dissabte, 2 de febrer del 2019

IN MEMORIAM DE L’ESTACIÓ DEL FERROCARRIL DE BLANES. LA SELVA. CATALUNYA

El Joan Portas publica fotografies de l’estació del ferrocarril de Blanes a la comarca de la Selva.



L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora, també efectua parada un tren de Llarg Recorregut, l'Estrella Costa Brava.

Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 1859 quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, des d'Arenys de Mar a Tordera.

La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.

http://bibliotequesdemataro.blogspot.com/2010/06/personatges-illustres-de-mataro-miquel.html

Des d'Arenys de Mar a Maçanet-Massanes la línia és en via única. Tant l'Autoritat del Transport Metropolità al Pla Director d'Infraestructures 2009-2018, com per part del Ministeri de Foment d'Espanya al Pla Rodalies de Barcelona 2008-2015, es preveu la duplicació de vies entre Arenys de Mar i Blanes.

L'any 2016 va registrar l'entrada de 618.000 passatgers.

És capçalera de part dels serveis procedents de l'Hospitalet de Llobregat. L'estació està situada al sud-oest, una mica separada del casc urbà, per accedir-hi hi ha línies d'autobús urbà que l'uneixen amb diferents zones de Blanes i amb la població veïna de Lloret de Mar.

Fotografia. Teresa Grau Ros

Dissortadament no trobava dades de l’autor d’aquest edifici, que acostumava – amb algunes excepcions – a ser un dels enginyers que dissenyaven i executaven la línia ferroviària.

El REINO DE ESPAÑA, també en matèria de documentació del patrimoni històric és un desastre, i molt especialment quan aquest patrimoni es troba en terres catalanes.

Esperem les vostres aportacions a l'eamil coneixercatalunya@gmail.com

divendres, 1 de febrer del 2019

IN MEMORIAM. LA TORRE DELS VENTOSA I COTESUA. LA VILANOVA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia ; Vilanova i la Geltrú és una ciutat i municipi, i també la capital de la comarca del Garraf. Històricament, és el resultat de l'agregació del nucli de la Geltrú, que antigament era un municipi independent, al terme de Vilanova de Cubelles, que antigament formava part del terme de Cubelles, municipi actualment limítrof amb Vilanova i la Geltrú. Tot i així, avui dia és impossible distingir els dos nuclis, a causa del gran creixement demogràfic, que els ha dut a formar una conurbació urbana completa. Limita amb Cubelles, Castellet i la Gornal, Canyelles i Sant Pere de Ribes.

L’any 1900 consten 11.856 ànimes al cens, al cens de 1970 eren ja 35.714, i es tancava l’any 2018 amb 66.274 ‘habitants’.

Que Vilanova i la Geltrú ha crescut ‘quantitativament’, és del tot irrefutable, tant ,com que ‘qualitativament’ ha retrocedit notablement.

El creixement portava, aquí i arreu, a implementar el culte a la dita ‘ Mare Déu de l’especulació urbanística’ , que com el Rei Mides convertia en or tot el que tocava.

Una mostra d’allò que es sacrificava al culte d’aquest deïtat pagana, és la dita torre dels Ventosa i Cotesua , que poden veure gràcies a la fotografia de Bellmunt , datada l’any 1971


La Yolanda Boquera, creu que la torre la van enderrocar als anys 80 – quan ‘oficialment ‘ l sàtrapa ja havia mort - , ella va anar a viure al 82, al barri i encara i era, la van enderrocar quan es van fer els pisos de l' avinguda de Cubelles

Esperem que en alguna persona, i/o alguna entitat cultural, arxiu,.. , tingui més dades, promotor, autors,..., esperem noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA). MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Font_de_la_Serra_(Manresa)

Fotografia. Marti Mateos

De la masia de Can Font de la Serra se'n tenien referències del 1410, quan el mas ja es trobava en ple funcionament, i calia suposar que la família que llavors es trobava al mas ja duia el cognom Serra o Sa Serra. Els últims documents localitzats de l'Arxiu comarcal del Bages, parlen de l'establiment de la família Sa Serra entre el 1268-1270, quan la família pagesa provinent de Guardiola, s'hi va instal·lar de forma definitiva.

Cal deixar oberta però, la possibilitat que el mas, a l'igual que altres de l'entorn de Manresa, tingués els seus orígens a finals del segle XI o XII, i hi haguessin hagut més famílies amb anterioritat

La capella fou construïda el 1763, segons informació de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost 1853 - Manresa, 25 setembre 1935), arxiver, historiador, fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fundà i dirigí la revista Mariana. El 1896 fou nomenat Arxiver auxiliar de Manresa. Leonci Soler i March continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March, portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal. El 1917 l'Institut d'Estudis Catalans li atorgà un premi per l'ordenació i classificació de l'Arxiu.

http://enciclopedia.cat/EC-GEC-0061039.xml

Era Acadèmic de les Bones Lletres de Barcelona, Acadèmic de la Llengua Catalana i acadèmic de Belles Arts de San Fernando de Madrid. L'any 1933 fou nomenat Degà dels Arxivers de Catalunya.

Al 2006 es va inaugurar el Centre de l'Aigua de Can Font, fruit d’un acord entre Aigües de Manresa, S.A. i l’Ajuntament de Manresa. Ha estat gestionat per Aigües de Manresa fins al 2011, en el qual la gestió ha passat a ser de la Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Séquia, conegut com el Parc de la Séquia on hi té actualment la seu.

El Centre de l’Aigua de Can Font concentra una multiplicitat d’interessos públics: compleix una funció pedagògica per difondre la importància de l’aigua; és un important equipament de divulgació ambiental per la ciutat de Manresa; i finalment, l'entorn del Centre de l'Aigua, l'anomenat Parc de Can Font, és una peça clau dels creixements urbanístics de la ciutat on s'ha sabut preservar un alzinar com a zona verda dins de l'espai urbà. El Centre és un espai d'interpretació de l'aigua que ofereix tres serveis ben diferenciats:

A la planta baixa i a l'ermita trobem unes exposicions orientades a sensibilitzar la població sobre l'aigua, visitables per grups i famílies amb cita prèvia

L’ús racional de l’aigua: amb una visió general sobre el cicle de l’aigua i les diferents usos per part de l’home.

L’aigua a la ciutat: que descobreix tot allò que habitualment no es veu del cicle de l’aigua dins d’una ciutat; d’on ve l’aigua de l’aixeta i on va quan marxa pel desguàs.

Els sons de l’aigua: un muntatge audiovisual en el qual es dóna a conèixer el cicle de l’aigua a través dels seus sons.

A la primera planta trobem l'espai educatiu, amb aules, laboratoris, maquetes i equipaments per fer activitats didàctiques amb centres docents i entitats

El laboratori: els estudiants poden fer-hi anàlisi químiques de l’aigua, descobrir què hi ha en una gota d’aigua amb lupes i microscopis, fer aigua potable, conèixer l’aigua subterrània, ...

La sala d’actes: s’utilitza per fer formació, pels centres educatius i per fer reunions i xerrades.

L’aula ambiental: una aula polivalent on s’hi fan tant activitats educatives com de formació.

Les maquetes: serveixen per l’activitat pedagògica

A la segona planta, trobem un centre de documentació de l'aigua i arxiu de consulta pública amb visites concertades

El Centre de Documentació conté bibliografia especialitzada en temes d’aigua per realitzar estudis i treballs sobre aquest tema. L’arxiu històric conté el fons històric de la Junta de la Séquia, la Junta d’Aigües Potables i Aigües de Manresa, S. A.

La Capella de la Puríssima de Can Font de la Serra és capelleta rural. És d'estructura rectangular amb un absis semicircular orientat cap al nord. La porta, situada al cantó de migdia, és d'estructura rectangular. La llinda d'aquesta té gravada la data de 1763. En aquesta mateixa cara s'obren dos ulls de bou de diferents mides. Un petit campanaret d'espadanya, a migdia, corona la teulada, a doble vessant i amb barbacana. L'aparell és regular, obrat amb carreus i una capa d'arrebossat.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603

CASAL D’EN FRANCESC LLONCH CAÑOMERAS / CASAL DURAN. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/006-A.htm


Casal entre mitgeres de planta baixa, pis i golfes, amb pati de ventilació interior, construït per l’arquitecte Miquel Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916), al carrer de Cervantes nº55-57 , per encàrrec d’en Francesc Llonch Cañomeras (Sabadell, 1878 - Doneztebe, Navarra, 1938) que fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell, conseller-director del Banc de Sabadell (1919-1938), un dels fundadors i primer president de la Mutua Sabadellenca d' Accidents del Treball (1917), president de L' Electricitat, S.A., empresa constructora de maquinària elèctrica, i fundador de diverses empreses tèxtils. Com a conseller-director del Banc de Sabadell tingué un paper molt destacat en fer front a la important crisi del banc de l' any 1926, evitant que aquest presentes suspensió de pagaments amb les seves gestions a Madrid davant del President del Govern, del Ministre d' Hisenda i del Governador del Banc d'Espanya, avalant personalment al banc davant del Banc d'Espanya, per tal d' aconseguir una línia de redescompte.

Durant la guerra civil espanyola la seva empresa fou col·lectivitzada i hagué de fugir de Sabadell. Es va traslladar a Navarra, on va morir el 1938.

Em sobta l’afirmació ‘rehabilitat més tard per la família Ferran’, i el fet que no constin a la fitxa les dades de l’autor de la rehabilitació.

Patrimoni Gencat
ens diu ; edifici construït inicialment per encàrrec d'en Francesc Llonch. Després va passar a la família Morera i posteriorment a la família Ferran, que cap als anys quaranta va rehabilitar l'interior. La família Duran ha estat la darrera propietària de l'edifici.

Habitatge unifamiliar entre mitgeres que presenta planta baixa, pis i golfes, a més d'un pati posterior. La façana està estucada i té una potent barbacana entre la qual hi ha les finestres de les golfes. Al pis hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat i pedra treballada als dintells amb decoració de tipus floral. A la planta baixa hi ha tres finestres també amb reixes de ferro. L'entrada a l'habitatge és amb el típic cancell.

Destaca la façana d’estil modernista molt elaborada.

TENIU MÉS DADES DE LA TORRE D’EN BUSQUET?. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

No en trobava cap informació a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manresa


Al Catàleg de Patrimoni de Manresa se’n diu ; https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10577.pdf

Edifici aïllat que respon als criteris de composició noucentista amb Planta Baixa més Un pis i Golfes i una petita torre. La façana presenta quatre obertures en el primer pis amb un sol balcó que agafa l'amplada de la façana. Presenta quatre petites obertures simètriques

El context rural és el típic d'aquest tipus de residències i torres construïdes a finals del segle XIX i inicis del segle XX

Cap dada del promotor, ni e l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Estem al 80 AÑO TRIUNFAL, 1939-2019, i llevat d’una acció per part de la ciutadania es perdrà la memòria històrica.

Patrimoni Gencat té dades d’algunes de les masies incloses en el Catàleg :

CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603

MAS I CAPELLA SUANYA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16556
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16560

Necessitem imatges de:

La TORRE DE CAN FALCÓ .Zona del Pual

La TORRE OMS . Zona del Pual /Font dels Quets

CAN VALENTÍ .El Poal

La TORRE DEL VILÀ .Zona del Pual

La TORRE MATILDO .El Guix

TENIU MÉS DADES DE LA TORRE ALBERTÍ?. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

No en trobava cap informació a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manresa

Al Catàleg de Patrimoni de Manresa se’n diu ; https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10577.pdf


Dins el sector de la Parada se situa aquesta finca (casa i jardí) amb un alt interès patrimonial. Cal remarcar que aquest model de construcció de casa-torre amb jardí fou molt estès, per part de la burgesia local, a Manresa. La situació de la torre adossada o la torratxa central com a remat o cos superior, mostra la voluntat de contemplació i domini del paisatge del Pla de Bages. Especialment remarcable era l'interès en poder contemplar unes visions de 360º que permetessin, en els casos on era possible, obtenir una panoràmica sobre les muntanyes de Montserrat.

Edifici-torre unifamiliar aïllada, de factura noucentista, amb el seu jardí delimitat per una tanca. Consta de planta baixa, pis i golfes amb una torre de planta quadrangular, adossada a una façana lateral, de major alçada. La coberta principal, a dues vessants, està rematada amb teula vidriada; la coberta de la torre adossada és a quatre vessants i també està rematada en teula vidriada. La composició es troba a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Així, els paraments de la façana presenten, en diverses parts, tractaments decoratius a base d'estucats i esgrafiats d'iconografia vegetal.

Altrament apareixen , a la planta principal, balcons destacats amb baranes treballades en ferro forjat i fusteries destacades.
Finalment, com a cos adossat a la façana principal, apareix una galeria tancada que es projecte cap a l'exterior posant en relleu la voluntat d'emmarcar l'accés a la casa

Cap dada del promotor, ni e l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Estem al 80 AÑO TRIUNFAL, 1939-2019, i llevat d’una acció per part de la ciutadania es perdrà la memòria històrica.

Patrimoni Gencat té dades d’algunes de les masies incloses en el Catàleg :

CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603

MAS I CAPELLA SUANYA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16556
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16560

Necessitem imatges de:

La TORRE DE CAN FALCÓ .Zona del Pual

La TORRE OMS . Zona del Pual /Font dels Quets

CAN VALENTÍ .El Poal

La TORRE DEL VILÀ .Zona del Pual

La TORRE MATILDO .El Guix

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TORRE DEL BORRÀS. CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES. CATALUNYA

Reprodueixo del Mapa de Patrimoni de Castellbell i el Vilar:


Edifici a tres vents (façanes nord, llevant i migdia) al final del carrer de Joaquim Borràs i entremitgeres per la façana de ponent. Es tracta de l'antiga torre de l'amo del conjunt fabril del Borràs, reconvertida parcialment en espai d'oci. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, de teula àrab i un edifici annex de galeries, adossat per la façana de llevant, amb la coberta plana i un espai descobert, que era el pati de la torre i l'actual terrassa del bar. Els paraments estan fets amb pedra i morter de calç, amb un arrebossat exterior.

La façana nord, té una composició a partir de cinc eixos de verticalitat, delimitats per les obertures. A la planta baixa, la porta d'entrada se situa en el segon eix, de dreta a esquerra. Les altres quatre obertures són desiguals. Les finestres tenen reixes de ferro, amb els ampits més grans que en la resta d'obertures. Només una d'elles conserva les persianes de llibret originàries. El portal d'entrada és de doble fulla, de fusta, clavetejat amb claus de cabota. A la planta pis, damunt l'entrada hi ha una balconada que abasta dos finestrals amb balcó i barana de forja. Tant els ampits de les finestres com les llosanes de la balconada es sustenten decorativament amb cartel·les decorades amb motius vegetals. Al segon pis, es reprodueix la mateixa distribució. L'ampit de les finestres és senzill i per comptes d'una balconada, els dos finestrals centrals tenen el seu propi balcó independent. Per sota mateix del ràfec hi ha cinc ulls de bou que donen claror i permeten airejar el sota teulada. Tant els ampits de les finestres com les llosanes de la balconada es sustenten decorativament amb cartel·les decorades amb motius vegetals. Cada pis està separat ornamentalment amb una motllura plana. Totes les decoracions (recreixement de les obertures, motllures, i cartel·les) estan fetes a motllo i amb morter. La façana orientada a migdia és més senzilla, ja que correspon a la part posterior de l'edifici, que donava directament a la fàbrica. Però conserva els cinc eixos de verticalitat, amb una balconada que va d'un extrem a l'altre de la façana, tant a la primera com a la segona plantes. La planta baixa ha estat remodelada amb finestres d'alumini i reixes amb les caixes de l'aire condicionat entremig. Només es conserva una tribuna o mirador amb les finestres de llibret de persiana (en mal estat de conservació) que estan tapiades. L'edifici de galeries està orientat a llevant. Està format per tres eixos de verticalitat. La planta baixa conserva la galeria oberta amb columnes, exemptes de decoració. La planta pis està tapiada i només es conserven les obertures amb les persianes de llibret i el balcó amb la barana de forja de la façana de migdia i nord respectivament. El segon pis conserva les obertures originàries, protegides amb una barana de forja, arran de paret. En aquest tram de façana, les motllures decoratives són planes i en sentit vertical. El capcer té un coronament triple ondulat, dividit per motllures verticals, rematades per un petit òcul decoratiu; amb un remat de maons, a l'interior de cadascun d'ells hi ha un òcul decoratiu, més gran, rematat per una motllura convexa que finalitza en una altra de romboide.

La família Borràs era una família d'industrials originària de Manresa, units a la família Burés. Després d'haver posat en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó a Manresa i més tard a Sant Joan de Vilatorrada, Oleguer Borràs i Castelltor , i el seu gendre Esteve Burés Arderiu., van adquirir uns terrenys al municipi de Castellbell i el Vilar destinats a construir-hi dues fàbriques, amb les respectives colònies per als treballadors.

La torre de l'amo era coneguda amb el nom de la "casa del cap". Inicialment va ser concebuda com a residència familiar, però molt aviat s'hi van instal·lar les Germanes Dominiques que regentaven l'escola de noies.

L'escola, al principi, es va situar als baixos de l'edifici d'habitatges, més conegut per la gent com "les galeries".

A partir de l'any 1909 es va fer servir com escola nocturna per als nois i per aprendre a cosir i brodar per les noies.

Posteriorment les Germanes Dominiques van ser substituïdes per la Congregació del Sagrat Cor, que a més a més d'ensenyar tenien servei de guarderia i menjador per als nens dels treballadors.

Ens agradarà rebre testimonis i imatges a l’email coneixrcatalunya@gmail.com del període en que l’edifici acollia les escoles; també si fos possible de l’autor de l’edifici.