FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS. LA CATALUNYA DELS SOMNIS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió publica fotografies de  nucli de Figols,  poble i cap de municipi de Fígols i Alinyà,  situat a l’esquerra del Segre, a 602 metres  d’altitud, davant per davant d’Organyà, a l’altra riba, i a la dreta del torrent de Fígols, afluent del Segre;   s’ordena a banda i banda del carrer Major.

Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres.

En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà.

L’antiga capella del Roser ha desaparegut.

En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia.

 L’església és romànica, d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes. A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles rectangulars afegides a l’obra antiga. El portal, adovellat, és a migdia i un campanar de cadireta s’aixeca sobre la paret de ponent.

 

A Fígols hom celebra la festa major petita per Sant Sebastià (20 de gener), la festivitat de Sant Víctor (14 de maig) i la festa major el primer diumenge de setembre.

 

El capítol de la seu d’Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el 839. El 1836, durant la primera guerra Carlina, hi havia destacada a Fígols una partida de tiradors de Catalunya i nacionals de Tuixén i Organyà, en nombre d’una trentena, que foren objecte d’un parany dels carlins, per la qual cosa es refugiaren a l’església. En no poder-hi entrar, els carlins calaren foc a l’edifici i els liberals hi moriren cremats.

 

Fígols d’Organyà formà municipi propi fins que l’any 1972 es fusionà amb Alinyà per crear el municipi actual.

 L’antic terme comprenia els pobles de Fígols i Canelles de Segre , les caseries de Romanius i l’Obac , el veïnat de Voloriu i el despoblat de Voltrera .

 

Bé que l’etimologia de Fígols no ha estat ben establerta, sembla que podria derivar de ficulos , diminutiu de ficos “figueres”, de manera que equivaldria a “figueretes” o “figueroles”, noms que abunden en la toponímia, segons el diccionari d’Alcover-Moll.

El Jordi Vila Juncá està fent una gran tasca en la divulgació del Patrimoni Històric, tasca de la que ocasionalment se’n fan ressò alguns mitjans de difusió de la comarca de l’Urgell sobirà:

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE FIGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. VEGUERIA DELS PIRINEUS. LA CATALUNYA DELS SOMNIS.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html

LO FORAT DE PERLES. FIGOLS I ALINYA. L’URGELL SOBIRA. VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/lo-forat-de-perles-figols-i-alinya.html

ESGLÉSIA DE SANT VICTOR DE FÍGOLS. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/11/esglesia-de-sant-victor-de-figols.html

SANTUARI DE SANTA PELAIA DE PERLES. FIGOLS I ALINYÀ. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/santuari-de-santa-pelaia-de-perles.html

“obiter dicta”, no volem deixar sense comentar de forma explicita que el tema del  desplegament de l’organització territorial de Catalunya, és quasi còmic, o si us agrada més “patètic”;  tenim una  Llei de vegueries de Catalunya (STC 31/2010), modificada el 2017 per incloure la vegueria del Penedès, i tenim alhora uns Partits Polítics QUE NO FAN RES PER A IMPLEMENTARLA,  això bàsicament beneficia  directament a les Diputacions Provincials, i a tots els que malden perquè Catalunya sigui “ pels segles dels segle “, la darrera colònia del REINO DE ESPAÑA,  i perjudica  de forma permanent, als que malgrat tot, voldrien viure, lluny de les conurbacions urbanes

 

https://www.parlament.cat/document/cataleg/48036.pdf

 

 

Cal reclamar que es faci efectiva aquesta distribució territorial.

 

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.