dilluns, 16 de juny del 2025

CAPELLA D’ORRIT, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. SAPEIRA. TREMP. PALLARS JUSSÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-sapeira-tremp

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/02/03/sant-pere-del-pont-dorrit/

L'antic poble d'Orrit, actualment despoblat, pertany a l'antic terme de Sapeira, agregat el 1970 al terme municipal de Tremp. En abandonar-se el poble vell es formà el raval del Pont d'Orrit, més avall, ran de carretera i del riu, davant mateix d'Areny de Noguera.

El dia 13 de setembre de 1963 es va posar la primera pedra d’aquesta església i crida l’atenció que el bisbe de Lleida, Mn. Aurelio del Pino Gómez  (Riaza, Segòvia, 2 de desembre del 1888 - Madrid, 8 de desembre de 1971)  , representant genuí del nacionalcatolicisme  (fou famosa la seva proclama Digitus Dei est hic ('El dit de Déu és aquí') quan Franco va visitar Lleida),  no assimilà els canvis dins l'Església en l'àmbit internacional –Concili Vaticà II– i de bases, motiu pel qual els darrers anys del seu llarg pontificat resultaren especialment conflictius, i renuncià finalment al seu càrrec l'any 1967 (el 20 de març fou acceptada la seva renúncia pel papa). Va morir a Madrid el 8 de desembre de 1971. Les seves despulles van ser traslladades a Lleida i enterrades a la capella del Santíssim Sagrament, de la catedral de Lleida,  no va creure oportú anar a aquest acte delegant la seva presència en el capellà Mn. Amadeo Capella.

És un edifici de petites dimensions d’una sola nau amb volta semicircular.



A la paret oest s’obre la porta d’entrada, damunt seu hi ha una petita finestra rodona i un campanar d’espadanya amb  dos ulls  que allotgen dues campanes que  van ser aprofitades de l’església de Sant Pere d’Orrit



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que  sant Pere  elevi a l’Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional.

dimecres, 11 de juny del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILAMÓS, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉI I SANT ROC. VAL D’ARAN

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-vilamos

https://bibliogoigs.blogspot.com/2017/08/gois-en-aunor-deth-glorios-sant-roc.html

ASSUMPCIÓ DE MARIA I SANT ROC, FESTA MAJOR A BAUSEN, BOSSÒST, GAUSAC, GARÒS, MONT, VILA i VILAMÒS . 15 i 16 d'agost

L'església parroquial de Vilamòs, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal  dita Santa Maria -  per l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA -  , i Sant   Roc, un dels temples romànics més antics de la Vall, amb elements anteriors al segle XI, es troba al nucli de Vilamòs. Malgrat les modificacions, conserva la planta basilical de tres naus separades per pilars circulars que sostenen arcs formers de mig punt, sobre els quals recolzen les voltes, de canó, a les naus central i de migjorn, i de quart de cercle, la de tramuntana. Totes reforçades amb arcs torals. El presbiteri és cobert per volta d'aresta i els absis romànics foren substituïts en època gòtica per una prolongació de la nau.




L'accés actual és al mur de ponent per una portalada d'estil clàssic que porta inscrita la data de 1816. Al capdamunt hi ha encastat un bloc de pedra amb el relleu d'una creu sobre el qual encara n'hi trobem un altre amb el crismó. Al mur de migjorn encara és visible la portalada original actualment tapiada. El campanar, d'estil romànic, adossat al mur de migdia. és de planta quadrada, de tres pisos i finestres de mig punt: dobles en les tres darreres plantes, d'una obertura en la segona planta i en espitllera a la primera. A la planta baixa s'observen arcuacions llombardes com a únic element de decoració. És cobert amb volta de pedra i comunica amb l'església a través d'una porta coronada amb dos arcs de mig punt en degradació. Aquesta porta és l'únic accés al campanar, que s'obre des de dins de l'església per la banda interior del mur de migdia i que, segons Josep Sarraté Forga, el seu estil artístic s'ajusta als cànons establerts per a les portes preromàniques dels segles X i XI.

A l'interior hi ha una pica beneitera. És d'estil romànic i consta de cubeta, peu i base. La cubeta presenta tres nivells de decoració; en el superior hi ha esculpits en baix relleu, alguns motius geomètrics (sembla com si fossin ferradures decantades); al mig hi ha esculpit un bordó en baix relleu que volteja tot el perímetre de la pica, en l'inferior trobem símbols alternats de rosetes i flors de lis. Pel que fa el peu, és de forma cilíndrica i es presenta decorat en tota la seva superfície per puntes de diamant. La pica acaba amb una base àtica decorada amb un bordó. Alguns autors defensen que tan el peu com la base són de procedència romana.

Als murs hi ha encastades diverses esteles d'època romana:

Angle sud-oest del campanar. Fragment d'estela situada a la cantonada sud-oest del campanar, d'uns 40 x 24 x 20 cm. Hauria de representar tres figures ubicades sota sengles arcs, de les quals actualment només en roman una.

Angle sud-est del campanar: Fragment d'estela situada a uns 16 m del terra. Hi ha representats dos bustos amb grafismes a la part superior. El bust de l'esquerra és sencer mentre que el de la dreta és trencat. Els cossos són llisos i les cares estan traçades de manera esquemàtica. A la base hi ha una banda de semicercles i una roda incompleta. El bloc està encastat de forma apaïsada, reutilitzat com a carreu del parament de la torre.

Façana de migdia. Bloc de marbre de color fosc on hi ha representada en relleu la figura d'un home de cos sencer, nu, sota una arcada lleugerament de mig punt. La peça és tosca, sense gaire detall. El braç dret està recolzat sobre una columna i l'esquerre està alçat enlaire. La peça sembla completa.

Façana de migdia. Estela de marbre blanc amb una banda que emmarca a composició. La representació està dividida en dues parts de decoració força diferenciada. A la part superior hi ha representades tres figures humanes que semblen correspondre a una família (mare, pare i fill). A les cares es poden observar trets facials i el relleu del pentinat. Els vestits es representen amb diverses línies que imiten els plecs de la roba. La part inferior està decorada amb motius geomètrics, un cercle central i diversos semicercles al voltant.

Façana de migdia. Estela de marbre blanc amb la representació als dos terços superiors de tres bustos de factura molt esquemàtica i poc acurada, amb els trets facials esbossats i el cos llis. Estan col·locats cada un sota una arcada de mig punt. A la part inferior de la peça, on la superfície és coberta de traços incisos, s'observa un cercle envoltat de sis semicercles.



Que la Marededéu, sant Roc i tota la cort celestial elevin a l’altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, i la de TOTES  les minories  nacionals, ètniques, culturals,..

divendres, 6 de juny del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LES BORGES DEL CAMP, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 

He tingut ocasió de visitar en varies ocasions i situacions l’església parroquial de les Borges del Camp, advocada a l’Assumpció de la Marededéu, mal dita santa Maria per la influència herètica de l’església del REINO DE ESPAÑA que nega allò que s’acordava al Concili d’Efes.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/04/la-mare-de-du-plorava.html

Acomiadàvem aquí  a  l'Amado Crusat Mora, estimat cosí-germà

Edifici barroc amb decoració d'esgrafiats a la façana, dibuixant carreus. El portal d'entrada presenta dues columnes decorades a la part baixa del fust i als capitells. Entre ambdues, a cada banda, un petit podi inserit en un nínxol sosté una escultura: representen Sant Antoni Abat i Sant Josep.



Sobre l'entaulament que sostenen les columnes- definit pels entrants i sortints que aquestes marquen des de la part baixa- s'obre un nínxol semicircular emmarcat per dues columnetes, a l'interior del qual hi ha una figura de Maria Assumpta. L'exterior és resseguit per decoracions de tipus vegetals. Aquest templet presenta als laterals dues volutes que es recolzen sobre l'entaulament inferior.

El coronament de l'església en façana és lobulat, presentant al lateral dret un campanar octogonal amb llanternó.

L'interior es distribueix en tres naus i creuer. Aquest està cobert amb una cúpula central, en la qual s'obren quatre finestres. És sustentada per quatre grans pilars exempts coronats amb capitells de tipus corinti, daurats.

Per la banda interior corona la cúpula una clau de volta representant un sol daurat, envoltat de "puttis" A les petxines hi ha la representació dels quatre evangelistes.

La nau principal està coberta amb volta de canó amb llunetes. Les laterals estan cobertes per volta d'aresta amb els nervis resseguits en color daurat. Les capelles són poc fondes. El cor és de planta retallada.

L'escultor Ramon Ferran i Pagès (Reus, 14 d'agost de 1927 - 2 de gener de 2015) dissenyà en el seu taller de Reus les actuals imatges, un total de cinc: sant Anton, sant Josep, la Mare de Déu Assumpta i dos àngels.

https://www.lesborgesdelcamp.cat/la-vila/llocs-interes/esglesia

https://parroquialassumpcio.wixsite.com/parroquialassumpcio/festa-de-l-assumpcio-de-la-mare-de-

Felip V - maleït davant  Déu - establia com un dret el de parlar en llengua castellana en els territoris amb llengua pròpia, País Basc, Catalunya i Galicia.

I, com un delicte el fer-ho en llengua basca, catalana o gallega en els seus territoris “ naturals”

Ara, el delicte ha esdevingut “ pecat venial “, que pot qualificar-se fins i tot com resistència a l’autoritat.

Els catalans – des de sempre – entenem que el tractament correcte de la Verge Maria és Marededeú, la forma SANTA MARIA, s’imposava a sang i fetge – com acostumen a fer-ho quasi sempre els ocupants - , és clarament masclista, i menystenidora del paper de la Marededéu.

Fa tants anys que tenim l’enemic a casa que bona part de la societat pateix el síndrome de 1714, antecessor de la síndrome d’Estocolm, que comporta assumir com a pròpies les tesis dels ocupants.

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional.