ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA RIBA. VILADONJA. . PALMEROLA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l'església advocada a Sant Esteve que es troba annexa al Mas de la Riba, al veïnat de Viladonja, de l’antic terme de Palmerola, annexat l’any 1991 al de les Llosses, comarca del Ripollès, Girona, que degué tenir origen en la primitiva rectoria.

En el segle IX el comte Bernat de Cerdanya va fer donació de l'església al monestir de Ripoll, donació que es confirmà el 1080.

Llegia a patrimoni Gencat que l'edifici és del segle XII, i que va ésser restaurat totalment pel seu propietari vers els anys seixanta del segle XX. Al seu interior es troba un senzill retaule barroc, amb boniques imatges típiques del barroc popular.

L’església està construïda damunt d'un turó, això fa molt difícil retratar l‘absis que està escassament a un metre d’un single rocós. L’edifici és d'estil romànic amb una sola nau, amb volta un xic apuntada, l'absis orientat a llevant. La coberta és amb teula àrab i la porta s'obre a la façana sud. Es troba en perfecte estat de conservació. En l'angle sud-oest, té un petit campanar.

No trobava cap referència a l’ús – en el seu cas – de l’edifici de la rectoria com escola parroquial, li trasllado aquesta pregunta al Sr. Josep Llimós Camprubí, regidor de l’ Àrea de Medi Ambient, Cultura i Festes, Benestar Social i Joventut de l’Ajuntament de les Llosses. Imagino que exercien aquesta funció la Rectoria de Santa Maria de les Llosses fins que es va aixecar l’edifici de l’Ajuntament i Escoles,ala segona dècada del segle XX; la de Santa Maria de Matamala; la de Sant Esteve de Vallespirans, i la de Sant Sadurni de Sovelles, ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com

M’ensenyaven un dibuix de la façana de l’Ajuntament signat per J. Puig. En teniu més dades ?. Podria ser Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956)?.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE MALDÀ. VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant el runam esfereïdor del Castell de Maldà, documentat l’any 1082. La primera esmena documental referent a l'existència d'aquest castell data del 1082 i és la donació dels comtes de Barcelona els germans Ramon i Berenguer i la comtessa Mahatta al vescomte Ramon Folch de Cardona del castell de Maldà i el castell de Maldanell.

Al 1249 es documenta la visita del monarca al castell de Maldà.

Al 1350 la vescomtessa Beatriu d'Anglesola vídua d'Hug I de Cardona es disposà a passar llargues estades en aquest castell i es creu que coincideix la seva estada amb les obres d'engrandiment del castell. Posteriorment al 1450 Pere de Cardona vengué el castell a Bernat Albert, senyor de Ponts.

Posteriorment la família dels Albert revengueren el castell a Miquel Joan de Claramunt.

Del 1662 es conserva la redacció d'un inventari i anys més tard al 1667 el castell fou subhastat públicament i adquirit per Jaume de Cartada i Sala, qui fou el promotor de la construcció de la plaça que precedeix l'entrada al castell.
Al 1833 un escamot de carlins van calar foc al castell fins només deixar en peus les parets mestres.

Es poden establir cinc etapes en l'evolució del castell: segles XI-XII, construcció del castell vell; segles XIII-XIV, construcció del castell nou; segles XV-XVI, transformació del castell adoptant la fisonomia actual; segles XVII-XVIII, abandó del projecte, el castell restarà inacabat; segle XIX fins a l'actualitat, destrucció, espoli i degradació del monument.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; gran castell palau, modificat el segle XIII, ampliat el segle XV i transformat en palau el 1682. Queden els murs fins a la teulada. Fou malmès pels carlins el 1833.

El castell primitiu de Maldà estava emplaçat en els edificis que envolten la Plaça de la Torre, al llarg dels segles XII-XIII-XIV. El castell fou reformat tal i com ho testimonia la inscripció de la dovella central de la portalada d'accés al castell on s'hi llegeix: "ANDREAS FILI/PUS IMCEPIT O/PERAM CASTR/ GUILELMI CA/RDONE ANO DO/MINI MCCXII" La traducció ens diu "Andreu Felip comença l'obra del castell d'en Guillem de Cardona en l'any del senyor 1212. Actualment els murs perimetrals conservats en peu deixen entreveure una magnífica construcció d'opulents murs amb les restes dels matacà de vigilància i torretes als angles. Es tracta d'una construcció rectangular amb un gran pati asimètric. El nucli més vell de l'edifici està format per una cambra de planta rectangular i una sala de planta pentagonal irregular amb nombroses espitlleres, totes dues situades a la banda sud. Aquest sector fou construït en el segle XIII com un complement del castell principal, construït al mig del poble i abandonat al segle XII. Al segle XV es construí la sala de les arcades, recentment rehabilitada com a sala polivalent, amb set arcs de diafragma de nou metres d'alçada.

Primerament el castell obeïa a una funcionalitat defensiva i de rebost en la seva part baixa i en el primer pis hi tenia una sala gran, tres cambres privades, la cuina i un petit rebost. Posteriorment el castell fou ampliat considerablement; les reformes van afectar sobretot al perímetre del castell i a les instal•lacions que funcionaven de rebost, celler i quadres.

No podem dir que ‘som una Nació’ mentre deixem perdre el patrimoni històric col•lectiu, està clar però, que potser ‘ som més que un club ‘ , o només això.

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE ROCAFORT DE VALLBONA. TERME DE SANT MARTÍ DE RIUCORB. VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – a l’Urgell jussà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven que l’escola pública de Rocafort de Vallbona abans de la dictadura franquista, havia estat – entre altres llocs – al pis més alt d’una casa. Dada que em confirmava una de les persones actualment residents en el que és avui un habitatge familiar.

En altres indrets de Catalunya això es pot explicar només des de l’opció política que enderrocava al govern LEGÍTIM de la II República, i que des de l’1 d’abril de 1939 fins avui mateix, posava tots els mitjans per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera, perquè va posar en evidència l’estultícia i la corrupció dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA – i de la Generalitat durant la II República.

Havia demanat informació a l’Ajuntament de Sant Martí de Maldà de l’autor de la seva magnifica escola pública, el silenci un cop vista la composició del consistori em semblava lògic.

Sant Martí de Riucorb es va constituir l’any 1972 per la fusió ‘manu militari ‘ de Rocafort de Vallbona, amb els seus agregats del Vilet i Llorenç de Rocafort, amb Sant Martí de Maldà, la suma d’aquestes poblacions assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 2238 ànimes, i tancava l’any 2014 amb 685 habitants, una pèrdua de població del 69,39%, que es dona únicament a les terres del Pirineu i/o com a conseqüència de desastres naturals i/o accidents atòmics com el de Txernòbil.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a l’Urgell jussà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE LA CURULLADA. TERME DE GRANYANELLA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – A la Segarra i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicava el Josep Maria Ubach Molins, President de l’Associació d’antics veïns del poble de Tordera, que en aquesta població no tenien escola pública, i que anaven a la Curullada, i que els de Moncortés, anaven a l’Aranyó.

A la Curullada m’indicaven on havia estat l’escola, un edifici en el que ara s’hi fan obres per a destinar el local a altres usos.

No en trobava cap dada a : http://www.ccsegarra.cat/fitxers2014/titol-6-cataleg-de-bens-a-protegir.pdf

Ni cap referència a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Segarra#Granyanella

Ens agradarà tenir noticia de l’època en que s’aixecava l’edifici i del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En altres indrets de Catalunya això es pot explicar només des de l’opció política que enderrocava al govern LEGÍTIM de la II República, i que des de l’1 d’abril de 1939 fins avui mateix, posava tots els mitjans per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera, perquè va posar en evidència l’estultícia i la corrupció dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA – i de la Generalitat durant la II República.

Actualment a la Segarra únicament superen el miler d’habitants Cervera , Guissona , Sant Guim de Freixenet i Torà. I en el cas de Granyanella assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 659 ànimes, i tancava l’any 2014 amb 147 habitants, una pèrdua de població del 77,69%, que es dona únicament a les terres del Pirineu i/o com a conseqüència de desastres naturals i/o accidents atòmics com el de Txernòbil.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a la Segarra.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Maresme i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Li demanava a la Maria Pilar Caimel Sáez dades sobres els edificis escolars de Sant Andreu de Llavaneres a la comarca del Maresme.
http://relatsencatala.cat/relat/ajuntament-i-escoles-publiques-de-sant-andreu-de-llavaneres-el-maresme/1055843

Havia publicat l’escola que compartia espai amb l’edifici de la Casa de la Vila.

Ella em feia arribar una imatge de l’escola de les Monges de la Presentació, de la que ens agradarà rebre’n informació de qui va ser l’autor de l’edifici, de quan se’n feien càrrec les Monges, de quan hi deixaven,...

També de l’escola ‘Eduardo Baeza Alegria’ , governador civil de Barcelona de 1947 a 1951, al començament del seu mandat va visitar Barcelona Eva Duarte de Perón (1947), el fet que se li atribuïa una relació amb Carmen Forns Aznar (Saragossa, 31 d'octubre de 1923[1] - Barcelona, 4 d'agost de 2014) , coneguda com Carmen del Lirio, i que no va saber aturar la vaga de tramvies al març de 1951, van propiciar la seva destitució.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, qui va portar l’ensenyament al Maresme, oi?.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

No és pot parlar d’oblit. Hi ha una tasca gegantina duta a terme des del 1 d’abril de 1939 per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera – i posteriorment de la Generalitat Republicana.

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS DE MONTBRIÓ DEL CAMP?.

Retratava alguns del edificis ‘singulars’ de Montbrió de Camp , la població disposa d’un Catàleg de patrimoni en línia, amb un nivell d’informació que hem de qualificar d’insuficient :

http://www.montbriodelcamp.cat/docs/poum/Patrimoni_arquitectonic.pdf
15/ 48 - CASA DE LA VILA

No consta l’autor.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


http://www.montbriodelcamp.cat/docs/poum/Patrimoni_arquitectonic.pdf
25/48 Cal Figuerola- Bassedas

No consta l’autor.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com


http://www.montbriodelcamp.cat/docs/poum/Patrimoni_arquitectonic.pdf
37/48 CASA DE FIGUERES I CAL REVERTER

No consta l’autor.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També podeu fer-ho saber a l’email vferre@montbriodelcamp.cat imaginem que a l’Alcalde de Montbrió del Camp li agradarà saber-ho.

IN MEMORIAM DE COL•LEGI DE LES GERMANES CARMELITES DE MONTBRIÓ DEL CAMP. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Camp jussà de Taragona i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Retratava l'antic convent de les Germanes Carmelites construït al voltant del l’any 1875. Va ser palau dels marquesos de l'Olivart, i va acollir el Col•legi d’aquesta congregacióa Montbtió el Camp.

La descripció de l’Església-capella ens diu que consta d'una nau amb capelles laterals poc fondes. Consta d'un campanar força alt, de base quadrada i cos hexagonal, amb algunes finestres d'arc de mig punt i òculs circulars al damunt. La coberta és piramidal.

M’explicava una senyora d’edat que els col•legis públics tant de nenes com de nens, anteriors a la dictadura franquista estaven instal•lats en edificis que son avui vivendes particulars.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, qui va portar l’ensenyament al Camp jussà de Tarragona .

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.