Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 - Barcelona, 30 d'abril
de 1914) retratava, ermita de Sant Guillem de Combret, el Tec. Vallespir. Catalunya sota domini de la mal dita
República Francesa.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/9090/rec/1250
Juli Soler i Santaló, retratava patrimoni situat fora dels límits de
Catalunya, ho feia – penso – convençut
de la bondat - intrínseca - de les
persones. Des del cel, haurà vist com
lliuraven als “ caïnites” al President
Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny
de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940) perquè l’assassinessin, haurà vist l’espoli del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, molt recomanable la
lectura del llibre del Francesc Canosa i
Farran (Balaguer, 1975) “Sixena: la croada de la memòria”, o les reflexions que
feia l’Albert Velasco i Gonzàlez (Lleida, 23 d'abril de 1976) Conservador del
Museu de Lleida i historiador de l’art.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Soler%20i%20Santal%C3%B3%2C%20Juli%2C%201865-1914/field/publis/mode/exact/conn/and
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-guillem-de-combret-abans-santa-magdalena-i-sant-guillem-el-tec
Edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil acusadament
apuntat i acabada a llevant amb un absis rectangular, quasi quadrat i
lleugerament més ample que profund, contràriament al que és més habitual en
edificis d’aquest tipus. A l’absis es conserva l’altar original, amb l’ara
formada per una llosa de granit i un suport prismàtic de maçoneria.
La porta, amb llinda i sense arc de descàrrega, s’obre a la façana sud,
prop de l’extrem de ponent. En aquesta mateixa façana s’obren dues finestres
d’una sola esqueixada, l’una a l’extrem de llevant de la nau i l’altra al mur
absidal, on també hi ha oberta una altra finestra del mateix tipus al mur de
llevant. Al mur de ponent de la nau hi ha encara una quarta finestra també
d’esqueixada simple. Aquest mateix mur és coronat per un petit campanar
d’espadanya, que sembla de factura més tardana i que s’integra amb el mur que
recreix el pinyó de la façana, fet que es repeteix a la façana de llevant, on
el recreixement sembla haver estat reformat.
L’interior és en part arrebossat, amb un fi morter de calç. Els paraments
exteriors presenten un aparell de reble lligat amb morter de calç, amb una
clara tendència a formar filades horitzontals i amb la presència de grans
carreus ben tallats, als angles, disposats al llarg i de través, seguint una
tecnologia constructiva molt arcaïtzant, que juntament amb la tipologia de
l’espai interior, permetrien de considerar l’església com una obra del segle X,
que hauria estat reformada cap a la fi del segle XII, amb la construcció de les
voltes. No es pot excloure la hipòtesi, tanmateix, que l’església de Combret
sigui una obra tardana, de la fi del segle XII, però profundament arcaïtzant
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/01/goigs-sant-guillem-de-combret-el-tec.html
Segons la tradició ortodoxa, Maria Magdalena es va retirar a Efes amb la Verge Maria i l'apòstol sant Joan i va morir allí. El 886, les seves relíquies foren traslladades a Constantinoble, on es conserven en l'actualitat. Gregori de Tours (De miraculis, I, xxx) corrobora la tradició segons la qual es va retirar a Efes, i no esmenta cap relació amb França.
Més endavant, va sorgir al món catòlic una tradició diferent, segons la qual Maria Magdalena (identificada amb Maria de Betània), el seu germà Llàtzer i Maximí, un dels setanta-dos apòstols, així com alguns companys, van viatjar amb barca pel mar Mediterrani fugint de les persecucions a Terra Santa i van desembarcar finalment a les Santes Maries de la Mar, a prop d'Arles. Posteriorment, Maria Magdalena va viatjar fins a Marsella, des d'on va emprendre, suposadament, l'evangelització de la Provença, fins que finalment es retirà a una cova -la Sainte-Baume- als afores de Marsella, on hauria dut una vida de penitència durant 30 anys. Segons aquesta llegenda, quan va arribar l'hora de la seva mort, fou portada pels àngels a Ais de Provença, on va rebre l'eucaristia de mans de Maximí d'Ais. El seu cos fou sepultat en un oratori construït per aquest sant a Villa Lata, conegut des de llavors com Sant Maissemin de la Santa Bauma (Ais de Provença).
Que Sant Guillem, Santa Magdalena i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l'altissim la pregaria dels aranesos , barcelonins, olvanesos, baganesos , , aranesos , pallaresos, quartencs , font-rubinencs , santquirzencs , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders , menors estrangers no acompanyants, exiliats polítics, victimes del narcotràfic, victimes del lawfare, victimes de l'odi " caïnita ", .. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia, NO, als menors estrangers no acompanyats, .. NO,NO,NO,...
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
