Tornàvem fins a Montlleó – on sembla que hi viu ara una persona - ; el Tomàs retratarà l’Església situada a l'entrada del poble, que presenta notables transformacions en relació a l'estructura del primitiu temple.
Es un edifici de planta basilical, de tres naus cobertes amb volta de canó, menys un tram de la nau central que és de volta apuntada. La nau lateral sud està compartimentada per capelles cobertes amb voltes d'aresta. La separació entre les naus queda solucionada per tres arcs formers de mig punt, sustentats per dos pilars cruciformes, que malauradament tan sols es conserven els situats més a ponent. La primitiva capçalera de l'església tenia tres absis semicirculars. L´absis de la nau sud ha desaparegut i només es conserva l'arc presbiteral i les traces del seu perímetre.
L´absis central ha vist alterada la seva estructura primitiva per la construcció d'un nou presbiteri, a principis del segle XX, i l'afegit d'una sagristia, actualment en ruïnes, a la part exterior.
L´absis nord fou sobrealçat i només conserva romànica la part baixa del cilindre. L'edifici presenta dos portes d'accés i que corresponen al temple primitiu. La principal amb estructura d'arc de mig punt i arquivolta, s'obre a la façana de ponent i conserva els batents de fusta amb una decoració feta de ferro forjat. La segona porta es situa a la façana nord i se'ns presenta d'arc de mig punt refós del parament i extradossat a una filada de lloses planes. L'edifici disposa de finestres de doble esqueixada, ambdós absis conservats de l'edifici, així com a la seva façana sud, i d'una obertura, a la façana de ponent del mateix. La presència de contraforts situats a la façana oest i sud de l'edifici, responen a la necessitat de restablir els seus problemes d'estabilitat. El seu campanar s'alça a l'extrem de ponent de la nau nord i se'ns presenta en forma de prisma octogonal obert a quatre ulls d'arc de mig punt, amb l'escala d'accés a l'exterior de l'església. El seu parament exterior està realitzat amb carreus disposats amb filades a través presentant un treball més acurat als costats sud i oest que a la banda nord on la posició de l'aparell i l'estat de erosió del mateix li donen un caràcter més primitiu.
Ningú donaria crèdit a les dades rigorosament històriques que ens diuen que el dia 2 de Juny de 1888, s'hi celebrà la Unitat Catòlica amb assistència de 1500 pelegrins, i que aquest indret adquirís la categoria de santuari marià, i molts pobles de l’entorn hi anaven en processó.
La talla de fusta de la Mare de Déu de Montlleó, va desaparèixer l'any 1936, com quasi tot, no per a tothom. Us deixem un enllaç als seus Goigs.
