Rebia del Joan Serra Saun, fotografies i un text deliciós en el que explica que la muntanya de Santa Bàrbara és la més coneguda de la comarca i molt especialment per al poble d’Orta, tot i que anteriorment havia estat anomenada “
Tossal d’Orta” i també
“Tossal de Sant Antoni”; el referent principal és que al poble d’Orta per aquesta muntanya veuen aparèixer els primers rajos de sol cada dia, i per aquest motiu s’agafa com a base del topònim iber
’ORTO SOLE’ (sortida del sol); en èpoques antigues tots els poblats estaven encarats a la muntanya – calia aprofitar els recursos de la naturalesa - , altrament l’encís d’aquests paratges li han fet guanyar l’atribució de “muntanya màgica”.
Als seus peus s’aixeca majestuosament el Convent del Àngels, dit també de Sant Salvador d’Orta, per l’estada, i fets miraculosos que aquí es produïren, gràcies a la intercessió d’aquest fill de Santa Coloma de Farners , que professava dins l’Ordre Franciscana; l’existència a l’interior del massís de Santa Bàrbara de fins a sis ermites o capelles, li comportava la consideració en èpoques passades, i en àmbits religiosos, la qualificació de “muntanya santa”
Comencem la sortida per un camí de bast que s’enfila fent ziga-zaga , i que passa a l’altra vessant de muntanya fins arribar al cim, anirem trobant per aquest ordre les següents ermites o capelles; la de Sant Nofre (Onofre), la de Sant Pau amb cova inclosa, la dita Cova i font de Sant Salvador, la de Sant Antoni Abad i la del cim anomenada de Santa Bàrbara, (aquestes dues últimes en estat de ruïna)
Ermita de Sant Nofre (Onofre) és la més propera al Convent, un xic elevada a uns cent metres, tenim notícia que l’any 1596 va morir aquí a l’edat de vuitanta anys l’ermità Manero, que va voler viure fins al darrer dia de la seva existència mortal , en la més complerta solitud. L’ermita ha estat reconstruïda els darrers anys , el Joan recorda haver-la vist sense teulada.
Ermita de Sant Pau. Situada al darrere de l’anterior , s’hi accedeix per un camí estret, i la trobem en un nivell inferior encaixonada al single que passa per davall d’un petit penya-segat, aquesta ermita era troglodítica, i segons la tradició era la que Sant Salvador freqüentava més sovint per fer oració i contemplació; en la seva biografia trobem que a la cova que hi ha al seu interior tingué les aparicions de la Verge amb el Nen, acompanyada per l’Apòstol Sant Pau. D’aquella primera ermita - si és que va existir - no en tenim rastre, l’actual , construïda al davant de l’entrada de la cova és del segle XVIII, tenim notícia que fou sufragada pel matrimoni format per Josep i Narcesa Galtés en agraïment per un favor de gran importància per a ells concedit pel Sant; té una cabuda per unes cinquanta persones, i també fou al seu càrrec el retaule que representava el fet de l’aparició esmentada; la tradició recull que en estar acabada l’any 1702 hi hagué una gran celebració amb assistència de molta gent.
Retrocedim de l’ermita de Sant Pau pel mateix camí, per agafar el que porta al cim de la muntanya, que comença a fer pujada fins arribar a la Cova de Sant Salvador, situada en una petita balma que al seu davant disposa d’un relatiu ampli espai, on hi ha una capelleta amb la imatge de pedra de Sant Salvador, sobre la font que segons la llegenda va fer brollar donant tres cops amb el seu bàcul, i per això constantment cauen tres gotes d’aigua fins i tot en temps de sequera; la presència constant de flors i vasos amb cera que cremen en forma d’espelma, evidencia que aquest és un lloc de culte on acudeixen persones que només fan aquest itinerari sense arribar al cim de la muntanya; El fet que segons la tradició Sant Salvador també solia acudir aquí amb freqüència, ha `provocat que de vegades es confongui aquesta cova amb l’ anteriorment citada de l’ermita de Sant Pau.
Un bon tram de pujada del mateix sender ens porta passant per paisatges meravellosos visuals, a l’altra vessant de muntanya, que separada completament ens situa al davant del massís del Port. En aquest punt anomenat el Coll de Sant Antoni podem veure els pobles de Prat de Comte i Bot. A uns trenta metres tenim l’ermita de Sant Antoni Abad, on encara hi ha gent que recorda haver vist les mules pujant carregades pel coster amb gran esforç. La capella llastimosament està en ruïna i per informació facilitada per Salvador Carbó i Sabaté, sabem que l’ajuntament l’any 1730 havia contractat a Miquel Huguet com a sagristà, ens assabentem també que fins a final del segle XIX ,malgrat la difícil subsistència tenia un ermità que tocava les hores amb la campana de l’ermita, i les sentien els masovers de la Vall del riu Canaleta que li donaven queviures a canvi; l’ermita fou dibuixada per Picasso el 1898, on consta la única imatge que tenim de l’edifici en peus; consta que tenia culte esporàdicament , especialment però per la festa de Sant Antoni Abad.
Seguint el camí que baixa lleugerament a tocar mateix, encara tenim un refugi o niu de metralladores de la passada guerra civil de mal record, a uns dos-cents metres cal fer el darrer esforç per pujar fins al cim, on també tenim en runes l’ermita de Santa Bàrbara, que ara és el nom de tota la muntanya.
Ermita de Santa Bàrbara situada a 740 m d’altitud amb una visió magnífica indescriptible, hem trobat que l’any 1734, l’ajuntament destina a les obres de la capella de Santa Bàrbara, els diners que treu de l’arrendament del pou de neu, a més d’unes despeses extraordinàries per fer les primeres festes en honor de la Santa, a pocs metre de l’ermita, i apte només per a gent especialitzada en anar per la muntanya, hi ha una gran creu de ferro, que amb valentia i certes dificultats es va instal•lar l’any 1953, època en que la Santa Missió es portava a terme a la majoria dels pobles.
El retorn de baixada es pot fer per la part oposada de la ruta de les ermites, per una tartera que tenim passant per la part inferior de la cinglera, és passa per un bancal on encara hi ha dos rengleres de xiprers molt grans que abans marcaven tot el camí i no han estat reposats, proveït de bastó comença el sender en ziga-zaga , en el recorregut podrem aprofitar per fer fotos de les magnífiques vistes que ens ofereix fins arribar altre cop al punt de partida pel darrera del Convent i l’ermita de Sant Onofre.
Per aquesta banda i fora de l’itinerari de les ermites, encara tenim a la vessant que dóna a la vall del riu Canaletes, una
altra ermita molt petita dedicada també a Sant Antoni Abad, considerada la més antiga de totes que conserva la teula de lloses de pedra. Aquesta ermita situada en una cruïlla de camins i carrerades de bestiar, era distribuïdora de camins per anar en direcció al Port, el poble de Paüls pel Montsagre, per anar a Arnes i Prat de Comte i les finques de conreu de la vall.
Com a muntanya “màgica”,
Orto Sole, o Santa Bàrbarà, està plena de contalles i llegendes imaginàries, que els nostres avantpassats anaven transmetent de viva veu, de generació en generació.
