EMOCIONS I SENSACIONS

En trobar-me amb aquestes dues paraules, em vaig quedar dubtós, que volia dir l’una i l’altra. I vaig recórrer al diccionari per a cercar el significat de cadascuna d’elles. A continuació transcric el que aquest ens explica.

 

Sensacions: Acció de sentir. Impressió causada en el subjecte mitjançant els sentits. Impressió forta de sorpresa, d’estupor, d’admiració.

Emocions: Estat d’ànim que oscil•la entre el placer i el desplaer i reacció relativa a l’objecte que la provoca, que pot variar entre l’atracció i la fugida.

 

Com què la qüestió no era suficientment clara vaig decidir buscar dues paraules més que em semblava que podien aproximar-se a dites explicacions, eren amor i sentiment.

 

Amor: Inclinació o afecció profunda envers d’una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta altres sentiments.

 

Sentiment: Capacitat de percebre pels sentits mitjançant sensacions, sensibilitat. Estat afectiu que té per antecedent immediat una representació, afecció. Disposició emocional que té per objecte una persona o cosa per exemple: la simpatia l’antipatia. I l’explicació més llarga: Coneixement immediat no explicable, remarco ( no explicable), per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment, remarco també (no pot justificar racionalment) ; pressentiment, intuïció, consciència.

 

Aquestes definicions poden ser molt fredes, sempre que és consideri que són les bases sobre les que es sostenen les relacions humanes. Totes aquestes idees deixen en una posició força dolenta la representació del “cor ferit d’amor, tenir un bon cor, del ai al cor“. Perquè no està anomenat en cap de dites explicacions. Això ens fa pensar que el cor és el principal impulsor de la sang dintre del nostre organisme. I que tots els altres conceptes que desenvolupen les relacions dels humans( potser també dels animals) depenen del cervell. Veritablement els sentits envien els seus impulsos a aquest òrgan que és el que després envia ordres, perquè reaccioni adequadament el nostre organisme, a les sensacions, emocions, amor, etc…

 

I on queden els romàntics?, que parlen del cor destrossat per l‘amor. I el morir d’amor?

I Cupido que en les seves fletxes fereix el cor del enamorats?

I els poetes?

 

A continuació posaré un petit grup d’exemples relacionats amb aquestes qüestions.

 

Qui no recorda el primer petó a la persona estimada?. (Com que som en temps moderns no clarificaré el sexe de dita persona). Quin atreviment per una part ! I quin desitjar quan s’atrevirà! Qui no pensa en el voleiar de dues mans que mig es toquen?. Però dubten d’agafar-se fins que una pren la de l’altre.

 

Qui no recorda el naixement del fill? Quan el nounat és tret de la mare. I agafada la parella de les mans senten el plor del nounat. Quina felicitat! Us diuen el nen és normal. Qui no recorda un nadó? Que sentint la escalfor del pit de la seva mare cerca amb la boca oberta el mugró per alletar-se.

 

Qui no recorda un infant?. Que en acabar de treure les joguines del “Caga Tió”, fica les mans a sota de la manta, provant si n’hi ha cap més oblidada.

 

Són emocions?. Són sentiments?. O és que el nostre cervell també és deixa enganyar o s’autoenganya per viure noves il•lusions, que ens apartin del instint animal o de la materialitat d’aquest mon.

 

Pot ésser s’hagi d’indicar el temps de l’acció.

 

Per què ara amb les discoteques, Internet i SMS els valors poden haver canviat o modificat.

 

Miquel Pujol Mur

Berga, 20 novembre 2005