Trobava força
informació del Casino de Granollers que va ser fundat l’any 1880, com una societat per a reunir la classe
benestant conservadora de la ciutat de Granollers i rodalies, essent el seu
primer president, en Francesc de P. Montañà. Em pregunto, sabem qui va ser el
mestre d’obres i/o arquitecte autor de l’edifici ?.
En el moment
de la seva creació, es va formar una comissió per redactar el projecte de
Reglament, que va ser aprovat en Junta General els dies 13 i 20 de juny de 1880
i pel Govern Civil , el 7 de juliol d’aquell mateix any; va actuar com a
president accidental l’Esteve Trullàs Montanà i com a secretari en Salvador
Valls. Així, es va poder inaugurar a l’agost del mateix any, aprofitant la
Festa Major de la ciutat.
El Casino es
va situar en un edifici que fou construït gràcies a l’emissió d’accions valorades
en 125 pessetes cadascuna d’elles, les quals foren adquirides pels menestrals
de la vila i altres propietaris de la comarca, que durant els anys següents van
participar molt activament en les festes de Granollers.
De forma
quasi immediata, la nova entitat esdevingué un centre cultural d’important envergadura
a nivell local. A més, les dependències del Casino van començar a acollir tota
mena d’actes i manifestacions culturals. Destaquem entre aquestes activitats,
els balls de disfresses, que han estat sempre un devessall de bon gust i
elegància, convertint-se en un acte de molt ressò a la ciutat. Per Carnestoltes
de l’any 1886 es va realitzar una rua que va donar origen al popular Ball de
Donzelles. No cal dir que Granollers no havia vist mai fins aleshores res
semblant, com la cavalcada que tingué lloc aquell any. Per a participar-hi
vingueren gran nombre de socis del Centre Vallesà de Barcelona, una entitat en
aquell temps semblant a la que als anys trenta seria la Casa del Vallès.
Arriba així
el canvi de segle que va marcar l’inici d’una segona època al Casino, enormement
influenciada per l’esperit innovador i avantguardista que es respirà en els
anys anteriors. A principis de segle, va jugar un paper molt important en el
coneixement i divulgació del cinema a Granollers. L’any 1905, l’industrial
barceloní Constantino Valero insta-la en una de les sales de l’entitat el que
va ser el primer projector públic que hi va haver a la ciutat.
El 28 de
febrer de 1933 es va celebrar un dels actes més curiosos –sinó el que més-, de
tots els que han tingut lloc al Casino durant el més de cent anys de la seva
història, el Primer Congrés Internacional de la Neurella Ensorrada, que tenia com a finalitat resoldre de una
vegada i per sempre el terrible flagell que representava per a la humanitat
aquesta malaltia. Participaren eminències mèdiques d’arreu del món.
El mes de
juliol de 1936 esclatà la Guerra Civil, que va durar fins al febrer de 1939.
Durant aquest període, el Casino restà clausurat per a la celebració de tot
tipus d’activitats culturals i recreatives, i es convertí en la seu de les
Joventuts Socialistes. Abans de finalitzar la Guerra Civil, el local va tornar
a obrir: totes les sales es troben desballestades i fetes malbé.
La Junta
Directiva s’encarregà de fer reparacions, però com a conseqüència del pèssim
estat econòmic de l’entitat, pogueren fer poques millores més enllà de donar
una mà de pintura i embellir algunes de les principals dependències. Molts
socis supervivents van perdre l’esperit de lluita envers del Casino, arribant a
posar en perill la continuïtat de l’entitat. Però afortunadament no va ser
així, i a mesura que la normalitat s’estava estenent per tot arreu, la vida del
Casino també s’anava regulant.
El mateix
any tingué lloc la primera Junta General de socis, que havia estat convocada
per tal de reglamentar la constitució del Consell Directiu format per Ramón
Sobrevia, Jose Quincoces i Ramón Valls. A partir d’aquell mateix moment, ells
es van fer càrrec de l’entitat. El que van fer primer va ser posar ordre a tot
el que el conflicte bèl·lic havia capgirat: van començar obrin el cafè. Allí es
va celebrar la revetlla de Sant Joan amb un ball organitzat pels militars de
l’Exèrcit Nacional que havien quedat a la guarnició de Granollers, després de
la seva entrada a la ciutat.
A l’octubre
de 1946 es va acordar fer reformes al Saló Café, adquirint també els llums del
vestíbul. A l’any següent, 1947, i després de molt discutir, els socis
acordaren fer un préstec individual de 100 pessetes a favor del Casino, per
atendre el pressupost de les obres d’embelliment de la sala teatre en un
principi, doncs s’havia contemplat fer obres a tot l’edifici. S’instal·là un
pis amb llotges, tot i que el projecte en comprenia dos. Al 1948, es
construïren les llotges de platea, que eren llogades pels socis, després de ser
sortejades cada any. El préstec no va ser suficient i es va haver de demanar un
crèdit bancari de 250.000 pessetes. A l’abril de 1951 la junta va dimitir,
incapaç de tornat aquell préstec.
Els anys
següents, 1956, 1957 i 1958 va ser cada cop més difícil mantenir les
instal·lacions degut a que cada cop s’agreujava mes la situació econòmica,
conseqüència en part, del poc interès per part dels propis socis. El Casino
passava una gran crisi i calia fer quelcom per salvar-lo. Amb aquesta
perspectiva es va plantejar la possibilitat que el Casino unís el seu destí al
del Club de Ritme, una entitat dedicada exclusivament a fer conèixer a la joventut
la música de jazz. En certs aspectes, les dues societats es complementaven. El
Casino tenia local i no tenia socis. El Club de Ritme tenia socis i li mancava
local. Ambdues juntes , passarien a tenir suficient massa social i una seu apta
per satisfer les seves necessitats.
Al 1957 el
Casino es fusiona amb el Club de Ritme, transforma les seves bases i
aconsegueix l’obertura a gent de tota mena de condició social. Neix el Casino
de Granollers-Club de Ritme que dota a la ciutat de tota una sèrie d’activitats
socials, culturals i recreatives sense cap ànim de lucre per a tothom i és una
seu oberta a les entitats i col·lectius que ho sol·licitin.
A
començament de la dècada del setanta, el Casino tornà a viure una accentuada
crisis econòmica que requerí un nou esforç per apuntalar-la, de forma que es
revitalitzés la seva vida social. Les instal·lacions del Casino estaven molt
envellides, i en una Junta General extraordinària de Socis Accionistes s’aprovà
la construcció d’un nou edifici que fos seu social.
Es tractava
d’una ambiciosa solució, que comprenia, planta baixa, un altell i cinc plantes
d’alçada. El nou projecte pretenia dotar a la societat d’una base econòmica
eficaç, incloent-hi fins a cinc vies de finançament diferents, com ara
l’explotació d’unes galeries comercials i del cine amb sessions comercials,
ingressos per concepte de la cafeteria instal·lada a la sala de festes,
l’admissió de fins a 1.500 socis accionistes amb aportacions de 1.500 pessetes
per acció, i el concert d’un crèdit amb la Caixa d’Estalvis de Sabadell. Les
aportacions del socis, es guardarien per continuar amb les activitats culturals
i recreatives habituals de l’entitat i que estaven obertes a tothom. Però
aquest projecte no va comptar amb l’aprovació de tots el socis.
El Casino ha
estat sempre, a excepció dels primers anys, una societat empobrida, malgrat
tenir un gran patrimoni en béns immobles de dimensions suficients per poder
encabir iniciatives de tota classe. El mes de desembre de 1974 els problemes
econòmics s’accentuen una altre vegada, malgrat que aquests mai no havien
deixat d’existir, van haver-hi temporades d’una certa millora. Aquell mateix
any s’inaugurà el Bingo a la sala de teatre del Casino, com a últim intent per
salvar l’entitat. Aquest lloguer va permetre posar en marxa les estructures
necessàries per fer possible, més còmodament, importants activitats de caràcter
social amb un notable èxit. L’ instal·lació del Bingo va significar per el
Casino una alegria per la seva desgràcia i, el mes important, una injecció
econòmica contínua que ha permès, durant anys, la seva despreocupada
existència.
Al 1980 el
Casino celebrà els seus cents anys de vida, un aniversari que no totes les
entitats poden assolir. Els socis van celebrar aquesta fita amb el conscient
convenciment que l’associació ja no era la mateixa que havia estat. Si el
passat va ser difícil, el present, i sobretot el futur immediat, es presentava
aleshores d’allò mes incert. Gràcies a tots el intents, l’entitat va continuar
vivint.
Els darrers
anys, amb Joan Garriga i Vilardebó com a President,la entitat agafa una nova
embranzida amb canvis profunds tant a nivell organitzatiu com a nivell de
instal·lacions.
Tot i que la
situació econòmica del país és de greu crisi,el Casino afronta la més gran
ampliació des de la seva fundació, s’enderroquen les ampliacions realitzades al
costat del edifici històric en planta baixa dels anys 70 per vestir un nou
edifici de dues plantes que permetrà disposar de nous espais per activitats i
oficines ,en especial la sala d’actes Joan Bretcha, inaugurada el 17 de maig de 2011 , que des de
aleshores acull la major part d’actes que realitza la entitat.
El mateix
temps,es decideix convocar un concurs per la concessió del servei de
bar-restaurant de la entitat , cosa que va permetre la remodelació total del
antic bar i ampliar la oferta gastronòmica i de serveis tant al soci com a la
ciutat.
Val a dir
que aquestes grans transformacions no han afectat l’economia de la entitat que
desprès de passar èpoques molt complicades actualment gaudeix de una situació
de estabilitat pressupostaria.
El Casino no
és el d’abans, ha evolucionat. Des de las seva transformació, fruït de la fusió
amb el Club de Ritme Granollers, i la conseqüent creació de l’associació Casino
Club de Ritme Granollers, ha esdevingut una entitat que persegueix fins
d’interès general, de caire social, cultural i recreatiu, a través de la
realització d’activitats que en cap cas estan restringides exclusivament, a
beneficiar les persones associades, sinó que estan obertes a qualsevol altre
.possible persona que reuneixi les condicions i els caràcters exigits per l’índole
dels fins de l’Associació.
Podem dir
doncs, que la entitat, tot i el seu caràcter privat, complementa la oferta de equipaments de la
ciutat.
