Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de
1922) feia una feina documental
impagable, l’any 1892 retratava , Poble de Viuet vist des del camí de Pont de
Suert
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/558/rec/27
Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) escrivia de
Viuet, situtat en el vessant occidental
d'una muntanya, sota una penya que el defensa del vent del nord, i que té un
clima sa. El poble, segons ell, estava format per set cases miserables, una
borda deshabitada i l'església parroquial, dedicada a la Transfiguració.
El cementiri és immediat al poble, i hi ha una font a 200 passes.
El terreny de Viuet era muntanyós, àrid i trencat, amb l'aigua d'un barranc
i de la Noguera Ribagorçana que banyen alguns prats. S'hi collia sègol, patates
i pastures. S'hi criava bestiar menor i boví, i hi havia pesca de truites.
Constituïen el poble 4 veïns i 39
habitants.
El 1960 encara tenia 49 habitants; el 2009 era ja un despoblat, amb el
poble del tot abandonat.
Tanmateix, fins al 2006 hi havia encara un habitant, el 2019 però, ja no hi havia ningú censat.
L'església parroquial del poble, actualment tancada al culte – i de la no en
trobava cap imatge - és dedicada a la Transfiguració del Senyor, dins del mateix nucli de població hi havia
també la capella de Casa Botiguer,
dedicada a sant Salvador. Ens agradarà rebre imatges d’ambdós edificis
religiosos a l’email castellardiari@gmail.com
https://www.bisbatlleida.org/ca/parroquia/transfiguraci%C3%B3-del-senyor-viuet
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/939
Avui és en un lloc de difícil accés, ja que no hi ha cap camí que hi dugui.
S'hi arriba per un corriol que puja des de llevant del Càmping Alta Ribagorça,
de les Bordes. S'hi pot arribar en vehicle fins a l'entrada del camí (pista
rural) de la Borda de Betrans. A partir d'aquí cal pujar a peu per una pista de
muntanya que passa per les Roques de Sentís i s'enfila, fent ziga-zagues, cap a
darrere del tossal de Viuet, per les Collades, des d'on un camí senyalitzat com
a sender de curt recorregut (groc), cap a llevant, mena al despoblat. Els
carrers de Viuet són impracticables, a causa de l'estat avançat d'enrunament i
gran quantitat de vegetació
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
.jpg)
