CAN PUIG. MARTORELLES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Havíem obert una pàgina al facebook ‘la masia catalana’, ho fèiem amb la consciencia de que arribàvem tard, i que una bona part d’aquest patrimoni històric s’ha perdut. Dit això, no perdíem ocasió d’incrementar les entrades a la pàgina, i tampoc les d’insistir a la ciutadania a fer el mateix.

Qui perd els orígens, per identitat, oi?.

Crisant Palau‎, publica una fotografia ; 1899 - Martorelles - Vista general de Can Puig

El Mapa de Patrimoni ens diu ; la masia de Can Puig està situada a ponent del nucli de Martorelles. És de planta basilical, consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos; al centre hi ha el portal d'accés, d'arc carpanell adovellat. Sobre aquest eix hi ha un finestral d'arc escarser de pedra carejada, que té sortida a un balcó. Les golfes s'obren amb una finestra d'arc escarser arrebossat, amb un òcul petit a cada costat. Els eixos laterals presenten obertures d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat, les del primer pis amb llindes inscrites: "1756 IOAN PUIG ME FE(CIT?)" i "LACABADA LANY 1792 JOAN PUYG LA FETA LA CASA NOVA" amb una creu intercalada. En aquest nivell hi ha pintat un rellotge de sol de forma circular. Al costat del portal hi ha una un plafó amb trencadís ceràmic i motiu heràldic, que ha estat incorporat recentment. Les finestres de les altres façanes són d'arc pla arrebossat, algunes de les quals han estat obertes modernament. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc. Alçada sobre la façana de ponent hi ha una gran era encaironada, al voltant de la qual hi ha els coberts i la lliça per on originalment s'accedia a la finca.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN COSME - CAN COSTA – CAN GAIETÀ. TIANA. EL MARESME . CATALUNYA

Havíem obert una pàgina al facebook ‘la masia catalana’, ho fèiem amb la consciencia de que arribàvem tard, i que una bona part d’aquest patrimoni històric s’ha perdut. Dit això, no perdíem ocasió d’incrementar les entrades a la pàgina, i tampoc les d’insistir a la ciutadania a fer el mateix.
Qui perd els orígens, per identitat, oi?.

L’ Enric Terradas publica una fotografia a la poàgina Tiana en imatges.

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici civil; es tracta d'una masia amb planta baixa, pis, i un cos central més elevat que els cossos laterals, cobert per una teulada amb dos vessants, que presenta tres finestres d'arc de mig punt.

Destaca el portal rodó adovellat, les obertures realitzades amb pedra, i els angles de l'edifici amb carreus.

Són remarcables les reformes posteriors, com és el cas de la balconada central, avui sostinguda per dues columnetes de ciment, que formen un petit porxo inferior.

Queda encara part de la decoració pintada que tenia la façana i un rellotge de sol.

Lluís Bonet Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993), cronològicament, situa la masia al segle XVI, encara que possiblement sigui anterior.

Per una altra banda, s'ha de tindre en compte que l'any 1979, l'arquitecte Josep Maria Massot Beltran , realitzà reformes a l'interior.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL CASTELL DE LA ROCA. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Crisant Palau‎, publica una fotografia de 1898-El castell de La Roca

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta trapezoïdal. De la fortificació primerenca han restat molts pocs elements, ja que la major part de les construccions foren fetes o refetes després de l'any 1465. A llevant es conserva una bestorre semicircular, feta d'obra i de filades de maó. ponent hi ha la torre de l'homenatge de planta rectangular, formant un talús molt inclinat, té un pis més d'alçada. En aquesta zona es troba el nucli residencial, amb una gran estança amb finestres coronelles, el seu mur està coronat per merlets. A la muralla de llevant el parament forma una sortida de dos cares que fan angle el "rediente" que trenca la línia del mur. Les sales estan decorades per grans finestrals on hi ha el blasó dels Torrelles esculpit. No conservava el mur de la banda de migdia que es va aixecar en la reconstrucció.

Castell termenat. Documentat vers el 1030. Restaurat a partir de 1952.

El Mapa de Patrimoni ens diu; La primera menció que apareix del castell de la Roca del Vallès data vers el 1024 en una documentació on el propietari n'era Arnau Mir per encàrrec del comte de Barcelona Ramon Berenguer I, però més tard aquest el donà a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses. Quan aquest va morir, fou succeït pels seus fills Renard Guillem de Sarroca i Bernat Guillem. Posteriorment fou propietat de Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marquès.

Vers el 1374 passà al seu descendent Pere Arnau Marquès, que el 1405 el vengué a Ramon de Torrelles, senyor de Rubí. Els descendents de la família, partir de l'any 1463, el van reformar i consolidar i l'hi van donar un aspecte més de palau que de castell medieval (cal mencionar que el castell va ser destruït a la meitat del segle XVII i no va ser fins l'any 1952 que va ser reconstruït). El castell tornà a canviar de propietari a principi del segle XVIII, entrant a formar part del patrimoni dels Sentmenat, amb Fra Miquel de Torrelles i Sentmenat, el qual el va cedir a la comunitat de preveres de Santa Maria del Mar. Més endavant, durant la desamortització de Mendizàbal, passaria a ser, després d'altres famílies, de la família Alomar i finalment, l'any 1949, el compraria el pintor , Antoni Rivière i Manén (Barcelona, 1908 — ?, 1977 ).

Es troba al camí del castell venint per la carretera de Cardedeu i Mataró, al final d'una pujada, a l'entrada del poble de la Roca, a mà dreta.

Es tracta d'un edifici de planta trapezoïdal constituït per diversos cossos que s'adapten a la topografia del turó.

Aquesta fortificació està formada per una torre mestra de planta rectangular que presenta un fort talús. A l'extrem oposat presenta una bestorre de planta triangular de caràcter defensiu i una altra de semicircular. Totes aquestes estructures són originàries o presenten refeccions del segle XV. En canvi, la torre mestra i les parets perimetrals pertanyen a fases constructives posteriors. Únicament la torre circular de llevant pot considerar-se, per la seva forma troncocònica i el seu aparell constructiu, del segle XIII o més tardana, encara que històricament ha estat considerada romànica per alguns autors. Les parets del pis baix es mostren espitllerades i el coronament amb merlets. La resta del conjunt (sala major, zona residencial) respon també a les característiques de les construccions senyorials de la darrera època gòtica: finestrals geminats amb capitells treballats i fines columnes.

Enlloc trobava cap referència a l’existència d’una capella, costum molt estesa en aquesta mena d’edificacions, i quasi ‘obligatòria’ als anys 50 del segle XX que es comptaven encara com AÑOS TRIUNFALES a major glòria del sàtrapa.

Sembla clar, que avui Déu – en bona part per l’actitud de l’Església catòlica – no rep la veneració que tenia en altres èpoques.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

CAN MASFERRER I LA SEVA CAPELLA DE SANTA ELENA.. GUALBA. EL VALLÈS ORIENTAL/MONTSENY JUSSÀ. CATALUNYA

Crisant Palau‎, publica una fotografia de Can Masferrer a la pàgina , fotos antigues del Vallès Oriental.

Patrimoni Gencat ens diu; Edifici aïllat de planta baixa, pis i golfes. Casa senyorial i masoveria.

Era al davant de la casa.

Coberta a doble vessant amb aiguavés als costats. Finestres espitllerades a la planta baixa, al mur lateral, i finestres més grans que s'obren al pis (funció defensiva dels masos dels segles XIV-XV).

Interior: columna de pedra per a sostenir el sostre i escala de pedra.

S'hi troba una ermita, de Santa Llena (Joan López). Pensem que el text fa referència a una capella, de la que no en trobava cap imatge, ni lloc on se’n fes esment. En demanaré dades al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Rebia amb catalana puntualitat – aquesta és una virtut que en mala hora aprenien de nosaltres els anglesos, que ens ho agraïen traint-nos per un penyal ple de mones – un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , en el que juntament amb una fotografia datada el 14-IV-1985, em deien :

Capella oratori de Santa Elena. Can Masferrer. Gualba de Baix (Gualba). Vallès Oriental

A la façana trobem una porta d'arc de mig punt dovellada, signe de riquesa; i finestres,una amb dues mènsules sostenint la llinda formant arc deprimit convex, típic del segle XVI; una altra amb relleus de dues cares i un rostre solar i una altra amb un arc conopial goticitzant.
En Masferer Balle apareix al fogatge de Gualba de 1497.

Al fogatge de Sant Vicenç de Gualba de l'11 de juliol de 1553 apareix en Masferrer, i a la Vegueria de Barcelona- Sant Vicenç de Gualba, de l'any 1515 apareix Pere Mas Ferrer.

Al Mapa de Patrimoni se’n diu; gran casal obert de cara a ponent, amb Roberta a dues aigües i carener perpendicular. S'hi entra per una porta d'arc de mig punt adovellat, format per onze dovelles desiguals. La finestra del primer pis és de la sala és d'arc pla amb guardapols motllurat, rematat amb carotes arrodonides; al centre de la llinda diversos cercles concèntrics rebaixats, forma l'aura d'una nova carota de les mateixes característiques. La part interna, que és la de la sala amb notables elements arquitectònics, disposa d'uns senzills però acollidors i ben conservats festejadors. Des de la mateixa sala, es pot accedir a l'habitatge masover, que tanmateix té l'entrada a la cara nord de la masia.

Al seu interior hi ha un columna de pedra per sostenir el sostre i una escala de pedra.

Fotografia de P. Barbado. OPC

Apareix citada als fogatges de 1497 i 1515. La façana és de 1694 i va ser restaurada al segle XIX. Al fogatge de 1497 apareix com a batlle de Gualba el propietari de la finca.

A l'obra de Pere Vergés Moreu es cita com la casa més antiga del municipi.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) coneixia bé Talarn, i en fa un informe interessant en el seu Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar , publicat el 1845. Hi diu que és a la punta oriental d'un turó damunt del camí de Salàs, que passa pels peus del turó. El clima és molt sa. Té 150 cases, la major part de dos pisos i de bona distribució interior, en carrers poc planes, llevat d'una, i dues places, anomenades de la Vila i del Castell.

Té casa de la vila i una torre al capdamunt de la població, que duu el nom de castell, i és d'antiga i sòlida construcció, que havia servit de presó de partit. Hi ha dues torres més als dos extrems de la població.

Hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

Rebia un email del Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ , que al llarg del temps ha fet moltes i boníssimes aportacions a Edificis Escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista : l'escola antiga de Talarn, anys 40, estava a la Casa Blanquet del carrer Soldevila, un edifici del segle XVI. No corresponia a la Casa de la Vila.

Pregunta per als que viuen a Talarn, la Casa Blanquet del carrer Soldevila, podia ser l’escola de nenes pagada pel baró d'Eroles, Luis de Ibáñez-Cuevas y Escrivá de Romaní (1821-1902), IV marqués de la Cañada Ibáñez, amb una assistència de 20 a 25 nenes?.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE TALARN SITUADA A L’EDIFICI QUE ÉS AVUI SEU DEL CONSISTORI. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Deixava un comentari a la pàgina de lo Pallars jussà; Ens falten MOLTS DELS EDIFICIS que acollien escoles als Pallars abans i durant la dictadura franquista.

A Talarn, Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), escrivia l’any 1845 que hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, amb una assistència de 20 a 25 nenes

Si no fem aquesta tasca de recuperació els catalans, no la farà ningú.

La Florentina Miró Azanuy, em contestava ; on hi ha l'ajuntament, actualment, eren les antigues escoles.

També es va fer escola, on ara hi ha l' alberg. Era un convent de monges de la Sagrada família. L' Anna Maria Janer Anglarill, en va ser la fundadora. N’havíem publicat un post : http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-del-convent-de-la-sagrada.html

Potser que a l' ajuntament hi hagués alguna fotografia, hi ha un arxiu.

D' alumnes de les dos escoles si que es poden treure fotografies.

De un llibre editat fa uns anys.

Consulti a l' ajuntament. ajuntament@talarn.ddl.net

Agraïa infinitament la resposta de la Florentina Miró Azanuy, i confegia aquest post, que afegirem a la llista que d’escoles que ‘recuperàvem’ del Pallars jussà : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/12/edificis-escolars-dels-pallars-jussa.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASAL ANTONI CASANOVAS BOSCH. MUSEU D’HISTÒRIA. SABADELL.

Retratava – amb alguna limitació tècnica – la façana de l’edifici que acull el Museu d'Història de Sabadell

Patrimoni Gencat ens diu; casal de tres cossos, composat de planta baixa i dos pisos. La façana és de proporcions acurades, en la línia del llenguatge neoclàssic propi dels mestres d'obres. Composició simètrica, amb una gradació de les obertures segons l'alçada. Té pedra al sòcol, als entaulaments i als emmarcats de les finestres i balcons, dels que cal destacar les reixes i baranes de ferro.

El promotor fou el fabricant Antoni Casanovas Bosch (Sabadell, 13 de maig de 1795 - Barcelona, 7 de gener de 1867. L’autor el mestre d’obres Josep Antoni Obradors Poch

Després de ser residència noble, ha estat seu del Jutjat de Primera Instància (1883), de la Caixa d'Estalvis de Sabadell (1889-1916), i de l'Escola Industrial (1902-1911), i de l'any 1931 ençà, és la seu del Museu d'Història de la Ciutat.