diumenge, 30 de juny del 2024

IN MEMORIAM. SANT PAU DE GÉMENES. ALLÒ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. CENTELLES. OSONA

 



Vista general en una foto de 1958. ©Arxiu Gavín del Monasterio de las Avellanes (AG)

De la construcció romànica d’aquesta església només resten, avui, tres parets i un fragment de volta de canó com ja hem apuntat, inclosos dins un habitatge, en el qual fou construït un forjat que migparteix l’alçada original de l’església per tal d’ubicar-hi els dormitoris de la casa en el pis que en resultà.

Actualment s’ha suprimit el campanar d’espadanya i mutilat la façana; l’edifici ha estat convertit en un annex de la casa que té adossada desfigurant-la totalment i ha fet desaparèixer la seva antiga funció religiosa

La porta principal s’obre a la façana de ponent i la motlluració senzilla que tenia fou suprimida, emplenant-la de morter. Tots els paraments han estat encalats, però per fotografies de l’any 1958 hom pot apreciar que l’aparell amb què foren construïts és de petits carreuons simplement desbastats, amarats en morter i disposats en filades irregulars i poc ordenades.

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pau-de-gemenes-centelles

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/04/goigs-sant-pau-ermita-centelles-osona.html

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/barcelona_CENTELLES.pdf

https://dadescat.com/2021/04/24/sant-pau-de-gemenes/

Joan Font Rius https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2016/09/el-senyor-joan-font-i-rius-ha-mort.html explicava en un comentari als Goigs la història d’aquesta església:  

L'ERMITA DE SANT PAU, adossada a la masia que porta el seu mateix nom, està situada al peu de l'antic camí de Centelles a Aiguafreda, sota els cingles del Pla de la Garga, en la petita vall de Gèmenes.

En l'Acta de Consagració de l'església de Sant Marti d'Aiguafreda (Aiguafreda de Dalt), any 898, s'hi esmenta la casa de Gèmenes, que probablement correspondria o bé al mas Saleta—antigament La Sala de Gèmenes—o bé a l'actual mas Sant Pau, junt al qual posteriorment s'hi edificaria l'ermita.

La primera notícia que tenim d'aquesta és de l'any 1180, en què Berenguer, sacerdot resident a la mateixa, sosté un litigi contra Bompar (Mompar?) per causa d'unes terres que formarien part del patrimoni de l'ermitori.

L'edifici d'aquesta capella és molt senzill. Es composa d'una sola nau, emblanquida en el seu interior, coberta amb volta i teulada i amb un senzill campaneret d'espadanya. No creiem que hagués posseït mai cementiri propi, puix a més de no haver-ne vist cap referència en els vells papers, constatem com en el segle XIV la gent de la Sala de Gèmenes es feia enterrar a l'església parroquial.

Una escriptura de donació, datada l'any 1362, i autoritzada pel monjo sagristà del monestir de Santa Maria de l'Estany, en representació de l'Abat, dóna lloc a sospitar si l'ermita de Sant Pau seria filial d'aquell monestir que, per cert, tenia molts honors en la baronia de Centelles.

Residia en la casa adjunta a la capella un sacerdot que cuidava del culte, però en el segle XIV anotem que ocupava la casa una reduïda família que tenia cura de la capella i de les seves terres. Temps després veiem com aquella família ha deixat pas, per raons que ignorem, a un ermità pròpiament dit, que hi vivia sol, alternant les pràctiques de pietat amb el conreu de la terra. Usava hàbit, portava barba i es cobria la testa amb un barret de frare. Hom li donava el tractament de fra.

En 1596, un sacerdot de la comunitat de Centelles deixa en testament a l'ermità de Sant Pau unes sabates, un barret i altres objectes d'ús personal. En certes solemnitats religioses l'ermità hi tenia un lloc preferent, intervenint personalment en les exèquies funerals més solemnes, com, per exemple, les dels comtes de Centelles en la capella del castell.

Era costum, a l'entrar un nou ermità, fer un inventari de tot l'existent a la capella. Coneixem el que es féu l'any 1621 a l'entrar-hi fra Domingo Firany, i constatem la modèstia de l'ermita. Observem, també, que aleshores no hi havia imatge de bulto a l'altar, sinó tan sols un quadre.

A darreries del segle XVII Sant Pau de Gèmenes queda sense ermità, i no trobant de moment qui volgués assumir aquest càrrec, cuidà d'ella el mas Ventaiola. L'abandonament portà com a conseqüència la ruïna, que cada dia va en augment.

Per a salvar-la, el Visitador canònic ordenà, en 1697, que es procuri posar nou custodi. Però no trobant qui se'n faci càrrec, dos anys més tard es fa una capta general per la vila i pagesia, amb l'import de la qual es porta a terme una restauració general.

A finals del segle XVIII torna a aparèixer la capella amb el seu corresponent ermità—per cert, un bracer de Sant Martí d'Aiguafreda—, i l'any 1845 registrem com persisteix el règim d'ermitans, segons es desprèn de la «Relació...» que obra a l'Arxiu Parroquial de Centelles. Així i tot, la capella aniria de mal borràs, puix en 1863 el bisbe de Vich ordena la realització de diverses obres a l'interior i l'exterior de l'ermita, que foren completades a primers del  segle XX pel seu aleshores propietari, el comte de Centelles, establint-hi masovers que cuidarien del patrimoni.

L'any 1868 es posa en planta el nou pla parroquial, que adjudica la capella de Sant Pau a la demarcació d'Aiguafreda.

El seu terme municipal correspon, però, a la vila de Centelles.

El poble hi tenia molta devoció. Ens ho palesen llargament els llegats, les deixes i les donacions que des del segle XII endavant, els fidels atorguen a la petita esglesiola, consignant- se especials donacions d'oli per a la llàntia que cremava dia i nit.

Hom celebrava la festa titular el dia 15 de Gener, en qual festivitat hi acudia molta gent.

La consueta de Centelles, de l'any 1830, ens conta les processons que es feien per la pluja, anant la segona a Sant Pau, i portant-s'h , el Sant Crist gros. Es deia missa de pregàries i anant i venint es resaven el Rosari i Lletanies.

Mossèn Damià Bolló, que fou rector de Centelles els anys 1617 a 1658, escrigué, entre altres, els presents GOIGS en honor de Sant Pau, que deixà manuscrits en un dels protocols notarials.

Hom diu que quan en determinades festes coincidien els veïns de Centelles i els d'Aiguafreda, aquests darrers, al cantar-se els Goigs del Sant hi afegien a tall de tornada, segurament com a ressò d'antigues rivalitats:

Sant Pau, primer ermità

guardeu-nos del centellà.

Després dels successos del juliol de 1936, foren retirats els objectes del culte, quedant actualment la dedicació de la capella per a usos completament profans.

JOAN FONT I RIUS.

Que  Sant Pau  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels centellencs,  amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

dissabte, 29 de juny del 2024

TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1918, Vista de l'ermita de Nostra Senyora del Prat, Sant Joan de les Abadesses. El Ripollès.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3656/rec/40

Llegia que la capella  advocada a la Marededéu del Prat , fou erigida el 1435 per iniciativa de Bernat Gros i Antoni Ferrer, amb el vistiplau de Pere de Montcorb, abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Inicialment, s'hi venerava una imatge d'alabastre gòtica donada pel canonge del monestir Enric Valeric.

 El 1602, l'oratori es convertí en capella a conseqüència d'unes obres de remodelació, i el 1623 es construí el porxo.

A causa del mal estat de conservació, el 1935 s'hi van fer obres de millora, costejades per Jaume Espona i Brunet, també conegut com a Santiago Espona i Brunet[(Barcelona, 6 de febrer de 1888 - Barcelona, 3 d'agost de 1958) i projectades per Raimon Duran i Reynals ​ (Barcelona, 1897-ibídem, 1966)

Com a conseqüència de l’alçament dels militar feixistes encapçalats pel  general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , la capella va quedar malmesa, i el 1970 va ser restaurada per Francesc Fajula Pellicer (San Juan de las Abadesses, 13 de novembre de 1945) i Ramon Vila. Durant aquestes últimes obres es va col·locar, a l'interior de l'edifici, una nova imatge d'alabastre de la Verge, de Francesc Fajula Pellicer.

 Després d'aquesta restauració, la capella, que havia restat sense culte des de l'any 1936, s'obrí de nou.

https://www.arquitecturacatalana.cat/es/obras/colonia-dobrers-espona

https://naciodigital.cat/ripolles/la-colonia-espona-de-sant-joan-recobra-vida_185580_102.html

https://www.vallgesbisaura.com/el-raco-del-colleccionisme/els-goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-del-prat-any-1983/

https://www.todocoleccion.net/coleccionismo/goigs-mare-deu-prat-sant-joan-les-abadesses-vic-1970~x184017161

https://estimadaterra.wordpress.com/2021/12/23/capella-de-la-mare-de-deu-del-prat-de-sant-joan-de-les-abadesses/

https://raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/view/396900/495679

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/4306

   Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santjoanins  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.



dijous, 27 de juny del 2024

TENIU IMATGES DEL INTERIOR DE L’ERMITA DE SANT LLOP DE SANT VICENÇ DE MONTALT?. EL MARESME

 


Llegia de  l’ermita ermita, advocada a Sant Llop , a Sant Vicenç de Montalt; orientada al sud-est, feta construir per la propietat de Can Ripoll

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2009/POUM/LLIBRE_4_3.pdf

Els que naixíem al voltant dels anys 50 del segle XX, recordem que en TOTES les cases, hi havia alguna imatge religiosa, sant, Marededéu – el Sant Sopar -,…, i que en molts llocs de Catalunya circulaven les capelles de visita domiciliaria, i que tenir una capella  interior o exterior,  es considerava un signe de riquesa.

La diferència entre oratori i capella és tècnica, en ambdós casos es tractava d’un espai destinat a la pregaria i/o el recolliment religiós,  en el cas de les capelles de forma exclusiva i previs els permisos  el Bisbe , i en el cas dels oratoris, sovint l’espai tenia altres funcions, i no calia demanar  cap permís.

En els cas de les capelles, sovint el Bisbe obligava a obrir-les al públic almenys el dia de l’advocació.

Els oratoris mantenien – i mantenen – el seu caràcter privat. 

El terme ermita s’emprà habitualment per designar els edificis religiosos situats en indrets allunyats dels nuclis urbans.

Els de Dosrius,  tenen més informació de la seva ermita homodina.

https://www.yumpu.com/es/document/view/13744256/ermita-de-sant-llop

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/09/goigs-sant-llop-dosrius-maresme.html

Oratoris, capelles, ermites, santuaris, esglésies,..., son victimes de la descreença que prèvia el que fou  Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), quan es va negar a signar la carta col·lectiva de l’episcopat espanyol de l’1 de juliol de 1937 de suport al general Franco. 

 Aquest fet  li  va comportar la prohibició de retornar a la seva seu tarragonina, a la  que no renuncià mai malgrat les pressions governamentals.

http://carpetashistoria.fahce.unlp.edu.ar/carpeta-2/fuentes/fascismo-y-nazismo/copy_of_fuente-7

   Que  Sant Llop      i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santvicentins   , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

dimarts, 25 de juny del 2024

CAN COLL. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME

 

Josep  Danés i Torras, (1891-1955), retratava per als Fons Estudi de la Masia Catalana, l’any 1931,  Façana de Can Coll. Sant Vicenç de Montalt. El Maresme


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3474/rec/2

Existeix encara:

https://www.svmontalt.cat/ARXIUS/2009/POUM/LLIBRE_4_1.pdf

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9049

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ELS CARRONYARES FARAN TORNAR LA VIDA A BUSEU?. GERRI DE LA SAL. PALLARS SOBIRÀ

 

L’església de Buseu, advocada a Sant Serni/ Sadurní  es manté dempeus, i  té força números de ser refeta, potser no però,  de tornar a tenir culte de forma regular, l’església catòlica pateix una davallada de vocacions, i les generacions “noves”  no tenen, per dir-ho de forma delicada,  cap fervor religiós.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/25392

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/70613

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-serni-de-buseu-gerri-de-la-sal

https://www.viurealspirineus.cat/articulo/pallars-sobira/autoritzen-reconstruccio-poble-abandonat-buseu-pallars-sobira-per-destinar-activitats-decoturisme/20240614154710049121.html


Alhora potser haurem trobat una forma “ ecològica “ de desfer-nos dels residus de la industria càrnica, oi?

 

 

dilluns, 24 de juny del 2024

TORRE DELS ENCANTATS. CALDES D’ESTRAC. EL MARESME

 

El Josep Salvany Blanch, retratava l’any 1913, Torre dels encantats a Caldetes.  El Maresme. La fotografia és irrepetible

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/760

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1043/rec/5

Torre que corona el Puig Castellar, situada al límit més occidental del terme, damunt la riera de Caldes i el poble de Caldes d’Estrac.

 Per aquest punt passava el límit tradicional que dividia les antigues jurisdiccions, les vegueries i els bisbats de Girona i de Barcelona.

El seu nom actual és antic; el 1792 ja se li diu “lo castell dels Encantats”. Se n’ignora l’origen.

Consta d’una torre bastida al segle XIII, reformada al segle XV i ampliada encara amb una muralla circular exterior, emmerletada, al segle XVI, per resistir millor els atacs de la pirateria. És habitada i de domini particular.

 Entorn de la torre hi ha les restes d’un antic poblat ibèric excavat el 1949 i el 1956.

https://fontsaigua.com/2014/12/29/la-llegenda-de-la-torre-dels-encantats-de-caldetes-o-caldes-destrac/

 Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


diumenge, 23 de juny del 2024

LA CAPELLA DE L’HOSPITAL DELS POBRES DE TOSSA DE MAR, QUE S’AIXECAVA GRÀCIES A L’INDIÀ TOMÀS VIDAL REI.

 L’Assumpta Figueras Viñas,  publica una fotografia de la façana de la capella de l’antic hospital de Tossa, ara , Casa de cultura Tomàs Vidal i Rei, on està enterrat aquest prohom 



https://www.municipisindians.cat/ca/casa-de-cultura

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/239

Patrimoni Gencat parlant de la capella advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, diu; tenim el portal d'arc carpanell rebaixat, emmarcat amb pedra i ornat en la part superior amb garlandes i filigranes. En segon lloc, i ubicada simètricament al portal, trobem una gran fornícula, ornada amb pilastres llises coronades amb capitells jònics que sustenten un entaulament ampul·lós carregat de garlandes. La fornícula està ocupada per la figura de Sant Tomàs d'Aquino, la qual va ser entronitzada i beneïda l'abril de 1987. Es tracta d'una imatge de cos sencer, ubicada damunt d'un pedestal. Des del punt de vista estilístic, l'escultura està ben resolta, però hi ha certs elements que no acaben de convèncer totalment, com ara el rostre fred i inexpressiu i la manca de corporeïtat per part del personatge, el cos del qual no es deixa percebre sota els plecs esquemàtics i metàl·lics d'aquesta espessa i densa túnica. L'últim element en discòrdia és l'ull de bou, ubicat damunt de la fornícula.

Això a l'exterior, mentre que en l'àmbit interior la capella està constituïda per una capçalera formada per tres absis semicirculars en creu. Al transsepte s'aixeca una cúpula hemisfèrica recoberta exteriorment amb ceràmica vidrada, amb una petita llanterna que il·lumina l'interior. Tot l'interior està pintat amb uns colors cridaners i llampants, que, tanmateix, li atorguen una gran sensació d'alegria i de vida a la capella, trencant així l'aspecte típic de fredor i distanciament que solen oferir la majoria de capelles i d'establiments religiosos envers els seus creients.

La sumptuositat de la capella es veu exalçada per la presència del retaule barroc presidit per la imatge de la Verge Maria amb el nen Jesús en braços, coronat per la imatge de l'Arcàngel

Miquel, patró de la capella, en actitud combativa amb l'espasa alçada i amb una expressió frenètica a la cara. Un altar barroc restaurat recentment, concretament a l'estiu del 2001.

NO trobava els Goigs de l’Arcàngel Sant Miquel, i si curiosament els de Sant Cristòfol/Menna 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/12/goigs-sant-cristofol-tossa-de-mar-la.html

https://bd.centrelectura.cat/items/show/3030

https://www.ddgi.cat/publicacions/servlet/pdf-quadern/9/Tossa.pdf

http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

Tampoc cap dada de l'activitat educativa que es duia a terme a l'edifici:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/06/in-memoriam-de-lescola-de-les-monges-de.html

Esperem la vostra col·laboració a l'email castellardiari@gmail.com 

   Que  l'Arcàngel Sant Miquel " Princep de les Milícies Celestials "     i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels tossencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

dijous, 20 de juny del 2024

CAN MANDRI. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

 

Plovia lleugerament i la pols del Sàhara deixava la seva petjada per arreu.

Seguia les meves “ rutines” , higiene personal, esmorzar,  donar corda al JUNGHANS que fa funcions de TAMAGOCHI, repassar el santoral,  horroritzar-me  per l’acció infame del President del Parlament Balear , Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) que  trencava una fotografia de l’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les filles  d’aquesta , Antònia Pascual Flaquer ,  Maria Pascual Flaquer  i  Belarmina González Rodríguez, afusellades pels feixistes en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco.

No podia més que preguntar-me; quina relació hi ha entre els crims i el  Gabriel Antonio Le Senne Presedo?

https://www.guimera.blog/tribuna/feixisme-atrofia-dels-sentiments/

M’entristia tenir noticia del traspàs del Josep Maria  Ruiz Maeso, amb qui havia coincidit a la Caixa de Sabadell, la cerimònia de comiat tindrà lloc demà 21.6.2024 ales 16,00 al Tanatori de Sabadell.

Josep Danés i Torras, (1891-1955) Retratava  l’any 1930, Façana amb rellotge de sol de Can Mandri. Sant Andreu de Llavaneres. El Maresme




https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6853/rec/7

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2816

Llegia que fou propietat de l’Arcadi Balaguer i Costa (Barcelona, 8 de març de 1886 - Sant Andreu de Llavaneres, 1 de gener de 1973) president del Futbol Club Barcelona entre 1925 i 1929, amic personal de, sàtrapa Miguel Primo de Rivera Orbaneja (castellà: Miguel Primo de Rivera) (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) i del rei Alfons XIII, que el nomeria Baró d’Ovilvar , mitjançant reial decret de 27 de gener de 1930 i despatx expedit el 12 de maig del mateix any.

Avui, el títol és propietat de la seva néta Maria Àngels de Balaguer i Sánchez-Arjona. (Barcelona, 1942)

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

CAN TRIES. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

 

Plovia lleugerament i la pols del Sàhara deixava la seva petjada per arreu.

Seguia les meves “ rutines” , higiene personal, esmorzar,  donar corda al JUNGHANS que fa funcions de TAMAGOCHI, repassar el santoral,  horroritzar-me  per l’acció infame del President del Parlament Balear , Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) que  trencava una fotografia de l’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les filles  d’aquesta , Antònia Pascual Flaquer ,  Maria Pascual Flaquer  i  Belarmina González Rodríguez, afusellades pels feixistes en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco.

No podia més que preguntar-me; quina relació hi ha entre els crims i el  Gabriel Antonio Le Senne Presedo?

https://www.guimera.blog/tribuna/feixisme-atrofia-dels-sentiments/

M’entristia tenir noticia del traspàs del Josep Maria  Ruiz Maeso, amb qui havia coincidit a la Caixa de Sabadell, la cerimònia de comiat tindrà lloc demà 21.6.2024 ales 16,00 al Tanatori de Sabadell.

Un fotògraf al que la dictadura franquista condemnava a l’anonimat, retratava  entre  1890 i 1918 ,   Façana amb defensa de Can Trias, Sant Andreu de Llavaneres. El Maresme


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6868/rec/5

Ens agradarà tenir noticies d’aquest fotògraf a l’email castellardiari@gmail.com

Llegia que l'origen d'aquesta casa es pot situar cap al segle XVI . La família Tries està documentada a Sant Andreu de Llavaneres ja el 1552. Bartomeu Tries va ésser batlle de Llavaneres l'any 1573. Hi ha diferents documents de transaccions comercials datats el 1552, 1576, 1578 i 1611, en pergamí, i del 1624 al 1854 en paper.

A mitjan segle XIX  la casa passa a mans de Francesc Andreu d'Albà.

El 1920, els seus hereus en venen una part al metge Joaquim de Riba i Sanz [Sabadell, 1876 – Barcelona, 1953]

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JIE

Darrerament  els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina.  Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE  estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS  corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació”  a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,..,  els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes,  i deixin de perdre el temps, la “ sensació”  de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és  ex-aequo  

Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic ,  el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament  a la Comunitat andalusa,  tindria més sentit, oi? 

https://www.guimera.blog/tribuna/eleccions-europees-esperar-i-veure/

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILAPLANA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE LA LLET I A SANT JOAN DE LA CREU. EL CAMP JUSSÀ.

 

Plovia lleugerament i la pols del Sàhara deixava la seva petjada per arreu.

Seguia les meves “ rutines” , higiene personal, esmorzar,  donar corda al JUNGHANS que fa funcions de TAMAGOCHI, repassar el santoral,  horroritzar-me  per l’acció infame del President del Parlament Balear , Gabriel Antonio Le Senne Presedo (Palma de Mallorca, 27 de junio de 1977) que  trencava una fotografia de l’Aurora Picornell, Catalina Flaquer Pascual i les filles  d’aquesta , Antònia Pascual Flaquer ,  Maria Pascual Flaquer  i  Belarmina González Rodríguez, afusellades pels feixistes en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco.

No podia més que preguntar-me; quina relació hi ha entre els crims i el  Gabriel Antonio Le Senne Presedo?

https://www.guimera.blog/tribuna/feixisme-atrofia-dels-sentiments/

M’entristia tenir noticia del traspàs del Josep Maria  Ruiz Maeso, amb qui havia coincidit a la Caixa de Sabadell, la cerimònia de comiat tindrà lloc demà 21.6.2024 ales 16,00 al Tanatori de Sabadell.

Trobava uns Goigs a Sant Joan de la Creu que es canten  a  l’església parroquial de  Vilaplana, advocada a la Marededéu de la Llet, mal dita Santa Maria, per la influencia herètica dels que neguen el Concili d’Efes que va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. «Mare de Déu» (Theotokos)

Llegia que s’aixecava l’edifici pels mestres de cases, Tomàs i Jaume MONGUILLOT

Patrimoni Gencat el descriu com ; edifici d'estil barroc fet de murs de paredat amb reforços de carreus. Consta de tres naus.






Arcs faixons i formerets de mig punt, sobre pilastres adossades amb cobertes de volta de canó amb llunetes a la nau major, i d'aresta a les dels costats. El cor, als peus, en el costat de l'Epístola, està construït de paredat amb reforç de carreus i amb maons a la part superior.

La porta d'ingrés, és d'arc de mig punt flanquejat per pilastres molt senzilles i de volutes laterals. Cornisa partida, no molt volada, amb fornícula superior amb pilastres i volutes, com a la porta.

Pregària a la Mare de Déu de la Llet. Vilaplana (Baix Camp, Tarragona)

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/10/pregaria-la-mare-de-deu-de-la-llet.html

https://www.youtube.com/watch?v=aM3WB7SG3Xo

Goigs en alabança del extàtic P., y místic doctor S. Joan de la Creu : primer Carmelita Descalç, y co-reformador ad Santa Teresa de Jesús de la Religió del Carme, que venera la Santa Iglesia Parroquial y poble de Vilaplana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/goigsBC/id/2495/rec/10

   Que la Marededéu, Sant Joan de la Creu    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  vilaplanencs , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.