TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 15 de març del 2020

ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA DE L’AMETLLA DE MEROLA ADVOCADA A SANT MATEU. EL BERGUEDÀ

El Pere Albert Carreño retratava la façana de l’església de la Colònia de l’Ametlla de Merola, advocada a Sant Mateu.

No trobàvem ningú que tingues les claus per accedir a aquest edifici religiós d'una sola nau flanquejat amb capelles laterals, a manera de naus, i un absis poligonal a la capçalera que disposa de cor i sagristia així com d'un espai reservat per que els amos de la colònia poguessin seguir els actes religiosos des del costat oposat al de la sagristia.

La façana principal té el portal d'entrada decorat amb llinda, timpà semicircular i arquivolta de mig punt sostinguda amb pilastres d'estil clàssic. A la part superior central té un petit rosetó, quatre petites finestres com a espitlleres d'arc de mig punt als costats i un campanar amb una espadanya de dos obertures. Les cobertes són de teula àrab a dues vessants. Adossada a l'església es va construir la rectoria i la sagristia.

Les obres de l'església de l'Ametlla s'iniciaren el 1875 i el 1877 ja funcionava provisionalment.

L'obra no es va completar amb la rapidesa prevista, per què no es va consagrar fins el 1882.

L'arquitecte dels altars fou Ramon Morell i la pedra va arribar d'una pedrera de Busa; els fusters de l'obra van ser els germans Riba de Balsareny.

L'any 1940 es van refer els altars i el bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945) va beneir l'altar major obra de l'artista Joan Rubió.

El bisbe Vicent Enrique i Tarancón (Borriana, Plana Baixa, 14 de maig de 1907 - València, 28 de novembre de 1994), beneïa els altars laterals i les imatges l’any 1946, i consagrava l’1948 l'altar Major.

http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/169452/250030

http://costa.x10.mx/Merola-Un_Poble.PDF

http://upcommons.upc.edu/pfc/bitstream/2099.1/6566/5/04.pdf

No sabia trobar imatges del interior de l’església de Sant Mateu, la meva darrera esperança un cop constatat que no en té – almenys publicades – el Jordi Contijoch Boada, és una vegada més el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) a qui adreçaré la meva petició.

Per descomptat, la petició la fem “urbi et orbe” a qualsevol persona i/o entitat .

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Amb catalana puntualitat – aquesta virtut l’aprenien els anglesos en el breu període en que aparenta’n fer-nos costat davant per acabar traint-nos per un penyal ple de mones - rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) una fotografia datada el 14-V-1983, de l’església advocada a Sant Mateu, a la Colònia de l’Ametlla de Merola (Puig-reig)

No ens era un “lloc desconegut “ la Colònia de l’Ametlla de Merola.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/goigs-sant-mateu-lametlla-de-merola.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/06/sant-mateu-de-lametlla-de-merola-puig.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/09/colonia-de-lametlla-de-merola-puig-reig.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/09/in-memoriam-de-lescola-de-nenes-i-de-la.html

https://www.catalunyareligio.cat/ca/agenda/esglesies-colonies-llobregat

http://patrimonicultural.diba.cat/?fitxa=174000018

Poseu el Berguedà, Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

No feu previsions a llarg termini, entre el canvi climàtic, l’estultícia i corrupció de les elits polítiques, el coronavirus i altres ‘fineses’ que ens tenen preparades , la frase ‘ el demà NO existeix’ ha esdevingut més que profètica, oi?.

Us penarà tota l’eternitat si no seguiu el nostre consell

dijous, 12 de març del 2020

ANAR DE “COLONIES” PEL BAGES I EL BERGUEDÀ.

http://relatsencatala.cat/relat/lesglesia-monumental-de-la-colonia-de-cal-pons-a-puig-reig/1034264

Ja us en farem cinc cèntims d’€

divendres, 6 de març del 2020

DE PAISÍFAE A L’AYLAN KURDI. VIATGE DES DE LA MITOLOGIA A LA DESHUMANITZACIÓ. REFLEXIONS PROP DE MAR. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

Ens arribàvem el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés , fins a l’escultura de a Pasífae, obra del vilanoví Òscar Estruga i Andreu, (Vilanova i la Geltrú, 1933) realitzada en tres tones de coure, situada a la vora del mar, el mateix mar que segles enrere coneixia la llegenda de la Paisífae, i que avui amb la complaença dels uns i la permissivitat manifesta de la ciutadania, s’engoleix dia si, i dia també, la vida d’infants , joves, parelles,..., que cerquen únicament un indret on viure amb pau i dignitat.
https://www.oscarestruga.com/

Pasífae, “la Lluna que ens il·lumina”

”Explica la llegenda que Pasífae era una bella princesa de la Còlquida, filla d’Hèlios, déu del Sol, i de Perse, que va ser entregada en matrimoni a Minos, fill de Zeus, déu del Cel i de la Terra, i d’Europa.

Pasífae i Minos van tenir quatre fills: Catreu, Deucalió, Glauc i Andrògeu i quatre filles: Acacalis, Jenòdice, Ariadna i Freda.

Quan va morir Asterió rei de Creta, Minos es va proclamar rei i per justificar que els déus el preferien a ell, va demanar a Posidó, déu dels Mars, que li concedís un desig com a prova de la seva benedicció.

Minos rei de Creta va demanar a Posidó que li enviés un brau per sacrificar-lo en el seu honor. Posidó va accedir i va fer emergir de les aigües del Mediterrani un magnífic toro blanc de majestuosa bellesa, el qual va esbalair al rei Minos per la seva solemne bravesa.

El rei no el va sacrificar, el va guardar entre el seu ramat i no va acomplir amb la seva paraula. Posidó enfurismat, va descarregar la seva ira i venjança en la seva esposa Pasífae reina de Creta, i va fer que s’enamorés bojament d’aquell toro blanc.

Dèdal, escultor i artífex, era un geni reconegut de l’època i la reina de Creta li va requerir els seus serveis per satisfer la seva passió antinatural. Sota les ordres de la reina, Dèdal va construir una vaca de fusta coberta amb pell de vaca, Pasífae s’hi va amagar dins i la va portar en mig del prat per atraure al toro blanc. El brau en veure la bella vaca, va deslliurar la seva fogositat fent que Pasífae consumís el seu amor.

Fruit d’aquella unió va néixer una bèstia, Asterió el minotaure.

Minos, alertat pels oracles, no va gosar matar a la bèstia amb cap i cua de brau i cos humà. Així, va fer construir un laberint a Dèdal, destinat a tancar i amagar al monstruós fill que menjava carn humana. El rei de Creta exigia anualment un tribut a Atenes: set mossos i set donzelles que deixava a la seva sort dins del laberint.

Teseu, príncep atenès va decidir salvar a la seva pàtria amb l’ajuda d’Ariadna, filla del rei Minos i la reina Pasífae. Teseu va entrar al laberint de Creta on va acabar amb la vida del minotaure i d’on va sortir gràcies al fil d’Ariadna, la seva amant.

Teseu va alliberar de la por a tots els pobles del mar Mediterrani.”

http://www.vilanovaturisme.cat/ca/ciutat/Que-Visitar/Indrets-amb-encant/Pasifae

Que la maledicció de Déu caigui sobre totes les persones que per acció u omissió son còmplices del dolor dels que es veuen obligats a fugir del lloc on van néixer.

https://www.20minutos.es/noticia/2547335/0/aylan-kurdi-historia-vida/nino-siria/foto-ahogado/

dilluns, 2 de març del 2020

VIATGES A LA CARTA. ELS ESGRAFIATS DE LA CASA FRANCESC DE SALES VIDAL TORRENTS SON DE FERDINANDUS SERRA?. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El Pere Albert Carreño retratava la casa que hom pensa va ser de Francesc de Sales Vidal i Torrents (Vilanova i la Geltrú, 1819 - 1878) alcalde alguns anys de Vilanova i la Geltrú, advocat i autor d'una abundosa producció d'obres teatrals, des del drama a la sarsuela.

Conjuntament amb Serafí Pitarra - Frederic Soler i Hubert, (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895)- , Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899), Conrad Roure Bofill (Barcelona 1841 - 1928) i d'altres, van contribuir a fundar el teatre català, a la segona meitat del segle XIX.

A L’edifici s’utilitza l'esgrafiat com a element decoratiu, imitant encoixinats a la planta baixa i amb els escuts de Vilanova i Barcelona als pisos, a més de motius florals i sanefes.

Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) conegut com a Ferdinandus Serra, és considerat el millor esgrafiador català del segle XX. I hom pensa – ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com que en va ser l’autor, quan es produïa la reforma dels baixos sota la direcció de l’arquitecte Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) http://www.academiadelpartal.org/files/n8_127_144.pdf

Patrimoni Gencat la descriu com : edifici entre mitgeres de planta rectangular. És de planta baixa, dos pisos i terrat, del que sobresurt una torratxa.

La façana principal dóna a la plaça i és de composició simètrica. A la planta baixa presenta la porta d'accés, allindada, i dues obertures rectangulars.

Al primer pis hi ha tres balcons rectangulars amb barana de ferro i al segon també tres balcons, el del mig amb volada.

L'edifici és coronat per una petita cornisa i una barana de balustres. La façana lateral presenta les mateixes característiques.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".

Hem rebut algunes peticions – força més de les que esperàvem - per acompanyar-nos en aquests “ viatges a la carta”, ja sabeu que la condició era, màxim quatre persones que hauran de portar el seu medi de transport; una possible solució pensem que podria ser la de fer una sortida al mes, que us sembla?. El nostre email és castellardiari@gmail.com

VIATGES A LA CARTA. LA CASA DE JOAN MAGRINÀ SANROMÀ. VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El Pere Albert Carreño retratava la casa Joan Magriñà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de desembre 1903 - 11 de setembre 1995) , a la Rambla Principal, 114-116 de Vilanova i la Geltrú.

Llegia que l'any 1923 , Joan Magriñà i Sanromà va sol·licitar a l'ajuntament de Vilanova i la Geltrú permís d'obres per a la construcció de l'edifici, d'acord amb el projecte realitzat per l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966)

Joan Magriñà i Sanromà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de desembre 1903 - 11 de setembre 1995) fou un ballarí i coreògraf català. Des del 1937 fins al 1977 fou primer ballarí i coreògraf del Gran Teatre del Liceu

La casa acull en l’actualitat un restaurant japonès.

Patrimoni gencat ens la descriu com: edifici de planta baixa i un pis, amb pati posterior. La complexitat de la construcció es reflecteix exteriorment en el coronament de l'edifici, que presenta elements a diferents nivells d'alçada i en l'organització de la façana en un doble pla, un format per un cos lateral que segueix la línia del carrer i l'altre, més allunyat, on es troba la porta d'accés. El conjunt mostra un caràcter unitari que ve donat, fonamentalment, pel balcó que recorre els dos cossos, pel fet que totes les obertures, malgrat la diversitat de dimensions, tenen la mateixa forma i per la utilització dels elements decoratius (maó, ferro i ceràmica)

Està clar- almenys per a mi – que la casa reflectia l’esperit del seu propietari.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".

Hem rebut algunes peticions – força més de les que esperàvem - per acompanyar-nos en aquests “ viatges a la carta”, ja sabeu que la condició era, màxim quatre persones que hauran de portar el seu medi de transport; una possible solució pensem que podria ser la de fer una sortida al mes, que us sembla?. El nostre email és castellardiari@gmail.com

diumenge, 1 de març del 2020

MONUMENT FUNERARI FAMILIA ORTOLL JUNQUÉ. CEMENTIRI DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF

El Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero, i l’Antonio Mora Vergés , visitàvem el Cementiri Municipal de Vilanova i la Geltrú , emprant una expressió clàssica “ cal fer-ho i és de justícia “.

El Pere Albert Carreño, retratava el panteó de Bartolomé Ortoll i Junqué i família, del que patrimoni Gencat ens diu ; monument funerari de planta quadrangular amb sarcòfags laterals penjats d'accés des de l'interior. Capella coberta amb volta de quatre punts i cúpula semiesfèrica. Façana principal amb porta d'accés amb llinda i reixa, coronada per un arc de mig punt cec amb arquivolta. Columnes de fust llis i capitell a cada banda que suporten pinacles. Capcer motllurat. La façana posterior i les laterals segueixen les pautes compositives de la descrita, destacant en cada una un rosetó de mig punt.

Els materials emprats són la pedra i el totxo. Marbre al paviment i l'altar. Vitralls als rosetons. Ferro forjat a la reixa d'accés. Retaule de la crucifixió de marbre.

L’autor fou l’arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917)

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".

Hem rebut algunes peticions – força més de les que esperàvem - per acompanyar-nos en aquests “ viatges a la carta”, ja sabeu que la condició era, màxim quatre persones que hauran de portar el seu medi de transport; una possible solució pensem que podria ser la de fer una sortida al mes, que us sembla?. El nostre email és castellardiari@gmail.com

VIATGES A LA CARTA. HOSPITAL DE SANT ANTONI ABAT. VILANOVA I LA GELTRÚ.EL GARRAF.

El Pere Albert Carreño i el Juan Navazo Montero, anaven a retratar la façana de clàssica de l'Hospital de Sant Antoni de Sant Abat, de Vilanova i la Geltrú, que originàriament va ser un convent, amb església annexa, construït amb motiu de l'establiment a Vilanova dels carmelites, el 1735.

L’autor del projecte fou Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer[ (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), anomenat “el Tracista” pels seus contemporanis, fou l'arquitecte classicista català més destacat de la seva època

La primera pedra va ser col·locada el 1737 i la comunitat es va instal·lar el 1738.

L'any 1835 els carmelites van abandonar l'edifici, que fou utilitzat com a caserna.

El 1845, l'Ajuntament va sol·licitar autorització per traslladar-hi l'antic hospital del carrer dels Estudis, que actualment es fa servir com a escola d'educació especial.

L'autorització fou concedida el 1847 i, després d'efectuar-hi obres d'adaptació a la nova funció, el trasllat es va realitzar el 30 de març de 1853.

L'edifici va experimentar, en els anys successius, ampliacions i reformes diverses, amb la construcció de nous pavellons. Les obres d'ampliació més remarcables foren els nous pavellons construïts respectivament el 1887, el 1890 i el 1908, projectat aquest darrer per l'arquitecte Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922) . Actualment conté el dispensari municipal, un ambulatori, un centre psiquiàtric, un servei d'urgències de la Seguretat Social i una clínica particular.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/imatges-del-fons-josep-olive-escarre-de_24.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que regeix el món, Donald John Trump , Vladímir Vladímirovitx Putin, Xi Jinping , Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu ,.., i altres que per caritat us estalvio, el canvi climàtic - que sembla del tot irreversible - , el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa Logic, oi?.

Poseu Vilanova i la Geltrú, el Garraf, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020

Ermessenda de Valrà, ho deixava escrit, "el demà NO existeix".