Que ens podeu explicar del campanar de l’església de Sant Eloi de Martinet a la Cerdanya?.

 

El Jose Farre Pradell, publica una fotografia del  Campanar de Sant Eloi de Martinet, del que no en trobava gaire informació, cal suposar  que atès que  poble és documentat al segle XVI,  i està documentar que la seva església  parroquial, advocada a Sant Eloi, parroquial, depenia de la de Montellà, l’antiguitat d’aquest campanar, darrer vestigi d’aquella església , sigui el segle XVI.

Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell.

De Sant Eloi, ens diuen la parella  “ romànica “  que no s’hi fa culte, doncs només el campanar és fora d’una propietat particular.

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/09/sant-eloi-de-martinet-baixa-cerdanya.html

En el mateix sentit els amics de Poble de Catalunya escriuen, tret del campanar, el temple ha estat refet modernament i és de propietat particular.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1032

A la llista de parròquies del Bisbat d’Urgell, apareix però, Martinet (St. Eloi), i com a  Rector: Mn. Gabriel Casanovas Vila, i coma Diaca,  Mn. Josep Montoya

https://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/nuria-cerdanya/128-bellver-de-cerdanya/1089-martinet-st-eloi

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Campanar_de_l%27esgl%C3%A9sia_de_Martinet.jpeg

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/81634?locale-attribute=en

Ens agradarà aclarir, si Martinet manté Sant Eloi com església parroquial, en cas afirmatiu amb quina periodicitat s’hi fa culte, i qui és el propietari de l’edifici de l’església, esperem noticies a l’email castellardiari@gmail.com  

En matèria de documentar el Patrimoni Històric estem a les beceroles, oi?.

IN MEMORIAM. HOSPITAL DEL MONESTIR BENEDICTÍ DE SANT PERE DE CASSERRES. OSONA

 

Llegia que era una  exigència de la regla de Sant Benet que tots els monestirs tinguessin un indret, molt sovint separat del monestir, o en tot cas independent d’ell, per acollir els pelegrins i els pobres malalts.

El Feliu Añaños i Masllovet publica una fotografia de l’hospital del monestir de Sant Pere de Casserres que es manté en un excel·lent estat de conservació en les seves dues plantes.

 La superior és accessible per una escala d’arc de construcció moderna que va substituir-ne una d’antiga i malmesa adossada al mur. Aquesta planta està habilitada per a projectar-hi un audiovisual que explica la història del monestir.

El divendres Sant, 7.4.2023, una bona amiga em comentava; vols que et digui el que sento? Aïllament. Tot s’agafa com espectacle. Tant les processons com els rituals. Jo no havia vist mai un dijous i divendres sant fer una graellada. Ni posar-nos el millor vestit per passejar. Jo assisteixo a missa devotament i passo de riallades a la plaça. Enyoro quan anava amb la mare a veure monuments i resava,  i a casa, el divendres Sant es menja bacallà amb ous i panses i poso música clàssica. Potser soc nyonya, però no m’adapto als actuals sistemes d’anar a una terrassa a fer el vermut i mirar qui passa.

No,

diguem no.

Nosaltres no som d'eixe món.

https://www.youtube.com/watch?v=ioUTBL3dlnw

ESGLÉSIA DE NAGOL, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. PARRÒQUA DE SANT JULIA DE LÒRIA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, publica fotografies de l’església de Sant Martí de Nagol , a la Parròquia de Sant Julià de Lòria ,de la que ens diu l’enciclopèdiadel romànic que és un edifici  molt senzill quant a construcció, i  té una situació molt característica. Edificada de manera que queda pràcticament encaixada dins la penya, que sobreploma per la banda de tramuntana, els constructors degueren adaptar-se a la configuració del terreny per a bastir-la. La primera adaptació fou la situació de l’absis a la banda de ponent, per tal com l’únic accés possible és pel costat de llevant, fet que impossibilitava la construcció de l’absis en aquest costat.

 

L’absis és semicircular, sense decoració, i amb una sola finestra de doble esqueixada al seu centre, finestra que fou reconstruïda fa pocs anys en fer la restauració. Hom reconstruí també una gran part de les parets de migjorn i de ponent. Pel que fa a aquestes, tal com ja hem apuntat, a la de llevant hi ha la porta d’accés, de la qual ignorem l’alçada original i també si acabava amb arc o amb llinda; ha estat reconstruïda amb un arc de mig punt. A la mateixa paret ha estat oberta una finestra de doble esqueixada amb arc i, sobre el llosat, un campanar d’espadanya d’un sol ull. D’aquests elements, però, no hi havia constància, ni documental ni arqueològica.

 

En fer la restauració, fou descoberta la part inferior d’una finestra de doble esqueixada a la paret de migjorn, finestra que fou reconstruïda. Així mateix en fou reconstruïda una altra que segurament hi havia en aquesta mateixa paret. Tota la paret de tramuntana, per la seva situació adossada a la penya i protegida per aquesta, es conserva perfectament. També es conservava l’arrencada del llosat de l’absis, la qual cosa permeté de conèixer-ne de manera segura l’alçada, així com el tipus de coberta, de quart d’esfera, amb llosat de llicorella.

 

Interiorment el terra ha estat fet amb material de farciment. A la banda de tramuntana la penya és vista. Un repeu, més ample que la paret d’aquest costat, fa de suport a aquesta; a l’exterior i a la paret de migjorn també hi ha aquest repeu.

 

L’accés a l’absis és possible a través d’un presbiteri estret que en planta es reflecteix mitjançant dos queixals, els quals no són remarcats exteriorment. El presbiteri és cobert amb una volta de canó. A nivell del terra aquests diferents espais han estat definits per uns graons de pedra.

 

A l’absis aparegué la base de l’altar, així com la pedra que el rematava, la qual cosa en permeté la reconstrucció.

 

A banda i banda de l’absis, a les parets de la nau i a una certa alçada hi ha unes petites fornícules de planta semicircular, acabades amb volta en quart d’esfera, la funció de les quals hom ignora, tot i que fan pensar en l’embrió del que devien ésser unes absidioles. La coberta fou construïda seguint el model de la volta de la veïna església de Sant Serni, molt semblant en conjunt a la de Sant Martí. Hom feu unes encavallades de fusta, sobre les quals foren col·locades les llates, i un llosat de llicorella. Tant les restes de pedra trobades a l’interior com el gruix de les parets permeten d’afirmar que el tipus de coberta original fou aquest i no pas una volta.

 

L’aparell és totalment irregular. Per a construir la capella hom utilitzà les pedres que foren arrencades de la penya. Tanmateix les pedres foren més o menys triades per formar en alguns llocs unes filades. L’argamassa és un morter de calç.

 

Per les característiques que hem descrit i comparant-lo amb les altres construccions de la zona, ens inclinem a pensar que aquesta església correspon als tipus més arcaics dins el romànic andorrà, segurament dins el segle XI, paral·lelament a la seva veïna, dedicada a sant Serni.

Quan al topònim Nagol:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28181

Quan al topònim Lòria:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24097

ANSALONGA I LA SEVA ESGLÉSIA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. PARRÒQUIA D’ORDINO. ANDORRA.

 

El Jordi Vila Juncá publica fotografies d’Ansalonga  «Insola Longa de Ordinau» , segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997),i de la seva església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel , situada enfront del poble, a la riba oposada del Valira del Nord, arran del que antigament era el camí ral i ara és la carretera general.

Hi han referències documentals de l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, al  segle XVIII, i va ser rehabilitada a la primera meitat del XIX

Edifici de planta rectangular sense absis aparent a l'exterior.

La coberta és de dos vessants, de llates de fusta recobertes de pissarra i suportada per un embigat interior. Sobre el mur est té un campanar d'espadanya, d'una sola obertura amb arc de mig punt adovellat. La façana principal està orientada a l'est, de cara al poble, i és perpendicular al carener. S'hi obria, originalment, la porta d'entrada, que actualment està cegada. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres ferrades. Les tres obertures, porta i finestres, estan rematades amb un arc rebaixat. A la façana sud és on es troba la porta actual, també amb arc rebaixat, i a sobre hi ha una finestra quadrangular protegida per reixes de ferro.

 

A l'interior hi ha un cor de fusta als peus de la nau i l'absis està cobert amb volta de canó. El terra està empedrat. 

Acull un retaule obra del pintor Jeroni d'Heredia (Tortosa, 1564 - Barcelona, 1612), dedicat a Sant Miquel i datat entre 1620 i 1650, més un davant l'altar i altres peces de mobiliari

En aquest enllaç podreu veure imatges del interior:

https://www.google.com/maps/place/Sant+Miquel+d'Ansalonga/@42.5684964,1.5216538,-13a,42.1y/data=!3m8!1e2!3m6!1sAF1QipMLaUy8UJ9qp0lhKNy-Z092iKi5r1RCR1iGXoaz!2e10!3e12!6shttps:%2F%2Flh5.googleusercontent.com%2Fp%2FAF1QipMLaUy8UJ9qp0lhKNy-Z092iKi5r1RCR1iGXoaz%3Dw203-h360-k-no!7i720!8i1280!4m16!1m8!3m7!1s0x12af6077cf8eb707:0x83da947268ccd19!2sSant+Miquel+d'Ansalonga!8m2!3d42.5684354!4d1.5215527!10e5!16s%2Fg%2F11cpj12b0l!3m6!1s0x12af6077cf8eb707:0x83da947268ccd19!8m2!3d42.5684354!4d1.5215527!10e5!16s%2Fg%2F11cpj12b0l?hl=ca

Em tornaven a suggerir -  em pregunto, qui es pensen que son aquesta gent? -  que publiques en llengua castellana -  el “suggeridor" no li diu així -. Ens llegeixen d’arreu del món, i cadascú ho fa en la seva llengua gràcies al traductor de Google, potser el “ suggeridor “ no ho sabia, oi?. 

SANT ANDREU DE PEDRINYÀ. LA PERA. L’EMPORDA JUSSÀ

 

La Paquita Gil Valldeneu, publica una fotografia;   Sant Andreu de Pedrinyà (La Pera - Baix Empordà)

Patrimoni Gencat en explica que  és una capella rural situada a l'extrem nord del petit veïnat de Pedrinyà, prop del nucli de la Pera, on hi havia les pintures murals de més qualitat conservades a l'Empordà, actualment al Museu d'Art de Girona.

Característica església de tipus llombard del segle XI, d'una nau i absis semicircular amb decoració a l'exterior. Es conserva un tram de la volta de canó original però la resta va ser substituïda per una d'apuntada. La porta primitiva, al sud, és d'arc de mig punt i al frontis hi ha una porta més tardana precedida per un pòrtic. El campanar és d'espadanya, de dos arcs.

S’estén força més :  https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-andreu-de-pedrinya-la-pera

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/06/goigs-sant-andreu-apostol-pedrinya-la.html

Avui els cristians recorden -ad pompam vel ostentationem -  l’entrada de Jesús a Jerusalem, preludi d’uns dies en els que recordarem episodis de traïció, d’abús de poder , de desídia “oficial” , de penediment, de ..., que conclouran amb la crucifixió al Gòlgota.   

Jesús formava part d’un “ grup objectivament identificable “que alhora que qüestionava els poders religiosos jueus, posava en qüestió les doctrines que suportaven el poder de Roma. Aleshores i ara, formar part d’una minoria és  un exercici MOLT arriscat, que sovint comporta l’aïllament, o com en el cas de Jesús la perpetració  d’un crim d’estat. 

  

És fama que l’apòstol Andreu demanava esser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), per considerar-se indigne de morir com ho feia Jesús.

 

TENIU DADES DEL “ BUNYOLERO” QUE FEIA AIXECAR LA CASA DEL PORTAL DE SANT ROC, 54 DE TERRASSA?.

 

Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó  de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :

Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

 

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

 

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

 

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent.

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent?

En aquest enllaç la podreu escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY

 

https://www.google.com/search?rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=APwXEdd7P7BT62NLV8YTMGCNlA7URn5-NA:1680244381207&q=aigo.+youtube&spell=1&sa=X&ved=2ahUKEwj04-iLxoX-AhXIiFwKHZnEAI0QBSgAegQICBAB&biw=1366&bih=657&dpr=1#fpstate=ive&vld=cid:6d04d9cc,vid:pIMu4k_byqY

Llegia que l’arquitecte Melcior VIÑALS MUÑOZ (Barcelona, 26 d'agost de 1878 - 1938), era l’autor de la casa  del Portal de Sant Roc, 54. De Terrassa , dita del BUNYOLERO, del que curiosament no hi cap dada, sou pregats de fer-nos-en cinc cèntims a l’email castellardiari@gmail.com

https://monterrassa.cat/societat/casa-bunyolero-edifici-protegit-terrassa-28709/

Patrimoni Gencat en diu;  Edifici entre mitgeres, de planta baixa i quatre pisos. Façana de composició simètrica i molt regular amb grans balconades de ritme horitzontal que equilibren les obertures, de mercat ritme vertical. Edifici interessant per la seva decoració exterior, amb majòliques que cobreixen la totalitat de la façana, arribant fins al ramat superior compost per cornisa i barana ondulada de trencadís de ceràmica. El dibuix de les majòliques, sobre fons blancs, emmarca les obertures dels balcons i crea unes sanefes horitzontals a cada planta, a l'hora que reomple els panys de parets entremitjos amb plafons de motius florals (garlandes, penjolls, flors). Les baranes dels balcons són de ferro forjat, reproduint també motius florals. Planta baixa actualment molt reformada per locals comercials

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28058

Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, España, 23 de agosto de 1878-Tarrasa, 24 de març de 1917), va dur a terme  la remodelació l'any 1916 de l’edifici, que comportà la transformació de la façana amb el seu aspecte actual.

https://jplananieto.blogspot.com/2019/03/casa-del-bunyolero.html?sc=1680272395566#c7481253827582688466

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-maria-coll-de-bacardi

M’explicava un home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu que els Partits -  mal dits – independentistes qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del REINO DE ESPAÑA.  I li semblava hipòcrita que ARA, amb la sentència contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 de octubre de 1970) Presidenta de Junts,  li atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.

La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava “ normal”. 

No li  calen enemics a Catalunya – que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.

FARMÀCIA ALBINYANA - ANTIGA CONFITERIA VDA. CARNER. TERRASSA

 

Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó  de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :

Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

 

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

 

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

 

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent.

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent?

En aquest enllaç la podreu escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY

 

https://www.google.com/search?rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=APwXEdd7P7BT62NLV8YTMGCNlA7URn5-NA:1680244381207&q=aigo.+youtube&spell=1&sa=X&ved=2ahUKEwj04-iLxoX-AhXIiFwKHZnEAI0QBSgAegQICBAB&biw=1366&bih=657&dpr=1#fpstate=ive&vld=cid:6d04d9cc,vid:pIMu4k_byqY

 

Havia anat a Terrassa per veure fins on  és veritat que es poden posar soles noves a les botes de muntanya,  tinc unes  Salomon que em costaven 180€, i que han resultat una estafa – una més, de les que perpetren les empreses sobre els consumidors amb el silenci, quan no la complicitat de les Administracions públiques-, oi?. .

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/salomon-i-lobsolencencia-programada.html

Lliurava les meves botes a RESOLARGRIP que tenen parada al Mercat de la Independència:

 https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/03/mercat-de-la-independencia-terrassa.html

A la sortida retratava – sortosament encara continua dempeus -  la que havia estat la Confiteria Carné (1908), i actualment és farmàcia

Llegia que Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866[1] - 26 de desembre de 1942 )  fou un pintor català pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa, en va ser l’autor i el promotor Lluís Albiñana i Domingo.

La façana respon a un modernisme colorista, que recorda a les obres de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956) amb arrels castellarenques per part de mare.

Sobre el mur estucat blanc destaquen les inclusions de mosaics i els esgrafiats, el sòcol de ceràmica vidrada (en la qual predomina el color verd, groc i vermell), la cornisa esglaonada rematada per un senzill rellotge de sol vorejat de trencadís ceràmic d’or, les garlandes florals i la data de construcció de l’edifici, el trencadís ceràmic sobre l’arc de la porta d’accés a l’edifici i els esplèndids treballs de forja del balcó del primer pis. L’interior de l’establiment està decorat amb pintures murals paisatgístiques del propi Joaquím Vancells Vieta .

 A l’interior, destaca el mobiliari d’època, els treballs de serralleria, la ceràmica vidrada i elements forjats.

En el moment de fer la fotografia s’aturaven davant la façana un grup nombrós de persones, sembla que el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, exerceix una forta atracció, oi?.

 

A la tornada escoltava per la ràdio . la sentència dictada contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970)

https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-laura-borras-condemna-preso-inhabilitacio/

I em venia al cap el darrer “ parte “ de guerra dels feixistes ; cautivo y desarmado en pueblo catalan, alcanzados los ultimos objetivos, se impone la paz

 

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) cantava un fet incontestable, almenys des de 1714,  “ de vegades la pau, no és més que por “.

https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

Els corifeus feixistes ja demanaven la retirada de l’escó de la Laura Borràs i Castanyer, malgrat que la sentencia no és ferma. 

M’explicava un home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu que els Partits -  mal dits – independentistes qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del REINO DE ESPAÑA.  I li semblava hipòcrita que ARA li atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.

La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava “ normal”. 

No li  calen enemics a Catalunya – que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.