bona persona’.

BLANES EN ELS PRIMERS ANYS DEL SEGLE XX. ‘POBRETS I ALEGRETS’. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Portas‎ publica una fotografia antiga sense data, la comprovació visual entre l’edifici de l’Església que apareix, i el que podem veure a :

https://www.google.com/maps/place/Carrer+Valls,+17300+Blanes,+Girona/@41.6737243,2.7921294,227a,35y,39.41t/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12bb163a4febf04f:0x23ae483167a0601a!8m2!3d41.6752365!4d2.7911663

Està clar que és anterior a l'incendi perpetrat el 22 de juliol de 1936.

Les cròniques diuen que l'incendi va ser duríssim, i l'església va cremar durant tot el dia fins que l'estructura es va col·lapsar.

En ocasió de la publicació de “Reflexions davant d’una postal fotogràfica de Santa Maria Assumpta de Blanes” , que havia publicat el Joan Portas‎, dèiem : Quan a la data de la fotografia, atès que Roisin tenia un contracte per tres anys amb l’Angel Toldrà Viazo, que no es va prorrogar per diferencies econòmiques, la podem situar entre els anys 1904 / 1908.

Posteriorment Lucien Roisin Besnard (L. Roisin), comercialitzaria directament la seva obra.

Blanes tenia un cens de 5.001 persones l’any 1910.

Amb l’expressió ‘ pobrets i alegrets’ ens referíem als nens i nenes que apareixen a la fotografia.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE GALLECS. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

El Josep M. Escura‎, publica una fotografia que data entre 1900/1910 de l’església de Santa Maria de Gallecs.

S’aprecia la ‘transformació’ de la façana, que intuïm s’ha d’agrair al SERVEI DE TRANSFORMACIÓ DE MONUMENTS DE LA DIPUTACION PROVINCIAL DE BARCELONA

Volem pensar que aquesta uniformització del romànic català va ser una decisió de les autoritats franquistes per anorrear el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, això ens permetria incloure a l’arquitecte Camil Pallàs i Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) a la llarguíssima llista de víctimes.

https://www.diba.cat/es/web/spal/jmartorell

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/les-falses-romaniques-del-camil-pallas.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/santa-maria-de-gallecs.html

PATRIMONI IMMOBLE DE SABADELL. CASA PERE FRANCESC I RUHI. VIA MASSAGUÉ, 44

Retratava la façana de l’edifici situat a la Via Massagué nº 44 Casa Pere Francesc i Ruhí, Vía Massagué, 44, Sabadell (1922).

Edifici d'habitatges, entre mitgeres, format per planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha centrat la porta d'accés als pisos i a cada banda una botiga. Al primer pis hi ha un habitatge i dos al segon. Presenta la façana arrebossada i ornamentada amb elements de pedra. Té una tribuna lateral a l'alçada del primer pis. Cal destacar les baranes de les balconades i la balustrada de pedra que corona tot l'edifici.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_Batllevell_i_Ar%C3%BAs

Els plànols del projecte signats per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928), es conserven a l'Arxiu Històric de Sabadell, mostren un edifici igual al construït, però amb una planta més d'alçada. Es desconeix el motiu de la diferència entre el que es construí i el que es va projectar.

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/195-A.htm
Immoble d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres de planta baixa i dues plantes pis, ubicat a la Via Massagué. De la façana principal destaca el frontó i la tribuna de planta primera.

IN MEMORIAM DE LA COTXERA DEL TRAMVIA I DESPRÈS DELS AUTOBUSOS QUE FEIEN LA LINIA DE TIANA A MONTGAT. EL MARESME . CATALUNYA

Es publicava la fotografia d’un edifici del que explica el Josep Maria Toffoli Carbonell; construït per la Companyia del Tramvia l'any 1917, al costat de l'estació transformadora, per dedicar-lo a cotxera, ja que esperaven l'entrega del tercer vehicle i el remolc.

Al adquirir la Empresa Casas la Companyia i substituir el tramvia por l’autobús, passa a ser la cotxera del autobús.

L’autor va ser l’arquitecte Ramon Maria Riudor i Capella (Barcelona, 1867 + Tiana 20 de Abril de 1938)

http://perso.wanadoo.es/assotram/tramtiana.html

http://notesdetransportpublic.blogspot.com/2011/05/linies-montgat-tiana.html

Patrimoni Gencat en relacio a la COTXERA PER AUTOBUSOS DE LINIA DE TIANA A MONTGAT al carrer d’Anselm Clavé – sense cap imatge – ens diu ; (Enderrocat).

Edifici civil; es tracta d'una gran nau de planta rectangular, sense cap mena de divisió interna de l'espai. Coberta per un sostre de dos vessants d'uralita sustentada per un embigat.

L'edifici no té façana, només un gran frontó realitzat amb llistons de fusta així com la decoració de la part frontal del voladís. El mur lateral esquerra presenta dos finestrals típics de la seva estructura de primer quart de segle: arcs escarsers tripartits.

El Josep Maria Toffoli Carbonell, em confirma que la fitxa de Patrimoni Gencat es refereix a l’edifici que apareix a la fotografia.

AGUSTÍ DOMINGO – QUE NO DOMÈNECH – VERDAGUER. L’ARQUITECTE QUE AIXECAVA L’EDIFICI DE LA CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS DE CATALUNYA I BALEARS A VIC. OSONA. CATALUNYA

No va ser tasca senzilla la d’esbrinar l’autoria de l’edifici de la Caixa de Pensions de Vic, a la Rambla Hospital, 2 carrer Verdaguer, 7.
Patrimoni gencat ens diu ; casa de pisos que fa xamfrà entre el c/ Verdaguer i la Rambla Davallades. Consta de planta baixa i tres pisos. L'estructura de la planta i de l'alçat són un xic complexes. El portal principal es troba a l'angle que formen els dos carrers, formant una cúpula a la part superior. La planta baixa i el primer pis són més alts que la resta de l'edificació. Presenta alguns elements ornamentals d'inspiració clàssica com són alguns frontons semicirculars i columnes corínties. És construïda bàsicament amb pedra artificial. L'estat de conservació és bo.

L'edifici de la Caixa no es construí fins al 1928 i es reformà vers la dècada dels anys 40 del s. XX. Com indica a la placa commemorativa que ostenta l'edifici, datada del 4 de juny de 1949.

És obra de l'arquitecte Domènech Verdaguer. Amb aquestes dades no aconseguia trobar cap arquitecte.

L’Arquitecte Agustín Domingo Verdaguer (1880-1954) efectuava la reforma de Can Anglada a Moià, a la capital de la Comarca del Moianès, com a seu de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears.

Ens agradarà rebre alguna fotografia on aparegui aquest arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN PRAT DE MOLLET DEL VALLÈS. UN BON EXEMPLE DE COM ES POT ‘ESBORRAR’ LA MEMÒRIA HISTÒRICA.

El Josep M. Escura, publica un parell de fotografies de la masia de Can Prats.

1. Com era abans del seu enderroc per construir l’actual edifici.

2. L’actual edifici en construcció a la primeria dels anys quaranta.

No se’n fa esmat a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Mollet_del_Vall%C3%A8s

A la pàgina https://www.molletvalles.cat/continguts/la-ciutat/llocs-i-edificis-dinters/edificis-dinters/?fbclid=IwAR2NCzG0SmZZW9tiygCmNGBuiLrnTqbswyKxb4AwXM8OzieUtlD_KY91u5U
En diuen ; Avinguda Can Prat s/n
L'any 1746 la masia de Can Prat es converteix en hostal i adquireix molt aviat un gran prestigi a tota la comarca. Molt remodelat, l'edifici encara acull un restaurant.

Podeu trobar més dades i imatges a :
https://hostals.blogspot.com/2010/01/hostal-can-prat-molles-del-valles.html?fbclid=IwAR1kSr1myc4uGSlqpS_tbroqwuuvNctNCa-Z4aciVPWOd77oMY8389wzI1g

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels autors de la rehabilitacions i/o reforma que es duia a terme en els primers AÑOS TRIUNFALES