Convertida en
ermita, l'antiga parròquia Sant Mamet d'Anes es troba aïllada als peus del
serrat de Sobirós, prop del mas d'Anes. En
els darrers temps s'ha anat coneixent com a Santuari de la Marededéu d'Anes, de la que ens agradarà rebre’n una imatge, i
si existeixen un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com
És un temple de
planta allargada, lleugerament trapezoïdal, coberta amb volta de canó i rematat
per un absis semicircular sense arc presbiterial, molt ben conservat gràcies a la restauració
efectuada l'any 1987.
Els peus de la
nau s'assenten damunt de la roca que s'eleva un parell de metres respecte del
nivell del sòl.
La portalada es
troba a migdia i està formada per un arc de mig punt adovellat. La porta de
fusta disposa de ferramenta i està protegida per una portella de barrots de
ferro. En aquesta façana es despleguen dues finestres d'arc de mig punt de
doble esqueixada que flanquegen l'entrada, unes mènsules que devien suportar un
pòrtic per aixoplugar els feligresos i una espitllera propera a l'absis.
Al mur de ponent
s'aprecia una fornícula central i s'alça el campanar d'espadanya de dos ulls,
el qual ocupa tota l'amplada de la nau.
Exteriorment, a
l'absis s'obren dues finestres de la mateixa tipologia que les del mur de
migjorn.
El parament està
compost per filades de carreus de mida mitjana i la coberta, a dos vessants,
està realitzada amb lloses de pissarra de bec de pardal.
Ens agradarà
rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7622
https://laresistencia.cat/portfolio/les-nostres-ermites-sant-mamet-danes-la-cerdanya/
El sostre demogràfic
de Bellver s’assolia al cens de 1857 amb 2913 ànimes, i es tancava l’exercici
2024 amb 2260 habitants de dret, la Cerdanya ha resistit millor que altres comarques
de la Vegueria dels Pirineus, l’abandó secular de les administracions
El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica reconegut solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els valors masclistes d'aquella cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica. L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes, TOTES ELLES son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.
Que la Marededéu , Sant Antoni de la Sitja, i tot l'estol celestial, elevin a l’Altíssim la pregaria dels illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada