La descripció tècnica ens diu que l'edifici, de planta rectangular, està cobert per una teulada a doble vessant amb un campanar d’espadanya, en aquesta façana hi ha una obertura cegada en arc rebaixat, amb dovelles i brancals de pedra. En una de les façanes llargues, es troba la porta d'entrada, també en arc escarser format per dovelles, i brancals de carreus de pedra. Al costat dret hi ha una finestra espitllera molt petita feta de pedra granítica. No hi ha més obertures a les altres façanes.
Totes les parets, excepte la paret llarga sense obertures, estan enguixades. Les cadenes cantoneres són de pedra.
Al segle XVIII, a Santa Bàrbara hi havia ermitans.
La imatge la publicava l’amic Xavier Burcet Darde, amb un poema :
Santa Bàrbara.
van voler recloure la llum,
dins les velles pedres de santa Bàrbara.
Aquells vermells de la vesprada cremant
que moltes tardes s'enlluernaven, pel Montseny encès;
i també varen treure la campana,
aquella que donava el to als ocells de la vall.
I amb el silenci i la foscor,
va regnar la nit muda,
la que no batega l' ànima,
ni xiuxiueja als estels.
Van recloure la llum,
dins les velles pedres de santa Bàrbara
i van tapiar la finestra;
i dins, una llàntia, escola la darrera llàgrima de sang;
i el vent ja no pot cantar quan passa pel campanar.
Perquè van recloure el dring de la campana,
i ara ningú s' atreveix a tocar el LA,
inclòs merles i rossinyols callen a la vall,
per por a desafinar.
i malgrat tot,
jo sento planys i colors que creixen per llevant.
Avet_blau
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada