CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE CAN ROCA DE LA PEDRISSA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Trobava un preciós article sobre la masia dita en un temps la Pedrissa d’ Òdena, i ara segons sembla Cal Roca de la Pedrissa, publicat per Manuel Punsola i Mitjans :
http://retallsdhistoriadecatalunya.blogspot.com.es/2012/02/la-pedrissa-dodena-una-masia-amb.html

Advertia que enlloc s’esmenta l’advocació de la capella de la casa, que retratava el Manuel Punsola i Mitjans , i li enviava un email per tal d’aclarir-la.

Ho feia també al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya - Arxiu Gavin - , que em feien saber que la Capella de Can Roca de la Pedrissa, al terme d'Igualada, està advocada a la Immaculada Concepció des de l'any 1881.

La casa s’ha engrandit en èpoques molt diferents, i voldríem saber les dades dels mestres d’obres i/o arquitectes que hi han deixat la seva empremta.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. LA FLORIDA. SANTA PERPÈTUA DE MOGODA. VALLÈS OCCIDENTAL.

L’ Antoni Calvo Uribe retratava l’església de l’Assumpció de la Mare de Déu a la Florida. Santa Perpètua de Mogoda. Vallès Occidental.

No trobava cap dada d’aquest edifici, ni de l’època en que s’alçava en aquest ‘barri’ que acull actualment quasi un terç dels habitants del terme.

Santa Perpètua de Mogoda tenia un cens de 1.742 ànimes l’any 1900, que només arribarien duplicar-se al cens de 1960 que estancava amb 3.618 veïns, per créixer exponencialment des d’aquella data fins als 25.473 habitants al tancament de l’any 2013.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE VISTABELLA. LA SECUITA. TARRAGONÈS. CATALUNYA

L’Angela Llop retratava l’església del Sagrat Cor de Vistabella, al terme de la Secuita, obra de Josep Maria Jujol i Gibert (Tarragona, 16 de setembre del 1879 – Barcelona, 1 de maig del 1949), al que li ho proposaven l’any 1917, i que assumia l’encàrrec malgrat el magre pressupost que el va obligar a fer servir materials de baix cost i materials de recuperació per la decoració, el veïnat va col•laborar de forma entusiasta a traslladar blocs de pedra per a la construcció, que venien alguns des de la rodalia , i altres de Sant Martí de Maldà, a la comarca de l’Urgell.

La descripció tècnica ens diu que és una obra de dimensions reduïdes fet amb materials molt senzills pel reduït pressupost de que es disposava. Exteriorment, el conjunt -fet de volums i formes molt diversos- és rematat per l' esvelt campanar, al qual s'accedeix per una escala, l'últim tram de la qual és exterior. Precedeix l'entrada un pòrtic d'arcs formats per línies rectes. L'estructura global té reminiscències gotitzants, especialment en l'accentuació vertical de les formes. A l'interior, quatre pilars de maó sostenen múltiples arcs en forma de palmera, que donen lloc a un espai de volta única cobert amb gruixos de rajola. Les finestres, d'alabastres, tenen els vidres decorats amb imatges de sants. L'interior està decorat i pintat per Jujol, amb colors molt vius.

El 25 d'abril de 1923, el temple fou beneït per l'arquebisbe Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) Vidal i Barraquer, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern de la II República Española, alguns elements decoratius foren malmesos.

L’any 1975 Tecla Jujol i Gibert, filla del genial arquitecte va fer-ne una curosa restauració.

http://www.arquebisbattarragona.cat/index.php?lang=cat&arxiu=document_banners2013&idnoticia=12852&id=18&id_subfamilia=79

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

TORRE SANT JOAN. VALLBONA D’ANOIA. CATALUNYA

L’Angela Llop retratava aquesta casa precedida de pati, coberta a dues vessants amb sostre de teules i formant barbacana. A la façana principal destaca la presència, a la planta baixa, de sis finestres disposades simètricament a banda i banda de la porta, separades entre elles per columnetes i essent, la finestra central més gran que les dels seu costat; uns arrebossant damunt seu recorden l'idea de les dovelles a la part que envolta l'arc. Damunt la porta hi ha una capelleta de majòliques amb la imatge del nen Jesús protegida per una cobertura de teules a dues vessants, més amunt hi ha un òcul. S'hi accedeix per una escalinata amb barana de ferro forjat.

A la reixa de la porta formant part del treball forjat s'hi llegeix : Torre Sant Juan 1935.

Li demanarem a l’Ajuntament vallbona@diba.cat les dades dels promotors, i del mestre d’obres i/o arquitecte autors del projecte.

Esperem que l’any 2015 tots els municipis catalans es posin les ‘ piles’ per tenir enllestit el seu Catàleg de Patrimoni en línia.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

SANT LLÀTZER, EL ROMÀNIC ENCAIXONAT. BARCELONA

Rebia una crònica del Feliu Añaños Masllovet, feta en ocasió d’una visita a la capella romànica de Sant Llàtzer que va pertànyer al desaparegut Hospital de Mesells o leproseria. Aquest hospital va ser fundat pel bisbe Guillem de Torroja a mitjan segle XII en el que aleshores eren els afores de la ciutat.

A Barcelona, com a d'altres ciutats medievals, la leproseria se situava fora de les muralles, com a mitjà de protecció contra la malaltia. Tanmateix, el nou recinte emmurallat de Pere III la incorporà al perímetre de la ciutat.

De les diverses instal•lacions que integraven l'hospital, únicament se n'ha conservat la capella de Sant Llàtzer, patró dels leprosos.

La capella romànica modernament restaurada, és de nau única i té un absis semicircular amb lesenes i arcuacions llombardes i una finestra de mig punt amb arquivoltes que descansen sobre columnes amb els capitells decorats. La coberta original va ser substituïda per una volta amb llunetes, en la qual es van obrir dos ulls de bou.

La façana que dóna a la plaça Pedró té una fornícula feta construir per Erasme de Gònima el 1792.



L'absis que es pot veure actualment des del carrer de Sant Llàtzer, havia estat durant molts anys ocult dins del pati de l'illa de cases.



El 1906, es va traslladar la leproseria a Horta i la capella va passar a ser utilitzada com a església, fins al 1.913 que va ser tancada al culte i dessacralitzada, es faria servir com magatzem de fusta o estanc, fins a la seva rehabilitació per Adolf Florensa el 1954.

El romànic de Barcelona no rep – ni de lluny – el mateix tractament que els edificis modernistes. Aquesta actitud retrata perfectament el tarannà de les nostres Autoritats en l’àmbit cultural.

L’Antoni Calvo Uribe publicava el 29 de desembre a les 12:09 unes fotografies d’aquesta església, en les que hi ha una vista del interior.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

ORATORI DE LA CASA DE NÚM. 3 DEL CARRER DEL PUIG DE LA CREU. CASTELLAR DEL VALLÈS

Havíem fet un treball de recerca sobre els centres de culte – públics i privats - a Castellar del Vallès, que publicàvem a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/llocs-de-culte-catolics-castellar-del.html

De les que esmenta el Josep Gavin Barceló en el seu treball ‘inventari d’esglésies del Vallès Occidental’ ens faltaven :

Capella de l’Escola Pública Sant Esteve.

Capella de la Mare de Déu del Roser, Germanes Dominiques de l’Anunciata.

Capella de Santa Barbarà de Fonts Calents. Fàbrica Tolrà

Que tenien activitat almenys fins a l’any 1989.

I, recuperar les imatges, si algú en tenia alguna, de les que donava com a desaparegudes :

Capella de Sant Esteve de Can Barba

Capella del Sagrat Cor de Jesús. Casa Boadella

Oratori del Moli Busquets.

Oratori de casa Canudas

Capella de la Mare de Déu de la Concepció de Can Homet

Capella de Can Moragas

Oratori de la Mare de Déu dels Dolors de Can Pèlachs, al carrer de Sant Llorenç

Oratori de la Masia Turull

Deia en ocasió d’aquella publicació ‘ segur que encara me’n deixo alguna, i en aquest cas us agrairé la tramesa de la fotografia, i de totes les dades que pugeu aconseguir a l’email coneixercatalunya@gmail.com’

Em convidaven a retratar un petit oratori a la casa de núm. 3 del carrer del Puig de la Creu, impremta Castellar S.l.

Les fotografies em suscitaven algunes preguntes :

En quina data es devia fer aquest oratori ?.

Quina era la seva advocació originaria ?.

També quina era l’advocació de l’actual imatge, i fins un bust que es troba a l’escala.

A la casa hi ha unes rajoles que tenen informació que ens pots donar alguna resposta.

I una bellíssima majòlica de la Marededéu del Carme, amb l'Escapulari Carmelità, data aquesta que em confirmava el Josep Sansalvador Castellet, de l’Arxiu Gavin.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava l’edifici de l’Ajuntament d’Igualada que es construïa en un terreny cedit a la ciutat per la família Franquesa. L'arquitecte va ésser l’Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 27 de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889), el qual signà el projecte l'onze de juny de 1880. La inauguració fou el 24 de juny de 1883. De la construcció projectada a la realització final hi ha moltes diferències. L'edifici projectat era molt més sumptuós; la realització va ésser feta molt més pobrament, tan sols es tingué en compte l'estructura general de l'obra. Interiorment l'edifici ha sofert diverses modificacions per tal d'adaptar l'edifici a les necessitats de les dependències municipals.

La descripció tècnica ens explica que La façana està presidida per una gran balconada que n'ocupa les tres quintes parts. Aquesta separa la planta baixa del carrer de la resta. És arrebossada i pintada de color blanc. La balconada és de ferro. D'aquesta surten quatre pilastres amb capitells corintis que separen l'estructura general de la façana en cinc parts, de les quals la del mig conté l'escut de la ciutat, de pedra picada (1960). L'interior: un cop passat el primer atri, ens trobem amb una escala de tipus català, que ens condueix a la planta noble, on totes les dependències estan situades al voltant del segon atri. Hi ha una pintura mural de l’Eladi Duch i Mosterio (1967), al que dedicàvem un article. Travessant la porta central s'entra al Saló de Sessions, que en les parets laterals hi han làpides i quadre al•lusius a personatges importants de la ciutat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

PORTAL D'EN VIVES I PORTAL DE LA FONT MAJOR. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

La ciutat d'Igualada estigué protegida durant època medieval i moderna per una muralla defensiva la primera construcció de la qual sembla que hom hauria de datar al segle XIII. El clos original, del qual no resten vestigis visibles, va ser objecte d'ampliacions i reformes successives. La més important de totes data del segle XIV (1367), quan fou bastida una nova muralla que, malgrat que s'estenia vers ponent de la vila, de fet, en protegia una àrea més reduïda. L'any 1390 consta documentalment que s'enderrocaren algunes cases extramurs de la ciutat per ordre del rei Martí, amb l'objectiu de millorar el dispositiu defensiu de la ciutat. En etapes posteriors el traçat de la muralla fou ampliat per a incloure el raval de Soldevila dins el perímetre del clos murallat, protecció de la qual nova va gaudir mai el raval de Capdevila, que va ser destruït en el decurs de la guerra amb el rei Joan II. El traçat de la muralla es va mantenir amb poques modificacions fins ben entrat el segle XVIII, època a partir de la qual s'hi adossaren nombroses noves edificacions (habitatges) i va perdre definitivament el seu ús. Actualment es conserven dos dels set portals de la muralla original del segle XIV (els portats d'en viver i de la Font Major) i se'n pot resseguir part del perímetre a la zona del passeig de la Cabres. En aquest sector, l'any 2007 es va realitzar una actuació arqueològica en una parcel•la edificada (passeig de les Cabres, número 30), que va consistir en el seguiment dels treballs d'enderroc dels edificis que s'adossaven a la muralla. Aquests treballs varen permetre documentar un tram d’ aproximadament 16 metres de longitud i 6 metres d'alçada, i fer-ne un acurat estudi de paraments. El mur, que presentava nombroses obertures i refaccions parcials en les quals s'empraren materials constructius diversos (maons, guix i pedra), tot plegat relacionat amb la construcció dels edificis que s'hi recolzaven, conservava àmplies porcions del parament original de les muralles construïdes entre 1438-1463, tenien trenta-sis torres i set portes, que tancaven el nucli antic. Els dos únics portals que es conserven són aquests:

El portal d'en Vives, també anomenat de les Rovires, està compost per un arc ogival a la part exterior i un de dovellat a l'interior, en el lloc on hi havia la porta de la muralla. Damunt aquest últim hi ha una capelleta amb la imatge de Santa Anna, realitzada en terra cuita. Fou restaurat l’any 1952

El portal de la Font Major o de Gràcia té les mateixes característiques que el portal d'en Vives. A més, presenta una inscripció que diu "Portal de la Font Major/Muralla del segle XV". Al cantó esquerre hi ha una Majòlica de la Verge de Gràcia. L'any 1952 fou restaurat amb un criteri molt discutible per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté
(Barcelona, 1896 — ibídem, 1987), que es va inventar els merlets que coronen l'arc ogival.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

ESCOLA PIA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

L'any 1835 els Escolapis tornaren a Igualada i s'instal•laren a l'antic convent dels agustins on obriren col•legi el mateix any.

L’any 1905, es fa una reforma promoguda pel pare Rector Pere Villar, que consisteix en l’addició d’una planta més.

Per les seves grans dimensions -ocupa tot un costat de la plaça-, una vegada configurada aquesta, el ritme de les finestres queda interromput pels dos elements del final i per l'element central, format per tres arcades sobre pilastres amb capitells de decoració floral. Aquest darrer, del cos central, és de més alçada i té un remat amb un escut envoltat d'elements vegetals i és coronat per un element de ferro forjat que allotja la campana del rellotge. Dit rellotge de la façana fou muntat pel rellotger Salvador Nadal i Adzet que també va construir el de l'antiga estació dels Ferrocarrils.

L'edifici de l'escola i el de l'església de la Mare de Déu de la Pietat- a la que dedicàvem un article - tenen una façana unitària que dóna a la plaça, projectada per Pau Riera i Galtés, mestre d'obres català l'any 1908.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

IGUALADINA COTONERA. MUSEU DE LA PREMSA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Llegia que l’any 1842, sota la promoció de la família Godó, començava la història de la que fou als seus inicis una de les indústries de la manufactura del cotó més importants de Catalunya, tan per la diversitat en la manipulació com pel nombre d'obrers que hi treballaren. A més va ser la primera fàbrica de teixits d'Igualada que va fer servir la màquina de vapor i també la primera que va instal•lar llum elèctrica el 1885. El seu propietari més conegut fou en Joan Godó i Llucià (Igualada, 20 de febrer de 1851 - 3 de juny de 1935), que ha donat nom al carrer. A més d'empresari fou polític i cap del partit de Sagasta a Igualada, arribant a ser diputat en Corts pel districte d'Igualada on també havia estat alcalde. Aquesta empresa fou coneguda amb noms diferents depenent del propietari: entre 1842-1853, Fabril Igualadina Cotonera; 1853-1868, Companyia Fabril Igualadina Cotonera; 1868-1873, Igualadina Cotonera S.A.; 1873-1876, deixà de funcionar; 1880-1936, Joan Godó i Llucià se'n feu càrrec; 1936-1939, durant la guerra civil fou col•lectivitzada; 1939-1957, Joan Godó i Pelegrí (Igualada, 5 de desembre de 1876 - 31 de maig de 1957) la recuperà; 1957-1967, S.A. Textil Igualadina. Finalment el 1967 desapareix la societat, quedant l'edifici i annexes abandonats. Sofrirà posteriors enderrocaments, restant encara, però, intactes la nau central i la xemeneia del vapor.

l'edifici històric de La Igualadina Cotonera acollirà en el futur el Museu de la Premsa de Catalunya segons un conveni que signaven l'Ajuntament d'Igualada i el Grup Godó.

No trobava enlloc la resposta a la pregunta, de qui va ser l’arquitecte autor del projecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.

L’ENIGMÀTIC CONJUNT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR D’IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olive Escarré al costat d’unes figures de fusta de mida més que natural, assegudes al davant de l’avet nadalenc a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada.

No sabia veure cap indicació del nom d’aquest conjunt.

Advertia que una de les figures presenta símptomes de degradació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com indiciant-nos alhora que el nom d’aquesta imatge, les dades del seu autor.

CASA BARRAL. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava un gran casal situat junt a les que foren les antigues muralles romanes de la ciutat, l’identifico – amb més voluntat que certesa - com la Casa Barral.

La descripció tècnica ens diu que conserva unes característiques molt urbanes de l'arquitectura rural catalana. Destaca la construcció feta amb aplacat de falsa pedra i la incorporació, a petita escala, de totxo vermell i pedra com a motius de decoració principalment a les motllures de les finestres. Aquestes es troben en el primer pis amb un arc fals escalonat, al segon descansen uns lleugers arcs escarsers i al tercer i últim pis tornem a trobar-los els mateixos de la primera planta.

Està inclòs en l’esborrany de Cataleg de Patrimoni d’Igualada:
http://www.igualada.cat/fitxers/regidories/urbanisme-i-mobilitat/pdf/memria.pdf

No trobava però cap referència als promotors, ni a l’arquitecte, i sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
Quan la topònim de la ciutat trobava : en la documentació antiga Aqualata (Segle X), prové del llatí AQUA LATA ‘aigua (riu) ampla, escampada’.

CAL RATÉS. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava l’edifici de vivendes compost de planta baixa comercial i dos pisos. La façana principal del carrer de Sant Maria és tota de carreu. La rimositat dels arcs de la planta baixa es repeteix en les obertures del segon pis, mentre que les formes agudes de les llindes escalonades de la galeria del primer pis són utilitzades novament en els merlets que coronen l'edifici, presentant una alternança de formes de tipus vertical. Té una torre-tribuna lateral de forma circular i coronada amb un pinacle, coberta de ceràmica vidriada de colors groc-vermell.

La façana posterior de la plaça de Sant Miquel té tres pisos, amb set obertures cada pis en forma de balcó d'ampit, separats per pilastres i amb llindes escalonades, acabada amb merlets coronats amb pinacles de ceràmica de color verd. Està, també, flanquejada per una torre-tribuna. És tota ella de totxo vist.

El projecte a requeriment de Marià Ratés, fou redactat per Pau Salvat i Espasa (Barcelona, 20 de desembre de 1872 - 28 de maig de 1923) , arquitecte municipal d’Igualada, la titularitat però, correspon a l’ Isidre Gili i Moncunill.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

CAL FRANQUESA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava el magnífic edifici de vivendes i comercial, que ocupa tot el xamfrà Custiol-Roser, promogut per la senyora Bonaventura Maria Prats, vídua de Ramon Aguilera i Dalmases, i dut a terme per l’arquitecte Isidre Gili i Moncunill. La descripció tècnica ens explica que té una composició de planta baixa comercial i tres pisos. L'element més significatiu és la torre circular, col•locada en el mateix xamfrà, que sobresurt de la resta de l'edifici. La resta de la façana amb balcons alternats, balcó volat-balcó d'ampit, que sense ritme cobreixen tota la façana. Aquests amb unes llindes de forma ondulada. Cornisa trencada amb elements decoratius. La decoració és amb ceràmica de reflexes metàl•lics, col•locada en els brancals i els llindes de les obertures i esgrafiats al capdamunt de la torre. L'entrada té un rostre pintat, de tipus floral i esgrafiats a la paret.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

LA LLAR DEL SANT CRIST. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de la Llar del Sant Crist d’Igualada, obra de Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871 + Barcelona, 30 de novembre de 1952 ) .

L'escultura del pati, obra de Joan Puigdollers Olm (1927-2005) representa santa Teresa Jornet i Ibars, fundadora de la congregació, acompanyada de dos avis.

La descripció tècnica ens diu que és un edifici de planta i dos pisos, amb una torre a la façana principal. En el bell mig de l'edifici trobem el claustre. Adossada a l'edifici, l'església, que té forma de creu grega, creuer, arcs parabòlics i cobert amb cimbori. Tot l'edifici és construït amb pedra i també la pedra és emprada com a element decoratiu. A nivell estilístic observem una barreja: romànic, gòtic en els arcs ogivals, àrab i allò típicament modernista.

No trobaven enlloc l’email de la Llar del Sant Crist d’Igualada, i no pudíem per tant fer-los arribar – com ens havíem compromès – els petits breus dedicats a la capella i al claustre.

Sou pregats de fer-nos saber l’email de la Llar del ant Crist d’Igualada, i/o a fer-los arribar els enllaços següents :

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/12/la-capella-de-la-mare-de-deu-dels.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/12/el-claustre-de-la-llar-del-sant-crist.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/12/la-llar-del-sant-crist-igualada-lanoia.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya

EL CLAUSTRE DE LA LLAR DEL SANT CRIST. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

El claustre de la Llar del Sant Crist, va ser concebut per Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1871 + Barcelona, 30 de novembre de 1952 ) com un element de tipus simbòlic, que ens evoca la tradicional arquitectura monàstica catalana, fins al punt que el petit pati central està presidit per un pou; avui es configura com una galeria de passadissos coberts i tancats, i es diferencià deliberadament de la resta de l'edifici, on predomina l'exuberància de formes.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

BASÍLICA DE SANTA MARIA. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

Santa Maria d’Igualada, de la que no en podia retratar la façana, ocupa el solar d’una primitiva església d'estil romànic, documentada des de l'any 1003. Aquesta església, junt amb una petita molt fortificada, es va aixecar al peu de l'antic camí ral d'Aragó, en un petit alou o domini del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aquesta primitiva església fou renovada i consagrada els anys 1057 i 1087, indici del naixement i creixement del primitiu nucli de poblament, convertit en una parròquia i des del 1233 en una vila reial. El creixement de la població féu ampliar l’església amb capelles i annexos gòtics vers el 1365, fins que s'imposà la construcció d'un nou edifici que es va començar l'any 1617 i es va anar construint a partir del presbiteri per etapes, demolint l'obra antiga a mesura que avançava la nova. De les estructures antigues en resten una capella gòtica i la base del campanar. L'obra més destacable del seu interior és el Retaule Major, dissenyat per Jacint Morató i Soler (Vic, 1683 - Solsona, 1736) i esculpit per Josep Sunyer i Raurell (Manresa, Vegueria del Bages, ~1673 - Manresa, 1751)

La descripció tècnica ens diu que el temple té unes mides , d'uns 1.200 m2, consta d'una sola nau, de sis trams i absis, amb cor alt als peus i capelles laterals. Les capelles s'obren a la nau en arcs de mig punt amb diverses motllures d'influència clàssica. Els espais del mur entre les capelles estan decorats amb pilastres que s'aixequen fins a l'arrencada de la volta. En la part exterior les capelles estan separades i continuades per murs o contraforts amb gàrgoles.

L'absis , té més espai lliure al seu voltant, això em permetia retratar l’edifici de planta rectangular , que s'uneix a la nau per un arc triomfal de mig punt. Les cornises i motllures són renaixentistes, però les voltes són de tradició gòtica, més familiars als nostres constructors. Durant la darrera dècada s'han efectuat diverses obres de restauració. S'ha reformat així mateix el campanar, la façana i el seu entorn immediat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA DE LA SOLEDAT. IGUALADA. L’ANOIA. CATALUNYA

En topava amb l’església de la Soledad quan entrava a Igualada, i m’aturava per retratar aquesta obra magnifica del Modest Fossas i Pi ( Barcelona, 1834 —Barcelona, 1904 ) que fou l’arquitecte encarregat d’aixecar aquest edifici neogòtic , l’any 1869, en substitució d’una capella del segle XVII.

La descripció tècnica ens diu, edifici construït amb pedra i totxo cuit que remarca totes les obertures de l'edifici creant un ritme compositiu ple de dinamisme mitjançant les alternances d'entrants i sortints als marcs de finestres i portes.. la façana queda dividida en tres franges horitzontals, si bé la superior es redueix notablement a la part central per acabar amb un frontó triangular que a manera d'arc de triomf tanca el conjunt.

Té una sola nau amb capelles laterals.

L'altar major compta amb un baldaquí de Bonaventura Bassegoda i Musté (Barcelona, 1896 — Barcelona, 1987), de l’any 1944.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DELS DESAMPARATS. LLAR DEL SANT CRIST. IGUALADA. L’ANOIA. CATAUNYA

Demanàvem permís el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Móra Vergés, per veure i retratar la capella de la Mare de Déu dels Desamparats, situada a la part posterior de la Llar del Sant Crist d’Igualada, la descripció tècnica ens explica que té una planta de creu grega. El creuer -és a dir, l'espai central- és cobert per un cimbori, que es recolza sobre un tambor poligonal amb un sostre de falsa cúpula, format per l'aproximació progressiva de les filades, una tècnica de cobriment pròpia de l'arquitectura rural. Tota aquesta estructura descansa sobre uns arcs parabòlics, entre els quals es defineixen una mena de triangles esfèrics, anomenats petxines. Al seu torn, aquests arcs parabòlics se sostenen sobre quatre columnes de pedra d'una sola peça, procedents de Girona.

En aquestes dates lluïa el pessebre nadalenc que ocupa una de les capelles.

Els vitralls de la capella representen la Santíssima Trinitat al presbiteri; tres santes en al•lusió a les legatàries (Magdalena, Concepció i Dolors Castells Reixach) al braç esquerre del transsepte, i tres sants al•ludint als seus marmessors, Josep M. Torrents i Miquel Pla, i a l’arquitecte Joan Rubió i Bellver (Reus, Baix Camp, 1871 —Barcelona, 1952 ). Sobre la porta de la capella i al cor dos vitralls representen Saturnino López i Teresa de Jesús Jornet, fundadors de l’orde que regenta l’edifici.

Us deixo un enllaç en el que podreu escoltar alguns apunts històrics, i fins curiosos detalls tècnics, i alhora veure amb més detall aquest temple magnífic.
http://infoanoia.cat/not/1168/igualada-un-temps-una-ciutat-l-asil-del-sant-crist/

M’hauria agradat tenir el nivell tècnic de l’amic Tomàs Irigaray Lopez, hauré d’acceptar però, les imatges que acompanyen aquest petit breu, fetes amb la millor voluntat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE MASRIUDOMS. VANDELLÒS. TARRAGONA

Ens arribàvem fins a Masriudoms el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Móra Vergés, volia retratar l’església senzilla de paredat i arrebossada d'una sola nau amb volta de canó. El campanar és una antiga torre de defensa amb matacà, reaprofitada, amb la sagristia a sota.

Em deien la casa que custodia la clau, i em sobtava la negativa quan els la demanava per retratar l’interior del temple. Ho demanava a l’Arxiu Gavin, sortosament el Josep Maria Gavin Barceló, va tenir millor fortuna que nosaltres, i rebia una fotografia des de l’Arxiu Gavin, datada el 31-X-1977, de l’interior d’aquesta E.P. de Sant Jaume de Masriudoms (Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant), al Baix Camp.

És una bona ocasió per fer-vos arribar els millors desitjos, per aquests dies festius, i pel proper 2015, en el que moltes persones esperem trobar la sortida d’aquest atzucac d’estultícia i corrupció , al que ens han portat les forces politiques del REINO DE ESPAÑA.

La descripció tècnica ens explica que l’església fou bastida cap el 1820, aprofitant com a campanar una antiga torre que data probablement del segle XVI. Sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Vandellós, en èpoques anteriors depengué de la de Sant Jaume de Tivissa.

La torre fortificava el camí a Vandellós a l'època de les incursions dels pirates sarraïns a la costa.

El camí fou construït per la ciutat de Barcelona per a comunicar la llotja de Miramar (actual terme de Mont-Roig) amb Tivissa i Móra, pel transport del blat d'Aragó.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.

SANTUARI DE SANTA BÀRBARA. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Xavier Burcet Darde ens regala en aquesta ocasió una imatge del santuari de Santa Bàrbara, situat en un petit promontori, a Sant Feliu de Buixalleu, a la comarca de la Selva.

La descripció tècnica ens diu que l'edifici, de planta rectangular, està cobert per una teulada a doble vessant amb un campanar d’espadanya, en aquesta façana hi ha una obertura cegada en arc rebaixat, amb dovelles i brancals de pedra. En una de les façanes llargues, es troba la porta d'entrada, també en arc escarser format per dovelles, i brancals de carreus de pedra. Al costat dret hi ha una finestra espitllera molt petita feta de pedra granítica. No hi ha més obertures a les altres façanes.

Totes les parets, excepte la paret llarga sense obertures, estan enguixades. Les cadenes cantoneres són de pedra.
Al segle XVIII, a Santa Bàrbara hi havia ermitans.

La imatge la publicava l’amic Xavier Burcet Darde, amb un poema :

Santa Bàrbara.

van voler recloure la llum,
dins les velles pedres de santa Bàrbara.

Aquells vermells de la vesprada cremant
que moltes tardes s'enlluernaven, pel Montseny encès;
i també varen treure la campana,
aquella que donava el to als ocells de la vall.

I amb el silenci i la foscor,
va regnar la nit muda,
la que no batega l' ànima,
ni xiuxiueja als estels.

Van recloure la llum,
dins les velles pedres de santa Bàrbara
i van tapiar la finestra;
i dins, una llàntia, escola la darrera llàgrima de sang;
i el vent ja no pot cantar quan passa pel campanar.

Perquè van recloure el dring de la campana,
i ara ningú s' atreveix a tocar el LA,
inclòs merles i rossinyols callen a la vall,
per por a desafinar.

i malgrat tot,
jo sento planys i colors que creixen per llevant.

Avet_blau

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ANDREU. VANDELLÓS. TARRAGONA

Llegia que l'edifici de l’església parroquial de Vandellós, advocada a Sant Andreu, fou començat l’any 1773, amb els ‘ diners d’Amèrica’ .

La descripció tècnica és d’una avarícia infinita; església barroca força ben conservada. Edifici de paredat i carreu, d'una nau amb capelles laterals comunicades. Nau amb volta de canó amb llunetes; capelles amb volta d'aresta; creuer amb cúpula.

Tenia ocasió d’accedir a l’interior, perquè el mati del dimecres 17.12.2014 hi havia una missa funeral, l’església és alhora acollidora i recollida, i lluny de la imatge clàssica del barroc, té una decoració extremadament simple. Potser en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, va patir destrosses en el mobiliari i la decoració.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , la desinformació vers els nostre patrimoni històric i cultural, és una eficaç eina en mans dels enemics de Catalunya.