CAL ROCABUT DEL PAPIOL AL LLOBREGAT JUSSÀ

Em sorprenia el ‘cal’ en un edifici situat lluny de l’església i el castell del Papiol.

Les formes Can [ casa d’en ] i Cal [ casa d’el ] , tant habituals a Catalunya, no tenen un significat clar i únic, en el meu cas li atorgo el següent sentit :

Can - fa referència a la PROPIETAT d’ algú que ens pots ser conegut o no.

Cal - fa referència al lloc on viu algú conegut.

La descripció tècnica ens diu ; edifici de planta rectangular, planta baixa i un pis. La façana principal està dividida amb una estructura típica: a la planta baixa una porta centralitzada entre dues finestres, totes tres obertures, rematades a la part superior per elements decoratius en maó, que en ressalten la forma. Al primer pis un balcó flanquejat per dues finestres (que repeteix així l'estructura inferior de la façana) que estan rematades amb rajoles amb decoració floral que al seu torn estan rematades per garlandes que flanquegen una tercera garlanda ubicada a la part central i més alta de la façana, rematada a banda i banda per la balustrada en maó que dóna una estructura terrassada al sostre.

En aquestes terres del Llobregat jussà, mal dit BAIX, com a conseqüència més que de la síndrome d’Estocolm – que també – de la imposició per part del feixisme de la traducció de la forma castellana BAJO, enlloc del mot català jussà, proscrit d’ençà de 1714, costa diferenciar entre la deixadesa administrativa, i la voluntat conscient d’anorrear la memòria històrica.

Ens agradarà tenir creixement del nom dels promotors i del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MODERNISME AL PAPIOL

El tren va arribar al Papiol l’any 1856, amb la inauguració del tram de Molins de Rei a Martorell, en el cens de 1857 el nombre de veïns era de 1.100, la decisió política d’aïllar aquesta població de les grans infraestructures, farà curiosament que es doni al Papiol un ‘creixement qualitatiu’ , 1027 veïns a les acaballes del primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ); al contrari que la major part de poblacions de la comarca del Llobregat jussà, dit BAIX per traducció del mot castellà BAJO, i per evitar l’ús dels sobirà/jussà propis de la llengua catalana, proscrita pel REINO DE ESPAÑA, malgrat el que diu Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias, mundialmebt conegut per anar a caçar elefants mentre la població civil pateix tota mena d’estretors, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques.

L’Ajuntament del Papiol no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia; pensem que això no té cap relació amb el fet que l’autovia A-2, i l’autopista AP-7, optessin per deixar al Papiol sense comunicació, malgrat malmetre pràticament les millor terres del seu terme.

Retratava una casa al carrer d’Ignasi Iglesias, 12 ; ni una paraula del promotor, ni del mestre d’obres i/o arquitecte, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola planta construïda sobre un desnivell. La planta és rectangular, i se li ha adossat una torre de base quadrada de dos cossos. Té moltes obertures. L'accés es realitza per un petit porxo flanquejat per dues columnes amb capitell corinti. Les finestres i les portes estan remarcades, sempre a la part superior, per estructures decoratives, molt finetes de maó. El sostre es pla i vorejat per una cornisa que es recolza sobre motllures. La torre presenta finestres polilobulades, algunes dividides per petites columnes corínties, i el seu sostre és a quatre vessants.

El Papiol és un dels indrets ‘més visitables’ i alhora ‘menys visitats’ de l’entorn de la megalòpolis barcelonina.

EN VENDA LA CASA DE L’EXTRISSIM DE SANT ESTEVE DE SESROVIRES

En català el superlatiu de superioritat és forma sempre de la mateixa manera : el sufix de comparatiu (-issim-) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-)

extra - a = extrissim

A la pàgina de ‘història’ trobem una afirmació; “extríssim”, nom amb què es coneixia el cotó de primera qualitat portat d'Egipte i l'Índia.

Ens agradarà confirmar a l’email coneixercatalunya@gmail.com aquesta afirmació de l’actual firma propietària Raventós, que segons ens expliquen com a conseqüència de la crisi econòmica, produïda al ensems per la corrupció i l’estultícia de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA , va tancar, l'any 2013, l'activitat dels vins a Sant Esteve Sesrovires posant a la venda la Masia Bach.

Felicitem a l’avançada al PP, fins en els cas de no ser certa, una noticia com aquesta és demolidora per l’economia catalana.

ESGRAFIATS A SANT ESTEVE SESROVIRES. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

No trobava cap dada que em confirmes la presència en aquesta població de Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), que deixava la seva petjada a Piera i a Martorell.


El creixement demogràfic ha estat l’excusa perfecta per créixer d’una forma desordenada i caòtica, i al ensems per desfer-se de la ‘carrega feixuga’ dels edificis del nucli ‘històric’.

El Mapa de Patrimoni ens diu de l’esgrafiat de la façana, carrer Serafí Julià, 10, els esgrafiats són del segle XX, construïts per ennoblir la façana original de la casa. NO indica l’autor

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest esgrafiats.

El Mapa de Patrimoni ens diu de l’esgrafiat de la façana, carrer Dr. Pau Costas, núm. 15, sota l'escena central s'hi pot identificar un esgrafiat que conté el nom de Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 – 2003)  i la data de 1999, corresponent al nom de l'esgrafiador i a l'any del treball.

L'acabat de la façana presenta un lliscat de color cru amb el fons d'esgrafiat de color Bordeus.

El Mapa de Patrimoni ens diu de l’esgrafiat de la façana, , carrer Serafí Julià, 32, a la part inferior de la façana hi apareix la inscripció "Estucs Camprecios de St. Just Desvern. 2007".  Recentment el  Xavier Perez Alcazar ,  Professor d'estucs de calç al Gremi de  Pintors de Barcelona, en feia la restauració. 

Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.

Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE SESROVIRES

Josep Domènec i Estapà (Tarragona, 1858 – Cabrera de Mar, 1917) en el període 1889-91 aixecava una de les esglésies més grans de la comarca.

La façana és culminada per dos campanars bessons, dels que s’explica idèntica llegenda que de l’església d’Olost.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/les-torres-bessones-dolost-del-llucans.html

La descripció ens diu ; edifici de maó vist que consta de tres naus, la central més gran i més alta, amb arcbotants, i capelles laterals. Seguint la tradició de les esglésies medievals, té transepte i absis semicircular. La façana principal té un portal d'arc apuntat, igual que els finestrals, i en el seu timpà hi ha esculpida la imatge de Sant Esteve i escenes del martiri en baixrelleu.

No tot foren ‘flors i violes’ segons llegim en l’informe relatiu als dies foscos del genocidi contra Catalunya : http://www.cultura.arqbcn.org/arxius/publicacions/Destrucci%C3%B3_2.pdf

L’esquerra tenia una “llista negra” ja l’octubre del 1934 (pàg. 43).

L’informe afirma que abans de l’esclat de la guerra el 1936, les autoritats del poble van amenaçar amb represàlies als joves que es reunissin en cercles d’estudis (pàg. 38).

Per salvar alguns béns cultuals, els feligresos sofriren vexacions i protagonitzaren actes d’autèntic heroisme (pàg. 45). Tanmateix entre els feligresos hi hagueren algunes desercions (pàg. 47).

Es va confiscar el cementiri (pàg. 88).

Aquesta església parroquial, d’estil gòtic, construïda a finals del segle passat, fou respectada el 1936. Però es destruïren tots els objectes litúrgics i es prengué foc a tot el mobiliari.

També fou respectada la casa rectoral que fou destinada a magatzem i dependències del sindicat.

L’arxiu parroquial fou cremat.

L’any 1939 s’inaugurà l’altar major provisional.

l’any 1941 el de Sant Josep i el de la Mare de Déu de Montserrat i es beneí una campana.

L’any 1949 l’altar del Sagrat Cor.

L’any 1950 s’erigeix l’altar de la Puríssima Concepció i es restaura el presbiteri.

L’any 1961 s’inaugurà el nou baptisteri.

L’any 1962 comencen les obres de l’altar major definitiu

Em cridava l’atenció l’escut – sembla que no oficial – del municipi, en el que llueix el símbol del martiri – possiblement això explica la seva ‘vocació’ carcerària.

També l’absència de dades relatives a l’autor de la Masia Bach - Josep Maria Sala - ; amb aquesta minsa informació apareix a la barra de google, el ‘màrtir’ homònim del PSC empresonat breument al Centre Penitenciari de Can Brians l’any 1997.

LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR DE SANT ESTEVE DE SESROVIRES

Si trobar les dades dels autors d’edificis tant bells com el Mas Bach, és ja una tasca gegantina; sabem un non compost JOSÉ MARIA, i un cognom SALA, que ens diuen que pertanyia al sexe masculí, però res certament si va actuar com a constructor, mestre d’obres i/o arquitecte, i el trobem amb citat de totes aquestes maneres en les còpies idèntiques que gràcies a la tècnica del COPIAR/PEGAR han fet tots els ‘experts’ de Catalunya, i del REINO DE ESPAÑA. Ens agradarà tenir TOTES LES DADES d’aquest ‘perit’. Esperar trobar cap dada quan l’objecte és la Capella del Cementiri municipal de Sant Esteve Sesrovires, és del tot il•lusori, com quasi tot el que està ben fet al nostre país s’atribueix a DESCONEGUT, que dominava magistralment tots els registres de l’arquitectura.

El petit edifici construït al bell mig del cementiri, disposa d'una porta amb arc de mig punt, una lluerna centrada amb l'accés i coberta a dues aigües, i l’ d'absis, des d'on rep llum a través de dues finestretes estretes acabades amb arc de mig punt.

En el centre de l'absis hi és situat l'altar, i darrera l'altar s'hi troba una composició arquitectònica configurada per dues columnetes i llinda de marbre, on s'hi disposa en el centre, una Creu amb el Sant Crist.

Aquest fossar ha estat objecte d’una ‘peculiar’ ampliació que trobareu explicada de forma gràfica en aquest enllaç:
http://www.artigasarquitectes.com/estudi/ca_es/projectes/concursos/cementiri-sant-esteve-sesrovires.html

EL NEGRE QUE MENTIA COM UN BLANC

Li dedicava un article a la ‘gran esperança negra’ l’any 2009 – ara se que immerescut - . Insistia en que ELL tenia una ocasió excepcional per propiciar canvis, perquè ELL, Barack Hussein Obama, venia al món de la política sense PECAT ORIGINAL.

Els politics ‘professionals’ acostumen a pertànyer a nissagues de ‘politics professionals’ , i s’aparellen bàsicament entre famílies com la seva, això comporta que amb el pas dels anys, els elements ‘negatius’ , estultícia, prepotència, corrupció, nepotisme, ... esdevinguin trets característics de la seva personalitat, semblava doncs que el ‘negret d’Amèrica ‘ tenia a priori unes condicions físiques i morals que el convertien en l’esperança de la humanitat.

No dedicaré ni una línia als politics del REINO DE ESPAÑA, ni tampoc a la Christine Madeleine Odette Lagarde, o a l’Olli Ilmari Rehn, ambdós sospitosos de corrupció, i si més no, ideològicament propers a la ‘raça superior’.

El ‘negret d’Amèrica’ n’ha fet i/o deixat fer de molt grosses arreu del món, el genocidi contra els germans musulmans, perpetrat per l’exèrcit egipci, armat i finançat pels EUA, és sens dubte la gota que fa vessar el got de la paciència, i demana a crits que l’Obama – si encara té un bri de vergonya – retorni el seu Nobel de la Pau.

Dissortadament a les bones persones d’aquest món, ara que constatem que el President dels EUZ és només ‘un negre que menteix com un blanc’, el panorama a curt termini se’ns torna més fosc, tenebrós, NEGRE !