El Pere Julià Subirana, publicava una fotografia de Sitges, a la que fèiem un post :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/02/in-memoriam-del-sitges-de-fa-100-anys.html
El Marcel Morató Tort, afegeix una fotografia de la casa promoguda per Joan Vilella i Estivill (Reus, 1878 - Reus, 1925), i aixecada per l’arquitecte Joan de la Creu Rubió y Bellver (Reus, 24 d’abril de 1870 – Barcelona, 30 de novembre de 1952)
Quan a la descripció patrimoni Gencat ens diu ; és un edifici aïllat de grans dimensions i planta rectangular format per planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és a dues vessants a dos nivells de teula àrab. La composició de la façana és gairebé simètrica (una de les ales és més simètrica que l'altra); el cos central és més elevat. La planta baixa ha estat molt modificada. L'accés a l'hostal es fa pel primer pis, que té als extrems dues finestres d'arc de mig punt i al cos central diverses obertures d'arc carpanell. Una marquesina d'obra separa el primer del segon pis. Al segon pis hi ha una galeria formada per cinc arcs de mig punt i balcons rectangulars a banda i banda, amb barana de ferro. El pis de les golfes l'ocupen petites obertures emmarcades amb maó vist als cossos laterals, i una galeria central de vuit arcs, també de maó.
D'estil noucentista, l’edifici presenta elements que encara tenen regust modernista i eclèctic noucentista, principalment la utilització de maó vist i la decoració d'inspiració oriental (arcs de la galeria del segon pis.)
Bona part de les cases de Terramar, sorgien de les mans de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona l’any 1891 + Barcelona el dia 6 de gener de 1957), amb algunes notables excepcions com la casa Joan Vilella i Estivill, i altres que podreu comprovar en aquest enllaç : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27edificis_de_Sitges
Fer un passeig per Sitges és un plaer al que si es possible ningú hauria de renunciar
diumenge, 3 de febrer del 2019
dissabte, 2 de febrer del 2019
IN MEMORIAM DEL SITGES DE FA 100 ANYS. EL GARRAF. CATALUNYA
El Pere Julià Subirana, publica una fotografia feta pel Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943) Luciano Roisin, conegut per les terres del REINO DE ESPAÑA, com el ‘fotografo catalan’
https://ca.wikipedia.org/wiki/Lucien_Roisin_Besnard
Li explicava que bona part de les cases de Terramar, sorgien de les mans de l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo ( Barcelona l’any 1891 + Barcelona el dia 6 de gener de 1957)
https://criticartt.blogspot.com/2007/04/josep-maria-martino-un-arquitecte.html
I, a dia d’avui, encara en resten dempeus algunes.
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4965
Fer un passeig per Sitges és un plaer al que si es possible ningú hauria de renunciar.
Sovint per explicar una imatge ens calen més de 1000 paraules.
IN MEMORIAM DE L’ESTACIÓ DEL FERROCARRIL DE BLANES. LA SELVA. CATALUNYA
El Joan Portas publica fotografies de l’estació del ferrocarril de Blanes a la comarca de la Selva.
L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, també efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella Costa Brava.
Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 1859 quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, des d'Arenys de Mar a Tordera.
La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.
http://bibliotequesdemataro.blogspot.com/2010/06/personatges-illustres-de-mataro-miquel.html
Des d'Arenys de Mar a Maçanet-Massanes la línia és en via única. Tant l'Autoritat del Transport Metropolità al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018, com per part del Ministeri de Foment d'Espanya al Pla Rodalies de Barcelona 2008-2015, es preveu la duplicació de vies entre Arenys de Mar i Blanes.
L'any 2016 va registrar l'entrada de 618.000 passatgers.
És capçalera de part dels serveis procedents de l'Hospitalet de Llobregat. L'estació està situada al sud-oest, una mica separada del casc urbà, per accedir-hi hi ha línies d'autobús urbà que l'uneixen amb diferents zones de Blanes i amb la població veïna de Lloret de Mar.
Fotografia. Teresa Grau Ros
Dissortadament no trobava dades de l’autor d’aquest edifici, que acostumava – amb algunes excepcions – a ser un dels enginyers que dissenyaven i executaven la línia ferroviària.
El REINO DE ESPAÑA, també en matèria de documentació del patrimoni històric és un desastre, i molt especialment quan aquest patrimoni es troba en terres catalanes.
Esperem les vostres aportacions a l'eamil coneixercatalunya@gmail.com
L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, també efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella Costa Brava.
Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 1859 quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, des d'Arenys de Mar a Tordera.
La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.
http://bibliotequesdemataro.blogspot.com/2010/06/personatges-illustres-de-mataro-miquel.html
Des d'Arenys de Mar a Maçanet-Massanes la línia és en via única. Tant l'Autoritat del Transport Metropolità al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018, com per part del Ministeri de Foment d'Espanya al Pla Rodalies de Barcelona 2008-2015, es preveu la duplicació de vies entre Arenys de Mar i Blanes.
L'any 2016 va registrar l'entrada de 618.000 passatgers.
És capçalera de part dels serveis procedents de l'Hospitalet de Llobregat. L'estació està situada al sud-oest, una mica separada del casc urbà, per accedir-hi hi ha línies d'autobús urbà que l'uneixen amb diferents zones de Blanes i amb la població veïna de Lloret de Mar.
Fotografia. Teresa Grau Ros
Dissortadament no trobava dades de l’autor d’aquest edifici, que acostumava – amb algunes excepcions – a ser un dels enginyers que dissenyaven i executaven la línia ferroviària.
El REINO DE ESPAÑA, també en matèria de documentació del patrimoni històric és un desastre, i molt especialment quan aquest patrimoni es troba en terres catalanes.
Esperem les vostres aportacions a l'eamil coneixercatalunya@gmail.com
divendres, 1 de febrer del 2019
IN MEMORIAM. LA TORRE DELS VENTOSA I COTESUA. LA VILANOVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL GARRAF. CATALUNYA
Llegia ; Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf. Històricament, és el resultat de l'agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles, que antigament formava part del terme de Cubelles, municipi actualment limítrof amb Vilanova i la Geltrú. Tot i així, avui dia és impossible distingir els dos nuclis, a causa del gran creixement demogràfic, que els ha dut a formar una conurbació urbana completa. Limita amb Cubelles, Castellet i la Gornal, Canyelles i Sant Pere de Ribes.
L’any 1900 consten 11.856 ànimes al cens, al cens de 1970 eren ja 35.714, i es tancava l’any 2018 amb 66.274 ‘habitants’.
Que Vilanova i la Geltrú ha crescut ‘quantitativament’, és del tot irrefutable, tant ,com que ‘qualitativament’ ha retrocedit notablement.
El creixement portava, aquí i arreu, a implementar el culte a la dita ‘ Mare Déu de l’especulació urbanística’ , que com el Rei Mides convertia en or tot el que tocava.
Una mostra d’allò que es sacrificava al culte d’aquest deïtat pagana, és la dita torre dels Ventosa i Cotesua , que poden veure gràcies a la fotografia de Bellmunt , datada l’any 1971
La Yolanda Boquera, creu que la torre la van enderrocar als anys 80 – quan ‘oficialment ‘ l sàtrapa ja havia mort - , ella va anar a viure al 82, al barri i encara i era, la van enderrocar quan es van fer els pisos de l' avinguda de Cubelles
Esperem que en alguna persona, i/o alguna entitat cultural, arxiu,.. , tingui més dades, promotor, autors,..., esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’any 1900 consten 11.856 ànimes al cens, al cens de 1970 eren ja 35.714, i es tancava l’any 2018 amb 66.274 ‘habitants’.
Que Vilanova i la Geltrú ha crescut ‘quantitativament’, és del tot irrefutable, tant ,com que ‘qualitativament’ ha retrocedit notablement.
El creixement portava, aquí i arreu, a implementar el culte a la dita ‘ Mare Déu de l’especulació urbanística’ , que com el Rei Mides convertia en or tot el que tocava.
Una mostra d’allò que es sacrificava al culte d’aquest deïtat pagana, és la dita torre dels Ventosa i Cotesua , que poden veure gràcies a la fotografia de Bellmunt , datada l’any 1971
La Yolanda Boquera, creu que la torre la van enderrocar als anys 80 – quan ‘oficialment ‘ l sàtrapa ja havia mort - , ella va anar a viure al 82, al barri i encara i era, la van enderrocar quan es van fer els pisos de l' avinguda de Cubelles
Esperem que en alguna persona, i/o alguna entitat cultural, arxiu,.. , tingui més dades, promotor, autors,..., esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com
CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA). MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA
https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Font_de_la_Serra_(Manresa)
Fotografia. Marti Mateos
De la masia de Can Font de la Serra se'n tenien referències del 1410, quan el mas ja es trobava en ple funcionament, i calia suposar que la família que llavors es trobava al mas ja duia el cognom Serra o Sa Serra. Els últims documents localitzats de l'Arxiu comarcal del Bages, parlen de l'establiment de la família Sa Serra entre el 1268-1270, quan la família pagesa provinent de Guardiola, s'hi va instal·lar de forma definitiva.
Cal deixar oberta però, la possibilitat que el mas, a l'igual que altres de l'entorn de Manresa, tingués els seus orígens a finals del segle XI o XII, i hi haguessin hagut més famílies amb anterioritat
La capella fou construïda el 1763, segons informació de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost 1853 - Manresa, 25 setembre 1935), arxiver, historiador, fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fundà i dirigí la revista Mariana. El 1896 fou nomenat Arxiver auxiliar de Manresa. Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March, portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal. El 1917 l'Institut d'Estudis Catalans li atorgà un premi per l'ordenació i classificació de l'Arxiu.
http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0061039.xml
Era Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadèmic de la Llengua Catalana i acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. L'any 1933 fou nomenat Degà dels Arxivers de Catalunya.
Al 2006 es va inaugurar el Centre de l'Aigua de Can Font, fruit d’un acord entre Aigües de Manresa, S.A. i l’Ajuntament de Manresa. Ha estat gestionat per Aigües de Manresa fins al 2011, en el qual la gestió ha passat a ser de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, conegut com el Parc de la Séquia on hi té actualment la seu.
El Centre de l’Aigua de Can Font concentra una multiplicitat d’interessos públics: compleix una funció pedagògica per difondre la importància de l’aigua; és un important equipament de divulgació ambiental per la ciutat de Manresa; i finalment, l'entorn del Centre de l'Aigua, l'anomenat Parc de Can Font, és una peça clau dels creixements urbanístics de la ciutat on s'ha sabut preservar un alzinar com a zona verda dins de l'espai urbà. El Centre és un espai d'interpretació de l'aigua que ofereix tres serveis ben diferenciats:
A la planta baixa i a l'ermita trobem unes exposicions orientades a sensibilitzar la població sobre l'aigua, visitables per grups i famílies amb cita prèvia
L’ús racional de l’aigua: amb una visió general sobre el cicle de l’aigua i les diferents usos per part de l’home.
L’aigua a la ciutat: que descobreix tot allò que habitualment no es veu del cicle de l’aigua dins d’una ciutat; d’on ve l’aigua de l’aixeta i on va quan marxa pel desguàs.
Els sons de l’aigua: un muntatge audiovisual en el qual es dóna a conèixer el cicle de l’aigua a través dels seus sons.
A la primera planta trobem l'espai educatiu, amb aules, laboratoris, maquetes i equipaments per fer activitats didàctiques amb centres docents i entitats
El laboratori: els estudiants poden fer-hi anàlisi químiques de l’aigua, descobrir què hi ha en una gota d’aigua amb lupes i microscopis, fer aigua potable, conèixer l’aigua subterrània, ...
La sala d’actes: s’utilitza per fer formació, pels centres educatius i per fer reunions i xerrades.
L’aula ambiental: una aula polivalent on s’hi fan tant activitats educatives com de formació.
Les maquetes: serveixen per l’activitat pedagògica
A la segona planta, trobem un centre de documentació de l'aigua i arxiu de consulta pública amb visites concertades
El Centre de Documentació conté bibliografia especialitzada en temes d’aigua per realitzar estudis i treballs sobre aquest tema. L’arxiu històric conté el fons històric de la Junta de la Séquia, la Junta d’Aigües Potables i Aigües de Manresa, S. A.
La Capella de la Puríssima de Can Font de la Serra és capelleta rural. És d'estructura rectangular amb un absis semicircular orientat cap al nord. La porta, situada al cantó de migdia, és d'estructura rectangular. La llinda d'aquesta té gravada la data de 1763. En aquesta mateixa cara s'obren dos ulls de bou de diferents mides. Un petit campanaret d'espadanya, a migdia, corona la teulada, a doble vessant i amb barbacana. L'aparell és regular, obrat amb carreus i una capa d'arrebossat.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603
Fotografia. Marti Mateos
De la masia de Can Font de la Serra se'n tenien referències del 1410, quan el mas ja es trobava en ple funcionament, i calia suposar que la família que llavors es trobava al mas ja duia el cognom Serra o Sa Serra. Els últims documents localitzats de l'Arxiu comarcal del Bages, parlen de l'establiment de la família Sa Serra entre el 1268-1270, quan la família pagesa provinent de Guardiola, s'hi va instal·lar de forma definitiva.
Cal deixar oberta però, la possibilitat que el mas, a l'igual que altres de l'entorn de Manresa, tingués els seus orígens a finals del segle XI o XII, i hi haguessin hagut més famílies amb anterioritat
La capella fou construïda el 1763, segons informació de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost 1853 - Manresa, 25 setembre 1935), arxiver, historiador, fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fundà i dirigí la revista Mariana. El 1896 fou nomenat Arxiver auxiliar de Manresa. Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March, portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal. El 1917 l'Institut d'Estudis Catalans li atorgà un premi per l'ordenació i classificació de l'Arxiu.
http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0061039.xml
Era Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadèmic de la Llengua Catalana i acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. L'any 1933 fou nomenat Degà dels Arxivers de Catalunya.
Al 2006 es va inaugurar el Centre de l'Aigua de Can Font, fruit d’un acord entre Aigües de Manresa, S.A. i l’Ajuntament de Manresa. Ha estat gestionat per Aigües de Manresa fins al 2011, en el qual la gestió ha passat a ser de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, conegut com el Parc de la Séquia on hi té actualment la seu.
El Centre de l’Aigua de Can Font concentra una multiplicitat d’interessos públics: compleix una funció pedagògica per difondre la importància de l’aigua; és un important equipament de divulgació ambiental per la ciutat de Manresa; i finalment, l'entorn del Centre de l'Aigua, l'anomenat Parc de Can Font, és una peça clau dels creixements urbanístics de la ciutat on s'ha sabut preservar un alzinar com a zona verda dins de l'espai urbà. El Centre és un espai d'interpretació de l'aigua que ofereix tres serveis ben diferenciats:
A la planta baixa i a l'ermita trobem unes exposicions orientades a sensibilitzar la població sobre l'aigua, visitables per grups i famílies amb cita prèvia
L’ús racional de l’aigua: amb una visió general sobre el cicle de l’aigua i les diferents usos per part de l’home.
L’aigua a la ciutat: que descobreix tot allò que habitualment no es veu del cicle de l’aigua dins d’una ciutat; d’on ve l’aigua de l’aixeta i on va quan marxa pel desguàs.
Els sons de l’aigua: un muntatge audiovisual en el qual es dóna a conèixer el cicle de l’aigua a través dels seus sons.
A la primera planta trobem l'espai educatiu, amb aules, laboratoris, maquetes i equipaments per fer activitats didàctiques amb centres docents i entitats
El laboratori: els estudiants poden fer-hi anàlisi químiques de l’aigua, descobrir què hi ha en una gota d’aigua amb lupes i microscopis, fer aigua potable, conèixer l’aigua subterrània, ...
La sala d’actes: s’utilitza per fer formació, pels centres educatius i per fer reunions i xerrades.
L’aula ambiental: una aula polivalent on s’hi fan tant activitats educatives com de formació.
Les maquetes: serveixen per l’activitat pedagògica
A la segona planta, trobem un centre de documentació de l'aigua i arxiu de consulta pública amb visites concertades
El Centre de Documentació conté bibliografia especialitzada en temes d’aigua per realitzar estudis i treballs sobre aquest tema. L’arxiu històric conté el fons històric de la Junta de la Séquia, la Junta d’Aigües Potables i Aigües de Manresa, S. A.
La Capella de la Puríssima de Can Font de la Serra és capelleta rural. És d'estructura rectangular amb un absis semicircular orientat cap al nord. La porta, situada al cantó de migdia, és d'estructura rectangular. La llinda d'aquesta té gravada la data de 1763. En aquesta mateixa cara s'obren dos ulls de bou de diferents mides. Un petit campanaret d'espadanya, a migdia, corona la teulada, a doble vessant i amb barbacana. L'aparell és regular, obrat amb carreus i una capa d'arrebossat.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603
CASAL D’EN FRANCESC LLONCH CAÑOMERAS / CASAL DURAN. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/006-A.htm
Casal entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, amb pati de ventilació interior, construït per l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916), al carrer de Cervantes nº55-57 , per encàrrec d’en Francesc Llonch Cañomeras (Sabadell, 1878 - Doneztebe, Navarra, 1938) que fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, conseller-director del Banc de Sabadell (1919-1938), un dels fundadors i primer president de la Mutua Sabadellenca d' Accidents del Treball (1917), president de L' Electricitat, S.A., empresa constructora de maquinària elèctrica, i fundador de diverses empreses tèxtils. Com a conseller-director del Banc de Sabadell tingué un paper molt destacat en fer front a la important crisi del banc de l' any 1926, evitant que aquest presentes suspensió de pagaments amb les seves gestions a Madrid davant del President del Govern, del Ministre d' Hisenda i del Governador del Banc d'Espanya, avalant personalment al banc davant del Banc d'Espanya, per tal d' aconseguir una línia de redescompte.
Durant la guerra civil espanyola la seva empresa fou col·lectivitzada i hagué de fugir de Sabadell. Es va traslladar a Navarra, on va morir el 1938.
Em sobta l’afirmació ‘rehabilitat més tard per la família Ferran’, i el fet que no constin a la fitxa les dades de l’autor de la rehabilitació.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici construït inicialment per encàrrec d'en Francesc Llonch. Després va passar a la família Morera i posteriorment a la família Ferran, que cap als anys quaranta va rehabilitar l'interior. La família Duran ha estat la darrera propietària de l'edifici.
Habitatge unifamiliar entre mitgeres que presenta planta baixa, pis i golfes, a més d'un pati posterior. La façana està estucada i té una potent barbacana entre la qual hi ha les finestres de les golfes. Al pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat i pedra treballada als dintells amb decoració de tipus floral. A la planta baixa hi ha tres finestres també amb reixes de ferro. L'entrada a l'habitatge és amb el típic cancell.
Destaca la façana d’estil modernista molt elaborada.
Casal entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, amb pati de ventilació interior, construït per l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916), al carrer de Cervantes nº55-57 , per encàrrec d’en Francesc Llonch Cañomeras (Sabadell, 1878 - Doneztebe, Navarra, 1938) que fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, conseller-director del Banc de Sabadell (1919-1938), un dels fundadors i primer president de la Mutua Sabadellenca d' Accidents del Treball (1917), president de L' Electricitat, S.A., empresa constructora de maquinària elèctrica, i fundador de diverses empreses tèxtils. Com a conseller-director del Banc de Sabadell tingué un paper molt destacat en fer front a la important crisi del banc de l' any 1926, evitant que aquest presentes suspensió de pagaments amb les seves gestions a Madrid davant del President del Govern, del Ministre d' Hisenda i del Governador del Banc d'Espanya, avalant personalment al banc davant del Banc d'Espanya, per tal d' aconseguir una línia de redescompte.
Durant la guerra civil espanyola la seva empresa fou col·lectivitzada i hagué de fugir de Sabadell. Es va traslladar a Navarra, on va morir el 1938.
Em sobta l’afirmació ‘rehabilitat més tard per la família Ferran’, i el fet que no constin a la fitxa les dades de l’autor de la rehabilitació.
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici construït inicialment per encàrrec d'en Francesc Llonch. Després va passar a la família Morera i posteriorment a la família Ferran, que cap als anys quaranta va rehabilitar l'interior. La família Duran ha estat la darrera propietària de l'edifici.
Habitatge unifamiliar entre mitgeres que presenta planta baixa, pis i golfes, a més d'un pati posterior. La façana està estucada i té una potent barbacana entre la qual hi ha les finestres de les golfes. Al pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat i pedra treballada als dintells amb decoració de tipus floral. A la planta baixa hi ha tres finestres també amb reixes de ferro. L'entrada a l'habitatge és amb el típic cancell.
Destaca la façana d’estil modernista molt elaborada.
TENIU MÉS DADES DE LA TORRE D’EN BUSQUET?. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA
No en trobava cap informació a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manresa
Al Catàleg de Patrimoni de Manresa se’n diu ; https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10577.pdf
Edifici aïllat que respon als criteris de composició noucentista amb Planta Baixa més Un pis i Golfes i una petita torre. La façana presenta quatre obertures en el primer pis amb un sol balcó que agafa l'amplada de la façana. Presenta quatre petites obertures simètriques
El context rural és el típic d'aquest tipus de residències i torres construïdes a finals del segle XIX i inicis del segle XX
Cap dada del promotor, ni e l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Estem al 80 AÑO TRIUNFAL, 1939-2019, i llevat d’una acció per part de la ciutadania es perdrà la memòria històrica.
Patrimoni Gencat té dades d’algunes de les masies incloses en el Catàleg :
CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603
MAS I CAPELLA SUANYA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16556
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16560
Necessitem imatges de:
La TORRE DE CAN FALCÓ .Zona del Pual
La TORRE OMS . Zona del Pual /Font dels Quets
CAN VALENTÍ .El Poal
La TORRE DEL VILÀ .Zona del Pual
La TORRE MATILDO .El Guix
Al Catàleg de Patrimoni de Manresa se’n diu ; https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10577.pdf
Edifici aïllat que respon als criteris de composició noucentista amb Planta Baixa més Un pis i Golfes i una petita torre. La façana presenta quatre obertures en el primer pis amb un sol balcó que agafa l'amplada de la façana. Presenta quatre petites obertures simètriques
El context rural és el típic d'aquest tipus de residències i torres construïdes a finals del segle XIX i inicis del segle XX
Cap dada del promotor, ni e l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Estem al 80 AÑO TRIUNFAL, 1939-2019, i llevat d’una acció per part de la ciutadania es perdrà la memòria històrica.
Patrimoni Gencat té dades d’algunes de les masies incloses en el Catàleg :
CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603
MAS I CAPELLA SUANYA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16556
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16560
Necessitem imatges de:
La TORRE DE CAN FALCÓ .Zona del Pual
La TORRE OMS . Zona del Pual /Font dels Quets
CAN VALENTÍ .El Poal
La TORRE DEL VILÀ .Zona del Pual
La TORRE MATILDO .El Guix
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











