IN MEMORIAM . REFUGI DEL CEC A LA MOLINA. LA CATALUNYA QUE EL TEMPS SENDUGUE.

 

El Xalet de la Molina va ser inaugurat pel Centre Excursionista de Catalunya el dia 6 de desembre de 1925. Construït per l'arquitecte Josep Danés Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955) , estava situat a mig aire del Serrat del Sitjar, al lloc on hi havia l'inacabat Porxo Nou del Sitjar.

Tenia una capacitat inicial de 80 llits i 50 lliteres. Ha estat remodelat i ampliat diverses vegades.

El 1929 se li afegí un edifici que ha estat usat com a garatge i guardaesquís, el 1949 s'augmentà la capacitat fins a més de 200 llits, a més de fer més espaioses les sales d'estar i el menjador, i finalment va ser  restaurat durant els anys 1984 i 1985.

Aquest xalet va ser  la primera construcció moderna de la Molina i la que inicià aquest nucli esportiu.

L'any 2007 tancà les portes pel risc d'esfondrament de l'edifici a causa del deteriorament dels fonaments i altres elements estructurals, provocat pel desplaçament del terreny durant la construcció d'uns apartaments en una parcel·la veïna.

Després de diversos intents per trobar finançament per a remodelar-lo, l'any 2011 el CEC, en assemblea extraordinària, aprovà la venda de l'edifici.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. COL·LEGI RESIDÈNCIA PARE COLL. LA LLEIDA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Antic col·legi-residència Pare Coll, edifici entre mitgeres, construït l'any 1.929 seguint el projecte de l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueras Bañeras, s'alça gairebé a tocar del temple. Té dues façanes que donen als carrers de l'Almodí Vell i Caldereries.

El gran edifici va ser residència femenina per estudiants de l'escola de les Dominiques.

El col·legi Pare Coll continuà funcionant fins al 1.972 i posteriorment es convertí en residència per alumnes universitàries. Malauradament fa anys que l'edifici està tancat i molt malmès

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/14312

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=17846

Maldem sempre perquè es reconegui la tasca dels arquitectes, val a dir, que amb freqüència, sovint en l’àmbit religiós aquest reconeixement  es furta  per raons incomprensibles. L’entenem  - malgrat considerar-lo execrable - quan es tracta d’administracions públiques gestionades des de 1939 amb l’ànim indisimulat de fer mal a  Catalunya.   

Preguntava a l’Abadia de Montserrat;  TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA NOVA ERMITA DE SANT JOAN BAPTISTA DE MONTSERRAT?.   Em deien que no tenen aquesta informació.  És un edifici del segle XIX.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/08/teniu-dades-de-lautor-de-la-nova-ermita.html

Ens agradarà rebre imatges del interior de la capella a l’email  castellardiari@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca dels edificis escolars  de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, esperem imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

  inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI D'ORONERS. FONTLLONGA. CAMARASA, LA NOGUERA

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/oroners-ermita-del-remei-doroners-castell-doroners-85687496/photo-55359106

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/504

El poble d'Oroners va quedar parcialment negat per l'embassament de Camarasa.

Aquest santuari de la Mare de Déu del Remei havia estat la capella castellera de la fortalesa d'Oroners.

Va dependre de Sant Pere d'Àger, com també en depenia l'església parroquial de Sant Salvador d'Oroners.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-doroners-camarasa

L'església presenta característiques i formes de l'arquitectura llombarda i es pot datar de cap al segle XI.

La Mare de Déu del Remei d'Oroners es troba resguardada a la parròquia de l'Ametlla de Montsec, els feligresos d’aquesta parròquia  fa anys acudien en aplec a aquesta ermita el darrer diumenge de maig.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/04/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-oroners.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22174

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/mare-de-deu-del-remei-doroners-camarasa

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

CAPELLA DEL CASTELL DE MONTGAI, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. CAMARASA. LA NOGUERA.

 

https://www.elcami.cat/camipedia/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-castell

Diu la llegenda que la imatge de la Mare de Déu del Castell era venerada per la gent de Sant Llorenç de Montgai després que un pastor l’hagués trobada mentre pasturava el seu ramat. La va recollir del paratge on la va trobar i va dur-la a casa, però tres cops que la va dur, tres cops que li va desaparèixer del sarró, fins que van decidir anar-la a buscar processionalment i entronitzar-la a l’església, que des d’aquell moment va passar a anomenar-se “de la Mare de Déu del Castell”. Llavors, el senyor feudal, va casar-se amb una donzella a qui quintuplicava els anys, però la noia no es trobava pas a gust al costat del cavaller i es va enamorar del jove patge del senyor. Això no va passar desapercebut pel senyor, al qual l’enveja va corsecar el cor i va decidir de prendre terrible venjança: un dia va organitzar una cacera en la qual només va poder matar una peça i va manar al cuiner que cuinés aquell tall trossejat. A l’hora de sopar ell va manifestar estar desganat, però va exhortar la seva esposa a provar la menja. Ella va contestar que tampoc tenia gana, però ell la va obligar a menjar-ne. La jove només va poder fer un mos, però el cruel cavaller ja en va tenir prou per espetar-li la pregunta de si havia trobat bona aquella menja, per afegir a continuació que el que havia menjat era carn del patge estimat, al qual havia matat. La dama, horroritzada, va anar a demanar ajut i clemència a la Mare de Déu, a la capella del castell, i després de molt plorar, la dama va refer-se i en aquell moment va trobar-se amb el seu patge estimat, més eixerit i gallard que mai. Tenia, però, un clotet a la galta, puix que li mancava el bocinet de carn que ella, sense saber-ho, se li havia menjat. Alhora que el patge ressuscitava, el cavaller moria.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-del-castell-sant.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_castell_de_Sant_Lloren%C3%A7

https://www.camarasa.cat/el-municipi/entitats-i-associacions/associacio-damics-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-sant-llorenc

Llegia de la capella de la Mare de Déu del castell de Llorenç; no han estat localitzades fins a l’actualitat notícies històriques, no es pot descartar però, que aquesta església hagués estat durant l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de Llorenç, que va dependre de la canònica de Santa Maria de Solsona.

L’església  mal dita  Santa Maria del castell de Llorenç - des del Concili d'Efes el tractament correcte és Marededéu -  s’adiu perfectament a les solucions arquitectòniques del final del segle XII  i/o la primera meitat del XIII amb reformes més tardanes que podrien estar representades per la capella meridional i les motllures exteriors tant de la cornisa com de la finestra principal.

https://elsoldelera.blogspot.com/2012/12/els-rellotges-de-sol-de-lermita-de-la.html

Quan al topònim Montgai:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27206

Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de les obres de restauració de la capella

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè tinguin fi els crims genocides contra les minories, ètniques, culturals,... que es posi fi al  REINO DE LA CORRUPCIÓN que ara en mans dels uns, ara en mans dels altres, ha esdevingut una eina de destrucció massiva.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. DE L’ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE VENTATJOL AL FOSSAR. SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. EL PLA DE L’ESTANY

 

Llegia de la que havia estat Església  parroquial de Ventatjol , advocada  a  Sant Feliu, al terme de Sant Miquel de Campmajor a la comarca del Pla de l’Estany, ara fossar.

Temple romànic del segle X.

El lloc de Ventaiolo, al vessant meridional de la serra que separa la vall del Ser de la vall de Campmajor, és esmentat per primera vegada el 978.

L’església parroquial era filial de Sant Pere de Besalú, i fou unida posteriorment, el 1589, a la de Sant Andreu del Torn.

Aquest temple, molt transformat arran de les reformes del 1766, fou també atorgat al famós cabdill remensa Verntallat.

Llegia que l’Església es va tirar a terra, als anys 90’s, pel perill que no s’hi fes mal ningú, ens agradarà rebre’n una fotografia  a l’email castellardiari@gmail.com . Ho demanaré Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya( Arxiu Gavín )

Actualment només hi trobem el cementiri i un tros de paret de l’església

Quan al topònim Ventatjol :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=93878

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

El que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) predeia que la signatura de la CARTA DE LOS OBISPOS que recolzava als sediciosos feixistes alçat en armes contra la II República,  acabaria portant a l’església catòlica a la seva quasi desaparició.  

https://www.guimera.blog/tribuna/francesc-dassis-vidal-i-barraquer-in-memoriam/

https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/mor-exili-vidal-barraquer-cardenal-plantar-cara-franco-marc-pons_1092114_102.html

Tinc clar que al fossar de Ventatjol no s’hi enterra cap traïdor.

https://domingomula.blogspot.com/2010/02/el-fossar-de-les-moreres.html

Que Sant Feliu    elevi a l’Altíssim la pregaria dels   santmiquelencs,    vilallerencs,  pallaresos , aranesos,  bascos, gallecs catalans, palestins, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Escolta Senyor  els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE FARRERA, ADVOCADA A SANT ROC I ABANS A SANTA EULÀLIA. LO PALLARS SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-roc-de-farrera-abans-santa-eulalia

Església d'una sola nau, coberta amb volta de canó dividida en trams i flanquejada per sis capelles laterals. La capçalera, orientada a orient és rectangular i també està coberta amb volta de canó. La porta d'arc rebaixat s'obre als peus de la nau, lleugerament desplaçada respecte l'eix marcat pel pinyó de la coberta a dues vessants. Per damunt de la porta, hi ha un òcul i, damunt seu, una finestra; tot desplaçat respecte l'eix central de la façana. Al costat est, l'església es troba adossada a la roca. Al costat oest i sobre el carrer Major, s'aixeca el petit i pintoresc campanar, adossat a l'església i a la base del qual s'obre una ample arcada de mig punt per on passa el carrer. El campanar és de planta quadrada a la base, i esdevé octogonal al segon pis amb una finestra d'arc de mig punt i rematat per un xapitell de llicorella. El llosat de la nau també és de llicorella; els murs són de pedra pissarrosa local sense desbastar i de mides irregulars.

Durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura, es constata que a l'església s'hi han fet reparacions puntuals; s'hi ha restaurat part de l'estructura de la coberta i el forjat del campanar, utilitzant sistema tradicional de fusta. Presenta actuacions a la façana principal, on tant l'òcul com l'arc de la porta s'han revestit amb morter de calç. Aquest arrebossat és visible també en altres parts dels paraments, vestigi d'un antic estuc.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

L’església acull manifestacions culturals que no son sempre agradoses a ja Jerarquia Eclesiàstica 

https://www.pallarsdigital.cat/cultura/18132-polemica-a-farrera-per-una-performance-art-modern-eglesia

Que Sant Roc, Santa Eulàlia, i tot l’estol celestial  elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.

Amén !!! 

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

MONTESCLADO. ANTIGA ESGLESIA PARROQUIAL ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE, ARA FOSSAR. FARRERA. EL PALLARS SOBIRÀ

De l’antiga església de Sant Esteve, avui només se’n conserva la façana sud, amb l’angle que formava amb la façana oest, que fa les funcions de mur nord de tancament del recinte del cementiri; també es conserven molt escassos vestigis del mur nord del temple, que permeten d’evocar-ne la planta. De la capçalera no es conserva cap element visible, però no resulta agosarat de suposar que es tractés d’un absis semicircular, situat al costat de llevant.

 

En el mur sud es conserva la porta, resolta en arc de mig punt, amb el parament exterior arrebossat, i prop del suposat angle est hi ha una finestra de doble esqueixada, paredada, que dona caràcter al conjunt. Cal assenyalar que prop de la porta hi ha una creu gravada en una pedra del parament. Aquest és format per un aparell de reble de pedra llosenca, que tendeix a l’horitzontalitat per les pròpies característiques del material.

 

Tot i el migrat estat de les restes conservades, les seves característiques permeten de considerar l’obra de la primitiva església de Montesclado com una construcció datable dins el segle XI, o potser del segle següent, però fortament ancorada en la tradició constructiva.

Quan al topònim:  Montesclado , mont usclat 'bosc socarrat',

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Parlar del Pallars sobirà, és malgrat ens repugna, recordar al “ Carnicer del Pallars “

https://www.pallarsdigital.cat/reportatges/19610-els-crims-de-sagardia-el-carnisser-del-pallars

Que el protomàrtir sant Esteve elevi a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica. 

Amén !!!  

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern