SANT CLIMENÇ DE PINELL DE SOLSONÈS

La Rosa Planell Grau, el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, tornàvem a la  Comarca del Solsonès, en aquesta ocasió pel terme de Pinell  d’una extensió de 92 km2, i  214 habitants de dret.

Ens cridava l’atenció l’escut que presideix la llinda de l’església dedicada a Sant Climenç, "Sancto Clemente".

Ens semblava encara més extraordinari que fins l’any 1896 va ser església sufragània de Sant Pere de Miravé; des d’aquella data va passar a ser sufragània de Sant Miquel de Pinell fins l'any 1909 , per  aconseguir finalment  la categoria de parròquia.

Avui totes aquestes  “denominacions eclesials”  que impliquen jerarquia i subordinació, semblen no tenir massa sentit en un context d’agnosticisme o d’ateisme per alguns, que no té comparació amb qualsevol altre moment de la nostra història.

Les primeres noticies documentals del lloc de Sant Climenç són del 1199 quan Ponç de Pinell donà a Guillem, espòs de la seva filla, els castells de Pinell, Miraver i "Sancto Clemente".

L'any 1375 apareix com a domini del comtat de Cardona i en el segle XVIII dins del batlliu de Solsona.

 

De la descripció tècnica de l’església llegim: edifici d'una nau amb absis rodó. La nau està coberta amb volta de canó i té dos arcs torals i un arc presbiteral, tots de mig punt.

Al segle XVIII, es va obrir el mur entre l'arc toral i el presbiteral per donar accés a la nova sagristia.

El mur sud ha estat buidat amb grans arcs per donar pas a una nau que es va construir l'any 1932 al damunt de l'antic cementiri.

A la façana principal es troba la porta d'entrada, que imita el romànic, i una finestra en forma de creu. El parament és de carreus en fileres. L'absis està decorat amb una gran cornisa.

Finestra al absis de doble esqueixada i d'arc de mig punt format per dues dovelles: clau i contra clau i dues grans pedres acabant de formar l'arc.

Sembla increïble però es cert ; Sant Climenç és el poble més important del municipi (hi ha la seu de l'ajuntament i l'única escola del terme municipal) i és també l'únic que té un nucli de poblament agrupat,  a redós del que fou  castell i vila closa, i  l'església . A la resta  Madrona, Miravé, Pinell i Sallent,  únicament hi ha els edificis religiosos on es congregaven els veïns de les masies que hi pertanyen.  

Text i fotografies: Antonio Mora Vergés