Trobava a faltar un llacet de color rosa ( per completar la visió endolcida d’aquesta ermita de Sant Pere, dit de Sestronques, que s'ha datat de finals del segle X). El topònim ens fa pensar en una primera construcció de fusta; TRONCA f. Conjunt de troncs. . Etimològicament deriva d'una forma del llatí vegeu. *trŭnca, pl de trŭncu, ‘tronc’. Del sentit de pluralitat, la terminació -a ha pres valor d'augmentatiu, i per això la tronca es considera més gruixuda que el tronc.
La descripció ens diu : Edifici aïllat de planta rectangular, d'una sola nau unida a un absis semicircular, coberta a doble vessant a laterals.
La façana principal, a ponent, consta d'una porta de fusta emmarcada de pedra amb un arc de mig punt de dovelles petites i poc treballades. Sobre l'actual porxo- fruit de la reforma i/o ‘reconstrucció’ de 1994, anteriorment el temple presentava un aspecte lamentable i fins i tot es va esfondrar part de la coberta de la nau - s'obre una petita i allargada espitllera i, sobre la teulada, s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, també cobert amb una petita teulada de doble vessant.
La façana septentrional conté una interessant finestra d'arc de ferradura, ‘descoberta’ en la restauració d'ara fa onze anys. Els voltants estan arranjats acuradament i enjardinats. Fins i tot s'han fet uns aterrassaments per una total contenció de la base de l'ermita.
La nau està unida a l'absis per mitjà d'un arc triomfal de mig punt que arrenca d'una senzilla imposta. L'absis està cobert amb volta de quart de cercle i la nau amb una senzilla estructura de fusta.
A l'interior hi ha un banc de pedra al llarg de les parets laterals de la nau.
Tant els interiors com els exteriors són fets de pedra vista.
No trobava enlloc cap dada de l’autor de la reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
El Sr Tomàs Feliu de Cendra ( 1920 + 2005 ) , que tenia la casa pairal allà a prop i esta dins la propietat, la va fer reconstruir en agraïment al Senyor per l’alliberament de la seva filla Maria Àngels Feliu Bassols (Olot, 1958 ), que va patir un llarg segrest.
Això és el que tinc entès.
https://naciodigital.cat/osona/societat/els-feliu-lelectricitat-que-ve-dolot_1245734_102.html
Etimològicament el topònims Anglès, derivaria d’un adjectiu llatí vegeu *anglensis. Això es pot deduir d'un document de l'any 860 que ens parla d'una església «constructa in pago Gerundense... in loco qui dicitur Vallis Anglensis» (cfr. Alsius Nomencl. 98). En un doc. de l'any 899 surt la forma Vallis Anglesis (ap. Villanueva Viaje, xiv, 222); i en un del 949 trobem «valle que dicitur Anglés» (Villanueva Viaje, xiv, 307).La tesis que s’imposava alhora de fer l’escut recull que l'etimologia del nom de la vila, deriva del llatí tardà "eclesiis", és a dir església.
Escut caironat: d'argent, 2 esglésies d'atzur posades en faixa acompanyades d'una cabra arrestada de sable al cap, i d'un om arrencat de sinople a la punta. Per timbre una corona mural de vila.
En l’explicació ‘tècnica’ d’aquest blasó – que podria firmar perfectament Walter Elias Disney (5 de desembre de 1901, Chicago, 15 de desembre de 1966 ) - aprovat el 18 de desembre de 1986 i publicat al DOGC el 26 de gener de l'any següent amb el número 795, llegia : Les esglésies representen els dos antics pobles que formaven el municipi, Anglès i la Cellera de Ter, ja que aquest darrer estava unit a Anglès fins l’any fins 1788. La cabra de sable prové de les armes parlants dels vescomtes de Cabrera, els senyors de la vila en època medieval. Finalment, l'om és un senyal parlant provinent de les armes dels Olmera, senyors de la vila al segle XVIII.
.jpeg)
.jpeg)
