Llegia que l'Argentera havia tingut una església
romànica, de reduïdes dimensions, situada al mig del poble. Abandonada, es
construí la nova el 1751, les obres de la qual van durar dos anys.
El patró és sant Bartomeu
i el retaule barroc, que havia daurat Pau Montserrat de la Selva per 950
lliures, fou cremat el 1936.
La imatge de sant
Bartomeu se salvà i presideix l'església actualment.
Ens agradarà
rebre fotografies del interior de l’església i de Sant Bartomeu a l’email
castellardiari@gmai.com. Les afegirem a la publicació.
No en trobava als
arxius públics, a la Enciclopèdia, ni
per internet.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-bartomeu-de-largentera
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9395
Sant Bartomeu té
els seus goigs. El senyor Josep Ma. Guix i Sugrañes (Barcelona, 1911 - Reus,
1993) , respectant escrupolosament el text antic, en féu una edició, per a la
impremta Gràfics Reus, sense data, entre els anys 1950 i 1960. L'última estrofa
diu així:
La vila de la Argentera,
En lo camp de Tarragona,
Molt gustosa se blassona
De ser ella la primera
Que ab gran culto vos venera
Per Patró i per son Senyor.
Puix que ab lo poder de Déu
Dels dimonis sou terror,
Lliureu-nos, Sant Bartomeu,
De l’infern i son furor.
També Mn. Ramon
Muntanyola i Llorach (L'Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 2 d'abril de
1917 —Barcelona, 10 de setembre de 1973) , escrivia pels mateixos anys, el poema
següent:
Jardinet de cases,
roses a desdir,
remoreig de l’aigua,
flaire de bon vi.
Qui et trià el retaule
i et bastí el serrat?
No seria un àngel
entremaliat?
Qui penjà una casa
en el cim més alt
i et dugué una santa
que et guardés de mal?
Quan el vent s’exalta
o quan neva i plou
alces la mirada
cap a Escornalbou.
No fos cas que l’aire
o la tempestat
no et tornés els frares
de l’eternitat.
Si la bona capta
vas aparellar
per si algú trucava
per un mos de pa,
vas omplint de flaire
tots els teus camins
amb aquesta gràcia
que et floreix a dins.
Ens agradarà
rebre almenys un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com, els
afegirem a la publicació.
El Sr. Eduard
Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855[1] - Poblet, 26 d'abril de 1941 ) va
ser un autèntic mecenes de l'Argentera.
Va construir, amb
l'ajut del poble, l'ajuntament, el cementiri, el casal i, més tard les escoles;
i, home d'excel·lent gust artístic i alta cultura, va prendre part en decisions
del govern del poble per a la seva millora i el seu progrés.
Amant també de la
natura, es recorda el gran disgust que li ocasionà veure un dia uns grans
arbres arrencats. Va fer pujar el consistori del poble al castell i els va
reprendre pels arbres tallats en una dura queixa. Si la tala dels arbres obeïa
a un problema econòmic que es va voler resoldre amb la venda de la fusta, els
digué, hauríeu de saber que em teniu a mi disposat a afrontar aquests problemes.
L’Argentera
hauria d’haver reivindicat el cos de l’Eduard Toda i Güell per sebollir-lo al “
seu cementiri parisenc “ de l’Argentera.
https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Argentera.pdf
https://festafesta.cat/sant-bartomeu-de-sants-de-barcelona/
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada