Els Amics del
Romànic del Berguedà
en la darrera sortida vam visitar la població de Sorpe per conèixer la seva
església sota l’advocació de Sant Pere. Aquesta població és situada en
l’anomena’t Alt Àneu en el Pallars Sobirà.
Aquesta església ha sofert gran
quantitat de reformes durant els anys de la seva existència però es pot datar
l’origen en el s. XII.
El parament és de blocs de pedra
granítica o pissarrosa escairats excepte a les obertures tapades en el curs de les
moltes reformes fetes en l’església on el parament és més petit i sense
escairar.
Originalment l’edifici era de planta
basilical amb tres nau encapçalades per tres absis, dels que només es conserva
com a baptisteri el del lateral nord, havent desaparegut el central i el del
lateral sud. En realitat és va capgirar el sentit de la nau posant l’altar al
fons i on anava antigament havia el suprimit absis central va obrir-se la nova
porta d’entrada. L’antiga porta és pot apreciar tapiada en la façana original
segons la reforma del s. XV. La teulada del temple és a dos vessants.L’absis que resta és decorat amb arcuacions cegues i bandes llombardes de pedra tosca i un fris denticulat. Al centre s’obre una finestra esqueixada de mig punt actualment mig tapada.
La torre campanar és una torre
prismàtica amb coberta a dos vessants amb també decorada amb arcuacions cegues
que emmarcant unes finestres tapades.
Elements que vam poder admirar va
ser el retaule renaixentista amb una fornícula de Sant Pere del s. XVI-XVII (mig
cobert per plàstics) després del procés de conservació i en fase de nova
col·locació.
La pica baptismal tallada en un bloc de granit amb el vas de 120
cm. de diàmetre i uns 30 d’alçada amb decoració en la part superior per un fris
en alt relleu de serps i ànecs enfrontats i en la part inferior temes vegetals
formant palmetes.
A l’entrada de l’església
es troba una pica d’oli formada per una pedra que serveix de base, probablement
una estela, decorada amb una figura humana dibuixada fins els genolls; el vas,
en forma rectangular i escapçat (46 x 31 cm), està decorat amb figures
d’animals : un lleó amb rostre humà i els peus d’un altre animal estirat o
a punt de saltar.
Buscant dades m'he meravellat de
que quasi totes les seves parets fossin recobertes per pintures.
Actualment es conserven en el MNAC i el
Museu Diocesà d’Urgell.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada