ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRANOLLERS, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. VALLÈS ORIENTAL

El Pere Albert Carreño, retratava l’Església de Sant Esteve de Granollers, de la que es col·locava la primera pedra el 6 d'abril de 1941, obra de l'arquitecte José Boada i Barba ( 1906 ? +Barcelona, 23.0.1990 ), i el 25 d'agost del 1946 va tenir lloc la inauguració.

La decoració interior fou obra de Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009, amb la excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1982/10/26/pagina-37/33464912/pdf.html?search=Jose%20Boada%20Barba.%20Arquitecto

Us recomano llegir aquest enllaç, en el que s’explica que per donar feina als moltíssims aturats, s’acordava en molts pobles, viles i ciutats, enderrocar les esglésies.
http://www.memoria.cat/laseu/content/imatges-del-paisatge-urb%C3%A0-anterior-al-1936-dels-enderrocs-i-de-les-obres-p%C3%BAbliques

De l’església gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior trobem l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt amplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central te cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles.

Es te constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar te tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats.

El forjat que suporta el campanar és obra de Pidueta. Ens agradarà tenir noticia del nom , el cognom matern i el lloc i data de naixement de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al peu de la torre hi han restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28956
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Granollers

Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.

Queda escrit

MONESTIR DE SANT LLORENÇ. BASTARENY. GUARDIOLA DE BERGUEDÀ.

Retratava al Josep Olivé Escarré el 30.4.2018 , a la part posterior del conjunt monàstic de Sant Llorenç prop de Bagà situat en un pla al costat del riu Bastareny, a 1 km de Guardiola de Berguedà, l’edifici estava tancat -com és mal costum - amb pany i forrellat.

Val a dir que fins aquí NOMÉS arriben el que tenen interès en conèixer l’indret, o com li succeïa al Josep Olivé Escarré, tenen una especial devoció a Sant Llorenç.

Jordi Contijoch Boada. Fotografia del absis de l'església.

Patrimoni Gencat explica que és un temple de planta basilical cobert amb volta de canó corresponent al primer romànic de principis del segle XI i reformat al segle XII. L'estructura és força complexa: consta d'una cripta i tres naus, part de les quals tenen dos nivells, cobertes amb volta de canó, i les restes de dues absidioles al costat de ponent, mentre que l'accés és a llevant. Amb el terratrèmol del segle XV van esfondrant-se el tres primers trams de les naus escurçant-ne la llargada i es traslladà la façana a la meitat de l'església. La restauració duta a terme al 2005 ha recuperat l'espai original i traslladat la façana barroca al lloc de la façana primitiva. La porta barroca oberta al mur de llevant de l'església, fruit de les reformes efectuades a l'edifici al segle XVIII, consta d'una llinda monolítica que porta la data de construcció (1761) rematada per un frontó triangular que acollia una imatge de Sant Llorenç, patró de l'església (avui desapareguda), dins un petit nínxol. Sobre la porta hi ha un òcul circular que il·lumina la nau. Les finestres de Sant Llorenç són de doble rebaix i arc dovellat decorat amb curiosos dibuixos en baix relleu, segurament procedents de la primer església i que alguns autors han qualificat de trets visigòtics. Hi ha un personatge, molt rudimentari, vestit i amb un braç estirat; motius ornamentals de flors de sis pètals i tiges entrellaçades formant espais circulars. Les dependències monacals han estat parcialment reconstruïdes i consten d'un claustre amb arcades de mig punt força rústegues, del que es pot veure una galeria, al voltant del qual s'organitzen les estances. La sala capitular presenta una porta central flanquejada per dues finestres geminades.

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GRANOLLERS, ADVOCADA AL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. VALLÈS ORIENTAL

El Pere Albert Carreño, retratava l’Església de Sant Esteve de Granollers, de la que es col·locava la primera pedra el 6 d'abril de 1941, obra de l'arquitecte José Boada i Barba ( 1906 ? +Barcelona, 23.0.1990 ), i el 25 d'agost del 1946 va tenir lloc la inauguració.

La decoració interior fou obra de Sebastià Badia i Cerdà (Caldes de Montbui, 1916 - 2009, amb la excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1982/10/26/pagina-37/33464912/pdf.html?search=Jose%20Boada%20Barba.%20Arquitecto

Us recomano llegir aquest enllaç, en el que s’explica que per donar feina als moltíssims aturats, s’acordava en molts pobles, viles i ciutats, enderrocar les esglésies.
http://www.memoria.cat/laseu/content/imatges-del-paisatge-urb%C3%A0-anterior-al-1936-dels-enderrocs-i-de-les-obres-p%C3%BAbliques

De l’església gòtica en resta el campanar. Per la part de l'exterior trobem l'absis poligonal, la nau central (construïda amb formigó armat, paredat i maó) i grans finestrals- vidrieres. Per la part interior, tenim tres naus (la central, molt amplia, i les laterals, molt estretes), cinc finestrals amb tres rosetons i la volta de creueria amb clau al centre.

La nau central te cinc trams de volta sobre arcs de formigó apuntats, mentre que les laterals corresponen a un baix cor allargat damunt d'elles.

Es te constància també d'un gran rosetó modern als peus de l'església. El campanar te tres cossos: el primer, quadrat de paredat; una senzilla cornisa entre aquest i el segon. El segon és octogonal de paredat, amb una gàrgola a la part nord i una altra cornisa entre aquest i el següent cos. El tercer és octogonal, de carreu. Té vuit forats per a les campanes, arcs molt apuntats, decorats amb el timpà de trepanats i trilobulats.

El forjat que suporta el campanar és obra de Pidueta. Ens agradarà tenir noticia del nom , el cognom matern i el lloc i data de naixement de traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Al peu de la torre hi han restes de l'arquivolta de l'antiga portada romànica.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28956
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Esteve_de_Granollers

Amb una mínima divulgació del patrimoni històric i/o artístic que encara es conserva, Granollers, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental,.., esdevindrien destinacions de turisme cultural.

Queda escrit

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI QUE ACOLLIA L’ESGLÉSIA DE L’HOSPITAL DE SANT DOMENÈCH DE GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

Retratava la façana de la que fou església de l’Hospital de Sant Domenèch, que ocupava les del cases del voltant, ara desaparegudes.

L'Ajuntament de Granollers cedia la sala gòtica a la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi una biblioteca; en la remodelació que dugué a terme Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) l’any 1926 arquitecte municipal, va respectar el llenguatge gòtic i les estructures de l'antic hospital, afegint-hi elements decoratius d'inspiració medieval a la façana i prescindint d'elements neogòtics de l'interior; els elements decoratius interiors, com ara esgrafiats i vitralls, són de llenguatge modernista -de la segona etapa de en alguna lloc es parla "modernisme tardà", i fins de "modernisme de postguerra".
La Biblioteca fou inaugurada el 21 d'octubre de 1926 per Alfons XIII i denominada Biblioteca Popular "Francesc Tarafa", en recordança d’un religiós i erudit del segle XVI. Natural de la vila de Granollers, canonge de la catedral de Barcelona i arxiver de l'Arxiu capitular de Barcelona.

Jordi Contijoch Boada, Interior de la Biblioteca.

http://www.granollers.cat/multimedia/arxiu/exposicio-de-la-tarafa-can-pedrals

La façana està concebuda en termes gairebé arqueològics, recordant el gòtic català: porta de mig punt adovellada, típica del gòtic civil, finestres coronelles, traslladades probablement d'una casa ruïnosa que hi havia darrera la parròquia, un per banda.

El capcer porta al damunt com un adorn, un capcim, sota el qual es pot apreciar una finestra d'ull de bou.

La sala gòtica de l'edifici constitueix la mostra més important d'arquitectura gòtica granollerina.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=28950

AJUNTAMENT DE GRANOLLERS . VALLÈS ORIENTAL.

Visitàvem Granollers, el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, refèiem una part del recorregut que anys enrere m’havia ensenyat la Rosa Ventura Cutrina, sherpa emèrita de la capital del Vallès Oriental.

El Pere Albert retratava la façana de la Casa Consistorial, obra de l’arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del segle XIX - Barcelona 23 de gener de 1937) que El 6 de setembre de 1902 fou nomenat arquitecte municipal de Granollers, i aquell mateix any va dissenyar la seu de l'Ajuntament de Granollers, que culminaria dos anys més tard, el 1904.

L'obra va ser la reforma d'una estructura preexistent amb un caràcter neogòtic florejat, amb torre de rellotge i un solemne balconada. Els elements formals i de decoració, amb escultures de Josep Maria Barnadas i Mestres (Barcelona, 28 d'abril de 1867 - Alella, Maresme, 1939) , reforcen el caràcter neogòtic del conjunt de l'edifici.

L'associació de l'arquitectura de Cordomí i l'escultura de Barnadas representa la rehabilitació de preceptes arquitectònics i estètics medievals i la integració d'un tipus d'escultura dinàmica i decorativa que desborda el marc arquitectònic però no deslligada de significació respecte a la funcionalitat dels edificis.

Patrimoni Gencat en ho descriu com ; reforma d'un antic edifici medieval entre mitgeres amb coberta a dues vessants. La part baixa de l'edifici és de carreus i la part alta de maó. De la façana en destaca un balcó amb dos arcs molt complexes sostinguts per columnes helicoïdals i un ampit de traceria de pedra; el balcó és sostingut per grans mènsules i carteles. A sota el balcó, són presents dues portes d'entrada d'arc ogival de tot punt. La resta de finestres, amb els llindars, presenten solucions diverses dintre un gust revival goticiste. L'edifici és coronat per un gran ràfec suportat per carteles i ceràmica entre elles. A la part N hi ha una torre poligonal amb el rellotge. A l'altre part, un pinacle sostingut per una escultura femenina.

Teníem ocasió d’accedir al interior, que retrataria també el Pere Albert Carreño.

Catalunya té moltes tasques pendents, i certament el reconeixement al geni dels arquitectes que ens deixaven edificis modernistes, noucentistes, decó,.. no demanda grans dispendis econòmics. Em pregunto si justament aquest fet obvi, atenen la baixesa moral dels nostres polítics, no és la causa d’aquest retard, que ens iguala als ulls del món – en estultícia, incultura i ineficiència- , als nostres veïns i botxins.

Des de les administracions publiques, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, MAI ES FA TOT EL QUE CALDRIA per posar en valor el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

FONT PÚBLICA DE LA PLAÇA JOAN AMAT SORMANÍ. CARDEDEU. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Pere Albert Carreño retratava la Font Pública que es coneix amb el nom del seu promotor ; Joan Amat i Sormaní (Barcelona 22 d'octubre de 1864 - 17 de febrer de 1921), que va ser alcalde de Barcelona del 23 de març de 1901 al 27 de desembre de 1902. Ens agradarà rebre una fotografia seva a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’autor va ser l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1886 - Barcelona, 1937), autor també de la Torre Amat.

https://www.diba.cat/documents/429042/c9f3119d-3839-4ffe-a820-5f97cf2e2d30

https://fontsaigua.wordpress.com/2018/10/05/font-de-la-placa-de-joan-amat-de-cardedeu/

Patrimoni Gencat en diu ; situada al centre de la plaça Amat, en un sector urbanitzat a finals del segle XIX i començaments del XX.

Al nord de la plaça hi ha la Torre Amat i a l'oest l'Alqueria Cloèlia.

Aquesta font està composada per dos brocs i una gran columna de secció rectangular, amb base, fust cornisa i gerro de coronament. Al centre de la cara sud hi ha una placa gravada amb la inscripció: Año 1916, i a la nord, una placa amb la inscripció: A Cardedeu. La cornisa està suportada per carteles amb fullatges clàssics, iniciant-se amb un quart bocell ornamentat amb òvuls. Corona la font un gerro amb nanses, ornamentat amb garlandes florals. Quatre plàtans flanquegen els costats del rectangle que forma la base de paviment.

Poseu Cardedeu a la vostra agenda per l’any 2020, no sigueu ‘borregos’, mengeu-ne però, és el dolç ‘local’

FONDA EUROPA. GRANOLLERS. EL VALLÈS ORIENTAL

Havíem- l’equip format pel Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés – reprès les sortides per Catalunya que aporten les imatges que es van publicant diàriament al bloc http://coneixercatalunya.blogspot.com/

El dimecres 15 de gener de l’any del Senyor de 2020 estava convalescent – ho estic encara mentre escric aquesta crònica – del que podem qualificar com ‘desarreglo estomacal provocat per les Festes, Nadal, Sant Esteve, el dia 1 de gener, els Reis,... - , malgrat això els suggeria fer una sortida pel Vallès Oriental. A priori els semblava poc engrescador, hi ha una sensació força general de que no son avui certes aquelles paraules del Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, el 9 de febrer de 1884 - Brussel·les (Bèlgica), el 4 de juny de 1970) COM EL VALLÈS NO HI HA RES
Començàvem fort, el fossar municipal de Cardedeu, al que seguiria una passejada pel patrimoni modernista, l’Alqueria Cloelia, la Torre Amat, la Casa de l’Àngela Gual Canudes,.... , Cardedeu necessita més d’un mati, i els havia promès que visitaríem la muralla i les portes de Granollers, l’Església de Sant Esteve, l’edifici de l’Ajuntament, la Porxada,..., i també alguns dels seus edificis modernistes.

No els anticipava però, que dinaríem a la Fonda Europa, que justament el dimecres oferia el menú del viatjant.

https://www.hotelfondaeuropa.com/ca/hotel/historia/

Patrimoni Gencat en fa una descripció quasi telegràfica; edifici amb tres façanes, que consta d'una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció "Hotel Europa".

Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons.

A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.

La reforma ‘modernista’ la duia a terme l’any 1923, l ‘arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966), com explicava en el post de la Casa de la Josefa Ganduxer de Torras, al carrer de Joan Prim, 44, el fet em semblava extemporani, aquest no és un territori ‘Miró i Guibernau’ ,oi?.

Quan estigui refet – espero que sigui aviat – haurem de tornar, sempre és un plaer, a la Fonda Europa.

Com va escriure Josep Carner i Puig-Oriol i el ‘nostre’ Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), avui encara es pot afirmar que COM EL VALLÈS, NO HI HA RES.

ALQUERIA CLOÈLIA. CARDEDEU. EL VALLÈS ORIENTAL

Ens explicava el Pere Albert Carreño, al Juan Navazo Montero i a l’Antonio Mora Vergés, davant l’edifici conegut com l’Alqueria Cloelia de Cardedeu, al Vallès Oriental, que la Mercè Espinachs de Granerl va encarregar a l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877[1] - la Garriga, 15 de setembre de 1937) la construcció d'una casa d'estiueig en una zona que, en aquell moment, estava força apartada del centre urbà de Cardedeu, si bé actualment està integrada al casc urbà.

El projecte presentat a l'Ajuntament per la propietària està datat l'1 de novembre de 1904 i es tractava d'un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d'aigües.

El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d'Amat (de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona), que va rodejar amb una extensió de la tanca de l'edifici original. Aquest conjunt constituïa l'única mançana Raspall, de Cardedeu, a finals del segle XX però, el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars que conserven com a tanca de jardí l'original de Raspall.

El nom de Cloelia -una mítica heroïna romana- és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l'asteroide 661 Cloelia l’any 1908, és a dir, posterior a la construcció de la casa.

Patrimoni Gencat la descriu com; edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta. Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis. La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre. També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s'utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals. Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d'una cal·ligrafia modernista. Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd. El reixat de la tanca està format per una tela metàl·lica i reforçat amb un passamà amb motiu de "latiguillo". A sobre de les façanes s'obren dibuixos de simple aplacat d'obra estucada i seguint l'estil de les plaques del barroc espanyol. L'estil d'aquesta pot incloure-la dins dels fenomen artístic de "secesión", d'influència vienesa. També hi ha reminiscències de l'eclecticisme.

Les parets de càrrega són de paredat comú i totxo sobre les que descansen forjats fets amb biguetes metàl·liques i revoltó de rajola als sostres de la planta baixa. A primer pis les biguetes són de fusta. La coberta és de bigues de fusta i rajola, llevat de la torre que està acabada per un entramat de bigues de fusta amb tirants metàl·lics. Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.

Raspall utilitzà els elements que seran el seu segell d'estil durant el període modernista: medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja amb coup de fouet i trencadís.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0054338.xml

Poseu Cardedeu a la llista de llocs a visitar aquest any 2020, fa més de cent anys el màxim que es podia tenir era “ una llotja al Liceu i una torre a Cardedeu”.

Reflexions d’un diletant davant algunes torres de guaita i bada al terme d’Arenys de Mar

http://arenys.org/demar/historia2.html
Al segle IX, alliberat el territori dels sarraïns , aixeca el poble de sant Martí d'Arenys, arrecerat entre els turons a uns cinc quilòmetres de la costa. Depèn del comtat de Girona i dins d'aquest de la jurisdicció del castell de Montpalau.

L'abundant activitat de la pirateria barbaresca i sarraïna en el litoral català, fa molt difícil els assentaments ran de mar. Amb tot, ja en el segle XIV, alguns pescadors del poble de sant Martí s'instal·len a la platja i a la segona meitat d'aquest segle ja es dóna una certa activitat de transport marítim de fusta cap a Barcelona i Mallorca.

Una personalitat local destacada d'aquesta època, és el dominicà Fra Pere d'Arenys (Arenys de Munt, 1349 – Barcelona, 1419), autor d'una crònica que abasta des de l'any 1395 a 1415.

Al segle XV, s'accentua el comerç. Ja es pot parlar de dos petits nuclis de cases amb alguns carrers incipients, prop del mar, a redós del turó de l'Escarabar, i a la plana de Sa Boada, sota el turó que avui s'anomena de la Pietat. S'incrementa molt el transport, sobretot de cereals, de roldor i de fusta d'Arenys que era molt apreciada per a la construcció naval. Amb vaixells anomenats "llondros" i "navilis" tripulats per sis o deu homes, s'exporta, a més de als ports catalans, a Mallorca, València i de vegades a Itàlia.

En ocupar els turcs el Nord d'Àfrica, després de la caiguda de Constantinopla, s'intensifica la pirateria. Per això, es construeix, l'any 1551, al marge dret de la Riera, arran de mar, una gran torre de defensa, amb dos torricons, anomenada la Fortalesa. Aquesta construcció, juntament amb les tres que ja existien i les que s'aixecaren posteriorment, van crear l'eficaç xarxa defensiva del poble que arribà a tenir tretze torres de defensa dins el nucli urbà. Hi havia també moltes cases particulars fortificades i la vila es gastava molts diners en armes i municions.

En els atacs pirates, un cop donada l'alarma des de les torres, per mitjà de fogueres, tocs de campana o de corn, la gent fugia cap a muntanya amb les seves pertinences o es refugiava en les torres. Els que podien combatre, organitzats en desenes, fustigaven els assaltants i, quan no podien resistir més a camp descobert, es recloïen a les torres, des de les quals, amb pedres, canons i tota mena de projectils es mirava d'impedir al màxim les rapinyes dels pirates.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=868

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8180

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8179

Generalment els pirates atacaven a la matinada. Deixaven el vaixell a alta mar i s'apropaven a la costa amb llanxes de desembarc. Aquestes embarcacions eren molt lleugeres i tenien la proa aixecada, fet que els permetia saltar fàcilment a la sorra. Anaven tripulades cada una per uns deu o quinze homes, armats fins a les dents i amb canonets de campanya.

El 1574, el barri de marina de Sant Martí d'Arenys, ja té 140 cases habitades i diversos carrers, i es vol declarar independent, tant eclesiàsticament com civilment. El primer pas té lloc el 1575, quan el bisbe de Girona fra Benet de Tocco (Nàpols, 1510 – Montserrat, 1585) reconeix canònicament la capella de Sant Telm del veinat mariner, com església amb personalitat pròpia, si bé com a sufragània de la de sant Martí d'Arenys. La capella de sant Telm havia estat bastida el 1572, davant mateix d'on ara hi ha l'església parròquia. El 1599, per privilegi del baró Gastó de Moncada i de Gralla (Barcelona, 21 de març de 1554 - Saragossa, 24 de gener de 1626) , s'estructura el Consell de la Vila, amb jurats, clavari i obrers i s'assenyalen els límits de la població.

El poble de mar quedà així totalment independitzat de Sant Martí d'Arenys.

Els dos municipis acabaran denominant-se, a la llarga, Arenys de Mar i Arenys d'Amunt.

Arenys de Munt i la Vila marinera d’Arenys de Mar, els heu de incorporar a la vostra agenda de visites inajornables pe aquest any 2020.

JALPI, EL CASTELL QUE S’HAURIA FET – SENSE CAP MENA DE DUBTE – WALTER ELIAS DISNEY. ARENYS DE MUNT. EL MARESME

N’havien escrit alguna coseta del “Castell Jalpi’ : http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/jalpi-el-castell-del-conte-de-la-fada.html

També, també de la curiosíssima història del far que es veu darrera i damunt de l’edifici, i del que s’expliquen dades incertes :
Antigament funcionava com a far del llac de Can Jalpí, un gran casal residencial situat al sud del far que imita la construcció d'un castell. Es troba en un espai públic, en una zona de bosc al nord de Can Jalpí.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/09/jalpi-el-far-itinerant-blanes-arenys-de.html

Llegia que l’arquitecte autor del projecte d’aquest singular edifici va ser Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936)

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0039054.xml

Podeu ampliar la consulta en aquets enllaços :

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8293

https://quimgraupera.blogspot.com/2010/07/visita-al-castell-jalpi-darenys-de-munt.html

Sigui com sigui, feu un forat a la vostra agenda per aquest any 2020, i arribeu-vos fins Arenys de Munt, on podreu visitar el Parc Jalpi, el Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, l’Església de Sant Martí, l'escultura de la Puntaire, , l'escola Sant Martí,... ....

ALGUNA DADA DE L’EDIFICI DE MONT-CALVARI. ARENYS DE MAR. EL MARESME

Crida i molt l’atenció l’edifici de Mont-calvari, del que ens diu Patrimoni Gencat; Edifici gran erigit sobre un penya-segat de roques, actualment rodejat per un vial a nivell del port. Es bastí al voltant de l'ermita del Sant Crist del Calvari i ha sofert diverses reformes i ampliacions al llarg del segle XX. Ha seguit estils com el modernisme, el funcionalisme, i ara és més colonial. Actualment té quatre plantes i algunes dependències al terrat. Té detalls d'ofici interessants. L'ermita ha quedat rodejada i empetitida per l'edifici.

Data de començaments de segle XX. L'any 1906 el turó del Calvari és adquirit per Enric Nel·lo, que edificà un hotel de primera classe, d'estil modernista, després transformat en pseudo-funcional, que anomenà Monte Nel·lo. Més tard li fou imposat el nom d'Hotel Monte Calvari. L'hotel posat a subhasta el 1916, és adquirit el 1919 per Joan Artigues i Alart. En el mateix edifici, el senyor Artigues es muntà un elegant xalet. L'hotel Monte Calvario, malmès pels refugiats de guerra i encara més el 1936 per les forces allotjades, és adquirit l'any 1946 per una firma barcelonina. Objecte de successives reformes, segons els estils imperants a cada moment, quedà transformat en habitatges i un restaurant a la primera planta, al costat de l'ermita.

Donada la seva privilegiada situació enmig del port i enfront del Turó del Mal Temps és una fita visual característica de la població.

Feia una mica de recerca :
4 DE ENERO DE 1857. S’inaugura l’estació de ferrocarril d’Arenys de Mar.
https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-inaugura-tramo-ferroviario-mataro-arenys-mar_226215_102.html

A la fotografia on apareix l’ermita es pot apreciar l’existència del pont sobre la via feria.

Altrament tenim constància que l’any 1892, Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899), actuant com a Bisbe de Barcelona, cedeix a Narcís Serra i Torner, l’ermita del Sant Crist del Calvari .

https://www.museunacional.cat/es/colleccio/ermita-del-sant-crist-del-calvari-en-arenys-de-mar/adolphe-hedwige-alphonse-delamare/251795-000

En data indeterminada i a instancies de Enrique Nello y Camps es construeix un edifici i es demana i s’atorga premis per “ establecer viveros para la propagación y conserva de mariscos en el puerto del Calvario de Árenys de Mar, distrito de Mataró”
Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima

Sembla que MIQUEL MOLLEVÍ va ser l’artífex de la ‘bona fama’ del restaurant

Ens calen dades del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan al port d’Arenys llegia que l'any 1917 fou concedida l'autorització per a la realització del port. El projecte, signat per l'enginyer Josep Maria Ortega el 16 de setembre de 1920 i posat a subhasta el 1922 fou adjudicat al constructor arenyenc Francesc Solé i Miró (En València). El projecte va tenir molts entrebancs provinents de la pedrera de Can Bellsoleil d'Arenys de Munt i eren transportades amb vagonetes, per mitjà d'una petita via fèrria estesa al llarg de la riera.

La construcció va patir tots els problemes imaginables i més :
https://books.google.es/books?id=1g_Em1sVU5EC&pg=PA135&lpg=PA135&dq=Josep+Maria+Ortega.+enginyer+del+port+d%27arenys&source=bl&ots=9igJxWq5t8&sig=ACfU3U0rQ4J7EFrG4_Nhy13eqG9z8PM2Cg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjh35zpl-zmAhV06uAKHXdNB0wQ6AEwAXoECAoQAQ#v=onepage&q=Josep%20Maria%20Ortega.%20enginyer%20del%20port%20d'arenys&f=false

Fou acabat el 4 d'abril de 1961.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, el mar arribava encara fins als fonaments de l’edifici, i l’únic accés es feia pel pont que superava la via del tren, des de la carretera N-340.

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/tothom-darenys-de-mar-sabia-aquesta-historia-del-crist-de-lermita-del-turo-del-calvari/

L’any 1948, la promotora barcelonesa Cubsa el transforma en un edifici residencial d’estil mediterrani, con tocs colonials.

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com/ em diu que l’arquitecte de la darrera reforma 1947/48 de l’Hotel Monte Calvario - Santuari del Sant Crist, va ser Joan Anguera Vicente, del que voldríem saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com el lloc i data de naixement i traspàs, i si fos possible rebre’n també una fotografia. Trobàvem el traspàs de la seva esposa Dolores Vivó Costa:
https://enmemoria.lavanguardia.com/buscar?keywords=Juan+Anguera+Vicente&date_limit=0&date=&type=all_memorial&_fstatus=search&order_by=

http://tionia1.pangea.org/Exvot/SantuarisMariners/Mont%20Calvari/Calvari.htm?fbclid=IwAR2v_FtGB7XvYFGD-bkKy3aW3j_ytcsVkpYeVarJFLYvG-c9fcmBQ79Gbyg
https://www.yaencontre.com/noticias/casas/historia-y-leyendas-del-mont-calvari/?fbclid=IwAR3If4vU0abbHx6x6X4o2s8sqRyjZx6o96c4ZlbRsAjQ3kvTEx21radV7JU
http://patrimonioblidat.cat/index.php?option=com_patrimoni&view=detalle&id=61&fbclid=IwAR2sjDwQKkoTrXdCBCRBmYpSsJzV-i-oqymKQk1fRJHbKJPpHD6TJ8IVI5Y
http://www.arenysdemar.cat/ARXIUS/2013/CULTURA/ProgramesSantZenon/1984.pdf
http://www.fotosdecatalunya.cat/barcelona/arenys-de-mar-mont-calvari?fbclid=IwAR0TnRCVdusOtJoKa9D2KZVJ_lYN0PyD0IKJDYQECH3bz5Pa4qL3iRkEkIE
http://hemerotecadigital.bne.es/pdf.raw?query=id:0002746173&lang=es&log=19031210-00000-00020/Vida+mar%C3%ADtima
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8201

Si feu recerca, ens agradarà tenir noticia de les troballes a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE LOURDES D’ARENYS DE MUNT. EL MARESME

El divendres 3 de gener de 2020, aliens al despropòsit jurídic que s’estava coent a Madrid, visitàvem Arenys de Munt, en la meva tasca de sherpa portava fins al Santuari de Lourdes al Pere Albert Carreño, i al Juan Navazo Montero.

Els explicava – això també es tasca del sherpa - que la història d’aquest santuari arrenca l’any1922 , quan dues persones de la vila, Lluïsa Colomer i Joaquima Terra, després d'haver pelegrinat a Lourdes, decideixen difondre aquella devoció en el poble. Van recollir diners per pagar una imatge –vinguda expressament del santuari francès- que va ser ofrenada a la parròquia el 15 de juliol d'aquell any.

Després, i amb la intenció de trobar uns terrenys per aixecar-hi una gruta, van aconseguir que una altra veïna del poble, Francesca Sabater, regalés 600 m2 de terreny de la seva propietat.

El projecte seria inaugurat el 21 d'abril del 1924. La imatge de la Verge és de pedra, del 1981.

El 15 d'agost al vespre s'hi resa el rosari i el segon diumenge de setembre, Càritas hi organitza una trobada amb els malalts de la vila, amb la celebració d'una missa. La gruta es troba en una zona de bosc amb taules i barbacoes molt visitada els diumenges.

És conegut com el Lourdes de Subirans.

El lloc malgrat la minsa informació, - únicament trobem senyalització en la cruïlla de la carretera que ve des de Vallgorguina, en la seva intersecció amb la que porta fins a Sant Vicenç de Montalt -, és prou conegut per moltes persones, com ho evidencien els vehicles que ocupen els espais destinats per aparcament.

Aquí trobareu – encara – l’encís d’aquell inicial Lourdes d’Arenys de Munt, que començava a créixer l’any 1.924

He tingut ocasió de repetir la visita en altres ocasions :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/05/lourdes-darenys-de-munt-maresme.html

http://relatsencatala.cat/relat/sanctuaire-de-notre-dame-de-lourdes-darenys-de-munt-el-maresme/1048257

I té per descomptat molts més ‘fidels’ :
https://estimadaterra.wovrdpress.com/2017/10/18/santuari-de-lourdes-darenys-de-munt-casi-un-segle-des-de-la-seva-construccio/
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8264

Catalunya representa per a moltes persones, l’indret, nord enllà, del que deia el poeta que és el lloc on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!