dimarts, 25 de juny del 2024

CAN COLL. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME

 

Josep  Danés i Torras, (1891-1955), retratava per als Fons Estudi de la Masia Catalana, l’any 1931,  Façana de Can Coll. Sant Vicenç de Montalt. El Maresme


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3474/rec/2

Existeix encara:

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2009/POUM/LLIBRE_4_1.pdf

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9049

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ELS CARRONYARES FARAN TORNAR LA VIDA A BUSEU?. GERRI DE LA SAL. PALLARS SOBIRÀ

 

L’església de Buseu, advocada a Sant Serni/ Sadurní  es manté dempeus, i  té força números de ser refeta, potser no però,  de tornar a tenir culte de forma regular, l’església catòlica pateix una davallada de vocacions, i les generacions “noves”  no tenen, per dir-ho de forma delicada,  cap fervor religiós.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25392

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/70613

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-serni-de-buseu-gerri-de-la-sal

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/pallars-sobira/autoritzen-reconstruccio-poble-abandonat-buseu-pallars-sobira-per-destinar-activitats-decoturisme/20240614154710049121.html


Alhora potser haurem trobat una forma “ ecològica “ de desfer-nos dels residus de la industria càrnica, oi?

 

 

dilluns, 24 de juny del 2024

TORRE DELS ENCANTATS. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1913, Torre dels encantats a Caldetes.  El Maresme. La fotografia és irrepetible

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/760

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1043/rec/5

Torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac.

 Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona.

El seu nom actual és antic; el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats”. Se n’ignora l’origen.

Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la pirateria. És habitada i de domini particular.

 Entorn de la torre hi ha les restes d’un antic poblat ibèric excavat el 1949 i el 1956.

https://fontsaigua.com/2014/12/29/la-llegenda-de-la-torre-dels-encantats-de-caldetes-o-caldes-destrac/

 Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


diumenge, 23 de juny del 2024

LA CAPELLA DE L’HOSPITAL DELS POBRES DE TOSSA DE MAR, QUE S’AIXECAVA GRÀCIES A L’INDIÀ TOMÀS VIDAL REI.

 L’Assumpta Figueras Viñas,  publica una fotografia de la façana de la capella de l’antic hospital de Tossa, ara , Casa de cultura Tomàs Vidal i Rei, on està enterrat aquest prohom 



https://www.municipisindians.cat/ca/casa-de-cultura

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/239

Patrimoni Gencat parlant de la capella advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, diu; tenim el portal d'arc carpanell rebaixat, emmarcat amb pedra i ornat en la part superior amb garlandes i filigranes. En segon lloc, i ubicada simètricament al portal, trobem una gran fornícula, ornada amb pilastres llises coronades amb capitells jònics que sustenten un entaulament ampul·lós carregat de garlandes. La fornícula està ocupada per la figura de Sant Tomàs d'Aquino, la qual va ser entronitzada i beneïda l'abril de 1987. Es tracta d'una imatge de cos sencer, ubicada damunt d'un pedestal. Des del punt de vista estilístic, l'escultura està ben resolta, però hi ha certs elements que no acaben de convèncer totalment, com ara el rostre fred i inexpressiu i la manca de corporeïtat per part del personatge, el cos del qual no es deixa percebre sota els plecs esquemàtics i metàl·lics d'aquesta espessa i densa túnica. L'últim element en discòrdia és l'ull de bou, ubicat damunt de la fornícula.

Això a l'exterior, mentre que en l'àmbit interior la capella està constituïda per una capçalera formada per tres absis semicirculars en creu. Al transsepte s'aixeca una cúpula hemisfèrica recoberta exteriorment amb ceràmica vidrada, amb una petita llanterna que il·lumina l'interior. Tot l'interior està pintat amb uns colors cridaners i llampants, que, tanmateix, li atorguen una gran sensació d'alegria i de vida a la capella, trencant així l'aspecte típic de fredor i distanciament que solen oferir la majoria de capelles i d'establiments religiosos envers els seus creients.

La sumptuositat de la capella es veu exalçada per la presència del retaule barroc presidit per la imatge de la Verge Maria amb el nen Jesús en braços, coronat per la imatge de l'Arcàngel

Miquel, patró de la capella, en actitud combativa amb l'espasa alçada i amb una expressió frenètica a la cara. Un altar barroc restaurat recentment, concretament a l'estiu del 2001.

NO trobava els Goigs de l’Arcàngel Sant Miquel, i si curiosament els de Sant Cristòfol/Menna 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/12/goigs-sant-cristofol-tossa-de-mar-la.html

https://bd.centrelectura.cat/items/show/3030

https://www.ddgi.cat/publicacions/servlet/pdf-quadern/9/Tossa.pdf

http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Tampoc cap dada de l'activitat educativa que es duia a terme a l'edifici:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/06/in-memoriam-de-lescola-de-les-monges-de.html

Esperem la vostra col·laboració a l'email castellardiari@gmail.com 

   Que  l'Arcàngel Sant Miquel " Princep de les Milícies Celestials "     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels tossencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

dijous, 20 de juny del 2024

CAN MANDRI. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

 

Plovia lleugerament i la pols del Sàhara deixava la seva petjada per arreu.

Seguia les meves “ rutines” , higiene personal, esmorzar,  donar corda al JUNGHANS que fa funcions de TAMAGOCHI, repassar el santoral,  horroritzar-me  per l’acció infame del President del Parlament Balear , Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) que  trencava una fotografia de l’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les filles  d’aquesta , Antònia Pascual Flaquer ,  Maria Pascual Flaquer  i  Belarmina González Rodríguez, afusellades pels feixistes en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco.

No podia més que preguntar-me; quina relació hi ha entre els crims i el  Gabriel Antonio Le Senne Presedo?

https://www.guimera.blog/tribuna/feixisme-atrofia-dels-sentiments/

M’entristia tenir noticia del traspàs del Josep Maria  Ruiz Maeso, amb qui havia coincidit a la Caixa de Sabadell, la cerimònia de comiat tindrà lloc demà 21.6.2024 ales 16,00 al Tanatori de Sabadell.

Josep Danés i Torras, (1891-1955) Retratava  l’any 1930, Façana amb rellotge de sol de Can Mandri. Sant Andreu de Llavaneres. El Maresme




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6853/rec/7

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2816

Llegia que fou propietat de l’Arcadi Balaguer i Costa (Barcelona, 8 de març de 1886 - Sant Andreu de Llavaneres, 1 de gener de 1973) president del Futbol Club Barcelona entre 1925 i 1929, amic personal de, sàtrapa Miguel Primo de Rivera Orbaneja (castellà: Miguel Primo de Rivera) (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) i del rei Alfons XIII, que el nomeria Baró d’Ovilvar , mitjançant reial decret de 27 de gener de 1930 i despatx expedit el 12 de maig del mateix any.

Avui, el títol és propietat de la seva néta Maria Àngels de Balaguer i Sánchez-Arjona. (Barcelona, 1942)

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAN TRIES. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

 

Plovia lleugerament i la pols del Sàhara deixava la seva petjada per arreu.

Seguia les meves “ rutines” , higiene personal, esmorzar,  donar corda al JUNGHANS que fa funcions de TAMAGOCHI, repassar el santoral,  horroritzar-me  per l’acció infame del President del Parlament Balear , Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) que  trencava una fotografia de l’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les filles  d’aquesta , Antònia Pascual Flaquer ,  Maria Pascual Flaquer  i  Belarmina González Rodríguez, afusellades pels feixistes en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco.

No podia més que preguntar-me; quina relació hi ha entre els crims i el  Gabriel Antonio Le Senne Presedo?

https://www.guimera.blog/tribuna/feixisme-atrofia-dels-sentiments/

M’entristia tenir noticia del traspàs del Josep Maria  Ruiz Maeso, amb qui havia coincidit a la Caixa de Sabadell, la cerimònia de comiat tindrà lloc demà 21.6.2024 ales 16,00 al Tanatori de Sabadell.

Un fotògraf al que la dictadura franquista condemnava a l’anonimat, retratava  entre  1890 i 1918 ,   Façana amb defensa de Can Trias, Sant Andreu de Llavaneres. El Maresme


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6868/rec/5

Ens agradarà tenir noticies d’aquest fotògraf a l’email castellardiari@gmail.com

Llegia que l'origen d'aquesta casa es pot situar cap al segle XVI . La família Tries està documentada a Sant Andreu de Llavaneres ja el 1552. Bartomeu Tries va ésser batlle de Llavaneres l'any 1573. Hi ha diferents documents de transaccions comercials datats el 1552, 1576, 1578 i 1611, en pergamí, i del 1624 al 1854 en paper.

A mitjan segle XIX  la casa passa a mans de Francesc Andreu d'Albà.

El 1920, els seus hereus en venen una part al metge Joaquim de Riba i Sanz [Sabadell, 1876 – Barcelona, 1953]

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JIE

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILAPLANA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA LLET I A SANT JOAN DE LA CREU. EL CAMP JUSSÀ.

 

Plovia lleugerament i la pols del Sàhara deixava la seva petjada per arreu.

Seguia les meves “ rutines” , higiene personal, esmorzar,  donar corda al JUNGHANS que fa funcions de TAMAGOCHI, repassar el santoral,  horroritzar-me  per l’acció infame del President del Parlament Balear , Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) que  trencava una fotografia de l’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les filles  d’aquesta , Antònia Pascual Flaquer ,  Maria Pascual Flaquer  i  Belarmina González Rodríguez, afusellades pels feixistes en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco.

No podia més que preguntar-me; quina relació hi ha entre els crims i el  Gabriel Antonio Le Senne Presedo?

https://www.guimera.blog/tribuna/feixisme-atrofia-dels-sentiments/

M’entristia tenir noticia del traspàs del Josep Maria  Ruiz Maeso, amb qui havia coincidit a la Caixa de Sabadell, la cerimònia de comiat tindrà lloc demà 21.6.2024 ales 16,00 al Tanatori de Sabadell.

Trobava uns Goigs a Sant Joan de la Creu que es canten  a  l’església parroquial de  Vilaplana, advocada a la Marededéu de la Llet, mal dita Santa Maria, per la influencia herètica dels que neguen el Concili d’Efes que va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Llegia que s’aixecava l’edifici pels mestres de cases, Tomàs i Jaume MONGUILLOT

Patrimoni Gencat el descriu com ; edifici d'estil barroc fet de murs de paredat amb reforços de carreus. Consta de tres naus.






Arcs faixons i formerets de mig punt, sobre pilastres adossades amb cobertes de volta de canó amb llunetes a la nau major, i d'aresta a les dels costats. El cor, als peus, en el costat de l'Epístola, està construït de paredat amb reforç de carreus i amb maons a la part superior.

La porta d'ingrés, és d'arc de mig punt flanquejat per pilastres molt senzilles i de volutes laterals. Cornisa partida, no molt volada, amb fornícula superior amb pilastres i volutes, com a la porta.

Pregària a la Mare de Déu de la Llet. Vilaplana (Baix Camp, Tarragona)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/pregaria-la-mare-de-deu-de-la-llet.html

https://www.youtube.com/watch?v=aM3WB7SG3Xo

Goigs en alabança del extàtic P., y místic doctor S. Joan de la Creu : primer Carmelita Descalç, y co-reformador ad Santa Teresa de Jesús de la Religió del Carme, que venera la Santa Iglesia Parroquial y poble de Vilaplana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/2495/rec/10

   Que la Marededéu, Sant Joan de la Creu    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  vilaplanencs , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

divendres, 14 de juny del 2024

IN MEMORIAM,.SANTA MARGARIDA DEL VIVER. CABRERA DE MAR. EL MARESME

 


Santa Margarida del Viver, Cabrera de Mar. dibuix que va fer l’historiador Marià Ribas al 1925

 


Fotografia d'autor desconegut 

Des de molt antic, el dia 20 de juliol es celebrava un concorregut aplec a Santa Margarida.

 A finals del segle  XIX havia perdut la primitiva importància i s'intentà de reanimar-lo.

No s'aconseguí i es deixà de celebrar més tard, quedant la capella abandonada.

La capella es va enderrocar l'any 1950.

https://www.monestirs.cat/monst/mares/ma05marg.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-cebria-o-santa-margarida-cabrera-de-mar

https://estimadaterra.wordpress.com/2021/05/05/ermites-del-maresme-les-seves-deodonades/

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-cabrera

Cabrera de Mar tenia al cens de 1900, 806 ànimes, sembla que ja aleshores havia davallat  molt  la devoció a Santa Margarida del Viver, al cens de 1950, consten 1.262 veïns, i es dona llicència per ensulsiar la capella,  s’accelera el creixement demogràfic i es tanca l’exercici 2023   amb 4.945 habitants de dret.   El creixement demogràfic  sempre té un efecte demolidor en el Patrimoni Històric.

  Que Santa Margarida   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,cabrerencs , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


CAPELLA DE L’HOSPITAL DE SANT PERE, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. VILASSAR DE DALT. EL MARESME.

 

Llegia  que l'any 1922 Joaquim Jover i Costas (Barcelona, 30 de maig de 1854 - ibídem, 4 d'octubre de 1922) , I marquès de Gelida, en el seu testament, institueix una fundació amb un llegat de 700.000 pessetes, amb l'objectiu de proporcionar un panteó familiar a la seva nissaga ,  l'obtenció de sufragis per a les seves ànimes,  i la pràctica d'obres benèfiques en memòria seva.

Amb aquell capital, després de 1926, els administradors compren la masia de Can Pons i Arenas i construeixen la capella-panteó dedicada a la Marededéu i un edifici annex, que volien dedicar a asil per a mariners vells.  La capella de la que ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com ,   va fer funcions d'església parroquial entre els   1939 al 1948.




https://www.yumpu.com/es/document/read/12237918/el-martiri-dels-temples-patrimoni-cultural-arquebisbat-de-barcelona

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/01/esglesia-parroquial-de-sant-genis.html

 L'any 1948 la Fundació Santa Maria cedeix formalment els drets sobre l'edifici i la capella a la fundació de l'hospital de Sant Pere , a canvi d'una missa diària en memòria del Marquès de Gelida.

Aquell mateix any, s'hi estableixen les germanes del cor de Maria, que s‘hi estaran fins a l’any 2016 .

http://web.fhsantpere.com/les-germanes-del-cor-de-maria-es-retiren-de-lhospital-de-sant-pere-despres-de-68-anys-de-dedicacio/

Actualment, és una Fundació Privada subjecta a la legislació de la Generalitat de Catalunya, i té una durada indefinida.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2335

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-panteo-de-lhospital-de-sant-pere

L’actual titular del marquesat de Gelida és Carmen Güell Malet

  Que la Marededéu    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels vilassarencs,   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

dijous, 13 de juny del 2024

CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA DEL CASAL DELS PORTOLÀ D’ARTIES. NAUT ARAN

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2024/06/in-memoriam-casa-portola-arties-naut.html

La casa pairal dels Portolà és un edifici del segle XVI, que destaca per ser una esplèndida torre fortificada.

La família Portolà, arrelada a la Vall d'Aran des d'antic, apareix en documentació de l'any 1263, on se'ls reconeix per la solvència i el prestigi.

L'edifici es va acabar de construir el 1678, segons consta a la llinda de la capella familiar.

Va ser edificada per Gaspar de Portolá i Pont, a qui el Rei Felip IV, havia armat Cavaller l'any 1664 en reconeixement als seus serveis i mèrits. El 1665 Carles II li va concedir escut d'armes i el  va proclamar Noble.

A la capella advocada a Sant Antoni de Pàdua ,  hi ha un bell retaule policromat dedicat a Sant Antoni, on es troba esculpit l'escut d'armes familiar.



https://indretsescbergueda.blogspot.com/2018/11/capella-sant-antoni-de-padua-arties.html

Feia anys que el noble Gaspar de Portolà, Baró de Castellnou de Montsec, era veí de Balaguer i Ager, on s'havia mudat amb la seva dona i els primers tres fills. Altres quatre van néixer allà des del 1658 al 1662. Si bé la branca principal dels Portolà, la que gaudia dels drets i privilegis de la noblesa, amb el títol de Baró de Castellnou de Montsec, s'havia traslladat a Balaguer i Ager, la seva relació amb Arties va ser permanent tant per tenir-hi casa seva pairal i propietats, com per mantenir una estreta relació amb la seva extensa família, que continuava sent un dels més importants proveïdors de la cavallada reial.

A Arties i a altres localitats de la Vall d'Aran, així com al sud de França, continuen vivint molts descendents dels Portolá.

Presideix una de les sales d'aquesta torre, el retrat del besnét del primer Gaspar. Es tracta de Don Gaspar de Portolà i de Rovira, Governador i Comandant de l'expedició que el 1770 va prendre possessió de Califòrnia en nom del Rei Carles III.


Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 11 de març de 1927-Barcelona, 7 d’abril de 2014)​ i Francesc Carulla i Serra (Barcelona, 18 de novembre de 1927) son els autors de l’escultura  de Gaspar de Portolà i de Rovira que hi ha a la població californiana de Pacífica, situada al sud de la península de San Francisco, donació del President de la Generalitat de Catalunya al poble de California.  L’any 1994 es va col·locar una reproducció fidel d’aquesta estàtua de Gaspar de Portolà , al costat de la torre.

 


Que Sant Antoni de Pàdua i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels ,aranesos  , andorrans , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,   , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís,    , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

El 30.5.2024 , s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.