dimarts, 17 de setembre de 2013

EL RUNAM ESFEREÏDOR DEL CASTELL D’ORIS. OSONA

Del topònim seguint amb la línia que el relaciona amb Oristà, només podem formular una hipòtesis, si d’Oristà se’n defensa un origen llatí, auri stagnu ‘ estany d’or’ ; no cap dins del possible que sigui Oris, un ‘lloc d’or’?. Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) considera que hi ha almenys quatre èpoques ben diferenciades de construcció: «a l'angle de ponent-migdia s'hi veuen restes de parets i la planta de la capella de Sant Pere, d'època romànica, probablement del segle XII; vers llevant, emparat per un mur gòtic tardà, hi ha una gran cambra, mig soterrada, de volta apuntada de tipus gòtic primitiu; i el mur més alt i ben concertat, de la banda de tramuntana, mostra diverses èpoques de construcció que s'estenen del segle XV al XVII».

Sabem que el castell fou fet volar en bona part durant la primera guerra Carlina (1833-40), i més tard fou espoliat de finestrals i altres elements de pedra treballada.

A la pàgina del Consistori orisenc llegim que en l'actualitat l'ajuntament i la Diputació de Barcelona estan realitzant un treball d'investigació històrica que permetrà fer visibles les runes que estaven sota les terres i consolidar les estances en més bon estat.


En l’actual context polític i econòmic en que es troba el REINO DE ESPAÑA, si Sant Pere no hi fa alguna cosa, la darrera visió del Castell serà aquesta de la Gloria Escuin Giménez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada