TENIU MÉS DADES DE LA TORRE ALBERTÍ?. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

No en trobava cap informació a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Manresa

Al Catàleg de Patrimoni de Manresa se’n diu ; https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10577.pdf

Dins el sector de la Parada se situa aquesta finca (casa i jardí) amb un alt interès patrimonial. Cal remarcar que aquest model de construcció de casa-torre amb jardí fou molt estès, per part de la burgesia local, a Manresa. La situació de la torre adossada o la torratxa central com a remat o cos superior, mostra la voluntat de contemplació i domini del paisatge del Pla de Bages. Especialment remarcable era l'interès en poder contemplar unes visions de 360º que permetessin, en els casos on era possible, obtenir una panoràmica sobre les muntanyes de Montserrat.

Edifici-torre unifamiliar aïllada, de factura noucentista, amb el seu jardí delimitat per una tanca. Consta de planta baixa, pis i golfes amb una torre de planta quadrangular, adossada a una façana lateral, de major alçada. La coberta principal, a dues vessants, està rematada amb teula vidriada; la coberta de la torre adossada és a quatre vessants i també està rematada en teula vidriada. La composició es troba a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Així, els paraments de la façana presenten, en diverses parts, tractaments decoratius a base d'estucats i esgrafiats d'iconografia vegetal.

Altrament apareixen , a la planta principal, balcons destacats amb baranes treballades en ferro forjat i fusteries destacades.
Finalment, com a cos adossat a la façana principal, apareix una galeria tancada que es projecte cap a l'exterior posant en relleu la voluntat d'emmarcar l'accés a la casa

Cap dada del promotor, ni e l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Estem al 80 AÑO TRIUNFAL, 1939-2019, i llevat d’una acció per part de la ciutadania es perdrà la memòria històrica.

Patrimoni Gencat té dades d’algunes de les masies incloses en el Catàleg :

CAN FONT DE LA SERRA (MASIA I CAPELLA)
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16603

MAS I CAPELLA SUANYA
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16556
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=16560

Necessitem imatges de:

La TORRE DE CAN FALCÓ .Zona del Pual

La TORRE OMS . Zona del Pual /Font dels Quets

CAN VALENTÍ .El Poal

La TORRE DEL VILÀ .Zona del Pual

La TORRE MATILDO .El Guix

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA TORRE DEL BORRÀS. CASTELLBELL I EL VILAR. EL BAGES. CATALUNYA

Reprodueixo del Mapa de Patrimoni de Castellbell i el Vilar:

Edifici a tres vents (façanes nord, llevant i migdia) al final del carrer de Joaquim Borràs i entremitgeres per la façana de ponent. Es tracta de l'antiga torre de l'amo del conjunt fabril del Borràs, reconvertida parcialment en espai d'oci. Consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a quatre aigües, de teula àrab i un edifici annex de galeries, adossat per la façana de llevant, amb la coberta plana i un espai descobert, que era el pati de la torre i l'actual terrassa del bar. Els paraments estan fets amb pedra i morter de calç, amb un arrebossat exterior.

La façana nord, té una composició a partir de cinc eixos de verticalitat, delimitats per les obertures. A la planta baixa, la porta d'entrada se situa en el segon eix, de dreta a esquerra. Les altres quatre obertures són desiguals. Les finestres tenen reixes de ferro, amb els ampits més grans que en la resta d'obertures. Només una d'elles conserva les persianes de llibret originàries. El portal d'entrada és de doble fulla, de fusta, clavetejat amb claus de cabota. A la planta pis, damunt l'entrada hi ha una balconada que abasta dos finestrals amb balcó i barana de forja. Tant els ampits de les finestres com les llosanes de la balconada es sustenten decorativament amb cartel·les decorades amb motius vegetals. Al segon pis, es reprodueix la mateixa distribució. L'ampit de les finestres és senzill i per comptes d'una balconada, els dos finestrals centrals tenen el seu propi balcó independent. Per sota mateix del ràfec hi ha cinc ulls de bou que donen claror i permeten airejar el sota teulada. Tant els ampits de les finestres com les llosanes de la balconada es sustenten decorativament amb cartel·les decorades amb motius vegetals. Cada pis està separat ornamentalment amb una motllura plana. Totes les decoracions (recreixement de les obertures, motllures, i cartel·les) estan fetes a motllo i amb morter. La façana orientada a migdia és més senzilla, ja que correspon a la part posterior de l'edifici, que donava directament a la fàbrica. Però conserva els cinc eixos de verticalitat, amb una balconada que va d'un extrem a l'altre de la façana, tant a la primera com a la segona plantes. La planta baixa ha estat remodelada amb finestres d'alumini i reixes amb les caixes de l'aire condicionat entremig. Només es conserva una tribuna o mirador amb les finestres de llibret de persiana (en mal estat de conservació) que estan tapiades. L'edifici de galeries està orientat a llevant. Està format per tres eixos de verticalitat. La planta baixa conserva la galeria oberta amb columnes, exemptes de decoració. La planta pis està tapiada i només es conserven les obertures amb les persianes de llibret i el balcó amb la barana de forja de la façana de migdia i nord respectivament. El segon pis conserva les obertures originàries, protegides amb una barana de forja, arran de paret. En aquest tram de façana, les motllures decoratives són planes i en sentit vertical. El capcer té un coronament triple ondulat, dividit per motllures verticals, rematades per un petit òcul decoratiu; amb un remat de maons, a l'interior de cadascun d'ells hi ha un òcul decoratiu, més gran, rematat per una motllura convexa que finalitza en una altra de romboide.

La família Borràs era una família d'industrials originària de Manresa, units a la família Burés. Després d'haver posat en marxa una fàbrica de filats i teixits de cotó a Manresa i més tard a Sant Joan de Vilatorrada, Oleguer Borràs i Castelltor , i el seu gendre Esteve Burés Arderiu., van adquirir uns terrenys al municipi de Castellbell i el Vilar destinats a construir-hi dues fàbriques, amb les respectives colònies per als treballadors.

La torre de l'amo era coneguda amb el nom de la "casa del cap". Inicialment va ser concebuda com a residència familiar, però molt aviat s'hi van instal·lar les Germanes Dominiques que regentaven l'escola de noies.

L'escola, al principi, es va situar als baixos de l'edifici d'habitatges, més conegut per la gent com "les galeries".

A partir de l'any 1909 es va fer servir com escola nocturna per als nois i per aprendre a cosir i brodar per les noies.

Posteriorment les Germanes Dominiques van ser substituïdes per la Congregació del Sagrat Cor, que a més a més d'ensenyar tenien servei de guarderia i menjador per als nens dels treballadors.

Ens agradarà rebre testimonis i imatges a l’email coneixrcatalunya@gmail.com del període en que l’edifici acollia les escoles; també si fos possible de l’autor de l’edifici.

ESCOLA VEDRUNA DE GRÀCIA. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

És llàstima que l’escola Vedruna de Gràcia estigui d’actualitat perquè s’ha detingut a un presumpte pederasta.

http://www.vedrunagracia.cat/historia/

No trobava dades de l’autor de l’edifici, cosa dissortadament no gens inhabitual en algunes congregacions religioses, que no son conscients de trobar-se en edificis de caire monumental.

Bernat Pejoan i Sanmartí (Sant Vicenç de Castellet, 22 d'octubre de 1864 - Barcelona, 30 de desembre de 1920) fou l’arquitecte que construiria l'any 1905 l’edifici d’aquesta escola Vedruna.

La composició de les façanes età inspirada en l'art medieval, especialment en el romànic, amb algun element ornamental extret del repertori del gòtic civil.

Teniu alguna imatge de l’arquitecte Bernat Pejoan i Sanmartí? Agrairem que ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://www.independent.cat/2018/09/07/gran-de-gracia-enllesteix-la-primera-illa-enretirada-amb-lenderroc-de-vedruna/

Algú té més dades de la història d’aquest edifici?. Agrairem que ens les faci arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LA TORRE MENNA CLARAMUNT. EL SABADELL QUE TEMPS S’ENDUGUÉ.

Fotografia. Maria Empar Giménez i Ruiz. 1993

La fitxa de Patrimoni Gencat diu en relació a la casa Menna Claramunt; obra de l'arquitecte Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931, data dels anys 1907-1931, segons consta a l'Arxiu Històric del COAC.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Renom_i_Costa

I la descriu com un gran edifici aïllat i envoltat de jardí. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre vessants, formada per petites plaques ceràmiques. La façana mostra a la planta baixa un porxo sostingut per dues columnes d'inspiració dòrica, que dóna pas a una porta d'accés d'arc carpanell, i dues grans finestres laterals tripartides. Al primer pis hi ha un balcó centrat rectangular, amb terrassa amb balustrada, damunt el porxo. A banda i banda hi ha finestres rectangulars. El conjunt es completa amb un cos elevat central amb una única obertura d'arc carpanell.

https://elpais.com/diario/2000/05/07/catalunya/957661646_850215.html

http://www.entesa.org/2017/05/24/el-patrimoni-assignatura-pendent/

Avui, forma part del patrimoni immoble desaparegut de Sabadell.

TORRE DE L'AIGUA. SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Inma Prior Rubio‎ publica una fotografia a la pàgina patrimoni de Sabadell on apareix la Torre de l’aigua.

A la fitxa de l’Ajuntament de Sabadell l’autoria s’atribueix a Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956) , arquitecte; Francesc Izard Bas (Sabadell, 18 de febrer de 1872 - 24 de juliol de 1957) , enginyer. http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/084-A.htm

Patrimoni Gencat afegeix ; Al febrer de 1916 es van començar les obres, sota la direcció de Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931) com arquitecte municipal.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/12/la-torre-de-laigua-de-sabadell.html

Josep Casamartina i Parassols (Sabadell, 1956) formula una hipòtesis, que en la publicació ;
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-la-construccio-de-la-torre-de-laigua-1915-1919/
es transforma en un fet provat :

El concurs s’hauria convocat “per un pur formulisme i el projecte d’Homs fos en realitat de Renom, potser amb algunes aportacions d’Homs a nivell tècnic”.

La llarga tradició d’estultícia i corrupció que s’ha donat en l’àmbit de l’administració local, tindria així ‘precedents històrics’.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE GAVÀ A LA COMARCA DEL LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

De l’Església parroquial de Sant Pere de Gavà ens diu patrimoni Gencat; edifici de grans proposicions, de un nau única amb transsepte i cúpula al creuer coronada per un llanternó hexagonal. Façana plana i accés per galeria porticada amb arcs de mig punt. Campanar, de secció quadrada, és vuitavat i per tant amb coberta de vuit vessants. A les façanes laterals hi ha contraforts i una sagristia. L'edifici és d'obra vista.

Fotografies de Jordi Contijoch Boada

El temple de Sant Pere va començar a construir-se l'any 1945. El bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego Casaús (El Buste, Aragó, 17 de novembre de 1890 - Barcelona, 16 de gener de 1972)posà la primera pedra el gener de 1941. La manca de mitjans econòmics va aturar la construcció l'any 1948, que recomençà el 1952; set anys més tard era acabada.

Els amics de Pobles de Catalunya, n’adjudiquen l’autoria a l’arquitecte Amadeu Llopart i Vilalta (Sant Martí de Provençals, 1888 - Barcelona, 1970)

Altres fonts ho fan al Josep Canaleta i Cuadras (Vic,1875 - Barcelona,1950), arquitecte municipal de Gavà.

Ens agradarà aclarir-ho, farem arribar aquest post a l’Arxiu Municipal de Gavà chc@gava.cat , pregant-los la seva resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En relació a la vostra consulta sobre l'autoria de l'església parroquial de Sant Pere de Gavà, a nosaltres ens consta l'arquitecte Amadeu Llopart Vilalta.

Salutacions cordials


Assumpció Gabernet Tejedor
Arxivera Municipal

CASA DE TIANA IDENTIFICADA ERRÒNIAMENT COM CAN GUARDIOLA. EL MARESME, CATALUNYA

L’Enric Terradas publica una fotografia de l finca que Patrimoni Gencat identifica com 'Can Guardiola de Tiana', i que es postula al premi ‘ Destralers de Catalunya ‘. Can Guardiola custodiat per dos guerrers, un de ciment i l'altre d'acer, amb els additaments decoratius que els adornen.

Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici civil del qual exteriorment només es visible la façana. Format per una planta baixa, un pis i un terrat.

Destaca especialment per l'ús del maó o totxo com a material de construcció bàsic i de decoració, com a la balustrada superior o les sanefes decoratives de la cornisa, així com els arcs de descàrrega, en els que s'utilitza el sardinell o maons vistos posats de cantell.

Purament decoratius resulten els guardapols en forma d'arc ogival situats damunt de totes les obertures i que donen un aire eclèctic a la construcció.

Hi ha un petit pati frontal.

Fou construït entre 1905 i 1910, per l’arquitecte Ramon Maria RIUDOR CAPELLA del que ens agradaria rebre’n una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Josep Maria Toffoli Carbonell, em deixa un comentari ; aquesta casa va ser construïda l'any 1906 i el seu primer propietari va ser el barcelonès Felix Graupera Lleonart . El arquitecte va ser l’ Antoni Vila Palmés.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte del que trobava únicament a la Vanguardi, un itació en ocasió del traspàs de la seva esposa ANNA DAMIANS VILA
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/01/20/pagina-2/33137028/pdf.html?search=Antonio%20Vila%20Palm%C3%A9s.

El Jose Maria Toffoli Carbonell, al que amb justícia es pot qualificar com l’àngel de guarda de Tiana, em feia arribar una fotografia amb aquest peu. L’Antoni Vila Palmes amb la seva dona Anna Damians

La casa per error surt anomenada en algun catàleg com ‘Can Guardiola’ i atribuint-ne l’autoria aa l’arquitecte Ramon Maria Riudor Capella

Em deixava una fotografia en la que em deia al peu; a la dreta de la casa, on està el cotxe , estava can Guardiola