TRIBUNA DEL BERGUEDÀ

diumenge, 9 de novembre del 2025

IN MEMORIAM. LLASTARRI I L’ENRUNADA ESGLÉSIA ADVOCADA A SANT HILARI. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-hilari-de-llastarri-tremp

Un diploma de l’any 974 esmenta ja Sant Hilari de Llastarri, patró encara de la població, i que recorda el gran monestir de Carcassona. Era segurament l’església d’un castell. Aquell any l’abat Oriolf i els monjos d’Alaó van vendre al prevere Odequer i Bradila una terra circumdada i termenada que tenia el monestir per donació del comte Unifred, al castell de Llastarri i “sota Sant Hilari”, a la vora del Torm; pel preu d’un cavall. Després, al igual que el castell de Llastarri, fou de l’abadiat exempt d’Alaó. Les esglésies de Llastarri eren sufragànies de Sopeira, fins i tot després de la desamortització del segle XIX.


https://elcanutdelsminairons.cat/2022/08/17/sant-hilari-de-llastarri/#jp-carousel-616

https://www.ajuntamentdetremp.cat/el-municipi/nuclis-agregats-1/llastarriadar

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-miralles-tremp

Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles.


Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Que la Marededéu, mal dita santa Maria per l’Església herètica del REINO DE ESPAÑA i sant Hilari, elevin a l’Altíssim la pregaria dels pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

 

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dissabte, 8 de novembre del 2025

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLARS DE L’ABADIAT, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. . EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA

 

https://poblesabandonats.cat/fitxes/927

Castellars o Castellàs, antigament Castellars de l'Abadiat, és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Està situat a una banda del barranc de Malpàs. Per accedir, s’ha de passar pel costat de les Mines de Malpàs, de gran importància social i econòmica per a la zona. El nucli és molt petit i està format per tres cases i una església, que es disposen al redós d’una plaça. Actualment, tot aquest recinte és privat i forma part de la propietat de la família que regenta la casa de turisme rural. Tots els edificis es troben en bon estat. L’església romànica de Sant Martí es troba al petit nucli. És un edifici d'una nau, amb edifici adossat i torre de planta quadrada a la cantonada de la façana principal, que té una porta amb arc de mig punt i rosetó per a il·luminar el cor. Al campanar, de quatre finestres, en té una tapiada, es conserven les campanes. 





S’hi conserva una pica baptismal decorada, romànica , que segons creença popular va arribar al poble procedent del monestir de Lavaix durant el temps de la desamortització i va ser bescanviada per blat.


El cementiri es troba a l’entrada de l’església

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16116

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-castellars-abans-sant-feliu-el-pont-de-suert

Sant Martí era molt venerat per les tropes franques que van participar en l’anomenada reconquesta del territori català a les forces musulmanes; el sant soldat gal•lès fou un dels tingué major devoció durant l’època carolíngia. Els exèrcits francs solien erigir una capelleta a san Martí per tots els cims que conquerien, en agraïment al sant per l’ajut que els enviava des del cel, a la mercè del qual atribuïen llurs victòries. Aquest costum explica la gran devoció de què era objecte sant Martí per tota la Catalunya vella i que fos el sant que havia comptat amb més nombre d’ermites dedicades, com també que fos el patró d’un major nombre de poblacions.

Que  Sant Martí , sant Feliu  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


dimarts, 4 de novembre del 2025

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA RESTAURACIÓ/RECONSTRUCCIÓ DE L’ESGLÈSIA NOVA DE COLERA, ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL ?.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19477https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19477

Situada dins del nucli urbà de la població de Colera, a la banda de llevant del poble i delimitada pels carrers de l'Església i de Dalt.

Església d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular capçat a tramuntana. La nau està coberta amb una volta de canó amb arcs faixons i llunetes, les quals presenten petites finestres de mig punt per il·luminar l'interior del temple. L'absis presenta una volta de quart d'esfera i un arc triomfal de mig punt, les capelles laterals estan cobertes amb voltes rebaixades i la sagristia amb una volta de mirall. Als peus de la nau hi ha el cor, delimitat per una barana d'obra i sostingut per una gran volta rebaixada. La façana principal presenta un gran portal d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra, al que s'accedeix mitjançant una escala de cinc graons que salva el desnivell entre el carrer i l'interior del temple. Damunt seu hi ha una fornícula de mig punt sostingut per impostes i amb l'ampit motllurat, amb una imatge de bronze de sant Miquel arcàngel. A la part superior del parament hi ha un rosetó decorat amb vitralls. A l'extrem de ponent de la façana hi ha tres esveltes obertures de mig punt, tapiades i decorades amb creus llatines. A l'extrem de llevant hi ha el campanar. Es tracta d'una torre de planta quadrada, coberta amb teulada de quatre vessants i amb quatre obertures de mig punt a la part superior de l'estructura. La campana presenta l'any 1951 gravat a la superfície. De l'interior del temple destaquen les imatges religioses de les capelles laterals i el retaule de l'altar principal.

La construcció està arrebossada i emblanquinada, tant a l'interior com a l'exterior.






fotografies. Jacob  Casquete Rodríguez 

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/1987/123199/92982-164930-1-PB.pdf

Podem suposar que fou Pelai Martínez i Paricio (Figueres, 15 d'octubre de 1898 - Figueres, 13 de juny de 1978)  designat Arquitecte de Regiones Devastadas, l'any 1940,   i que  projectà les obres de reconstrucció del Nou Llers. Ens agradarà tenir-ne confirmació en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.iesmonturiol.net/web/html/estudis/recerca/oriolabuli.pdf

 https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/12/goigs-sant-miquel-colera-alt-emporda.html

Que l'arcàngel Sant Miquel, Princep de les Milícies Celestials,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels colerencs , trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. SANT MARTÍ DE VALLMALA . LLANÇÀ. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-vallmala-llanca

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae27mart.htm

Les ruïnes de l’església eren totalment desconegudes fins que es feren conèixer a través d’una publicació l’any 1975.

Del temple de l'església de Sant Martí de Vallmala es conserven actualment l’absis i els murs de tramuntana i frontal de la nau. El mur de migdia és enderrocat. De la porta ubicada al costat de migjorn només se'n conserven algunes filades. Els elements recuperats, ja caiguts, d’aquesta porta, que era d’un sol arc, de dovelles i carreus ben escairats, demostren que havia estat renovada en època tardana. Ha estat posat al descobert el parament original i un banc seguit al llarg dels murs de la nau, que a l’angle nord-oest delimiten la base, feta amb picadís, i amb el desguàs de la pica baptismal. L’absis és de planta rectangular, deformada, i s’obre a la nau per un simple plec. La volta, que conserva els senyals de l’encofrat, és ultrapassada i arrenca d’unes banquetes ben acusades. L’edifici conserva dues finestres, d’una sola esqueixada, l’una a la capçalera i l’altra al mur meridional. De l’arc triomfal resten els muntants i alguns fragments de l’arrencada. El parament ha estat fet amb pedres de llicorella, sense treballar i travades amb argamassa. El mur frontal de la nau presenta un aparell una mica diferent, amb pedres més grosses que la resta de l’edifici. A l'interior, a la volta de l’absis i a l’intradós de l’arc hi ha rastres de pintura mural, simples taques de color. Al centre del santuari hi ha restes del tenant d’altar.




La consolidació i la neteja portades a terme pel Grup d’Art i Treball del Centre Excursionista Empordanès, l’any 1986, ha fet possible el descobriment del perímetre de l’edifici i l’emplaçament de la porta, a la façana de migjorn, de la qual només resten algunes filades.



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només l’alliberament de Catalunya permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que sant Martí elevi a l’Altíssim la pregaria dels llançanencs,  trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANT JAUME DE VALLESPINOSA. PONTILS. CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

 La primera notícia relativa al castell de Vallespinosa correspon a l'any 1193, propietat aleshores de la família Cervelló, tot i que els Clariana també hi posseïen drets. La capella castellera estava dedicada a Santa Maria. I ja era bastida l'any 1193; possiblement l'església de Sant Jaume es va construir durant aquests anys, atesa la impossibilitat d'ampliar l'altra, i en un moment en el qual les necessitats deurien créixer. En aquest període cal situar la consolidació de la repoblació de l'indret. Diferents llegats testamentaris van afavorir-la durant el segle XIV. Durant el segle XX es va afegir una nova planta damunt l'església per habilitar l'escola pública, espai actualment en desús.



La descripció tècnica ens diu ; edifici d'una sola nau, amb presbiteri pla no diferenciat. Està cobert amb volta de canó apuntat que arrenca d'una imposta. Durant el segle XIX van obrir-se dues capelles, rectangulars i amb volta de creueria, a la zona immediata al presbiteri. A la del costat de l'epístola hi apareix, en la clau de l'arc, l'heràldica dels Cervelló. L'altra capella va ser ampliada tardanament en direcció als peus de l'edifici. La porta d'accés, que s'obre a la façana de ponent, és moderna. L'aparell només és visible en aquelles parts on no hi ha arrebossat. Es tracta de carreus regulars, tallats a cop d'escoda i disposats en el mur de manera isòdoma.




El Retaule de sant Jaume de Vallespinosa és una obra pictòrica del gòtic internacional confeccionada per Joan Mates, originalment emplaçada a l'església de sant Jaume de Vallespinosa.




 Des de 1917, forma part del fons artístic del Museu Diocesà de Tarragona.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-sant-jaume-vallespinosa-pontils.html

Els segles han tornat aquest indret possiblement ple d’esbarzers, en un jardí, li escauria més Vall Plàcida, oi ?.

Que sant Jaume, injustament abduït pel feixisme ,  elevi  a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!!  

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAN. ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESCARLÀ, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. TREMP. PALLARS JUSSÀ

 

https://www.lospueblosdeshabitados.net/2019/12/escarla-lleida.html

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/522

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-descarla-tremp

https://cronicaglobal.elespanol.com/viajes/20241204/asi-pueblo-abandonado-frontera-cataluna-iglesia-siglo-xii/906159418_0.html

https://elcanutdelsminairons.cat/2023/03/31/sant-joan-baptista-descarla/

https://www.ajuntamentdetremp.cat/el-municipi/nuclis-agregats-1/escarla

El poble d'Escarlà es troba a 45 quilòmetres al nord-oest de Tremp, a prop de la Noguera Ribagorçana. En un turó a 797 metres d’alçada que delimita pel nord amb la vall del barranc d'Escarlà.

Té una interessant església romànica dedicada a Sant Joan Baptista .




A llevant del poble, a l'altre costat de la vall, en el vessant nord-oest del Grau d'Espills, als peus de la Serra de la Capella, hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Mir o de la Mira.

Si existeixen ens agradarà  rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Publicàvem  IN MEMORIAM. SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE LA MIR. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/04/in-memoriam-santuari-de-la-marededeu-de.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/09/goigs-la-mare-de-deu-de-la-mir-en.html?spref=tw

https://noticiesdelaterreta.com/escarla-historia-dun-poble-abandonat/

Només una Catalunya lliure podria  revertir aquesta situació  de despoblació,  d’abandó i incúria que pateix  el nostre país

 Que sant Joan Baptista , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  trempolins,   torrentins , masiencs, noguerencs ,  prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,.., pagesos, ramaders, pescadors,..,    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,   els policies assassins del Marroc,.. continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

dijous, 30 d’octubre del 2025

FÁBRICA RAMON BACH Y HERMANO. MANRESA. BAGES

 De la història de la Colònia Vidal al terme de Puig-reig, llegia a la part ‘històrica, que l’any 1917 aquesta família es desfeia dels Comtals; la finca era venuda als germans Pere i Ramon Escofet, que van instal•lar una filatura i una explotació agrícola.


De la ‘Història de la Colònia dels Comtals’l'any 1918, estant la colònia en mans de la família Bach, es construeix la nova fabrica - els Pere i Ramon Escofet, son en realitat els BACH Escofet- . Curiosament el celler - mansió dels Bach a Sant Esteve de Sesrovires es va començar a construir l’any 1918, i l’arquitecte era Josep Sala Comas, fill del també arquitecte Emili Sala Cortés.



És possible que la fàbrica dels Comtals, i fins la mateixa remodelació de la Torre de l’Amo, siguin obra de Josep Sala Comas ?.



Havia fet gestions a l’Arxiu del Bages, i l’Ajuntament de Manresa per esbrinar a qui devem – a nivell tècnic – ambdós edificis, i dissortadament no trobàvem en lloc i altre cap resposta, cal recordar aquí ultra la menor exigència documental en les primeres dècades del segle XX, que el REINO DE ESPAÑA patia un conflicte bèl•lic –particularment acarnissat a Catalunya - per l’alçament militar dels feixistes contra el Govern de la II República que havia estat escollit democràticament. Alguns documents van ser destruïts, altres considerats boti de guerra, confiscats i traslladats a Salamanca i/o al patrimoni particular d’algun dels capitostos del Régimen.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions en la línia de recuperar ña memòria històrica a l’email coneixercataunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

El Valentí Pons Toujouse, autor entre altres del blog MODERNISME,  em feia un comentari, Bon dia referent a FÁBRICA RAMON BACH Y HERMANO. MANRESA. BAGES: la fàbrica és de l'Emili Sala Cortes   (1916) i la Torre de l'Amo del seu fill, Josep Sala Comas ,  del 1945.

Apa et podríem donar els 3 punts perquè la teva atribució era fidedigna

Em sento afalagat, gràcies Valentí !