TENIU IMATGES DEL INTERIOR DE L’ERMITA DE SANT LLOP DE SANT VICENÇ DE MONTALT?. EL MARESME

 

Llegia de  l’ermita ermita, advocada a Sant Llop , a Sant Vicenç de Montalt; orientada al sud-est, feta construir per la propietat de Can Ripoll

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2009/POUM/LLIBRE_4_3.pdf

Els que naixíem al voltant dels anys 50 del segle XX, recordem que en TOTES les cases, hi havia alguna imatge religiosa, sant, Marededéu – el Sant Sopar -,…, i que en molts llocs de Catalunya circulaven les capelles de visita domiciliaria, i que tenir una capella  interior o exterior,  es considerava un signe de riquesa.

La diferència entre oratori i capella és tècnica, en ambdós casos es tractava d’un espai destinat a la pregaria i/o el recolliment religiós,  en el cas de les capelles de forma exclusiva i previs els permisos  el Bisbe , i en el cas dels oratoris, sovint l’espai tenia altres funcions, i no calia demanar  cap permís.

En els cas de les capelles, sovint el Bisbe obligava a obrir-les al públic almenys el dia de l’advocació.

Els oratoris mantenien – i mantenen – el seu caràcter privat. 

El terme ermita s’emprà habitualment per designar els edificis religiosos situats en indrets allunyats dels nuclis urbans.

Els de Dosrius,  tenen més informació de la seva ermita homodina.

https://www.yumpu.com/es/document/view/13744256/ermita-de-sant-llop

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-dosrius-maresme.html

Oratoris, capelles, ermites, santuaris, esglésies,..., son victimes de la descreença que prèvia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), quan es va negar a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport al general Franco. 

 Aquest fet  li  va comportar la prohibició de retornar a la seva seu tarragonina, a la  que no renuncià mai malgrat les pressions governamentals.

http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7

   Que  Sant Llop      i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santvicentins   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.