El Jordi Vila Juncá, publica fotografies de l’església de Sant Martí de
Nagol , a la Parròquia de Sant Julià de Lòria ,de la que ens diu l’enciclopèdiadel romànic que és un edifici molt senzill
quant a construcció, i té una situació
molt característica. Edificada de manera que queda pràcticament encaixada dins
la penya, que sobreploma per la banda de tramuntana, els constructors degueren
adaptar-se a la configuració del terreny per a bastir-la. La primera adaptació
fou la situació de l’absis a la banda de ponent, per tal com l’únic accés
possible és pel costat de llevant, fet que impossibilitava la construcció de
l’absis en aquest costat.
L’absis és semicircular, sense decoració, i amb una sola finestra de doble
esqueixada al seu centre, finestra que fou reconstruïda fa pocs anys en fer la
restauració. Hom reconstruí també una gran part de les parets de migjorn i de
ponent. Pel que fa a aquestes, tal com ja hem apuntat, a la de llevant hi ha la
porta d’accés, de la qual ignorem l’alçada original i també si acabava amb arc
o amb llinda; ha estat reconstruïda amb un arc de mig punt. A la mateixa paret
ha estat oberta una finestra de doble esqueixada amb arc i, sobre el llosat, un
campanar d’espadanya d’un sol ull. D’aquests elements, però, no hi havia
constància, ni documental ni arqueològica.
En fer la restauració, fou descoberta la part inferior d’una finestra de
doble esqueixada a la paret de migjorn, finestra que fou reconstruïda. Així
mateix en fou reconstruïda una altra que segurament hi havia en aquesta mateixa
paret. Tota la paret de tramuntana, per la seva situació adossada a la penya i
protegida per aquesta, es conserva perfectament. També es conservava
l’arrencada del llosat de l’absis, la qual cosa permeté de conèixer-ne de
manera segura l’alçada, així com el tipus de coberta, de quart d’esfera, amb
llosat de llicorella.
Interiorment el terra ha estat fet amb material de farciment. A la banda de
tramuntana la penya és vista. Un repeu, més ample que la paret d’aquest costat,
fa de suport a aquesta; a l’exterior i a la paret de migjorn també hi ha aquest
repeu.
L’accés a l’absis és possible a través d’un presbiteri estret que en planta
es reflecteix mitjançant dos queixals, els quals no són remarcats exteriorment.
El presbiteri és cobert amb una volta de canó. A nivell del terra aquests
diferents espais han estat definits per uns graons de pedra.
A l’absis aparegué la base de l’altar, així com la pedra que el rematava,
la qual cosa en permeté la reconstrucció.
A banda i banda de l’absis, a les parets de la nau i a una certa alçada hi
ha unes petites fornícules de planta semicircular, acabades amb volta en quart
d’esfera, la funció de les quals hom ignora, tot i que fan pensar en l’embrió
del que devien ésser unes absidioles. La coberta fou construïda seguint el
model de la volta de la veïna església de Sant Serni, molt semblant en conjunt
a la de Sant Martí. Hom feu unes encavallades de fusta, sobre les quals foren
col·locades les llates, i un llosat de llicorella. Tant les restes de pedra
trobades a l’interior com el gruix de les parets permeten d’afirmar que el
tipus de coberta original fou aquest i no pas una volta.
L’aparell és totalment irregular. Per a construir la capella hom utilitzà
les pedres que foren arrencades de la penya. Tanmateix les pedres foren més o
menys triades per formar en alguns llocs unes filades. L’argamassa és un morter
de calç.
Per les característiques que hem descrit i comparant-lo amb les altres
construccions de la zona, ens inclinem a pensar que aquesta església correspon
als tipus més arcaics dins el romànic andorrà, segurament dins el segle XI,
paral·lelament a la seva veïna, dedicada a sant Serni.
Quan al topònim Nagol:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28181
Quan al topònim Lòria:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24097
.jpg)
