https://www.elcami.cat/camipedia/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-castell
Diu la llegenda que la imatge de la Mare de Déu del Castell era venerada
per la gent de Sant Llorenç de Montgai després que un pastor l’hagués trobada
mentre pasturava el seu ramat. La va recollir del paratge on la va trobar i va
dur-la a casa, però tres cops que la va dur, tres cops que li va desaparèixer
del sarró, fins que van decidir anar-la a buscar processionalment i
entronitzar-la a l’església, que des d’aquell moment va passar a anomenar-se
“de la Mare de Déu del Castell”. Llavors, el senyor feudal, va casar-se amb una
donzella a qui quintuplicava els anys, però la noia no es trobava pas a gust al
costat del cavaller i es va enamorar del jove patge del senyor. Això no va
passar desapercebut pel senyor, al qual l’enveja va corsecar el cor i va decidir
de prendre terrible venjança: un dia va organitzar una cacera en la qual només
va poder matar una peça i va manar al cuiner que cuinés aquell tall trossejat.
A l’hora de sopar ell va manifestar estar desganat, però va exhortar la seva
esposa a provar la menja. Ella va contestar que tampoc tenia gana, però ell la
va obligar a menjar-ne. La jove només va poder fer un mos, però el cruel
cavaller ja en va tenir prou per espetar-li la pregunta de si havia trobat bona
aquella menja, per afegir a continuació que el que havia menjat era carn del
patge estimat, al qual havia matat. La dama, horroritzada, va anar a demanar
ajut i clemència a la Mare de Déu, a la capella del castell, i després de molt
plorar, la dama va refer-se i en aquell moment va trobar-se amb el seu patge
estimat, més eixerit i gallard que mai. Tenia, però, un clotet a la galta, puix
que li mancava el bocinet de carn que ella, sense saber-ho, se li havia menjat.
Alhora que el patge ressuscitava, el cavaller moria.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-del-castell-sant.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_castell_de_Sant_Lloren%C3%A7
Llegia de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç; no han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques, no es pot descartar però, que aquesta església hagués estat durant l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de Llorenç, que va dependre de la canònica de Santa Maria de Solsona.
L’església mal dita Santa Maria del castell de Llorenç - des del Concili d'Efes el tractament correcte és Marededéu - s’adiu perfectament a les
solucions arquitectòniques del final del segle XII i/o la primera meitat del XIII amb reformes
més tardanes que podrien estar representades per la capella meridional i les
motllures exteriors tant de la cornisa com de la finestra principal.
https://elsoldelera.blogspot.com/2012/12/els-rellotges-de-sol-de-lermita-de-la.html
Quan al topònim Montgai:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27206
Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de les obres
de restauració de la capella
Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada