Llegia del nucli de Corroncui Vell,
situat a poca distància al nord-est de l'actual poble
de Corroncui, que el nucli del poble vell, davalla des d'una balma situada en el vessant
de migdia de la Roca del Molar cap al poble actual.
A la part més alta, la balma acull encara les restes de la font pública del
poble, així com els esquelets de moltes cases, enrunades totes.
Entre aquestes restes hi ha també les de l'església vella.
No trobava cap circumstància catastròfica que expliqui l’abandó del poble
vell
L’administrador de Ribagorça parla,
publica imatges de les restes de la font pública del poble, on encara hiha aigua.
Quan al topònim Corroncui , Joan
Coromines i Vigneaux[ (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme,
2 de gener de 1997), explica que deriva etimològicament d'una antiga
forma bascoide *kunkurru > kurrunku, avui base kunkur(r) 'gep', sentit que
concorda perfectament amb la forma de gep colossal del corronco de
Durro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada