Tenia accés a l’excel•lent treball ‘Campanes, campanars i campaners de Callús’ , del Grup Callussenc de Recerca, que es publicava a la Revista Dovella, editada pel Centre d'Estudis del Bages , en el número primavera - estiu 2011, on trobava informació d’un fet luctuós que succeïa a Santa Maria de Viladelleva , el dia 14 de juny de 1915, a dos quarts de cinc de la tarda, quan Maria Peramiquel Vendrell, de cal Torrenter, masoveria adossada al Mas Viladelleva, durant una forta tempesta estava tocant a “bon temps”, l’hi va caure un llamp, la descàrrega elèctrica li va ser mortal perquè, en lloc d’una corda, hi havia un filferro lligat al batall, mitjançant el qual tocava la campana des de la porta de la capella. Només tenia vint-i-dos anys.
La masoveria presenta una alça de tres pisos amb una porta d'accés de petites dimensions i llinda de pedra. Al costat s'obre una finestra. Al pis del mig trobem dues finestres més també amb els marcs i llindes de pedra, mentre que a la part superior, s'obre una nova finestra però també destaca una balconada coronada per un arc de punt rodó. La família viuria a la casa fins la primera meitat del segle XX quan Montserrat Peramiquel marxà de Can Torrenter per anar a viure a Santpedor.
S'instal•laren nous masovers que viurien aquí fins l’any 1964, en que es produiria el darrer ‘relleu’ fins l’any 1971, data en la que s’inicia l’abandonament que constatava en la meva visita.
dissabte, 31 d’agost del 2013
QUE SE’N HA FET DE L’ÀNGEL CUSTODI DE CAL CAVALLER ?. CALLÚS. BAGES
Tenia accés a l’excel•lent treball ‘Campanes, campanars i campaners de Callús’ , del Grup Callussenc de Recerca, que es publicava a la Revista Dovella, editada pel Centre d'Estudis del Bages , en el número primavera -estiu 2011, on trobava informació de la capella de l’Àngel Custodi de cal Cavaller, contigua a la masia per l’oest, i a la fàbrica pel sud.
Durant la visita pastoral d’octubre de 1693, el Bisbe de Vic, Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) va ordenar que s’ornamentés adequadament perquè el propietari la tenia una mica descuidada.
Joan Codina Oliva (1920-2009), explica que va ser profanada l’any 1936, al començament de la Guerra Civil.
La petita campana que hi havia col•locada al capdamunt de la façana, va ser despenjada i va desaparèixer.
D’aleshores ençà va quedar abandonada del culte.
Actualment, tan la capella com la masia amenacen ruïna.
No tenia ocasió d’accedir-hi, ni trobava tampoc cap imatge d’aquesta Capella, de la que sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El fet que s’associï aquesta advocació amb les mal dites ‘forces de l’ordre’ explica possiblement el desinterès de la propietat, en els anys posteriors al genocidi contra Catalunya 1936-39.
Demanarem ajuda a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la Noguera.
Durant la visita pastoral d’octubre de 1693, el Bisbe de Vic, Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) va ordenar que s’ornamentés adequadament perquè el propietari la tenia una mica descuidada.
Joan Codina Oliva (1920-2009), explica que va ser profanada l’any 1936, al començament de la Guerra Civil.
La petita campana que hi havia col•locada al capdamunt de la façana, va ser despenjada i va desaparèixer.
D’aleshores ençà va quedar abandonada del culte.
Actualment, tan la capella com la masia amenacen ruïna.
No tenia ocasió d’accedir-hi, ni trobava tampoc cap imatge d’aquesta Capella, de la que sou pregats de fer-nos-en arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El fet que s’associï aquesta advocació amb les mal dites ‘forces de l’ordre’ explica possiblement el desinterès de la propietat, en els anys posteriors al genocidi contra Catalunya 1936-39.
Demanarem ajuda a l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la Noguera.
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA
El topònim Campmajor, en la documentació antiga Campo Majore (segle XI) ‘camp més gran’, és absolutament pacífic per als experts.
El Melcior Badosa Torras publicava al grup Sant Patrimoni, un parell d’imatges d’aquesta església de tres naus, la central més ample que les dues laterals. El temple conserva els absis romànics originals, llevat del situat a la banda de migdia, que presumiblement ha estat reconstruït seguint la forma original. Els absis presenten una cornisa amb arcuacions llombardes. El central fou sobre elevat quan es va reformar tot el temple al segle XVIII. La façana principal és d'estil barroc.
El campanar és de planta quadrada amb coberta piramidal. Les façanes presenten restes d'arrabassats, i són fetes principalment amb carreus. El portal presenta els brancals i el dintell fets amb carreus de pedra emmotllurada. A la part central del dintell hi ha l'escultura d'un cap humà amb ales. Sobre la figura hi ha un nínxol amb la part superior en forma de petxina i una escultura que representa Sant Miquel.
Sant Miquel es va reformar notablement durant el segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - . En el dintell de la portalada, hi ha en unes cintes de pedra en les quals hi consta la següent inscripció: "Haec porta domini Insti intrabunt in eam". En els brancals els pot llegir la data 1736.
El Melcior Badosa Torras publicava al grup Sant Patrimoni, un parell d’imatges d’aquesta església de tres naus, la central més ample que les dues laterals. El temple conserva els absis romànics originals, llevat del situat a la banda de migdia, que presumiblement ha estat reconstruït seguint la forma original. Els absis presenten una cornisa amb arcuacions llombardes. El central fou sobre elevat quan es va reformar tot el temple al segle XVIII. La façana principal és d'estil barroc.
El campanar és de planta quadrada amb coberta piramidal. Les façanes presenten restes d'arrabassats, i són fetes principalment amb carreus. El portal presenta els brancals i el dintell fets amb carreus de pedra emmotllurada. A la part central del dintell hi ha l'escultura d'un cap humà amb ales. Sobre la figura hi ha un nínxol amb la part superior en forma de petxina i una escultura que representa Sant Miquel.
Sant Miquel es va reformar notablement durant el segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - . En el dintell de la portalada, hi ha en unes cintes de pedra en les quals hi consta la següent inscripció: "Haec porta domini Insti intrabunt in eam". En els brancals els pot llegir la data 1736.
LA CASA JOSEP SERDÀ VALLÈS DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS.
Santiago Güell Grau (Vilafranca del Penedès, 1865-1955) aixecava l'any 1900 per encàrrec de Josep Serdà i Vallès, la casa que serà coneguda també com la Fonda i/o Cal Panxeta.
El Marcel Morató Tort m’enviava unes imatges d’aquest edifici entre mitgeres destinat a habitatge, amb planta baixa comercial. Format per dos cossos, una a la façana principal amb planta baixa d'entresòl i semisoterrani i dos pisos; i un altre cos posterior amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a una aigua i terrat en el primer cos i a dues aigües en el cos posterior.
Façana principal composada seguint quatre eixos verticals amb simetria a les dues plantes pis, però no a la planta baixa. Les obertures de la planta baixa són amb arc carpanell i la resta adintellades. A la planta principal o primer pis, hi ha un balcó corregut central i dues tribunes laterals. A la segona planta, hi ha tres balcons ampitadors centrats i dos balcons laterals sobre tribuna, flanquejats per dos finestrals, coronats sobresortint del cos centrals amb arc ogival simulat i arqueria cega de mig punt. La cornisa és continuada i horitzontal amb ulls de bou, per sota, a la part central.
Les tribunes s'incorporen l'any 1916, segons el projecte fet pel mateix arquitecte Santiago Güell i Grau
Vilafranca del Penedès, té amb l’obra de Santiago Güell Grau – fill de la Vila - , una oportunitat de diversificar la seva oferta turística, com ho fa per exemple la Garriga a la Comarca del Vallès Oriental, amb Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
‘ territori Güell’ , ‘territori Raspall’, ‘ territori Gaudí’, 'territori Sala Cortés' ... Catalunya és un autèntic museu a l’aire lliure que dissortadament no explotem de forma eficaç i coordinada.
El Marcel Morató Tort m’enviava unes imatges d’aquest edifici entre mitgeres destinat a habitatge, amb planta baixa comercial. Format per dos cossos, una a la façana principal amb planta baixa d'entresòl i semisoterrani i dos pisos; i un altre cos posterior amb planta baixa, pis i golfes. La coberta és a una aigua i terrat en el primer cos i a dues aigües en el cos posterior.
Façana principal composada seguint quatre eixos verticals amb simetria a les dues plantes pis, però no a la planta baixa. Les obertures de la planta baixa són amb arc carpanell i la resta adintellades. A la planta principal o primer pis, hi ha un balcó corregut central i dues tribunes laterals. A la segona planta, hi ha tres balcons ampitadors centrats i dos balcons laterals sobre tribuna, flanquejats per dos finestrals, coronats sobresortint del cos centrals amb arc ogival simulat i arqueria cega de mig punt. La cornisa és continuada i horitzontal amb ulls de bou, per sota, a la part central.
Les tribunes s'incorporen l'any 1916, segons el projecte fet pel mateix arquitecte Santiago Güell i Grau
Vilafranca del Penedès, té amb l’obra de Santiago Güell Grau – fill de la Vila - , una oportunitat de diversificar la seva oferta turística, com ho fa per exemple la Garriga a la Comarca del Vallès Oriental, amb Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877- la Garriga, 15 de setembre de 1937).
‘ territori Güell’ , ‘territori Raspall’, ‘ territori Gaudí’, 'territori Sala Cortés' ... Catalunya és un autèntic museu a l’aire lliure que dissortadament no explotem de forma eficaç i coordinada.
divendres, 30 d’agost del 2013
CAPELLA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT DEL CEMENTIRI DE CARDONA
Tenia l’esperança – no la perdo mai – de trobar en aquesta visita a la Cardona DUCAL , informació de tots els meus ‘centres d’interès’ , una vegada més les previsions optimistes topaven amb la crua realitat, i tant del Cementiri Municipal, com de la propera Fàbrica de Farines de Santa Anna, no en trobava dades enlloc , Cardona no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i està clar que un i altre edifici, no tenen per als ‘responsables ‘ cap importància històrica.
Al fossar de Cardona observava que tenen – com a l’Anoia , i en alguns indrets de la Segarra , i també en algun lloc de les Balears , justament a la que anomena el PP ‘ illa de Palma – galeries porxades.
Llegia la que l’advocació de la Capella – ara magatzem del mal endreços, com per arreu – era la Santíssima Trinitat, la OLYMPUS FE-100 em permetia retratar l’interior, i advertia únicament dues imatges, el Sant Crist, i la que em semblava la Mare de Déu dels Dolors. Em confirmava l’advocació el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
Ens agradarà saber alguna dada més, tant del fossar, com de la Capella, i fins de la Fàbrica de Farines de Santa Anna, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El prec s’adreça d’una manera molt especial als cardonins de bona voluntat.
Al fossar de Cardona observava que tenen – com a l’Anoia , i en alguns indrets de la Segarra , i també en algun lloc de les Balears , justament a la que anomena el PP ‘ illa de Palma – galeries porxades.
Llegia la que l’advocació de la Capella – ara magatzem del mal endreços, com per arreu – era la Santíssima Trinitat, la OLYMPUS FE-100 em permetia retratar l’interior, i advertia únicament dues imatges, el Sant Crist, i la que em semblava la Mare de Déu dels Dolors. Em confirmava l’advocació el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin, al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.
Ens agradarà saber alguna dada més, tant del fossar, com de la Capella, i fins de la Fàbrica de Farines de Santa Anna, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
El prec s’adreça d’una manera molt especial als cardonins de bona voluntat.
dijous, 29 d’agost del 2013
LA CASA DEL BOTXÍ DE CARDONA
Pujava per un descurat camí de terra, entre pedres irregulars que actuaven a manera d’escales fins aquest petit edifici esment entorn l’any 1690, en que un tal , Josep Valls tenia una casa o torra situada en la muralla «ab una petita entrada y sobra ella una petita sala que serveix de cuyna, y sobre esta un aposento y un porxo a teulada seca», valorada en 25 lliures, que confrontava a l’E i W amb la muralla, al S amb terras de dit Valls i al N amb el camí que passava per darrera l’Hospital de Sant Jaume.
L’edifici ha perdurat com el símbol de la Cardona senyorial, els sàtrapes feudals, mal dits senyors, exercien la jurisdicció civil i penal, en les seves terres. Parlar de justícia associant-la al món feudal és una perversió del llenguatge.
Els vescomtes, comtes, marquesos i ducs de Cardona com a senyors tenien la jurisdicció d'administrar justícia amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades, facultat aquesta més coneguda com el mer i mitx imperi.
Era anomenat mer imperi o alta jurisdicció la que afectava els procediments que portaven aparellada la sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.
Hom anomenava mitx imperi la facultat de decidir en causes civils i en les criminals que portaven aparellades penes lleus.
El castell de Cardona i la Cúria ducal, situada a la vila de Cardona, eren el centre d’aquesta administració judicial, encapçalada pels jutges, seguida pels escrivans i els procuradors, i closa per la persona que havia d’executar les imposades: el botxí.
Com podem veure aquest ‘funcionari feudal’ tenia asignat l’ús d’una casa de la que en el Cadastre de l’any 1772, se’n diu ; que al carrer de Graells i Comabella hi havia una casa propia del duc de Cardona «destinada para el verdugo, inavitada», amb un valor de 20 rals.
La posada en escena de la justícia senyorial establien una estreta relació - més amb el botxí que amb la torre - i el portal de Graells : sabem que fins l’any 1793 a una de les dues torres del portal hi havia penjada una gàbia de ferro on es col•locaven les restes dels condemnats, com ara Sansó Fonts, que, l’any 1571, fou degollat i esquarterat a la plaça de la Fira – trobava un comentari a la pàgina de l’Ajuntament per sucar-hi pa – el varen matar pel delicte de ‘ no obedecer las órdenes ‘ . Potser l’home no entenia la llengua castellana, oi ?.
Els Cardona sempre han estat fidels al REINO DE ESPAÑA, i del tot deslleials amb Catalunya i el seus drets, fins a l’extrem que hi constància de l’exercici dels mals usos ja dins l’època moderna.
El rètol a la porta diu que hi ha diners per ‘restaurar aquest edifici sinistre’ mentre es desfà irremissiblement Santa Margarida de Balsareny, i més de 50.000 infants pateixen ‘limitacions’ en el seu dret a ‘una alimentació digna’.
El títol de ‘botxí de Cardona’ està lliure a qui li atorguem ?
L’edifici ha perdurat com el símbol de la Cardona senyorial, els sàtrapes feudals, mal dits senyors, exercien la jurisdicció civil i penal, en les seves terres. Parlar de justícia associant-la al món feudal és una perversió del llenguatge.
Els vescomtes, comtes, marquesos i ducs de Cardona com a senyors tenien la jurisdicció d'administrar justícia amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades, facultat aquesta més coneguda com el mer i mitx imperi.
Era anomenat mer imperi o alta jurisdicció la que afectava els procediments que portaven aparellada la sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat.
Hom anomenava mitx imperi la facultat de decidir en causes civils i en les criminals que portaven aparellades penes lleus.
El castell de Cardona i la Cúria ducal, situada a la vila de Cardona, eren el centre d’aquesta administració judicial, encapçalada pels jutges, seguida pels escrivans i els procuradors, i closa per la persona que havia d’executar les imposades: el botxí.
Com podem veure aquest ‘funcionari feudal’ tenia asignat l’ús d’una casa de la que en el Cadastre de l’any 1772, se’n diu ; que al carrer de Graells i Comabella hi havia una casa propia del duc de Cardona «destinada para el verdugo, inavitada», amb un valor de 20 rals.
La posada en escena de la justícia senyorial establien una estreta relació - més amb el botxí que amb la torre - i el portal de Graells : sabem que fins l’any 1793 a una de les dues torres del portal hi havia penjada una gàbia de ferro on es col•locaven les restes dels condemnats, com ara Sansó Fonts, que, l’any 1571, fou degollat i esquarterat a la plaça de la Fira – trobava un comentari a la pàgina de l’Ajuntament per sucar-hi pa – el varen matar pel delicte de ‘ no obedecer las órdenes ‘ . Potser l’home no entenia la llengua castellana, oi ?.
Els Cardona sempre han estat fidels al REINO DE ESPAÑA, i del tot deslleials amb Catalunya i el seus drets, fins a l’extrem que hi constància de l’exercici dels mals usos ja dins l’època moderna.
El rètol a la porta diu que hi ha diners per ‘restaurar aquest edifici sinistre’ mentre es desfà irremissiblement Santa Margarida de Balsareny, i més de 50.000 infants pateixen ‘limitacions’ en el seu dret a ‘una alimentació digna’.
El títol de ‘botxí de Cardona’ està lliure a qui li atorguem ?
DEL TOPÒNIM CALLÚS
Desprès d visitar Callús o Catllús , i llegir com a possible origen del topònim ;
ETIM.: probablement d'un antic castellús, diminutiu de castell (cfr. catlà de castellà). Efectivament a Callús hi havia un castell que pertanyia a la Corona.
No podia sinó expressar els meus dubtés, màxim quan prop trobem Súria ( Síria ) , i llevat d’aquest cas- del tot atípic a Catalunya - els diminutius acostumen a ser CASTELLET
Bofarull proposava una formació derivada de l’àrab Qal’at Aus que presentarem al nostre expert en llengua àrab, però que a priori ens sembla força versemblant.
A tall d’exemple veieu :
Castillo de Ayub, origen del topónimo de Calatayud (qalaʿatu ʾAyūb).
Calaceite proviene de (Qal'at Zayd),
Calamocha de Qal'at Musa "castillo de Musa".
Calahorra proviene sin duda del árabe Calagurra en sentido de castillo libre, ya que el hombre horro era libre, o torre exenta.
Calatrava deriva del árabe Qal'at Rabah قلعة رباح ('fortaleza de Rabah')
ETIM.: probablement d'un antic castellús, diminutiu de castell (cfr. catlà de castellà). Efectivament a Callús hi havia un castell que pertanyia a la Corona.
No podia sinó expressar els meus dubtés, màxim quan prop trobem Súria ( Síria ) , i llevat d’aquest cas- del tot atípic a Catalunya - els diminutius acostumen a ser CASTELLET
Bofarull proposava una formació derivada de l’àrab Qal’at Aus que presentarem al nostre expert en llengua àrab, però que a priori ens sembla força versemblant.
A tall d’exemple veieu :
Castillo de Ayub, origen del topónimo de Calatayud (qalaʿatu ʾAyūb).
Calaceite proviene de (Qal'at Zayd),
Calamocha de Qal'at Musa "castillo de Musa".
Calahorra proviene sin duda del árabe Calagurra en sentido de castillo libre, ya que el hombre horro era libre, o torre exenta.
Calatrava deriva del árabe Qal'at Rabah قلعة رباح ('fortaleza de Rabah')
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



