dimarts, 10 de gener de 2017

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE TREGURÀ. VILALLONGA DE TER. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, retratava l’església de Sant Julià, al nucli de Tregurà de Dalt, al terme de Vilallonga de Ter, a la comarca del Ripollès.


S'accedeix al temple per la part oest a través del cementiri.


Llegia a patrimoni Gencat que els documents més antics que es coneixen de l'església corresponen al segle X.

Fent una anàlisi actual de les estructures existents i de les arts manifestes en la decoració podem deduir, buscant paral•lelismes amb altres esglésies, que cap a la fi del segle XVIII i principis del XIX va sofrir una gran transformació: desaparició de l'absis, construcció de la nova façana, del campanar i del baldaquí, restant de la primitiva església tan sols la nau, encara que molt transformada també pels arrebossats i estucs.

La façana, construïda en fase posterior i bastant recent, desfigura l'origen romànic de l'església i suporta un campanar en forma de torre.

Adossat a l'església hi ha un gran casal (rectoria).

També es transformà l'absis, convertint-lo en un presbiteri de forma quadrada.

L'interior té molt poc interès artístic, conservant només de l'època romànica l'estructura de la nau.

Les reformes sofertes es poden datar aproximadament entre els segles XVIII i XIX, havent estat restaurada fa pocs anys.

Els ‘diners d’Amèrica’, obtinguts amb el comerç amb les colònies americanes, permetrien fer i refer cases i casals, i reconvertirien en indrets com Vilallonga de Ter que assolia els 1050 veïns al cens de 1787, les esglésies romàniques en edificis pretensiosos, que qualificàvem en alguna ocasió de ‘mastodòntics’.

El romànic NOMÉS s’ha conservat en les poblacions que no rebien els beneficis d’aquell ‘comerç injust’, i que patirien una creixent despoblació, amb la manufactura i la industrialització.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada