La ciutat d'Igualada estigué protegida durant època medieval i moderna per una muralla defensiva la primera construcció de la qual sembla que hom hauria de datar al segle XIII. El clos original, del qual no resten vestigis visibles, va ser objecte d'ampliacions i reformes successives. La més important de totes data del segle XIV (1367), quan fou bastida una nova muralla que, malgrat que s'estenia vers ponent de la vila, de fet, en protegia una àrea més reduïda. L'any 1390 consta documentalment que s'enderrocaren algunes cases extramurs de la ciutat per ordre del rei Martí, amb l'objectiu de millorar el dispositiu defensiu de la ciutat. En etapes posteriors el traçat de la muralla fou ampliat per a incloure el raval de Soldevila dins el perímetre del clos murallat, protecció de la qual nova va gaudir mai el raval de Capdevila, que va ser destruït en el decurs de la guerra amb el rei Joan II. El traçat de la muralla es va mantenir amb poques modificacions fins ben entrat el segle XVIII, època a partir de la qual s'hi adossaren nombroses noves edificacions (habitatges) i va perdre definitivament el seu ús. Actualment es conserven dos dels set portals de la muralla original del segle XIV (els portats d'en viver i de la Font Major) i se'n pot resseguir part del perímetre a la zona del passeig de la Cabres. En aquest sector, l'any 2007 es va realitzar una actuació arqueològica en una parcel•la edificada (passeig de les Cabres, número 30), que va consistir en el seguiment dels treballs d'enderroc dels edificis que s'adossaven a la muralla. Aquests treballs varen permetre documentar un tram d’ aproximadament 16 metres de longitud i 6 metres d'alçada, i fer-ne un acurat estudi de paraments. El mur, que presentava nombroses obertures i refaccions parcials en les quals s'empraren materials constructius diversos (maons, guix i pedra), tot plegat relacionat amb la construcció dels edificis que s'hi recolzaven, conservava àmplies porcions del parament original de les muralles construïdes entre 1438-1463, tenien trenta-sis torres i set portes, que tancaven el nucli antic. Els dos únics portals que es conserven són aquests:
El portal d'en Vives, també anomenat de les Rovires, està compost per un arc ogival a la part exterior i un de dovellat a l'interior, en el lloc on hi havia la porta de la muralla. Damunt aquest últim hi ha una capelleta amb la imatge de Santa Anna, realitzada en terra cuita. Fou restaurat l’any 1952
El portal de la Font Major o de Gràcia té les mateixes característiques que el portal d'en Vives. A més, presenta una inscripció que diu "Portal de la Font Major/Muralla del segle XV". Al cantó esquerre hi ha una Majòlica de la Verge de Gràcia. L'any 1952 fou restaurat amb un criteri molt discutible per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Musté
(Barcelona, 1896 — ibídem, 1987), que es va inventar els merlets que coronen l'arc ogival.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com la desinformació vers el patrimoni històric i artístic és una eina poderosa en mans dels seculars enemics de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada