AJUNTAMENT DE GAIÀ. BAGES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Retratava l’edifici de l’Ajuntament de Gaià, que s’aixecava en el mateix indret, de l’anterior edifici consistorial que compartia espai amb l’escola.

M’expliquen que hi havia també una escola a Sant Esteve de la Vall de Vilaramó, que es va enderrocar.

L’Ajuntament té imatges d’aquells edificis, i els demanarem que ens els facin arribar per il•lustrat la crònica corresponent.

Ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESCOLA DE GALERA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. GAIÀ BAGES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Retratava la que fou escola de Galera, al terme de Gaià, que té avui funcions de local social.

Ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESCOLA DE NAVÀS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. BAGES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Retratava la que fou escola de Navàs i que aixopluga avui al Club d’Avi, així, curiosament alguns navassencs, fan realitat allò de ‘ tornar a l’escola’ quan acaben la seva vida laboral.

Ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ESCOLA DEL MUJAL ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. NAVÀS. BAGES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Quan començava a recollir imatges dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, pensava que localitzar-los seria una tasca senzilla, comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Hores d’ara dissortadament no és així, i aprofito per reiterar una vegada més la meva petició perquè us afegiu a la nostra recerca.

Retratava la que fou escola del Mujal, al terme de Navàs, que té avui funcions de local social. M’expliquen que era idèntica a la de Galera, al terme de Gaià, que com comprovaria més tard, ha sofert molts canvis.

Ens agradarà saber qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens cal fer un ‘exercici de bona memòria’ i recordar que des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Costa trencar aquesta ‘inèrcia perniciosa’ , però, no ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca i publicar directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, i/o fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

EL RENTADOR PÚBLIC DE VALLBONA D’ANOIA

Retratava al Josep al costat d’aquest ‘equipament’ que un dia va ser símbol del progrés, i que avui com a conseqüència de les ‘ males politiques’ es planteja com una alternativa per a moltes economies domestiques amb ingressos que els atorguen de ‘facto’ la qualitat de ‘pobres de solemnitat’.

La sensació de la ciutadania és que ‘anem tard’ en això d’aplicar el ‘ estado de derecho’; dona tota la sensació que a aquestes alçades del segle XXI només EL ESTADO encara està DERECHO, la ciutadania fa massa temps que va de cantó.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERA. TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant l’església dita de Bell-lloc o també de la Mercè, de Santa Coloma de Queralt, llegia que la construcció de l'església cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, i la seva estructura reflecteix aquesta etapa de transició del romànic al gòtic, així com les ampliacions posteriors que va experimentar en època plenament gòtica i en època barroca. L'interior de l'edifici mostra l'austeritat pròpia del Cister. Consta d'una nau dividida en dos trams coberts amb volta de creueria gòtica, i un absis de planta quadrangular. Al costat S s'obren dues capelles laterals: la primera, possiblement del segle XIV, té planta quadrangular i correspon al primer tram de la nau. La segona, de planta poligonal, és d'època barroca i coincideix amb el segon tram. Una tercera capella, també poligonal, s'obre al costat N, davant de l'anterior. L'element més notable del temple és la seva portada, tot i que actualment es troba molt erosionada. És formada per un timpà envoltat per un conjunt d'arquivoltes d'arc rodó que descansen sobre columnes i pilastres amb capitells. L'arc exterior presenta una interessant decoració d'inspiració oriental, amb figures d'animals afrontats dintre de cercles entrellaçats de tipus vegetal. Les decoracions figuratives, geomètriques i vegetals estilitzades omplen columnes, capitells, impostes i arquivoltes. Els trets estilístics dominants a la portada la relacionen amb l'anomenada escola lleidatana. Tanmateix, la iconografia del timpà ja és gòtica: s'hi representen l'Epifania i l'Anunciació, a banda i banda de la Mare de Déu amb l'Infant i sant Josep. Aquesta portada és l'únic element que decora la façana principal, molt refeta i que presenta un aspecte massís, només trencat a la part superior per una obertura de mig punt que fa la funció de campanar. Cal fer esment també del magnífic sarcòfag d'alabastre dels comtes de Queralt, Pere IV de Queralt i Alamanda de Rocabertí, realitzat cap al 1360 per encàrrec de llur fill Dalmau de Queralt. El sepulcre es troba a l'interior de la capella del costat N, i el fet que als capitells i a la clau de volta aparegui l'heràldica dels Queralt fa pensar que la construcció es va fer a posta per contenir-hi el sarcòfag. Destaca també la imatge gòtica de Santa María de Bell-lloc tallada en fusta.

L'església fou bastida a la primera meitat del segle XIII, i abans d'acabar aquell segle ja hi havia una comunitat, que l'any 1307 lliurà les seves possessions a l'orde de la Mercè. Els mercedaris van instal•lar-s'hi definitivament l’any 1335, i hi habitaren fins a l’any 1835, data en que el convent fou incendiat i només restà en peu l'església, que va patir un nou incendi en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalat pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Entre els anys 1948 i 1954 fou molt restaurada per l'Estat, la Diputació i l'Ajuntament sota la direcció de l'arquitecte Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976), restaurador de la Seu Vella de Lleida i de l’església romànica de Santa Maria de Barberà.

http://goigderomanic.blogspot.com.es/2015/02/santa-maria-de-bell-lloc.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ERMITA DE SANT ANDREU DE LA MANRESANA. PRATS DE REI. L’ANOIA

Retratava al Josep Olivé Escarré, a l’ermita anomenada Sant Sant Andreu de la Manresana, de la que ens diu la descripció de patrimoni Gencat; església d'una sola nau, amb àbsis de planta quadrangular i una única capella lateral. La coberta de la nau és de volta apuntada, de construcció tosca i bastant irregular. Els murs laterals, construïts a l'època romànica, tenen forma de talús. La façana fou refeta al segle XVIII en estil barroc, molt senzill i és coronada per un campanar d'espadanya. Rosetó damunt la porta. Murs laterals atalaiats als costats de la façana principal.

L'església de Sant Andreu de la Manresana, primitivament d'estil romànic, ha sofert modificacions i ampliacions al llarg del temps, les més importants de les quals són, potser, l'ampliació del segle XVIII i la restauració de l'any 1931. A la façana lateral esquerra es conserven pedres decorades amb motius vegetals i pedres amb símbols de picapedrers i possiblement medievals.

Està – literalment- situada a l’ombra de la Torre Manresana

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com