diumenge, 20 de gener del 2019

LES CASES DE L’ARQUITECTE JOSEP RENOM COSTA AL CARRER RAFAEL DE CASANOVA

La Carme Peratilla‎, deixa un comentari a Patrimoni Sabadell Sabeu alguna cosa d'aquestes cases al Carrer Rafael Casanova?


L’ Antoni Calvo Uribe, deixa un peu de foto : Cases de Gabriel Busquets. Arquitecte , Josep Renom Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931, 1918.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Renom_i_Costa

Del llibre "Can Rull i la Serra d'en Camaró. Creixement(s) a ponent". De la col·lecció ‘Sabadell i els seus barris’.

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/la-formacion-de-los-barrios-de-can-rull-y-cifuentes/

IN MEMORIAM DE LA MUTUA SABADELLENCA AL CARRER DE LA CREUETA.

Retratava – amb alguna limitació tècnica – la façana de l’edifici que havia acollit la MUTÚA SABADELLENCA, o ‘ dels amos’ al carrer Creueta, 92.


Obra de l’arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965)

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/eduard-m-balcells-i-bugas

Patrimoni Gencat ens diu; clínica entre mitgeres formada per planta baixa i tres pisos. L'edifici es disposa al voltant d'un pati fent una forma de ce.

La façana del carrer està estucada i és senzilla, amb arcades a la planta baixa, balcons al primer pis i finestres al segon. Les baranes dels balcons són de ferro forjat.

Les façanes del pati combinen l'obra vista i l'aplacat de pedra, aquesta es troba als baixos, a les arestes i emmarquen les obertures.


Fotografia. Isabel Argany i Comas. 1982

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/lalberg-i-la-clinica-del-nen-jesus-1956-1986/

Disposava d’una capella advocada a la Mare de Déu de la Salut, a la que dedicada un post:

http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-la-capella-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-la-mutua-dels-amos-sabadell/1059018

Mentre Terrassa disposa de l’Hospital de la Mutua de Terrassa, i de l’Hospital de Terrassa, a Sabadell tenim l’Hospital del Consorci del Parc Taulí, ja que el que és avui l’hospital Quirón NO atent pacients del sistema públic de Salut.

En els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República – que perduren encara - ; el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany. El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna ‘ las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘. La Dictadura aplicaria en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà la quasi total destrucció de l’obra feta abans i durant la II República, i ‘legitimarà’ l’especulació més salvatge.

Sabadell dissortadament abraçava amb indissimulat entusiasme l’estratègia del ‘avance estratégico hacia la retaguardia ‘. No únicament en el terreny de l’assistència sanitària – que també – sinó en l’àmbit financer, industrial ,...,.

ES troben a faltar persones com l’Antoni Farrés i Sabater (Sabadell, 4 d'abril de 1945 - 13 de febrer de 2009), Miquel Forrellad Solà (Sabadell, 18 d'abril de 1922 - Barcelona, 12 de novembre de 2006),...



Teniu dades d’aquests edificis situats davant de l’edifici de la Mútua?.

ERMITA DE SANT SEBASTIÀ. TALARN. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo publica fotografies de l’ermita de Sant Sebastià al terme de Talarn, a la comarca del Pallars jussà.




Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; Ermita, molt modificada, d'una nau de planta rectangular amb laterals adossats i tres portes, una per cada cos a la façana principal a llevant, amb ull de bou i campanar d'una sola obertura. Els murs són de carreus reblats i han estat arrebossats i repintats d'un blanc llampant. La coberta és de teula àrab.

Sortosament, la devoció a Sant Sebastià es manté encara per aquestes terres.
https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1046492-mes-de-300-persones-es-troben-a-talarn-per-l-aplec-de-sant-sebastia.html


Talarn, el Pallars jussà, ..., estan sens dubte prop del bon Déu, però lluny, molt lluny, massa lluny, de la conurbació barcelonina, i no diguem ja de la Villa y Corte.

Ens agradarà rebre imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles abans de la dictadura franquista.

Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870), escrivia l’any 1845 que hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel baró d'Eroles, amb una assistència de 20 a 25 nenes.

dissabte, 19 de gener del 2019

IN MEMORIAN DE LA MIRANDA DE DAMIÀ MATEU BISA.EL LLINARS QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Trobava imatges de la Miranda a la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental
https://www.facebook.com/groups/440601262951664/








Encuriosit, llegia a l’excel·lent treball de la Maria Antonia Grau i Noguera; La Miranda, un edifici emblemàtic de Llinars del Vallès:
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/48395-51649-1-PB.pdf

L'origen de la Miranda s'ha de buscar en el regal que I ‘industrial Damià Mateu i Bisa (Llinars del Vallès, 1863 – Barcelona, 1935) (1863-1935) va voler fer a la seva esposa.


http://www.museucastellperalada.com/experiences/test-2013-m-9/

A la biblioteca del castell de Peralada, propietat d’aquesta família , hem trobat una carta signada per Damià Mateu i Bisa en que es menciona Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) com l'arquitecte que esta fent una obra a Llinars per al senyor Mateu; la data de la carta és de l'any 1907.

A la pàgina de la wikipedia que fa referència a la vida i l’obra de Berenguer s’afirma que va ser aquest el director d’obra d'aquest edifici d'autoria debatuda entre ell i Gaudí. En tot cas, l'únic disseny que es conserva al col·legi d'arquitectes és de Berenguer.

Va sofrir danys a la Guerra Civil i resta malmesa fins que va ser enderrocada el 1962.

Des de 1996 l'Associació Pro-Miranda projecta la seva reconstrucció.

La reixa de la tanca, obra de Berenguer feta amb similar disseny a la del celler Güell, va ser recuperada i ara es troba al Parc Güell (porta de Sant Josep de la Muntanya).

Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914) es va casar als vint anys amb Adelaida Bellvehí Parés i varen tenir set fills: Francisco de Asís, Adelaida, Jose, Maria, Carmen, Luis i Concepción , Francesc Berenguer i Mestres no va acabar la carrera d'arquitecte i el seu amic Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) li va garantir la feina. Aquesta situació li impedí signar els projectes de les múltiples obres que va realitzar i sempre va estar a l'ombra de Gaudí.

Al morir Francesc Berenguer i Mestres, pare de l’arquitecte Francesc Berenguer i Bellvehí (Sant Joan de Gràcia (Barcelona), 7 d'agost del 1889 – Barcelona, 15 de març de 1952) aquest encara estava estudiant a la facultat. Gaudí repeteix l'oferta de treball que li havia fet al seu pare. Aquesta proposta, va produir que Berenguer respongués a Gaudí "que a ell, mai li faria com al seu pare i que un cop acabada la carrera es guanyaria la vida com arquitecte ell sol sense viure a l'ombra de ningú".

Es produí un distanciament entre la família Berenguer i Gaudí cosa que va fer que ell sempre s'enorgullís i digués que "ell havia fet fora de casa seva en Gaudí".

A finals del 1914 acabà els estudis d'arquitectura amb 25 anys.


Llinars del Vallès podia presumir d’haver tingut un edifici de Francesc Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866 - Barcelona, 8 de febrer de 1914)

divendres, 18 de gener del 2019

IN Malae memoriae de Santa Maria d’Aiguafreda. Vallès Oriental. Catalunya

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament; el 1675 es va alçar – per mans desconegudes- en un dels angles de l’actual Plaça Major una petita església que va significar el primer pas per a l’emancipació del nucli que s’anava formant al fons de la vall respecte la parròquia originària de Sant Martí del Congost.

Aquest petit edifici religiós va esdevenir parròquia el 1877 en erigir-se l’església dedicada a Santa Maria d’Aiguafreda – per mans desconegudes -.


 


La Carola Duran Tort , em deixava un comentari ; no és el 1936. És aproximadament  dels anys 1947-1948. A l'església hi ha penjades les dues corones de llorer en homenatge a "los caidos"; això passa per tenir molts anys i bona memòria (encara). Potser jo era a la plaça el dia de la fotografia. És una fotografia de Frederic Flos Gibernau ( 1890-1949) , que hi estiuejava.

Santa Maria d’Aiguafreda es va enderrocar perquè deien que havia quedat petita. En època de "desarrollismo",  el nou edifici era símbol de poble important:  església nova, ajuntament nou, camp d'esports, escorxador...

[caption id="attachment_8920" align="aligncenter" width="600"] Fotografies pertanyents l'Arxiu Municipal d'Aiguafreda*[/caption]

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001311.xml

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquell edifici, i de les raons que portaven al seu enderrocament.

dilluns, 14 de gener del 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI. LA GUÀRDIA DE NOGUERA. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’, publica una fotografia de l’església parroquial de Nostra Senyora del Remei de la Guàrdia de Noguera, terme del Castell de Mur.


Patrimoni Gencat ens diu ; Església de planta basilical aïllada, absis semicircular i portal d'entrada amb doble arcada de mig punt amb impostes ressaltades, i òcul a sobre. El campanar està aixamfranat a la part superior, de dues plantes, i per sobre de la coberta de teula àrab. Aquest està coronat per una barana senzilla de ferro. Els murs són de carreus de pedra, reblats i/o arrebossats.

http://mdc.csuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/castell%20de%20mur!castell%20de%20mur/field/all!all/mode/all!all/conn/and!and/order/title/ad/asc
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gu%C3%A0rdia_de_Noguera


Vista interior de l'església. Jordi Contijoch Boada

 L’any  1719 , en el regnat de Felip V d'Espanya, tot i que  ell mai es va intitular així, es constata la creació de  les primeres Escuadras de Paisanos Armados, en aquell context històric   un dels requisits devia ser el sentiment anticatalà.

https://www.eldiario.es/politica/llach-anc-tilda-mossos-herramienta-colonial-pide-reformar-generalitat_1_11595032.html

El precedent de la darrera detenció d'un President de la Generalitat Lluís Companys i Jover (el Tarròs, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, 15 d'octubre de 1940), genera una fortíssima desconfiança en el sistema judicial del REINO DE ESPAÑA 

https://www.elnacional.cat/es/cultura/marc-pons-hitler-entregar-companys-franco_253509_102.html

Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels pallaresos ,    vilanovins,  camarasins ,  agerencs , , viladamatencs ,   vilabertranencs ,   besaluencs ,      medionencs,   font-rubinencs ,  sabadellencs, corberencs ,    font-rubinencs   , santquirzencs ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians ,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, victimes de tràfic de persones, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare,  exiliats polítics ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Preguem també a Maria que com havia fet  a les Noces de Canà,  explicant a Jesús " no tenen vi",  faci  una ullada a aquest món nostre, Palestina, Ucraïna, Àfrica, Amèrica del Nord i del Sud, Rússia, Xina, Índia, España, ..., s'adrecés novament , ara per dir-li  " no tenen Pau" 

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció,  NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

 

LES ESGLÉSIES DE PUIGCERCÓS. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’, publica una fotografia de la ‘nova’ església parroquial de Sant Martí de Puigcercós, situada en el costat sud-oest de la Plaça Major del nucli urbà.


Patrimoni Gencat
ens diu ; Església d'una nau, de doble alçada i reforçada per contraforts laterals, amb annexos laterals on es troba el campanar de cadireta, formant part de la façana principal. En aquesta es situa la porta d'accés, adovellada, de mig punt, amb portes de ferro, i òcul per a il·luminar el cor.

Els murs són de carreus de pedra reblats i la coberta a dues vessants de teula àrab.

A la llinda de la porta figura la data 1894, moment en que s’aixecava la ‘nova’ església de Sant Martí , coincidint amb la reconstrucció del poble de Puigcercós en el seu nou emplaçament.

El poble vell de Puigcercós va sofrir una esllavissada causant greus desperfectes en totes les construccions del nucli.

Aquest fet propicià la creació d'un nou nucli de Puigcercós a la segona meitat del segle XIX.

L'antiga església de Sant Martí de Puigcercós es troba situada sobre un turó, al límit de la falla del terreny que es va esfondrar al segle XIX.


El Raul Pastó Ceballos és l’autor d‘aquesta magnífica fotografia.

Tan sols queden algunes restes del temple, el qual es troba adossat a la torre de guaita del castell. Es poden diferenciar parts del mur lateral i de l'absis, que permeten deduir que era un edifici d'una sola nau, cobert per una volta de canó reforçada amb arcs torals. La capçalera sembla de forma semicircular, i s'identifica una motllura bisellada. L'aparell mostra una composició de carreus regulars, concordant amb els patrons constructius del segle XII, tot i que amb diverses modificacions posteriors.


L’any 1920, el Josep Salvany Blanch, retratava aquell runam esfereïdor.
http://mdc.csuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/6160/rec/17

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques   demogràfiques  que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que sant Martí   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels trempolins, urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , usuaris de Rodalies de Catalunya, usuaris de la xarxa viaria de Catalunya,  andalusos victimes dels aiguats, andaluses victimes de la manca de cribratges del càncer de mama, victimes del  monolingüisme genocida ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA ,  d'Iran , ... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern