MASIA I CAPELLA DE SANTA MAGDALENA, VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Retratar masies en aquests temps, i en aquesta comarca, és una tasca difícil, llevat clar està, que tinguis relació amb els seus propietaris, que dissortadament no és cas amb la masia i capella de Santa Magdalena.

N’havia trobat imatges, i en cercava alguna informació a:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=32884

https://www.diba.cat/documents/429042/3b798889-362f-4ba9-aa62-78ed0e69a102

Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era. Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada. Parets de càrrega de paredat comú i totxo i forjats de biga de fusta.

Edifici en planta en L, compost de planta baixa i planta pis amb cobertes compostes. Cos central amb torratxa - mirador de planta rectangular i coberta plana. Crugies paral·leles a la façana principal. Escales als cossos laterals d’accés a la planta 1era.

Petita ermita adossada de planta rectangular amb arc central apuntat. Coberta a dues vessants amb dos nivells de careners perpendiculars a la façana principal i campanar de cadireta d’una arcada.

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta i revoltó, de biga i llata de fusta i rajola i de bigues metàl·liques i revoltó. Cobertes de teula àrab.

Té una façana principal simètrica composada sobre eixos verticals amb obertures allindades. A la planta baixa, finestra central i dos portals d’arc rebaixat i finestres laterals. A la primera planta, balcó central suportat per mènsules i trencaaigües i finestres laterals.

Cornisa suportada per mènsules i coronament de torratxa amb pilar i barana metàl·lica. Façana de l’ermita amb portal de mig punt adovellat, ull de bou i campanar de cadireta d’una arcada de mig punt.

En els interiors hi ha una distribució de dos habitatges amb dúplex, sense interès.

A l’ermita, nau amb arc apuntat de pedra i altar.

Esgrafiats al capcer amb la imatge de Santa Magdalena voltada d’àngels i sanefa perimetral en els paraments superiors.

Els materials ha destacar són: els paviments de rajola. Baranes i reixes de ferro forjat. A l’ermita, pedra, ceràmica vidriada, esgrafiats i vitrall a l’ull de bou.

Situada entre la masia de la Torre de l'Onclet i la Torre del Veguer, la masia de Santa Maria Magdalena té al costat una ermita dedicada a santa Magdalena, primera edificació del conjunt, coneguda popularment per la Magdalena, ermita que pertany a la parròquia de Santa Maria de la Geltrú. Garí diu que era La más pobre y la menos frecuentada de nuestras ermitas... la construccion de la capilla denota mucha antigüedad... solamente he hallado que existia en el año 1596, pues su ermitaño en dicho año asistia á ciertas funciones de la parroquial Iglesia de San Antonio... Actualment tenim la primera notícia de l’ermita de Santa Magdalena a l’any 1397 i una segona de l’any 1401 en una citació de terres de la veïna quadra del Cortei (del Veguer) properes a l’ermita; i dels seus ermitans a partir de l’any 1578. Segons recerques de Vicenç Carbonell Virella (Barcelona, 29 de desembre de 1934), les terres de l’ermita i de la Torre den Mestre (Onclet) formaven una única demarcació del monestir de Solsona.

L’any 1835, l’ermita va ser desamortitzada i adquirida pels Ferrer que van edificar la masia del costat.

L’any 1936, va ser va ser destruït el retaule de l’ermita, l’actual esgrafiat de la capella pot ser, segons Xavier Orriols Sendra (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 3 de juny de 1951), de Joaquim Mir Trinxet(Barcelona, 6 de enero 1873 - Barcelona, 27 de abril de 1940 ) o d’Enric Cristòfol Ricart Nin (Vilanova i la Geltrú, 1 de novembre de 1893 - 11 de març de 1960) .

L’aplec de l’ermita es feia al 22 de juliol i una vegada celebrat l’ofici es repartien coques i es feia ball. Amb el temps es va perdre la celebració i fa uns anys es va tornar a revifar i després de la missa, es cantaven goigs i alguna vegada es ballaven sardanes.

La propietat ha estat de Joan Ferrer i Mascaró (1913-1893), i a la seva mort, ha passat a ser propietat de Carme Milà i Martínez.

Cap dada de l’autor d’aquest edifici magnífic, i de les seves successives reformes, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya @gmail.com , ho demanarem també als bons amics de la vilanova d'abans https://www.facebook.com/groups/lavilanovadeabans/ i Vilanova i la Geltrú https://www.facebook.com/groups/vilanovailageltru/

La Francesca Roig Galceran en relació a la capella de Santa Magdalena de la masia homònima de Vilanova i la Geltrú em deixava un comentari ; tinc unes fotografies de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local) amb l'altar d'abans de la guerra, amb Sant Gem i Sant Baldiri a banda i banda de Santa Magdalena, i dues fotos de l'any 1962, que és tal com estava el 1981, quan jo m'hi vaig casar.

El nostre infinit agraïment a la Francesca Roig Galceran per la publicació de les fotografies de Santa Magdalena, de l'Arxiu Escofet (arxiu particular local de Vilanova i la Geltrú )

CEMENTIRI MUNICIPAL D’OLÈRDOLA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Havia retratat l’església de Sant Miquel d’Olèrdola, i l’edifici de l’ajuntament que havia acollit també les escoles abans de la dictadura franquista
M’arribava fins al Cementiri del que no en diuen ni mitja paraula ni :

http://patrimonicultural.diba.cat/#
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Ol%C3%A8rdola

Retratava el petit fossar, que davalla fins a la capella que intueixo del Crist de la Bona mort, que li fa de límit, des d’aquesta alçaria s’aprecia una bona part d’aquesta comarca.

A Catalunya no li calen – malgrat tenir-ne, i molts – els enemics exteriors, NOMÉS amb els ‘amics’ ja en tenim prou i massa, oi?.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’arquitecte autor d’aquest fossar. Acostumava a ser el que exercia d’arquitecte municipal.

IN MEMORIAM DEL BAR ‘VISTA ALEGRE’. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

El "Vista Alegre" - que val a dir-ho no fa honor al seu nom - era un bar situat a peu de carretera de Manlleu; patrimoni Gencat ens diu que presenta una façana de línies modernistes. Consta només de planta baixa; la façana és formada per unes formes ovalades simètriques amb una porta rectangular a la banda esquerra, i una finestra inscrita dins l'oval dret. El capcer és recte excepte al centre, on presenta una forma ovalada amb un medalló a sota que indica l'any de construcció i el nom pel que es coneix la casa. Les decoracions són d'estuc, i es construït amb totxo i arrebossat al damunt. L'estat de conservació és dolent, en part degut als materials emprats en la construcció.

Per testimonis orals sabem que durant un temps va ser una casa de senyoretes de companyia, camuflant la seva activitat sota l’aparença d’un bar normal.

Quan va cessar aquesta activitat va tornar a tenir la seva funció original d'hostaleria.

Va ser molt visitat pels viatgers que venien de camí a Manlleu sobretot de Vic i de Barcelona i també pels treballadors de la fàbrica de Can Rifa i Can Buixó perquè es trobava just al costat.

A finals del segle XX va tancar les seves portes.

Fotografia del Joan Dalmau Juscafresa.

Al CATÀLEG DE BENS D’INTERÈS ARQUITECTÒNIC, NATURAL I CULTURAL A PROTEGIR: http://www.manlleu.cat/documents/poum_manlleu/pdfs/5_edificis%20urbans.pdf

Es proposa la protecció de la façana al carrer. A la façana només s’hi podran realitzar obres de conservació i consolidació. No s’admetrà la realització de noves obertures en la façana.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME, em completa les dades de l’autor; Lluis Illa Cortines (Vic, 1845-1916), que fou comandant del cos de bombers de Vic i agrimensor.

Si fos possible ens agradaria rebre una imatge d’aquest tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA DE CORBERA DE LLOBREGAT. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Retratava la façana de l’Església parroquial de Corbera de Llobregat, advocada a Santa Maria, el Mapa de patrimoni ens diu que és un edifici de forma rectangular format per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada

Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.

La retratava de MOLT lluny el Josep Salvany Blanch en la visita que feia en la segona dècada del segle XX, en la que recollia amb detall imatges de Sant Ponç, i curiosament cap de de Sant Cristòfol/Menna

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/corbera%20de%20llobregat/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Corbera tenia un cens de 885 ànimes l’any 1857, es superarien els 1000 l’any 1910, els 2000 l’any 1981, i es tancava l’any 2017 amb 14.439 habitants.

El creixement exponencial acostuma a tenir en relació al patrimoni històric i/o artístic, uns efectes més perniciosos - si cap - que la despoblació.

TORRE DE SOLICRUP. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF. CATALUNYA

Als que ens agrada el tema del Patrimoni històric – que som una bona colla – tenim algunes virtuts, i si més no, un GRAN defecte, cadascú va pel seu costat, de forma que sovint es desaprofiten els recursos i coneixements, d’altres que fan o han fet la mateixa feina. La qüestió però, es; com ho podem per sumar esforços?.

Ja tinc la pregunta, i espero que entre TOTS trobem la resposta, el meu e.mail coneixercatalunya@gmail.com està a la vostra disposició per fer suggeriments.

Ah!, per endavant, gràcies.

Per deducció arribava a identificar la Torre de Solicrup, situada dalt d'un turó, a llevant de Vilanova i la Geltrú i prop del nucli de les Roquetes, veritable capital de Sant Pere de Ribes

L’enciclopèdia catalana en diu ; Els primers documents daten de l'any 1281, època que va ser incorporada a la batllia de Barcelona i depenia de la parròquia de la Geltrú.

Al fogatge de l'any 1359, quan era propietat de Bernat Marquet, se li ressenyen "cinc fochs" (o famílies)

L'any 1644 la finca va ser comprada per l'Orde de la Mare de Déu de la Mercè; els mercedaris la van restaurar i fortificar, van construir un oratori que encara existeix i, probablement, també van construir la torre.

L'any 1835, Joan Samà i Martí - oncle de Antonio Samá Urgellès. Marqués de Casa Samá (I). Villanueva y Geltrú (Barcelona), 17.VI.1819 – Barcelona, 21.V.1890. Industrial, propietari - va comprar Solicrup en subhasta pública i entre els anys 1843 i 1892 la va convertir en una gran explotació vinícola.

El 1892 va canviar de propietari i l'any 1899 es van practicar obres de restauració i reforma. Ens agradarà tenir noticia dels nous propietaris, i de l’autor de les obres, noms, cognoms, llocs i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República va passar a mans de Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) i llevat d’error – no s’ha consultat el Registre de la Propietat - els seus descendents en són els actuals propietaris.

Quan a la descripció ens diu patrimoni Gencat ; conjunt format per una masia i una torre de defensa. La torre, situada a l'esquerra de la masia, és de planta quadrada i té tres plantes. Les seves obertures són allindades i és coronat amb merlets esglaonats i matacans.

La masia és de planta rectangular amb planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i eix paral·lel a la línea de façana. Les obertures de la façana principal són allindades, excepte la de la porta d'accés que és d'arc rebaixat. El primer pis està ocupat per balcons amb barana de ferro. L'edifici està coronat per una cornisa sostinguda per cartel·les i per una barana de ceràmica. La façana posterior té una galeria.

L’edifici no viu – objectivament- els millors moments de la seva història, demanaré més informació als amics de La Vilanova d'abans , i Vilanova i la Geltrú

Quan al topònim, i a reserva de consultar l’Onomasticon Cataloniae – a Castellar del Vallès, la biblioteca pública romandrà tancada per obres durant força temps – us deixo un enllaç que té el seu interès: http://www.collsmiralpeix.cat/public/docs/cucihnl6.pdf

Ah!, per descomptat, si teniu ocasió de fer la consulta abans que nosaltres, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Vilanova i la Geltrú, el Garraf, Catalunya, us ho agrairan.

El Rafael Jorba, deixa un comentari ; Avia’m. Remenant papers he trobat això que diu : El nostre Solicrup es documenta per primera vegada quan s'esmenta el camí que anava de Solicrup a Miralpeix, l'any 1228, circumstància que demostra una existència anterior. Del "mas de Salicrup" se'n té notícia l'any 1281, i del 1358 es la datació de la "quadra de Salacrup", propietat aleshores, de la senyora vídua de Ramon Marquet, conseller barceloní. La quadra i el mas de Solicrup havien format part de l'antic terme del castell de la Geltrú i de la parròquia de santa Maria de la Geltrú. Vers el 1664 es quan la casa passa a l'orde de la Mare de Déu de la Mercè. Els mercedaris reconstruïren la casa per habitar-la prop de dos segles. La platja dels frares és un nom que recorda el lloc on anaven a banyar-se els mercedaris. Els hereus de Joan Samà i Martí propietari des de l'any 1849 van vendre la hisenda, juntament amb Els Colls, a Joan Soler Suau ( 1892 ), que restaurà l'edifici ( 1899 ). Finalment, l'any 1939, Solicrup passà a la família Bertrán i Musitu. Darrerament la propietat va ser dividida en dues parts i s'ha urbanitzat, passant, la masia en un futur a ser un equipament municipal.

CASA PAU MONTANYÉS AL CARRER NOU, 15. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF. CATALUNYA

Llegia que l'edifici va ser bastit aproximadament l'any 1920. No s'ha trobat cap documentació relativa a aquesta obra que permeti conèixer l'arquitecte que la va realitzat Ramon Artigas (autor de la fitxa de l'Inventari del Col·legi d'Arquitectes) l'atribueix a Josep Font i Gumà , encara que sembla més factible que la construís el seu primer propietari, Pau Montanyés, mestre d'obres - ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i lloc i data de naixemebt i traspàs d’aquest mestre d’obres - , inspirada en les cases realitzades anteriorment a Ribes per aquell arquitecte.

Patrimoni Gencat ens diu; edifici entre mitgeres, situat en una de les cantonades que formen el carrer Nou i el carrer de l'Ensenyament. Té planta baixa , pis, cambres d'aire i coberta a dues vessants. La distribució de les obertures en ambdues façanes és independent, tot i que presenten elements d'unió com les línies d'imposta de maó que separen els pisos i l'emmarcament de maó comú a totes les obertures, d'arc rebaixat en planta i pis.

A més, les dues façanes segueixen un criteri de simetria : la del carrer Nou, té com a eix central al portal d'accés i un balcó al primer pis, en ambdós casos amb una obertura a banda i banda; la del carrer de l'Ensenyament repeteix aquesta simetria central, si bé varien les característiques formals de les obertures. Un altre element remarcable és la decoració amb trencadís de rajoles. La construcció ha experimentat modificacions a la part posterior.

Hi ha una munió d’edificis de magnifica factura i de ‘pare desconegut’.

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Que en sabeu?

Les Roquetes. Que en sabeu?

El paper secundari de Sant Pere de Ribes, enfront del nucli de les Roquetes, ajuda poc – per dir-ho en terminologia políticament correcta – en aquesta tasca de recuperar la memòria històrica.

Emulant al ínclit Joan Tardà i Coma (Cornellà de Llobregat, 26 de setembre del 1953), “algú hi havia de dir, escriure”, oi?

PERQUÈ NO ES POT ACCEDIR A LA CAPELLA PREROMÀNICA DE SANT CRISTÒFOL/MENNA DE CORBERA DE LLOBREGAT?.

Avui, 7.11.2018 cercava la capella d'origen preromànic d'una sola nau rectangular, sobrealçada i amb absis a la capçalera, advocada a Sant Cristòfol/Menna, que havíem visitat l’any 2009, quan ens pensàvem tots que vivíem en una ‘democraciola’ :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/11/sant-cristofol-de-curvaria-roca-o.html

Us deixo un enllaç on de forma documentada i rigorosa es defensa la tesis que Sant Cristòfol i Sant Menna [ desconegut aquest segon per aquestes terres del Llobregat jussà ], en realitat foren una única persona. http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

El Mapa de Patrimoni Cultural de Corbera de Llobregat ens diu : http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=8000063

L'absis i la part posterior de les parets van ser reformats a principis del segle XI.

L'absis conservat no és un semicercle complet, ja que presenta una forma corba només en la paret de llevant.

Disposa de dues finestres del segle XI de doble esqueixada i coberta de dos aiguavessos amb embigat de fusta.

Davant la façana hi ha un petit atri, construït el 1807 (la data figurava a la llinda de l'entrada, avui desapareguda) .

És bastit parcialment damunt un sortint de roca, i construït amb carreus de pedra esmoladora, amb fragments d'opus spicatum.

L'interior és senzill, i la coberta ha estat refeta segons el model original, amb un embigat recolzat damunt cavalls de fusta.

La seva proximitat al monestir de Sant Ponç fa considerar la possibilitat d'una certa dependència. Al segle XVI a la capella hi havia un ermità; als documents corresponents a les visites pastorals figura com a «sacellum», és a dir, com a petit santuari.

Cap dada de que la titularitat dominical de la capella de Sant Cristofol/Menna estigui ara en mans privades, i encara menys que està PROHIBIT accedir-hi - fins a peu -, com acrediten les fotografies.

Em semblava veure plorar com un nen al soldat marmarità que serà allistat a la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum, i que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució.

El mòbil em tornava a la realitat, eren les 20,19 i estava convocat a la tertúlia de Radio Castellar del Vallès a les 20,15; arribava tard, i des d’aquí demano disculpes.

M’agradarà rebre noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i és possible per part d’algun corberenc/a de com s’ha arribat a l’actual situació amb la capella preromànica de Sant Cristòfol/Menna.

P/D
Em trasbalsa profundament la noticia d’un altre robatori, en aquesta ocasió al carrer Marià Fortuny de Castellar del Vallès, esperem mesures CONCRETES davant d’aquest fet gravíssim.